dilluns, 24 de març del 2025

IN MEMORIAM. PRIORAT PREMOSTRATENC DE BONREPÓS & SANTUARI DE LA MAREDEDÉU & EDIFICI DE LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE LLEIDA. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

La finca de Bonrepòs actua com a centre d’informació i d’educació ambiental al que hi pot accedir tothom i també es dedica a l’explotació agrícola amb superfícies de cereals i farratges. A més, acull el Centre d’Estudi de la Vaca Bruna, únic d’aquestes característiques a Catalunya amb l’objectiu de mantenir i millorar la raça bruna dels Pirineus.


L’any 1995 la Diputació de Lleida va restaurar l’església de la Mare de Déu de Bonrepòs al terme de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars jussà. Entre altres intervencions, es va reconstruir l’absidiola del mur sud, de la qual només es conservava el basament, i es van repicar els murs de la part romànica de l’edifici


De l’antic priorat premostratenc del Bonrepòs, avui només se’n conserva visible l’església, totalment incorporada a la part baixa d’un dels edificis del complex agrari.

El sostre demogràfic dels conjunt de municipis que s’integren avui al terme de Gavet de la Conca, s’assolia al cens de 1857 amb 1.927 ànimes, es tancava l’exercici 2024  amb 259 habitants de dret.

Una pèrdua demogràfica del 86,56% , no es dona ni en una explosió atòmica. 

Únicament l’assoliment de la llibertat nacional, farà possible implementar polítiques per revertir aquest despoblament salvatge.   



https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/07/goigs-la-mare-de-deu-de-bonrepos-sant.html

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

diumenge, 23 de març del 2025

ESGLÉSIA DE FONTFREDA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILICIES CELESTIALS “ . MAÇANET DE CABRENYS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-fontfreda-macanet-de-cabrenys

https://empordaturisme.com/es/patrimonio/iglesia-de-san-miguel-de-fontfreda/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38743

Llegia de l’església de Fontfreda, advocada a l’Arcàngel Sant Miquel;  edifici situat a uns quatre quilòmetres al sud del poble.

És una església d'una sola nau amb absis semicircular.

El Josep Salvany Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] de qui tenia l’honor de confegí una breu biografia per al Col·legi de metges, la retratava l’any 1920.



 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6142/rec/2

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6214/rec/8

La volta de la nau és de canó, feta de rocall i calç.

A l'interior trobem una pica baptismal de granit, semioval i romànica.



Fotografia de l’altar de la Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982)

 L'absis és cobert amb una volta de quart d'esfera.

L'accés es fa a través d'una porta al mur de migdia, de mig punt adovellada. Sobre la porta hi ha un marc recobert de pedra, amb una creu en relleu. Damunt la façana de ponent es dreça el campanar de cadireta amb dues arcades de mig punt. Donen llum al temple, una finestra al centre de l'absis i una altra al centre del frontis, de doble esqueixada i arc de mig punt. A la façana sud hi ha una sagetera i dos ulls de bou.

A la part superior de l'absis hi ha un fris de dents de serra i el mur de migdia és decorat amb una cornisa incurvada.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-sant-miquel-macanet-de-cabrenys.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/oracio-sant-miquel-del-papa-lleo-xiii.html

El sostre demogràfic de Maçanet de Cabrenys s’assolia al cens de 1857 amb 1.832 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;   es tancava l’exercici 2024 amb 772 habitants de dret al terme de Maçanet de Cabrenys  , i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.

La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.

Que l’Arcàngel Sant Miquel , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dissabte, 22 de març del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’ESTIULA, ADVOCADA A SANT PERE & SANT FELIU. LES LLOSES. GIRONA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-destiula-les-llosses

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3945

Sant Pere i sant Feliu són dos màrtirs que sovint van junts per raó de la festivitat i, per tant, l’església podia molt bé tenir des de bon principi els dos titulars; així, veiem que l’any 1319, era denominada de Sant Pere i Sant Feliu, advocació que prevalgué des del segle XVIII.

El primitiu edifici fou refet l’any 1640 i totalment transformat el 1731, quan hom engrandí i sobrealçà la nau, i fou construït un campanar i dues capelles laterals

L’església consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, la qual segueix l’eix llevant-ponent. La nau eixampla lleument els laterals mitjans, on hi ha unes petites capelles poc profundes. Sobreposat a una d’aquestes capelles, a l’exterior, hom afegí al mur de migdia la sagristia i un campanar baix de dos pisos, separats per un fris.

 


La porta d’entrada es troba al cantó de migjorn, i sota l’estucat que l’envolta sembla endevinar-se la volta antiga

 L’interior ha estat tot enguixat i repintat. Ens apradarà rebre’n imatges, així com un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

L’estat de conservació de l’església és bo, per tal com actualment serveix per al culte a la casa de colònies que hi ha al seu costat

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vall-destiula

Quan al topònim Estiula :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18058

El sostre demogràfic de les Lloses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, es tancava l’any 2024 amb  199 habitants de dret.  La despoblació “ salvatge “  únicament es podria intentar revertir en una Catalunya lliure i sobirana.

divendres, 21 de març del 2025

SANT PERE SESTRONQUES. ANGLÈS. LA SELVA. GIRONA

 Trobava a faltar un llacet de color rosa ( per completar la visió endolcida d’aquesta ermita de Sant Pere, dit de Sestronques, que s'ha datat de finals del segle X). El topònim ens fa pensar en una primera construcció de fusta; TRONCA f. Conjunt de troncs. . Etimològicament deriva d'una forma del llatí vegeu. *trŭnca, pl de trŭncu, ‘tronc’. Del sentit de pluralitat, la terminació -a ha pres valor d'augmentatiu, i per això la tronca es considera més gruixuda que el tronc.


La descripció ens diu : Edifici aïllat de planta rectangular, d'una sola nau unida a un absis semicircular, coberta a doble vessant a laterals.

La façana principal, a ponent, consta d'una porta de fusta emmarcada de pedra amb un arc de mig punt de dovelles petites i poc treballades. Sobre l'actual porxo- fruit de la reforma i/o ‘reconstrucció’ de 1994, anteriorment el temple presentava un aspecte lamentable i fins i tot es va esfondrar part de la coberta de la nau - s'obre una petita i allargada espitllera i, sobre la teulada, s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, també cobert amb una petita teulada de doble vessant.


La façana septentrional conté una interessant finestra d'arc de ferradura, ‘descoberta’ en la restauració d'ara fa onze anys. Els voltants estan arranjats acuradament i enjardinats. Fins i tot s'han fet uns aterrassaments per una total contenció de la base de l'ermita.


La nau està unida a l'absis per mitjà d'un arc triomfal de mig punt que arrenca d'una senzilla imposta. L'absis està cobert amb volta de quart de cercle i la nau amb una senzilla estructura de fusta.

A l'interior hi ha un banc de pedra al llarg de les parets laterals de la nau.

Tant els interiors com els exteriors són fets de pedra vista.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/04/goigs-sant-pere-ermita-de-sant-pere.html

No trobava enlloc cap dada de l’autor de la reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

 El Josep Castanyer  Arnau em deixava un comentari  ; l'ermita  de Sant Pere Sestronques estava en ruïna.

El Sr Tomàs Feliu de Cendra ( 1920 + 2005 ) , que tenia la casa pairal allà a prop i esta dins la propietat, la va fer reconstruir en agraïment al Senyor per l’alliberament de la seva filla Maria Àngels Feliu Bassols (Olot, 1958  ), que va patir un llarg segrest.

Això és el que tinc entès.

https://www.lavanguardia.com/sucesos/20050501/51262808263/muere-atrapado-por-un-motocultor-el-padre-de-la-farmaceutica-de-olot.html

https://naciodigital.cat/osona/societat/els-feliu-lelectricitat-que-ve-dolot_1245734_102.html

Etimològicament el topònims Anglès, derivaria d’un adjectiu llatí vegeu *anglensis. Això es pot deduir d'un document de l'any 860 que ens parla d'una església «constructa in pago Gerundense... in loco qui dicitur Vallis Anglensis» (cfr. Alsius Nomencl. 98). En un doc. de l'any 899 surt la forma Vallis Anglesis (ap. Villanueva Viaje, xiv, 222); i en un del 949 trobem «valle que dicitur Anglés» (Villanueva Viaje, xiv, 307).

La tesis que s’imposava alhora de fer l’escut recull que l'etimologia del nom de la vila, deriva del llatí tardà "eclesiis", és a dir església.

Escut caironat: d'argent, 2 esglésies d'atzur posades en faixa acompanyades d'una cabra arrestada de sable al cap, i d'un om arrencat de sinople a la punta. Per timbre una corona mural de vila.


En l’explicació ‘tècnica’ d’aquest blasó – que podria firmar perfectament Walter Elias Disney (5 de desembre de 1901, Chicago, 15 de desembre de 1966 ) - aprovat el 18 de desembre de 1986 i publicat al DOGC el 26 de gener de l'any següent amb el número 795, llegia : Les esglésies representen els dos antics pobles que formaven el municipi, Anglès i la Cellera de Ter, ja que aquest darrer estava unit a Anglès fins l’any fins 1788. La cabra de sable prové de les armes parlants dels vescomtes de Cabrera, els senyors de la vila en època medieval. Finalment, l'om és un senyal parlant provinent de les armes dels Olmera, senyors de la vila al segle XVIII.

Que l'apòstol Sant Pere elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dijous, 20 de març del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE MAS PALOU & SANTA MARIA D’ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PALLARS JUSSÀ.

  

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2100/2130_SMMasPalou/SMMasPalou.htm


El Mas Palou  d’Abella de la Conca, serva restes de l'església de Santa Maria, actualment integrada en els edificis de la casa, però visible a través de la porta exterior adovellada, està integrada en els edificis que formen el Mas Palou, antigament anomenat Mas de Santa Maria, de manera que només es manifesta a l'exterior a través de la porta i d'un contrafort del mur de ponent. Tot i que ha rebut moltes transformacions, el seu origen, per l'aparell que se n'aprecia, és medieval, d'època romànica. És d'una sola nau, amb porta oberta a migdia

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges antigues de l’església, i de la imatge que s'hi venerava. 

No en trobava informació a l’Enciclopèdia catalana

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

dimecres, 19 de març del 2025

ESGLÉSIA DE RIU, ADVOCADA A SANT FELIU. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. REFLEXIÓ SOBRE L’ESGLÉSIA CATALANA I L’ENSENYAMENT

 

L’església catalana desenvolupava una gran tasca en els petits pobles de Catalunya, recordo que m’explicava una dona molt gran a Matamala,  al Ripollès,  on anava a escola a la casa rectoral.

Per fer la comunió calia “ estudiar” la doctrina , i  per a fer-ho, llegir era obligat, els rectors i vicaris, s’ocupaven d’ensenyar les primeres lletres, als nens i nenes, habitualment de forma segregada.

L’estat començaria a preocupar-se de l’educació, quan la creixent influència de l’església catòlica,  posava en risc,  les  corruptes estructures que gestionaven – i continuen gestionant -   “ la res pública “.

Ningú, amb un minin d’enteniment, entén – més enllà d’interessos personals  - , el recolzament de les Jerarquies eclesiàstiques als sediciosos feixistes en la seva revolta contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

L’església romana, no es va alinear ni amb el feixisme italià, ni amb el nazisme  alemany.

La situació de secularització , desafecció i àdhuc descreença, te les seves arrels, en la signatura  de la  CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES

  https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Res però, pot amagar la tasca que s’havia fet en el camp de l’educació a Catalunya, que ens deixaria fins testimoni en la parla quotidiana, avui encara diem “ escola” al que ajuda al prevere en les funcions litúrgiques. Al REINO  se’ls anomena MANAGUILLOS.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/09/goigs-sant-feliu-ermita-de-sant-feliu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-riu-montagut-de-fluvia

Llegia de Església situada a l'antic poble de Riu, advocada a Sant Feliu, està ubicada  en el sector nord-oest de la serra de Guitarriu, sobre la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.


 És una construcció del romànic tardà, d'una sola nau amb volta apuntada.


 L'absis és semicircular i presenta una finestra de doble esqueixada al centre i un fris senzill, sostingut per mènsules, sota la cornisa. A migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada. La part més interessant és a ponent, on hi ha la porta d'ingrés formada per tres arcs en degradació amb una llinda i un timpà llis, i una finestra de dos arcs de mig punt en gradació i doble esqueixada, delicadament decorada amb un semicercle de dents de serra i el reixat d'època, i el campanar d'espadanya de doble obertura. Conserva en un batent de la porta la ferramenta original romànica amb les formes de la forja catalana del romànic: cintes de ferro planes que s'obren en volutes i divideixen la porta en plafons. Les parets són construïdes amb pedres regulars i ben treballades, seguint filades ben estructurades.


La pica d'oli conservada a l'interior de l'església, és l'únic element decoratiu present dins del temple. La seva destinació originària, era la de contenir oli. Posteriorment, s'hi va esculpir un calvari popular amb Crist crucificat, la Verge i Sant Joan, i per damunt dels braços de la Creu, un sol a l'esquerra i una lluna a la dreta. Les seves mides són; 62 cm d'alçada, una amplada total de 45 cm, una amplada interior de 35 cm i una profunditat de 73 cm.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10028

 

dimarts, 18 de març del 2025

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE CARRÀNIMA. ABELLA DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-de-carramia-o-de.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-carramia-abella-de-la-conca

Llegia, La Mare de Déu de Carrànima o de Carràmia és un santuari situat a 1.624 metres  d'altitud, al cim de la serra de Carrànima, que separa les valls d'accés a Bóixols i del riu d'Abella. Pertany al terme municipal d'Abella de la Conca, del Pallars Jussà.

Se'n té esment almenys des del 1657, però del santuari antic, amb prou feines en queda res.

El temple actual data de l'any 1959, quan es construí el nou edifici per tal de substituir el vell, en part malmès durant el llarg combat de la Conca Dellà de la darrera guerra civil, estiu del 1938.





Fou restaurat a principis dels vuitanta, del segle XX.

Qual al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13131

Que la Marededéu, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies