CAPELLA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DEL PUJOLAR. SENTFORES. VIC. OSONA

Trobava la descripció inclosa dins la llista de monuments de Santa Eulàlia de Riuprimer, tant la capella com la casa, pertanyen des de 1932 al terme de Vic.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; capella de nau única amb l'absis poligonal orientat a tramuntana. Coberta interiorment amb volta de creueria, als peus hi ha el cor, al qual s'accedeix des del cos de porxos del mas. Està enfilada dalt d'un turonet rodejat per un mur. El portal és d'arc deprimit o convex i decorat per una espècie de frontó circular en el qual hi ha una fornícula que ubica una imatge: la Verge amb l'infant amb un dosseret amb forma de petxina al damunt. El frontó és decorat amb baix relleu on hi figuren uns xiprers i un sol. El capcer, triangular, és culminat per un petit campanaret d'espadanya sense campana. És construïda amb pedra grisenca i vermellosa.

Està dedicada a la sagrada Família, i segons la data de la façana fou reformada o construïda l’any 1791, moment en què es construïren els porxos del mas i es degueren unir les dues construccions.

Goigs a la Sagrada Família : Jesus, Joseph, Maria, Joaquim, y Anna; benerada en la casa, y Capella del Pujolàr de la Parroquia de Sant Marti de Senforas, Bisbàt de Vich

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/3335/rec/2

La capella té un accés obert, el que li atorga un caràcter semi públic.

Llegia que fou destruïda en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

   Que  la Sagrada Familia    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels vigatans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

LA PORXADA - ABANS COBERT DE LA MÀQUINA DE BATRE - SANT FRUITÓS DE BAGES

Quan s’aixecava aquest singularíssim Cobert Agrícola, perquè no Porxada ?. Sant Fruitós tenia un cens inferior als dels anys 1930 – la postguerra contràriament al que diu la història wertadera, va ser dura arreu, i molt especialment a Catalunya -; fins la dècada dels 60 no es recuperarien els nivells de població de la II República, i d’aleshores ençà el creixement ha estat exponencial fins arribar als 8.198 habitants de l’any 2011.

A darreries de la dècada dels 1940, el sindicat de pagesos de Sant Fruitós, disposava d'una gran màquina de batre que donava servei a tots els pagesos del poble que hi portaven, després de la sega, el blat, l'ordi i la civada, i funcionava durant unes setmanes. Per poder protegir la maquinària i també les garbes que esperaven per batre, es va optar per la construcció d'un gran cobert que cobrís la gran era on es feien les operacions de batuda. Més tard va ser utilitzat com a magatzem de maquinària agrícola en general.

Aquest cobert és sens dubte una edificació singular, fet amb una tècnica poc utilitzada a l'estat espanyol, a base de grans arcades que aguanten la coberta i que són formats per peces de totxo foradades disposades verticalment per on passen els ferros i el formigó que les uneixen.

La descripció tècnica ens diu : Edifici format per un seguit de quatre grans arcades de diafragma molt rebaixades que delimiten un espai rectangular. El perímetre de l' espai cobert resta limitat al cantó N-E de l'edifici per un seguit de vuit pilars fets també amb totxana i que resten adossats a la teulada. L'espai entre pilar i pilar és al cantó esquerre reomplert amb totxana, formant un mur de tancament, i el que sembla haver estat un espai tancat configurant oficines. Sobre les arcades, cobrint l'espai rectangular que delimiten les arcades s'extén una coberta de volta ondulada, seguint la línia de les arcades. Aquest tipus de coberta és habitualment utilitzada en construccions de tipus industrials i rep el nom de "soletip", Aquesta coberta es recolza sobre un seguit de totxanes també disposades verticalment que s'unifiquen amb un entramat també de totxana que discorre perpendicular a les arcades.

El Cobert Agrícola i/o Porxada, actualment no té cap us i/o funció assignada.

Ens agradarà tenir noticia dels noms i cognoms dels autors d’aquest edifici, Germans Picassó, segons la fitxa tècnica; també – posats a demanar, oi ?. - alguna imatge dels primers anys de funcionament, sou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANT ANTONI DE CAN SAFONT. VILANOVA DEL VALLÈS,

En queda el dubte de l’advocació de Sant Antoni que tenia la capella de Can Safont al terme de Vilanova del Vallès, faré seguir l’article al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) , per tal d’aclarir aquest extrem, i si és possible demanar-los també imatges de l’interior que l'any 1905 encara conservava retaule i quadres, consta que l’any 1914 és va rehabilitat per iniciativa dels estiuejants.

La descripció ens diu ; la capella de Sant Antoni es troba adossada a la masia. És de planta rectangular i de capçal pla, de reduïdes dimensions i molt senzilla. Exteriorment només destaca el perfil sinuós en què és rematada la façana i un òcul, sense cap mena de decoració. La porta d'accés és molt ampla i de forma rectangular.

Avui a la porta hi ha un cartell il•legible que donava compte de la cessió dels seu ús a una entitat i/o associació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT BOI DE LLUÇANÈS. OSONA

Retratava amb força dificultat l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès des de l’exterior, i amb el flaix des del reixat el retaule de l’altar major.

Un cop a casa, preparant aquest post, llegia que l’església parroquial de Sant Boi de Lluçanès, fou planejada i erigida pels germans Josep i Jacint Morató entre 1763 i 1765, i es tracta d'un edifici barroc tardà (similar als de Taradell, la Gleva o Vidrà).

Les dades diuen que Josep Morató i Soler (Vic 1677 — 1734), i Jacint Morató i Soler (Vic 1683 — Solsona 1736), eren finats les dates en que suposadament feien aquesta església.

El campanar, aixecat sobre una base del 1540, es construí el 1815 i es coronà el 1852.

La descripció ens diu; edifici de grans dimensions de planta rectangular. L'accés a l'església és un gran portal d'entrada d'estil barroc tardà amb diferents motius florals i de rocalla, un escudet amb la data 1767 i l'anagrama de crist a sobre del qual hi ha una fornícula amb el sant patró. A la façana principal, amb restes d'arrebossat, hi ha un rellotge de sol, una gran rosassa i un tester curvilini. Al costat del cementiri s'aixeca el campanar de planta quadrada format per diferents pisos amb un rellotge al pis superior. Totes les cantoneres de l'església són de pedra treballada.

Cap esment de l’interior on des del reixat se’ns fa visible el retaule central, que no va ser destruït en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, perquè aquí a Sant Boi de Lluçanès, es van obeir les instruccions donades des de la Generalitat de Catalunya.

Quan a la resta de retaules us deixo en enllaç molt interessant : http://www.santboidellucanes.cat/index.php?tipus=5&info=588

El culte a Sant Boi (Orléans, ... - Nimes, 20 maig probablement l’any 295), es dóna especialment al sud de França i d'aquí va passar a Catalunya, i a la litúrgia mossàrab, potser per l'arribada de relíquies del sant francès durant el segle VII-VIII.

L’edifici de l’església de Sant Boi de lluçanès, s’aixecava sens dubte amb els ‘ diners d’Amèrica’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ DE L'ARANYÓ. ELS PLANS DE SIÓ. LA SEGARRA. LLEIDA

Al cens de 1857 vivien al terme 1699 ànimes del Senyor, en les següents poblacions :

Aranyó, l'

Canós, el

Concabella

Hostafrancs

Mont-roig

Montcortès de Segarra

Muller

Pallargues, les

Pelagalls

Ratera

Sisteró

Al tancament de l’any 2013, el nombre era de 545 habitants, i la tendència malgrat la misèria econòmica que s’assoleix gràcies a l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, sembla que confirma la despoblació.

De la que fou església parroquial de l’Aranyò , situada a les afores del nucli de l'Aranyó, en la que rebia el sagrament del baptisme Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) , ens diu la descripció tècnica, que és un edifici de nau central i una sola nau lateral al costat dret de la construcció, amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat i arrebossat, amb absis recte. La façana presenta la porta d’accés graonada, amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, per sobre de la qual es pot observar una petita obertura rectangular, culminant amb un campanar d'espadanya de dos ulls. També cal destacar la presència de contraforts al llarg de l'edifici, posteriors a la construcció original.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

TEMPLE DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. COLÒNIA DE L’AMETLLA DE CASSERRES. BERGUEDÀ

Josep Monegal i Nogués (Barcelona, 9 de juliol de 1854 — 29 d'abril de 1931), Alcalde de Barcelona (1902-1903 ), President de la Cambra de Comerç (1902-1908 ), senador del Partit Conservador per la província de Barcelona en el període 1905-1907, senador vitalici l’any 1908, i President de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona ( 1927 – 1930 ), encarregava a l’arquitecte Alexandre Soler i March ( Barcelona, 1874 — Barcelona, 19499, aixecar un temple sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè, a la colònia de l’Ametlla de Casserres, coneguda aleshores com la Colònia Monegal.

Li fèiem una visita el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, en la que ens atenien molt amablement el Manel Peréz Galdan i la Pietat Ruiz Escamilla, que exerceixen de facto com a sagristans d’aquesta església.

Ens expliquen que pertany actualment a l’Associació de Veïns, que l’adquirien de la Caixa de Catalunya per un import de 50.000 €, i que esmerçarien quasi el mateix import en el seu arranjament, amb l’ajut d’algunes empreses, i amb l’aportació de la meitat del import de les despeses, per part del Bisbat de Solsona, regit aleshores pel Excel•lentíssim i Reverendíssim Senyor, Xavier Novell i Gomà (Montfalcó d'Agramunt, Ossó de Sió, 20 d'abril de 1969).

Advertia passió en les explicacions del Manel Peréz Galdan i la Pietat Ruiz Escamilla, que tenen – pendent de trobar el finançament - el projecte de museïtzar els fons de robes i ornaments eclesiàstics.

L’havia visitat l’any 2011 en companyia del Joan Escoda i Prats, encara que en aquella ocasió no podíem accedir al seu interior.

L’advocació de la Mercè, serà substituïda per la Mare de Déu del Roser, desprès del conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Coincidíem amb el Manel Peréz Galdan i la Pietat Ruiz Escamilla, en que cal establir una ruta turística que posi en valor el patrimoni monumental de les colònies del Llobregat.

Que la Marededéu del Roser elevi  l'Altíssim la pregària de bascos, gallecs, catalans, i de totes les col·lectivitats minoritzades i reprimides, Senyor, allibera el teu poble !!!

IN MEMORIAM DE SANT SALVADOR DE PUIGCERVER. SENTERADA. PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes recull – fotogràficament – els trossets d’història al Pallars jussà que expliquen les pedres.
Puigcerver és un nom compost. És descriptiu, i ja plenament romànic, és a dir, format ja dins del català. D'una banda, es tracta d'un puig, és a dir una muntanya de no gaire alçada, i de l'altra, evidencia la presència de cérvols, d'alguna de les menes abundoses antigament en el Pirineu. Es tracta, doncs, de la muntanyeta dels cérvols.

L’església de Sant Salvador de Puigcerver, a dia d’avui és una ruïna, llegia que tenia un campanar de torre a l'angle nord-oest, que va caure a mitjan segle XX, esfondrant una part de l'església.

El Pallars jussà cau a trossos davant l’absoluta indiferència de les elits politiques entretingudes en el seu ‘ i tu mes ‘.

Demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) , imatges d’aquesta església avui ensulsiada.

I rebia una ràpida resposta en la que em diuen :
E.P. de Sant Salvador
Puigcerver (Senterada)
Pallars Jussà

Exterior març 1964

Interior 12-VII-1973

Salutacions.

El deute de Catalunya amb l’Arxiu Gavin és del tot impagable.