dilluns, 9 de març del 2015

DE L’ESCOLA PÚBLICA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA CATALINA FIGUERAS. TONA. OSONA

L’ Antonio Figueras Cerdá ( Palma de Mallorca, 30.01.1866+ 13.07.1933, al balneari de la Puda, Esparreguera ), va finançar la construcció de les escoles públiques, que rebien el nom de Catalina Figueras , per recordar així a la seva filla morta per tifus a Barcelona, l'any 1923.



L'edifici es va començar a construir l'any 1928, sota la supervisió de l'arquitecte Manuel Gausa i Raspall, amb un disseny de línia noucentista. La sèrie d'esgrafiats que es mostren a la façana i que representen diverses activitats infantils, els va dissenyar el gravador i pintor Manuel Puig i Genís ( Vic, 1869 + Barcelona, 1957) .

La remodelació de l'edifici com a equipament cultural, Biblioteca i Sala d’Exposicions, va anar a càrrec dels arquitectes Josep Martorell Codina, (Barcelona, 1925), Oriol Bohigas i Guardiola ( Barcelona , 20 des de 1925 ) , i David Mackay (25 de desembre de 1933 , Eastbourne, Sussex + 12 novembre 2014, Barcelona)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 8 de març del 2015

CASA MIRET. SANT ANTONI DE VILAMAJOR. MONTSENY JUSSÀ. VALLÈS ORIENTAL

En relació a aquest edifici, el Ferran Sarrià, em feia arriba un enllaç :
http://vilamajor.blogspot.com.es/2009/06/manel-j-raspall.html



En el que bàsicament recull que la Can Miret, o la casa Miret, situada al carrer de França, al nucli de Sant Antoni de Vilamajor – no confondre doncs, amb Can Miret prop de Sant Jaume de Rifà, en terme d’Alfou, de la que e’explicaven a Sant Jaume de Rifà que els propietaris de Can Miret, havien estat molt vinculats a l’esglesiola - , és obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquesta magnifica casa de planta basilical, en la que llueix el nom CAN MIRET, fet amb rajoles, en la façana del migdia.

Tenim doncs identificats almenys quatre arquitectes ‘grans’ que treballaven a Sant Antoni de Vilamajor ; Sebastià Bonet i Ayet, autor de l’església de Sant Antoni Abat; Augusto Miret Baldé, autor de l’edifici de les Escoles Velles , i probablement també de la Sala ; Joan Rubió i Bellver, té moltes opcions de ser-ho de Can Bertran; i Manuel Joaquim Raspall i Mayol, de la casa Miret del Carrer de França; està clar que Can Gallardo o Can Matheu, Ca l’Auferil, alguns edificis de la carretera de Cànoves, altres de la Carretera de Sant Pere de Vilamajor, i fins alguns que no vaig retratar en la meva visita, foren aixecats per arquitectes il•lustres, que en un país ‘civilitzat ‘ donarien peu a organitzar ‘rutes culturals’. Dit queda

El Valentí Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ en comenta ; Jo la tinc inventariada com a Casa Miret, de M.J. Raspall, de l'any 1910

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 7 de març del 2015

ESCOLA JOSEP MARIA XANDRI PICH. SANT PERE DE TORELLÓ. OSONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Havia demanat informació sobre l’escola JOSEP MARIA XANDRI PICH de Sant Pere de Torelló, la resposta m’arribava en un e.mail signat per la Neus Serrat, en el que em deia ;

Hola, bon dia,

En contestació a la seva Instància, adjunt li fem arribar còpia del LLibre “ L’essència de Sant Pere de Torelló, retalls i fets de la seva història “ en el qual es parla dels arquitectes que varen fer l’escola Xandri, Luis G Colomer Bellot que serà substitut per defunció per MANUEL GAUSA RASPALL (1892-1976 ), també, si és d’interès, els constructors varen ser l’empresa de Manel Suñe Cervian i els seus fills Manel i Josep Suñe, Bonan, empresa de Sant Julià de Vilatorta.

Esperant que la informació sigui la que necessita, s’acomiada Atentament

Neus Serrat

Pel que fa al nom de l’escola trobava uns enllaços molt interessants :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/02/05/pagina-3/33121863/pdf.html?search=Jose%20Maria%20Xandri

http://blogs.elpais.com/mujeres/2012/11/leonor-serrano-y-la-educacion.html

Demanava al santperenc , excel•lent fotògraf, i bon amic, Sergi Campas Canalias, que m’envies imatges actuals del centre, alhora que en trobava – en no massa bones condicions de reproducció – una d’antiga, i amb tot plegat, donava per bona – a reserva de la correcció de possibles errades i/o omissions – la història de l’escola JOSEP MARIA XANDRI PICH de Sant Pere de Torelló, amb el meu especial agraïment , a la Neus Serrat, i al Sergi Campàs Canalias.




Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


Fotografia cedida per  ANDRÉS XANDRI LÓPEZ



Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi? 

En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


 




ESGLÉSIA DEL CONVENT DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. CAPUTXINS D’IGUALADA. L’ANOIA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de l‘església dels Caputxins d’Igualada, com enlloc trobava cap referència a l’advocació d’aquesta església, ho demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin, que em contestava : Convent de la Immaculada Concepció


Llegia que l’actual església va ser dissenyada l’any 1900 pel guardià del convent, P. Àngel d’Igualada, assessorat pel reverend Aleix Francolí i Armengol , prevere igualadí que fruïa de notables coneixements d’arquitectura religiosa. Aquesta nova església es va inaugurar l’any 1902.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, concretament cap a les 4 de la tarda del dia 23 de juliol de 1936 , l’edifici va ser assaltat, les imatges destruïdes, les dependències saquejades i, finalment, l’edifici va ser incendiat i, pràcticament, només van quedar dempeus les parets mestres calcinades, i algunes d’inservibles. Acabada la guerra, es van haver de refer del tot les voltes de l’església, obertes i desaprofitables.

El maig de 1940 van començar les obres de reconstrucció de l’església conventual, dirigides per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973 , i el temple es va obrir al culte el 7 desembre de 1940, vigília de la Puríssima.

No disposa Igualada d’un Catàleg de Patrimoni en línia, fet extraordinàriament greu - des del meu punt de vista – atès el fet que la ciutat conserva - encara – un important nombre d’edificacions que constitueixen un actiu valuós.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

divendres, 6 de març del 2015

C.E.I.P VERGE DEL REMEI. ALCOVER. CAMP DE TARRAGONA [ ALT CAMP ]. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Llegia que el C.E.I.P Mare de Déu del Remei, que es troba al municipi d’Alcover, al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca del Camp de Tarragona, dit també l’Alt Camp, acull alumnes de la vila , les seves urbanitzacions, i dels municipis de Mont-ral i de Farena.


Demanava informació a l’Ajuntament d’Alcover, sobre la dara en que s’aixecava l’edifici i el seu autor, i rebia un email en el que em deien que José Luis Mariano Benlliure López de Arana (Madrid, 5 juliol 1898 – Madrid, 26 novembre 1981) - que figura a la llista d’arquitectes ‘depurats’ per la dictadura del general Franco - va ser l’autor del projecte l’any 1927. http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm

Es posava la primera pedra el 22.11.931, i s’acabaven les obres l’any 1933.

Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926), havia presentat un projecte l’any 1910, que no va tirar endavant.

La informació la signava l’Antoni Traguany Royo, arquitecte municipal d’Alcover.

Em reconfortava com Tarragoní aquesta resposta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DEL SANT CRIST. BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

El Camil Roig Pardos retratava l’església i/o santuari del Sant Crist de Balaguer, que fou primerament mesquita major dels moros, parròquia de Balaguer des de la reconquesta cristiana, i església conventual de les Monges Clarisses des de la seva fundació a Balaguer, a l'any 1351.


Començà a anomenar-se del Sant Crist des de que, el 22 de març de 1622, en presència del rei d'Espanya Felip IV, del seu germà Carles, del comte d'Olivares i d'altres Grans de la Nació, fou traslladada la santíssima Imatge de l'antiga capella a l'altar major que a tal efecte s'acabava de construir, deixant, d'aquell moment ençà, de ser la titular de l'església la Mare de Déu d'Almatà.

L'església del Sant Crist és imant i centre receptor de tot aquest immens moviment de devoció humana que, sense parar, aflueix a visitar la Santíssima Imatge. Aquesta església, mercès als reis que li han concedit els seus gloriosos i benèfics diplomes i als pobles que li han ofrenat les seves almoines, ha pogut aixecar-se en un gran palau.


A l'interior d'aquest Reial Santuari es pot veure una nau central amb capelles laterals. De l'altar major surten unes escales que pugen fins on hi ha la imatge del Sant Crist, còpia de 1947 de la imatge gòtica que es perdé en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, mal dita Guerra Civil. Al costat dret de l'altar major hi ha la capella de les germanes Clarisses, on es guarda la imatge de la Verge d'Almatà. En una de les capelles encara es poden veure restes de l'antiga església d'Almatà. Als peus hi ha el cor. A l'exterior ens trobem amb una façana, feta amb pedra, que ens demostra el poder i la importància del Reial Santuari.

La visitàvem fugaçment l’any 2009
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/os-de-balaguer.html

Altres ho feien amb tot luxe de detalls :
https://www.youtube.com/watch?v=77bwI9eI3-8

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 5 de març del 2015

ESCOLA EL RODONELL. CORÇÀ. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.


Retratava l’escola ‘El Rodonell’ de Corcà a l’Empordanet, i demanava dades del seu autor a l’escola, a l’Ajuntament, i finalment al Consell Comarcal, que em deia ; Escola de Corçà: inaugurada l’any 1930 i sembla que l’arquitecte fou Rafael Sánchez Echeverría.

Quedaven preguntes sense resposta :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/edificis-escolars-lempordanet-girona.html

El dia 1 de abril de 1939 començava una tasca de destrucció de la ‘memòria històrica’ pel que fa a Catalunya, que malgrat la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, no s’ha aturat, ni dissortadament s’ha aconseguit revertir – ni de forma parcial – , certament quedava tot ATADO Y BIEN ATADO, perquè l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com