SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE MONTALEGRE. LES AVELLANES I SANTA LINYA. LA NOGUERA

 

Montalegre,  Santuari (la Mare de Déu de Montalegre) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al límit amb el de Camarasa, situat a 866 m d’altitud, en un cim de la serra de Mont-roig.

Fou l’església parroquial del terme del castell de Mont-roig i depengué del monestir de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica.

Actualment continua tenint culte com a santuari marià i es coneix amb el nom de Nostra Senyora de Montalegre.

L’edifici no conserva cap part romànica, ja que és una construcció gòtica i s’hi han fet obres de reforma; de moment s’ha refet totalment la coberta del temple.

https://www.elmolideponent.com/ca/Ermita/mont-roig-mare-de-deu-de-montalegre.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/01/goigs-la-mare-de-deu-de-montalegre.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:MARE_DE_D%C3%89U_DE_MONTALEGRE_-_MONT-ROIG_-_IB-066.JPG

https://guimera.blog/coneixer/santa-maria-de-montalegre-de-la-noguera/

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, per aturar el genocidi del poble palestí, i perquè la venjança del Senyor s’apliqui amb rigor i de forma immediata. Amén !!!

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CORTÀS, ADVOCADA A SANT POLICARP. BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA

 L'església parroquial del  poble de Cortàs, al terme de Bellver a la Cerdanya jussana, esta advocada a  Sant Policarp , i està situada  en el pendent de la muntanya que tanca la Vall Tova. El temple s'asseu imbricat en la topografia del terreny.

És un edifici romànic (primera meitat del segle XII), de planta rectangular d'una sola nau, coberta amb volta apuntada, recolzada sobre una cornisa, i capçada per un absis semicircular amb una finestra central de doble esqueixada. La capçalera es troba força desviada respecte de l'eix de la nau i presenta una volta de perfil semicircular, igual que l'arc del presbiteri.

A banda i banda de la nau s'erigeixen quatre capelles: dues de grans a tall de transsepte i dues de petites obertes en el gruix del mur, totes elles de planta quadrada. També, al costat de migdia, es troba la sagristia.

En el mur meridional s'aprecia la porta original, tapiada, que va ser traslladada a ponent. La portada actual està formada per un arc de mig punt de factura més modesta que l'anterior. Al seu damunt s'obre un òcul. El frontispici és coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls, una mica desplaçat.

Al llarg de tot el perímetre dels murs s'observen forats del bigam per a la construcció del temple.

A la contra façana, s'hi construí un cor amb balconada balustrada, al qual s'accedeix per una escala d'esglaons de pedra situada a la banda sud-oest.

A la volta de la nau s'observa una clau de volta pintada; l'arcada de la capella gran del costat de l'Epístola està protegida per un guardapols.

El paviment és de tova i la coberta és de pissarra a dos vessants.

L'aparell exterior és de carreus ben treballats. A l'interior, el parament combina carreus amb un acabat arrebossat i pintat. En el mur semicircular de l'absis se simulen filades de carreus i a la seva conca es mostra una pintura mural moderna.

El 26 de gener de 1641, dia de la seva festivitat ,a l’església Oriental,  va tenir lloc la victòria a la Batalla de Montjuïc,  un dels episodis de la Guerra dels Segadors, en el que  es  van enfrontar les tropes catalanes comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, amb el suport de la cavalleria francesa del duc de Bouillon, contra les tropes de Felip IV de Castella comandades per Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez. La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la massacre de les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.

 Sant Policarp va ésser tingut com a protector de les tropes catalanes: es va dir que havia aparegut sobre la porta de Santa Madrona de la muralla per encoratjar l'exèrcit català. Per commemorar aquesta suposada protecció, es col·locà una imatge del sant a l'església dels Sants Just i Pastor i una altra a l'església del Pi.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15501

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-policarp-patro-de-cortas.html

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2012/12/sant-policarp-de-cortas-bellver-de.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-policarp-de-cortas-bellver-de-cerdanya

Que sant Policarp elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional 

ESGLÉSIA DE VILAPEDRERS, ADVOCADA A SANT MARTÍ . LINYÀ. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com església de Vilapedrers, romànica molt reformada, advocada a Sant Martí

 De la nau primitiva no es conserva res. Absis romànic rodó, sobrealçat, amb el con desaparegut i substituït per una coberta a una vessant. De la nau desapareguda, tan sols resta tocant a l'actual mur sud, un mur d'un metre d'alçada, el qual indica que l'antiga nau s'unia amb un encaix a l'exterior. Està orientada a l'est. La porta romànica ha desaparegut. A la llinda de l'actual porta apareix la data de 1771. Finestres romàniques a l'absis, una al centre i l'altra més cap al sud, de dues esqueixades i adovellades, amb arc de mig punt.

El parament és de carreus en fileres, treballats a punta. Podi de 90 centímetres d'alçada màxima, envoltant tot l' absis i sense treball a punta.

Situada al costat de la casa de Can Roses  Té adjunt el cementiri i molt propera, una antiga torre que formava part de l'anterior mansió senyorial.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/03/goigs-sant-marti-linya-naves-solsones.html

Ens dol assabentar-vos que gentussa com el TRUMP i els seus correligionaris arreu del món, continuen sembrant ODI

Tingueu la capacitat mental de discernir entre GOVERNS  & PARTITS i persones, o sia, entre els EEUU i els nord-americans,...,   i no us alegreu de les desgràcies que pateixen les persones.

  Que Sant Martí  elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

 

ESGLÉSIA D’USALL, ADVOCADA A SANT CRISTÒFOL/ MENNA I A SANTA ANNA. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cristofol-dusall-porqueres

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-cristofol-dusall/

https://turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_costumbres-y-tradiciones_7/goigs-glorios-martir-sant-cristofol-usall_714

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15323

Usall havia estat un ens local independent (batllia de Banyoles, senyorejada pel Monestir de Banyoles) fins a l'abolició de l'antic règim senyorial, al primer terç del Segle XIX.

 Després de ser uns anys independent, el 1846 el seu terme va ser unit al nou municipi de Porqueres, juntament amb d'altres pobles.

L'església  d’Usall , advocada a Sant Cristòfol/Menna i Santa Anna,  apareix per primera vegada citada en la documentació quan va ser lliurada al monestir de Banyoles, l'any 1086; aquesta donació va ser confirmada en les butlles d'Urbà II (1096) i Alexandre III (1175).

El 1364, la reina Elionor va vendre al monestir de Banyoles la jurisdicció d'aquesta parròquia.

 A mitjan segle XVIII l'església va ser saquejada per les tropes franceses.

L'absis ha estat eliminat i ha estat substituït per un cos rectangular que amplia la nau i conté la sagristia.

Fotografia de Francesc Suades 

La seva construcció es realitzà en diverses etapes, iniciant-se al segle XI, va patir una ampliació al segle XII, moment en què es va realitzar quasi tota la construcció.

L'absis és la part més nova de l'església, probablement del segle XVIII.

Entre els anys 1965 i 1987 es feren els treballs de restauració: es va treure el guix que cobria les parets i va aparèixer el parament original.

També es descobriren els fonaments de l'absis primitiu.

 A l'interior es conserven diverses imatges de culte del segle XVIII i una pila baptismal del segle XVI.

Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com  , i si existeixen, un exemplar dels Goigs, posats a demanar, oi?

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45425

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.

 Que Sant Cristòfol /Menna   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA DE VENTOLRA. ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR, ABANS SANT MARTÍ. NAVÈS. EL SOLSONÈS

 

El sostre demogràfic de Navès , amb una  superfície de145,3 km² ,  el terme més gran de la comarca del Solsonès,   s’assolia al cens de 1857 amb 1766 ànimes. Catalunya en tenia 1.652.291, es tancava l’exercici 2024 amb 300 habitants de dret a Navès, i 8.012.231 a Catalunya. La caiguda demogràfica és antològica.

 

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de visitar-lo, sempre però, hi ha racons per descobrir, com l’església de Sant Pere de Ventolra, de la que en diu l’enciclopèdia; edifici d’una nau, de planta rectangular, coberta amb una volta de canó, pràcticament esfondrada, de la qual solament resta una petita mostra vers el frontis, la qual permet afirmar que era apuntada. L’absis semicircular, orientat a llevant, també és cobert amb el mateix tipus de volta.

 

A l’interior, arrebossat parcialment, l’absis s’obre a la nau mitjançant un arc preabsidal apuntat, molt malmès.

L’edifici presenta diferents tipus de parament. A l’interior, la part inferior dels murs de la nau és constituïda per uns blocs escairats a cops de maceta, els quals segueixen filada, mentre que la resta són blocs treballats a punta.

 

Al mur de ponent hom hi pot veure un parell de filades d’opus spicatum.

 

A l’interior, el frontis ha estat treballat a cops de maceta i, a l’indret de les filades en espina de peix de l’interior, hi ha una filada de pedres inclinades.

 

A migjorn hi ha oberta una porta amb arc de mig punt a l’exterior i escarser a l’interior, tots dos adovellats. El primer només conserva el salmer i la que li segueix a la banda de ponent, mentre que a l’interior hi ha totes les dovelles que formen l’arc. En aquest mateix mur, prop de la porta, hi ha un contrafort inclinat.

 

L’absis té dues finestres, una de central, de doble esqueixada i amb un arc de mig punt adovellat, fet amb unes dovelles molt tosques a l’exterior i amb sortida rectangular a l’interior, i una altra, oberta a una altura inferior, d’una esqueixada amb sortida rectangular a l’interior i no visible a l’exterior.

 

Del frontis, on hi ha una gran llinda de pedra formant part del seu parament, arrenca un mur el qual continua al llarg de tot el mur de migjorn de la nau i acaba a l’absis, tancant al seu interior el cementiri.

 

L’absis conserva una part de la seva coberta cònica de lloses.

 

L’edifici presenta diverses fases constructives poc aclarides, de les quals la darrera, que li dona la seva factura actual, cal situar-la dins el segle XII, en les seves formes rurals poc elaborades.  Ens agraarà tenir noticia de la reconstrucció/reforma, del seu promotor i del seu autor a l'email castellardiari@gmail.com 

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.monestirs.cat/monst/solso/cso08vent.htm

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46285

Ens dol assabentar-vos que gentussa com el TRUMP i els seus correligionaris arreu del món, continuen sembrant ODI

Tingueu la capacitat mental de discernir entre GOVERNS  & PARTITS i persones, o sia, entre els EEUU i els nord-americans,...,   i no us alegreu de les desgràcies que pateixen les persones.

  Que Sant Pere  elevi a l’Altíssim la pregària el poble català per assolir la seva llibertat nacional.

SANT PERE DE MURINYOLS O DELS EMPALOUS. MASOTERES. LA SEGARRA

 

En un tossal al sud-oest de Torà s’alça la petita capella de Sant Pere de Murinyols, dita també dels Empalous pel fet d’estar situada en la partida de Palous (o Empalous).

Un arc interior de l’església porta la data de 1615, si bé es té notícia de l’existència de l’església des del 1429, en què apareix documentat el “comellar de Sant Pere”.

Segons la tradició on hi ha la capella hi havia un murinyol, una torre petita de guaita del temps de la reconquesta.

La capella gaudeix d'una reconeguda devoció popular a Palouet i a Torà, i, cada any, per la festa de la Invenció de la Santa Creu, el 3 de Maig, s'hi celebra la Missa i benedicció del terme.

Torà s’afegia a la comarca del Solsonès el 21 de març de 2023, la devoció a l’apòstol sant Pere, es continua mantenint.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-sant-pere-apostol-ermita-de-sant.html

https://visit.viladetora.net/es/place/602/capilla-sant-pere-de-murinyols

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26336

Que l'apòstol sant Pere  , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies 

 

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT QUINTÍ DEL MAS HOMÒNIM. ARDÒVOL. PRULLANS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

L'església de Sant  Quintí d’Ardòvol – de fet les runes que en resten . estan  situada al sud del mas Sant Quintí, sota les cases de la Bastida.

 El mas s'ha abandonat i només s'utilitza com a paller i estable.

La capella del mas, situada a un centenar de metres més cap al sud, era de planta rectangular i de reduïdes dimensions, amb una cambra adjacent al costat est.

El sostre està esfondrat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36784

L'edifici podria haver estat cobert per embigat i llosat o teulada a doble vessant. Un arc triomfal, de perfil semicircular ultrapassat amb els brancals avançats amb relació al punt d'arrencada de l'arc, connecta la nau amb l'absis. Aquest conservava dues finestres d'esqueixada simple a les parets de llevant (avui desapareguda) i meridional (molt malmesa, i invisible per la vegetació). El mur de ponent de la nau conserva una altra finestra d'esqueixada simple. L'estat dels murs és força bo. L'aparell és irregular i lligat amb fang.

Tots aquests elements han fet que aquesta església s'enquadri en el moment pre-romànic , segons Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947 , essent l'únic exemplar de la comarca que es pot datar en aquest moment.

https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=450

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/08/goigs-al-martir-sant-quinti-ardovol.html

La població catalana va concentrar-se, bàsicament, fins a començaments del segle XI, als Pirineus i Pre-Pirineus, ja que aquestes serralades constituïen un dels pocs refugis segurs davant les amenaces musulmanes.

Les valls pirinenques van ser densament poblades, a la vegada que eren artigades i conreades el màxim de terres disponibles. Els cereals, la vinya i la ramaderia van ser la base de l’alimentació de la població, com també els fruits que es trobaven al bosc (bolets, gerds, maduixes, glans, avellanes).

https://cienciessocialsenxarxa.sapiens.cat/2010/07/21/la-poblacio-catalana-i-les-activitats-economiques-durant-els-segles-viii-ix-i-x/

Algú però, ens haurà d’explicar com menys  250.000 persones aconseguien crear un patrimoni tant important, i com avui, amb quasi 8.500.000 no hi ha recursos  per a mantenir-lo.  Que no existien “ les menjadores públiques” ja ho sabem

Que  sant Quintí,  la Marededéu i  tot l’estol celestial elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.