diumenge, 8 de juny de 2008

Terraciola, històries de la terrassa petita.






Sembla que aquest, terrassa petita, és l’origen d’aquest singular topònim actual de Terrassola, dona per a pensar, la concatenació de dos diminutius, Feliuet i Terraciola, tant lluny de les terres del Baix Ebre i/o el Montsià, on l’ús de diminutius, “xiquet”, “miqueta”,... és tant i tant freqüent, i quin origen possiblement hauríem de buscar en el període de dominació dels sarraïns, que acabaria formalment en aquelles terres al segle XII.

M’havien regalat un petit tresor, un recull de dades que al llarg dels anys 1943 i fins el 1983, havia recollir en relació a Sant Feliuet de Terrassola, el quin en fou el darrer rector, Mn. Josep Maria Bellpuig i Vila, resident avui a la casa dita dels Capellans de Vic.

Quan a Sant Martí de Puig Armengol o de Llosa- Corba [*], avui desapareguda i fins oblidat l’indret precís on és trobava, fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica – vendes reals o simulades - era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort. Està, acreditat que essent administrador el Dr. Anton Berenguer, es va arrencar el finestral de darrera l’absis [ molt semblant al que hi ha avui encara darrera l’absis gran de Santa Maria de l’Estany ], per a instal·lar-lo a la galeria de Rocafort. Quan a la resta de l’edifici i amb l’excepció de l’absis de pedra arrodonida al que no devien trobar-li cap utilitat, Sant Martí de Puig Armengol o de Llosa- Corba , va passar a ser la pedrera de Rocafort a profit dels seus jardins, pilastres i parets. Les darreres pedres i l’absis, anirien a Terrassola on es farien servir en les tasques de restauració. [*] A l’enciclopèdia del romànic català, comarca del Bages, població de Santa Maria d’Oló, en podeu veure imatges; la Diputació de Barcelona ens ha de lliurar, les que tenen al seu arxiu de patrimoni per exposar-les a la Galeria Fotogràfica de http://www.moianes.net/ , tots sou pregats d’ajudar-nos en la reclamació d’aquestes imatges, enviant e.mails al President d’aquest Organisme.

Rocafort que havia estat en mans de la família d’aquest cognom des de èpoques remotes, va veure trencada la seva successió, en morir sense descendència el darrer hereu; la casa va anar a mans de la família de la muller natural de Barcelona; els hereus – sense cap vinculació a aquestes terres - es van desprendre aviat de la casa i les seves possessions; fins al dia d’avui en que en son propietaris unes famílies armènies, la casa va pertànyer també a un Príncep de la casa regnant de l’Aràbia Saudita.

De la zona se’n parla avui com de la Vall del Reis, Rocafort i Rocabruna [ construïda a instàncies del saballenc Joan Gorina i Sans, de la que farem també més endavant una breu història ], pertanyents ambdós a la família d’armenis, estan encerclades de quilometres i quilometres de xarxa de filferro; també i en una allargada potser encara superior, el Castell, sembla que propietat d’un àrab, esta envoltat per una tanca. Uns i altres ocupen espais que havien estat de domini públic, camins, rieres, dreceres,..... amb l’aquiescència còmplice de les autoritats. A la Vall homònima d’Egipte s’hi ha trobat una de les necròpolis faraòniques més importants; en aquest meravellós indret del Moianes s’hi vetlla de fa temps un agonitzant molt particular, Catalunya !

Ens recordava el poeta :

Al fossar de les moreres,
No s’hi enterra cap traïdor,
Fins perden nostres banderes,
Seran l’urna de l’honor !

Hi ha coses que només els poetes, els nens i els vells eixelebrats es poden creure, oi ?

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: