Abans de Franz Kafka [ Praga 1883 – Viena 1924 ], aquest procés de canvi pel qual una cosa per la seva forma natural i en pren un altra, havia ja estat motiu de tractament literari pels autors de la Grècia Clàssica, i revisat des d’aleshores ençà per molts autors d’arreu del món.
La meva relació amb el Masnou venia de molt lluny, i em maldava ara de no haver fet fotografies en qualsevol moment dels anys 1960,1970,1980,..... intentava – sense èxit – trobar-ne a Internet , i fins en la pàgina web del Magnífic Ajuntament.
Avui, dia de Sant de Joan de 2.008, feia des de la platja una fotografia; m’agradaria comparar el que veiem avui, amb el que existia, posem l’any 1.900 i anar-ho revisant cada decenni. Segur que aquestes imatges existeixen en algun lloc.
El dia no acompanyava gaire, núvols, vent, mar agitada,... la platja però quasi deserta a les 9,00 del mati, presentava força més de mitja entrada, quan refèiem el camí en direcció a l’aparcament , 6,95 € ens ha dit una màquina amb la que únicament s’entén la targeta de crèdit.
Diuen els llibres sobre aquest tros de món, que l’any 1.812 s’independitza de Teià, i fins i tot que l’any 1.846 s’annexiona el barri marítim d’Alella; el nom del poble fou emprat per atorgar l’any 1.922 [ imaginem que a canvi d’un bona picossada ] el marquesat del Masnou. La floració de marquesos en aquell període s’explica d’una banda per la necessitat dels indianos i d’algunes fortunes de dubtosa procedència d’adquirir rellevància social, i d’altra pel pèssim estat de les finances reials que aconseguiran per aquesta via de la venda de títols nobiliaris una revifalla considerable.
No diuen – encara - els llibres que com tants i tants altres pobles grans petits, el Masnou forma part de la Gran Barcelona, no s’utilitza avui ja l’absorció com a sistema de créixer, sinó la constitució d’entitats administratives, Àrea Metropolitana, Consorci de Municipis,..... que donant com a resultat l’absoluta pèrdua del poder de decidir pel que fa als pobles petits, no genera el mateix rebuig popular – si més no a nivell intel·lectual - .
Potser al capdavall aquest procés sigui inevitable – el peix gran, sempre ,sempre, sempre, es menja el peix petit, oi ? - . M’agradaria haver conegut el Masnou anterior a la metamorfosi; el poble de pescadors al que hi arriba el tren; amb ell vindran les primeres indústries, els primers turistes i com no ?, els primers especuladors !!!. ¿ I, com van viure els veïns la construcció de la Carretera Nacional que avui considera tothom un risc i una limitació ?
Esmentava Franz Kafka perquè com ell amic lector t’interpel·lo amb preguntes i no se donar-te cap resposta.
Espero rebre a amora@moianes.net alguna imatge de la Vila des de la platja, i si encara se’n conserva memòria la resposta a la pregunta; Com era el Masnou abans de la metamorfosi ?
Per endavant, com sempre, gràcies.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada