divendres, 13 de juny de 2008

El Sot del Galí.


Queia una pluja fina, lleugera, semblaven més volves, les minúscules gotes d’aigua , que ajudades pel vent, dansaven en honor nostre, en començar l’ample camí, que un cop deixada la carretera de Sant Llorenç Savall a Granera i Monistrol de Calders , s’obria en direcció a la finca coneguda com el Galí.

A la nostra dreta el soroll del torrent que porta el nom de la casa ens feia companyia.

La casa – segons ens van explicar – és dedicarà a hotel rural , decisió que avui cap jutjar com arriscada, tota vegada que més amunt i més avall, i en tot el que és visible des de la casa, únicament es pot veure el paisatge desolat, fruit del paorós incendi, que ha transformat aquesta zona de l’Alt Vallès, en un mala còpia dels Monegros, arreu on poses la mirada, sempre hi trobes el mateix, fusta cremada, herbes i vegetació arbustiva, i pedres, pedres i més pedres !.

Desitgem tota la sort del món als propietaris del Galí en aquesta aventura econòmica !.

Havien vingut fins al Sot per contrastar les informacions, que refereixen el naixement del riu Ripoll en aquest lloc, vàrem resseguir el corrent de l’aigua de la vessant esquerra, quasi fins a les alçaries de la carretera de Granera, on únicament eren visibles algunes línies d’aigua per damunt del sòl, sense però que s’arribes a veure una surgència i menys encara una font.

No dúiem l’altímetre i no podem per tant confirmar l’alçaria concreta en que deixa de ser visible l’aigua.

En el costat dret, l’aigua desapareix ràpidament, i no hi ha tampoc cap evidència de surgència i/o font.

Ascendíem fins a les restes d’una antiga torre de guaita, i des d’allà contemplàvem la devastació que s’estén més enllà de Granera, quin Castell es pot veure amb tota claredat, i davant nostre en sentit contrari, les restes del Castell de Pera; des d’aquest lloc, en algun moment del passat, s’havien donat i rebut noticies i missatges, avui dissortadament des de l’erm infinit d’aquestes muntanyes, l’únic missatge clar que ens arriba, és el de la desesperació !

Refèiem el camí just fins al punt en que conflueixen el torrent del Galí, amb el torrent de Cal Llogari, i uns metres més avall encara, des de l’esquerra ,les aigües del Sot de les Ortigues, que recull les pluvials de l’amplia vall que s’obre sota el Castell de Pera.

Camí de Sant Llorenç Savall, les fonts del Llogari i de Sant Miquel, per la dreta i el torrent de la Sala i la font del Genesca per l’esquerra aportaran el seu cabal a l’embassament que no sense angoixes, subministra aigua de boca als llorençans, literalment abandonats a la seva dissort en aquesta qüestió tant i tant bàsica.

Juntament amb les greus mancances de comunicació, el subministrament d’aigua ha condicionat negativament el creixement econòmic de Sant Llorenç Savall, i molt ens temem que desprès dels incendis i les conseqüències que se’n derivaran, el tema empitjori de forma irremissible.

Amb les dades recollides, no podem donar per bona, la informació que situa el naixement del riu Ripoll al Sot d’en Galí; caldrà fer més recerca sobre el terreny, però des d’ara estem en la línia d’adjudicar formalment el naixement a la font del Llogari.

La característica d’un riu és la seva permanència, això amb independència del cabal que porti en cada moment de l’any; així doncs, només una font que ragi sempre – poc o molt – pot considerar-se l’origen d’un riu.

Estem – no caldria ni fer-ne esment – oberts a qualsevol aportació, i singularment a la de l’Agencia Catalana de l’Aigua, de la que – comencem a desesperar - com aigua del Ripoll, per les necessitats de boca de Sant Llorenç Savall, n’esperem resposta.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: