dissabte, 14 de desembre del 2024

ESGLÉSIA DE PUIGVERD. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Josep Salvadó Sansa, del que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any 1984, Santa Anna de Puigverd, al terme de Tremp a la comarca del Pallars jussà.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25242



L’Ester Gonzalez Vidal, repetia la fotografia i aprofitava – fent us de les noves eines fotogràfiques per obtenir una imatge de la Santa titular pel forat del pany.  



Puigverd està situat a l'oest de Tremp, a 17,5 quilòmetres, i és accessible per una pista rural asfaltada de poc menys de 5 quilòmetres que arrenca del punt quilomètric 16 de la carretera C-1311, del Pont de Muntanyana a Tremp, molt a prop i a ponent de Fígols de Tremp.

Tenim un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

divendres, 13 de desembre del 2024

ESGLÉSIA DELS ARCS, ADVOCADA A SANT ANTONI ABAT. BELLVIS. EL PLA D’URGELL

 

Maria Carme Vidal i Torruella – de la que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com -  retratava l’any 1983, Església Parroquial d'Els Arcs, advocada a  Sant Antoni Abat.


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/88825

Sant Antoni Abat  és l'església parroquial del poble d'Els Arcs, al terme de Bellvis, a la comarca del Pla d’Urgell

 Fou realitzada durant el segle XVIII, encara que al llarg dels anys ha sofert algunes reformes i actualment es troba molt restaurada. Aquesta església fou construïda amb l'ajuda dels veïns del poble i actualment són ells, juntament amb el bisbat, els que s'ocupen de les seves necessitats.

Els autors són els constructors Albareda, pare i fill. És possible que fos la última obra del pare com a contractista principal i alhora dissenyada per ell. No s'ha localitzat, però, el contracte de l'obra d'aquest temple, que és el més modest de tots els que s'han documentat de la seva producció. Atenent a la data de 1792 que consta a la llinda de la portada, es considera que el contracte es podia haver dut a terme l'any anterior. D'altra banda, es coneixen les dificultats de l'Ajuntament per pagar la totalitat del preu de l'obra, atorgant el 1798 a Francesc Albareda la venda perpètua d'una peça de terra de nou jornals valorada en unes 300 lliures, que era la quantitat que li mancava per cobrar.

Com a curiositat, al campanar encara hi ha les campanes originals, que són les úniques que es salvaren en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixises encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República

https://viurealsarcs.blogspot.com/2012/10/historia-i-anecdotes-dels-arcs.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-antoni-dels-arcs-bellvis

 


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14734

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic,  defraudar a la hisenda pública,  ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares,  ..,  malgrat son pecats molts  greus – tot i la consideració benèvola   dels “ caïnites “,  és repugnant  ; no conèixer però, la comarca del Pla d’Urgell   ,  és  alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Pla d’Urgell   ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,  de la DANA al País València ,   .... ,

El nostre condol als que perdien essers estimats i/o bens diversos en els terribles aiguats d’aquests darrers dies.

El nostre infinit rebuig als polítics que esmerçàvem  i esmercen,  MOLTS , MOLTS,MOLTS ,  diners públics contra la llengua i la cultura, enlloc d’ampliar, netejar,  canalitzar,...,  les rieres i rambles.

Carlos Arturo Mazón Guixot (Alicante, 8 de abril de 1974) fa just un any va decidir suprimir la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) que va crear l'executiu anterior, format per PSPV, Compromís i Podemos, i liderat per Ximo Puig, Joaquín Francisco Puig Ferrer (Morella, Castellón, 4 de enero de 1959) el febrer de 2023. Aquest organisme va néixer com una unitat de gestió de caràcter operatiu per coordinar els recursos per donar resposta a qualsevol mena d'emergència.

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

 Senyor, teva és la venjança.


dijous, 12 de desembre del 2024

ESGLÉSIA DE BENÉS, ADVOCADA A SANTA COLOMA. SARROCA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ

El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1983,  l'església de Benés , edifici d'una sola nau amb voltes d'aresta. Ha estat molt modificada. La façana principal de ponent-migjorn s'ha arrebossat i blanquejat, rematant-la amb una petita espadanya, a sobre de l'òcul que il·lumina al cor. És   sufragània de Sant Julià de Sentís,i   està dedicada a Santa Coloma, advocada contra les pestes, les malvestats i la bruixeria.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/68836

Una de les tradicions de Benés consistia en el fet que al punt de la mitjanit del dia 31 de desembre l'avi de la casa tallava una llesca de pa solemnement en presència de tots els altres membres de la família que es trobaven presents al voltant de la taula i mentre resava a santa Coloma acomiadava l'any vell i desitjava bon any nou a tothom.

Aleshores guardava la llesca de pa dins el calaix i ningú podia agafar-la en tot l'any.

La gent creia que aquell pa portava felicitat, salut i prosperitat a la casa, i que no faltaria el pa durant tot l'any.

Si aquell pa es floria es prenia com a signe que les coses no anirien bé.

Una altra tradició era que els pastors combreguessin a missa acompanyats d'un xai negre o marró, a més de creure que els xais nascuts a la nit de Nadal feia de protecció de tot el ramat.

Finalment, el matí de diumenge de Pasqua era tota una festa, per als nois de Benés: anaven casa per casa, on els donaven ous i cansalada, amb la qual cosa feien un bon àpat, aquell dia.

https://sarrocabellera.ddl.net/el-municipi/llegendes/benes

Quan al topònim Benés ;

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7432

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar del Goigs, a l’email castellardiari@gmail.com

La fotografia que es pot veure a Google maps  no permet identificar l’Església :

https://www.google.com/local/place/fid/0x12a6236236380f69:0x9bb4f914af7fa10e/photosphere?iu=https://streetviewpixels-pa.googleapis.com/v1/thumbnail?panoid%3DngfCcnik19KY08sc_21BTA%26cb_client%3Dlu.gallery.gps%26w%3D160%26h%3D106%26yaw%3D294.3064%26pitch%3D0%26thumbfov%3D100&ik=CAISFm5nZkNjbmlrMTlLWTA4c2NfMjFCVEE%3D

https://iglesiascercanas.com/iglesia-en-sarroca-de-bellera-santa-coloma-de-benes-15989

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

dimecres, 11 de desembre del 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA PORTELLA, ADVOCADA A L’APÓSTOL SANT PERE. EL SEGRIÀ.

 

El poble de la Portella, a 259 metres  d’altitud, és situat en un planell rocós, lleugerament inclinat vers la Noguera Ribagorçana i tallat verticalment en espadats i barrancs fins al Reguer Gran

En la Gran Geografia Comarcal de Catalunya de Josep Lladonosa  Pujol (Alguaire, 28 de juny de 1907 - 2 de febrer de 1990) , publicada l'any 1983 trobem el següent: "El poble de la Portella és una antiga vila closa que s'agrupa entorn de l'església parroquial de Sant Pere, molt transformada al segle XVI. A la façana hi ha un òcul gòtic i un portal plateresc".

La Maria Carme Vidal i Torruella – de la que ens agradarà rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com -  la retratava l’any 1982, Església Parroquial de Sant Pere. La Portella. El Segrià.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/85639

El Josep Salvany Blanch, la retratava l'any 1918 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5000/rec/2

D'altra banda, a la referència cadastral de l'església hi consta el 1717 com a data de construcció de l'edifici.

Al llibre de visites pastorals núm. 112, de 1758, conservat a l'Arxiu Diocesà d'Urgell recull una breu descripció dels elements que integren l'església de Sant Pere de la Portella.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14645

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-13447-cat-esglsia_parroquial_de_sant_pere_de_la_portella_interior.htm



https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-pere-la-portella-segria/


Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic,  defraudar a la hisenda pública,  ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares,  ..,  malgrat son pecats molts  greus – tot i la consideració benèvola   dels “ caïnites “,  és repugnant  ; no conèixer però, la comarca del Segrià    ,  és  alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Segrià   ,  Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  de la DANA al País València ,del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,...   

Que l'Apòstol Sant Pere, traslladi a l'Altíssim la nostra pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!

dimarts, 10 de desembre del 2024

CASTELL I ESGLÉSIA D’ARBUL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EROLES. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ

 


L’Ester Gonzalez Vidal, pública fotografies del  Castell i l'Església de la Mare de Déu de l'Arbul estan situats sobre el cingle de l'Arbul, a la Serra de Montllobar, a l’antic terme d’Eroles , ara de Tremp al Pallars jussà. . Molt probablement, originàriament formaven un conjunt, essent l'actual església la capella castellera de la mateixa fortificació. Al sud de tot el conjunt està situat un jaciment que conté restes d'una sèrie d'habitacions.

El castell, que es troba en estat de ruïna, presenta sols l'estructura de la torre que és de planta allargada i oblonga. La paret més ben conservada és aquella meridional on es diferencia una espitllera. Interiorment, la finestra espitllera és acabada amb un arc de mig punt. El paredat combina carreus rectangulars i regulars amb morter de calç; a la base es nota la diferència de carreus, que presenten una forma més gran.

L’Església de la Mare de Déu de l'Arbul , situada a 100 metres al sud del castell de l'Arbul, consta d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular. Les façanes no presenten ornamentació, excepte a l'absis, on apareix un fris continu d'arcuacions cegues sota el ràfec, típica decoració llombarda. També es diferencia una finestra de doble esqueixada paredada. En la façana occidental s'ubica la porta d'accés en forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre, un ull de bou de factura més tardana i una espadanya de dos ulls que culmina la façana. A les façanes nord i sud s'identifiquen dues obertures més, dues portes paredades.



L'aparell és de carreu més o menys regular distribuït en filades.

Interiorment, es poden diferenciar dos arcs torals que sustenten la volta i destaca, sobretot, la decoració barroca, de caràcter popular, que s'ha conservat en bastant bon estat. Tot l'absis és cobert per decoració pictòrica caracteritzada per la utilització d'uns colors molt vius i plans.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-larbull-tremp

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42679

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-darbul-eroles.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-darbul-tremp

Quan al topònim Arbul:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3399

Tenim un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.

 

 

dilluns, 9 de desembre del 2024

CAPELLA DELS DOLORS DEL CALVARI D’ALCANAR. EL MONTSIÀ.

 



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/68666



La Maria Victòria Almuni Balada, retratava l’any 1985,  Capella dels Dolors del Calvari d’Alcanar.El Montsià.  

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18756

Patrimoni Gencat ens diu ; La capella dels Dolors, de planta quadrada i murs de maçoneria, té, a la façana, una porta amb llinda i brancals de pedra, i una petita fornícula com les del Via Crucis amb un òcul a sobre. La cornisa dibuixa al cim un frontó triangular, malgrat que l'acabament és rectangular.

Al coronament superior hi ha una petita espadanya.

El segle XIX, Mn. Andreu Queralt va col·locar la campana de dita espadanya a la capella que porta el nom de Maria dels Dolors.

Els Calvaris són uns elements urbans molt freqüents als municipis del L’ebre Ebre- Montsià , i les comarques veïnes tant del País Valencià, com de l’Aragó.

Tinc una relació afectiva amb les terres del Montsià , de l’Ebre jussà, ,.., i el temps m’ha fet patir aquets dies de novembre de 2024.


diumenge, 8 de desembre del 2024

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA FABREGADA. SANT ESTEVE DE LA SARGA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l’any 1983, el Santuari de la Marededéu de la Fabregada, hom pensa que el topònim té relació amb l'alfàbrega,  herba aromàtica que podem trobar de 0 a 1000 m d'altitud,  encara que està millor en altituds inferiors, ja que en augmentar l'altitud, disminueix el rendiment en olis essencials


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/68703

Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga. Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’església parroquial d’un nucli de població anterior, i en un primer moment més important que Sant Esteve de la Sarga.

El santuari, molt cuidat, de la Mare de Déu de la Fabregada és a 1,1 km a llevant de Sant Esteve de la Sarga, al costat de la carretera que porta a Alsamora


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-fabregada-sant-esteve-de-la-sarga

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/fabregada-1

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-fabregada-sant.html

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-fabregada-sant-esteve-de-la-sarga

https://fonsespecials.udl.cat/handle/10459/350

No trobava cap dada relativa a la presència al Pallars del Antonio Sagardía Ramos (Saragossa, 5 de gener de 1880 - Madrid, 16 de gener de 1962)  militar espanyol que va destacar en el conflicte bèl·lic que s'iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC  de la II República . Per les massacres comeses per la columna sota el seu comandament al Pallars Sobirà, Sagardía és sovint conegut com el "Carnisser del Pallars".

Tenim un rerepaís que cal conèixer.

El nostre condol als valencians i als d'altres indrets que han patit pèrdues humanes i/o materials.

El nostre rebuig a les polítiques especulatives que han donat lloc a aquests fets tràgics.