divendres, 13 de juny de 2008

R.Vila Abadal. 1927




Aquesta llegenda figura al damunt de la porta d’una casa d’aire llunyament modernista ,que hom troba seguint el mapa de l’Estany, de Ramon Vinyeta, en el solar que possiblement ocupes en el passat el molí del Castell. La contrada, propera ja a “ la “Vall dels Reis “ , on sota la particular protecció de Sant Feliuet de Terrassola ; [ Insisteixo una vegada més, que el diminutiu, fruit de l’estimació vers els Sant, no fa justícia, a l’esplèndid temple romànic, quina recuperació en gran part, devem a la tasca pacient del Joan Raurell i la seva esposa ] trobem magnifiques masies, en algun cas, quasi palaus, com : Rocafort, Rocabruna, El Castell, La Sala,...... amb les que la més que modesta casa, que trobem prop de la font de Sant Antoni Abad, no pot comparar-se.

Em delia per saber alguna cosa d’aquesta casa i sobretot dels seus darrers propietaris; imaginava la seva extrema solitud en aquest entorn – aleshores aïllat - del Moianes, quins habitants com els illencs, triguen – si en alguna ocasió arriben a fer-ho – en acceptar als qui venen de fora, ni que sigui per ajudar-los a millorar les seves expectatives de vida.

El Feliu Añañosi Masllovet, i el Tomàs Irigaray i López, m’acompanyaven en aquesta recerca, de la que ells faran – com sempre – un magnífic recull d’imatges. No vàrem trobar cap senyal de l’antic molí, ni tant sols de la resclosa que deturava les aigües de la riera de l’Estany, en el seu trànsit vers la riera d’Oló.

Trobàvem si la font de Sant Antoni Abad, arranjada i neta, amb una imatge del Sant dins d’un petit receptacle a manera de capelleta. Malgrat tractar-se d’una figura molt relacionada amb la vida animal, és força infreqüent trobar per arreu, advocacions d’aquest Sant, en quina diada justament es celebren les “ passades” .

A reserva d’ampliar i/o modificar si cal la meva impressió, diria que la casa fou abandonada pels seus propietaris, en gran mesura a causa de la solitud i l’aïllament; de fet les cases esmentades de Rocafort, Rocabruna, El Castell, La Sala,...... tenen en comú que son elles mateixes petites illes autosuficients, encerclades amb tanques de filferro, protegides fins de les mirades d’aquells que circulen per la carretera.

Deixàvem amb recança aquell racó, al límit del terme de l’Estany, i esperem – com sempre acaba succeint – que per algun mitja, acabem coneixen fins el darrer detall de la història particular que s’amaga darrera la inscripció R. Vila Abadal 1927.

Devia ser un raig un sol, però en la darrera ocasió que vaig tenir ocasió de veure la Font de Sant Antoni Abad, una llum forta i clara em va il·luminar, al mateix temps, em va confortar la sensació de sentir-me acaronat i embolcallat per aquella claror.

Ara, com en moltes ocasions més en el passat i el futur, esperar i ver.

(©) Antonio Mora Vergés

Cap comentari: