.JPG)
Adreçava una consulta all Feliu Añaños i Masllovet, en relació a les ermites romàniques o no de les que tenia imatges, que com a conseqüència de l' exponencial creixement de molts nuclis urbans i/o industrials havien quedat encerclades - en el sentit de perill, d'amenaça, d'ofec - per la modernitat.
La resposta, documentada com sempre, fou ; Consultat els meus arxius fotogràfics, les esglésies que tinc prop de nuclis urbans son les següents:
La Salut, Sant Nicolau, Sant Julià d'altura, Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Pau de Riusec , Sant Vicenç de Verders en el bosc de Can Deu i salvada del pantà de Sau. Totes aquestes de Sabadell.
També: la Romànica de Barberà, les de Terrassa, Sant Feliu del Racó, Santiga davant del polígon industrial de Provasa;les romàniques de Polinya, Sentmenat, Sant Pere d'ullastre prop del polígon industrial de Castellar del Vallès, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell, situades en sengles polígons industrials entre Viladecavalls i Terrassa; Sant Iscle i Santa Maria de les Feixes a Cerdanyola, Vallromanes, Santa Creu d'Olorda a cavall entre Molins de Rei i Barcelona i potser alguna més.
Aquest fenonem del romànic industrial, ha tingut amb tot un efecte positiu, ha posat davant dels nassos de moltes persones, aquestes singulars manifestacions de la pietat dels avantpassats, que constitueixen en aquest moment un valor històric i àdhuc patrimonial, que dota d'atractiu llocs tant i tant inhòspits i desam parats com els polígons industrials i els voltants d'algunes poblacions dormitori d'aquestes contrades.
Dissortadament algunes ermites han desaparegut en aquesta “ follia urbanitzadora “, altres com Sant Martí de Puig-Ermengol han servit com a pedrera d'alguna casa “noble”, fins en algun cas, han estat venudes i traslladades pedra a pedra fins a Paisos estrangers , amb tot, una almenys , Sant Vicenç de Verders que trobareu al bosc de Can Deu a Sabadell, va ser “salvada” del seu infaust destí, com tantes altres estava destinada a ser una victima més de les aigües que retindria el pantà de Sau. L'acció del tot benemèrita cal imputar-la a la Caixa d'estalvis de Sabadell.
Podreu trobar al Deuteronomi, en el Capítol de les malediccions, una que fa clara refèrencia a a Catalunya i als catalans,:
Els immigrants que resideixen enmig teu tindran cada vegada més poder, mentre que tu en tindràs cada vegada menys.
Ells et prestaran diners, però tu no els en podràs prestar.
Ells seran els primers, i tu el darrer.
Un poble que no coneixes s'alimentarà amb els fruits de la teva terra i del teu treball; t'explotaran i et maltractaran sense parar. Et tornaràs boig de veure aquest espectacle.
D'enca de 1.714, som un pobles d'esclaus, i els nostres patrimoni històric, segueix dissortadament el nostre destí miserable.
Escolta Senyor el clam d'aquest poble !!!
(c) Antonio Mora Vergés
La resposta, documentada com sempre, fou ; Consultat els meus arxius fotogràfics, les esglésies que tinc prop de nuclis urbans son les següents:
La Salut, Sant Nicolau, Sant Julià d'altura, Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Pau de Riusec , Sant Vicenç de Verders en el bosc de Can Deu i salvada del pantà de Sau. Totes aquestes de Sabadell.
També: la Romànica de Barberà, les de Terrassa, Sant Feliu del Racó, Santiga davant del polígon industrial de Provasa;les romàniques de Polinya, Sentmenat, Sant Pere d'ullastre prop del polígon industrial de Castellar del Vallès, Santa Maria i Sant Miquel de Toudell, situades en sengles polígons industrials entre Viladecavalls i Terrassa; Sant Iscle i Santa Maria de les Feixes a Cerdanyola, Vallromanes, Santa Creu d'Olorda a cavall entre Molins de Rei i Barcelona i potser alguna més.
Aquest fenonem del romànic industrial, ha tingut amb tot un efecte positiu, ha posat davant dels nassos de moltes persones, aquestes singulars manifestacions de la pietat dels avantpassats, que constitueixen en aquest moment un valor històric i àdhuc patrimonial, que dota d'atractiu llocs tant i tant inhòspits i desam parats com els polígons industrials i els voltants d'algunes poblacions dormitori d'aquestes contrades.
Dissortadament algunes ermites han desaparegut en aquesta “ follia urbanitzadora “, altres com Sant Martí de Puig-Ermengol han servit com a pedrera d'alguna casa “noble”, fins en algun cas, han estat venudes i traslladades pedra a pedra fins a Paisos estrangers , amb tot, una almenys , Sant Vicenç de Verders que trobareu al bosc de Can Deu a Sabadell, va ser “salvada” del seu infaust destí, com tantes altres estava destinada a ser una victima més de les aigües que retindria el pantà de Sau. L'acció del tot benemèrita cal imputar-la a la Caixa d'estalvis de Sabadell.
Podreu trobar al Deuteronomi, en el Capítol de les malediccions, una que fa clara refèrencia a a Catalunya i als catalans,:
Els immigrants que resideixen enmig teu tindran cada vegada més poder, mentre que tu en tindràs cada vegada menys.
Ells et prestaran diners, però tu no els en podràs prestar.
Ells seran els primers, i tu el darrer.
Un poble que no coneixes s'alimentarà amb els fruits de la teva terra i del teu treball; t'explotaran i et maltractaran sense parar. Et tornaràs boig de veure aquest espectacle.
D'enca de 1.714, som un pobles d'esclaus, i els nostres patrimoni històric, segueix dissortadament el nostre destí miserable.
Escolta Senyor el clam d'aquest poble !!!
(c) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada