diumenge, 1 de juny de 2008

Copiar i pegar, o veure i viure ?




Havíem assolit una fita llargament cobejada, en el moment que posàvem els peus damunt del solar on s’alçava fins a darreries del segle XX, l’ermita romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa- Corba.

Quants anys feia que trepitjàvem intermitentment el terme de Santa Maria d’Oló ?. No sabria dir-vos-ho amics lectors, i això perquè sempre ens havia resultat plaent arribar-nos fins aquest terme tant i tant extens. Se’m emplenava inevitablement d’imatges el cervell : Sant Feliuet de Terrassola , al límit quasi amb l’Estany; Sant Joan Vell d’Oló, prop del llit de la riera, dins possiblement de la propietat dita avui d’Armenteres en el Mapa de l’Editorial Piolet, i anomenat Almenteras , en el mapa que l’any 1.920 el topògraf Jacinto Vallejo feia per encàrrec de l’Institut de Cartografia de Catalunya; Sant Joan d’Oló i el seu magnífic Comunidor, que es troba al bell mig del pati , entre l’església i el petit cementiri i que juntament amb el de Sant Pere de Bertí, son els únics que conserven la tradicional forma de cobert als quatre vents, Sant Pere de Bertí, integrat en l’edificació cal estar amatent per advertir-lo; Vilarasau , on es conserven encara els bancs que llueixen el nom de la nissaga que s’hi asseia ; Santa Creu de la Plana, hostatja avui altres manifestacions d’aquest Déu únic ; Sant Miquel d’Oló, testimoni eloqüent i dolorós alhora, de la extrema incúria de les diferents administracions públiques , quan a la salvaguarda i protecció del patrimoni històric de Catalunya; Sant Jaume de Vilanova, justament en sentit contrari , la prova fefaent que a Catalunya, son únicament els catalans amb els seus recursos, qui sosté el tresor que representa aquest llegat dels nostres avantpassats; Sant Pere de Vilanova, on accediríem en el seu dia, gràcies als amics Llobet i Canemasses , i on al nostre torn acompanyaríem al Josep Sansalvador i Castellet, persona que avui té a càrrec seu tot l’Arxiu Gavín dipositat al Monestir de Bellpuig de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, i l’Eliseu Peidró i Ramí, expert “pràctic” en el romànic del nostre país; Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa- Corba, ens aquest cas dissortadament posaríem només els nostres peus, damunt del solar on s’aixecava aquesta església, n’adquiríem certesa gràcies a la construcció d’una rasa oberta per soterrar possiblement connexions elèctriques, que ens permetia recollir imatges del que foren sens dubtes els fonaments del temple; no volem deixar sense esmentar Sant Esteve del Solà, prop de llit de la riera de Malrubi, La Torruella a les envistes de Sant Feliu Sasserra, i la seva ermita de Sant Francesc d’Assis, que es troba avui pràcticament destruïda almenys en el seu interior , i que sembla havia estat construïda el segle XVI i reformada a darreries del XIX.; la mateixa església Parroquial de Santa Maria , del Segle X , situada dalt Vila, i en la que destaquem el seu retaule barroc, i la imatge del Crist de la pregunta; també la nova església situada baix dins del nucli nou, mereix una visita, particularment per la imatge de la Mare de Déu Assumpta, ............

Començava dient que havíem assolit una fita llargament cobejada, i així ha estat amic lector pel que fa a localitzar la totalitat d’ermites romàniques, Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan Vell d’Oló, Vilarasau, Santa Creu de la Plana, Sant Miquel d’Oló, Sant Jaume de Vilanova, Sant Pere de Vilanova, Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa- Corba, les dues darreres esmentades únicament obiter dicta, per la majoria d’autors, sense tenir coneixement de la seva ubicació i/o estat actual.

Ens sentim col·lectivament orgullosos; en aquesta tasca, hi han participat moltes persones, i més enllà del meu agraïment personal a cadascun d’ells, serveixi aquest breu com a públic reconeixement.

Pel que fa a la pregunta del títol; cal que us doni una resposta explicita sobre quina és la nostra opció ?

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: