No li escau gens el diminutiu a l’antiga església de la Parròquia de Terrassola, que pertany avui a Santa Maria d’Oló. Constaven al cens de 1970, 54 veïns, en les diferents masies d’aquest disseminat agrícola; vindrien desprès – com per arreu dissortadament - els dies de la diàspora dels camperols, que foren un preludi de la degradació ambiental, de la que gaudim a Catalunya, com a molts altres llocs del món.
L’estultícia s’encomana més que la grip.
L’edició del divendres 27 de juliol de 2007 del Diari de Sabadell, publicava en contraportada, amb dues esplèndides fotografies del Feliu Añaños i Masllovet , un encisador paratge, i com subtítol, Detalls de la història del conjunt de Sant Feliuet de Terrassola.
El diumenge 29, sota un sol de justícia, ens arribaven el Feliu Añaños, el Tomàs Irigary López, i jo a aquest indret meravellós del Moianes; el govern tripartit ha fet grans canvis en aquest altiplà, l’antiga carretera de Santa Maria d’Oló a Moià, ha passat a denominar-se en part C-59, i qualsevol referència a punts quilomètrics que trobeu en mapes anteriors, l’haureu de tenir per no feta. La carretera continua estreta com abans, plena de revolts, i ara també de trampes mortals en forma de corbes peraltades al revés del que caldria.
No ens esperava el Joan Raurell i Gés, restaurador d’art, i ermità juntament – en ambdós tasques – amb la seva esposa Lourdes. Per tota presentació li vàrem fer a mans un exemplar del Diari de Sabadell, que val a dir, va merèixer la seva aprovació, amb l’esment únic de fer-se de fusta habitualment les pollegueres en el període en que es va construir la torre de defensa, que sense cap mena de dubte, és anterior a l’església.
Ens apressava – com sempre el temps – i fet el lliurament tornàvem novament a la carretera en direcció a Oristà, i ens incorporàvem a l’eix transversal en direcció a Manresa, on agafaríem l’autopista - possiblement més cara del món – per retornar al nostre Vallès.
Tornarem en una propera ocasió per recollir les imatges del Plà i el seu molí , la Sala, i si el trobem també del Molí del Castell, i la seva font, sembla ser anomenada ara de Sant Antoni Abad. Aquesta zona, que anomenen com “ la Vall dels Reis “ , és alhora que extremament bonica, molt complicada pel que fa a la nostra tasca de recollir imatges.
Tornarem també per documentar de forma complerta, l’interior del conjunt de Sant Feliuet de Terrassola , que val a dir no rep el reconeixement en forma de visites que li pertoca, possiblement perquè no se’n fa una promoció adequada i suficient. En la mesura – mínima – de les nostres possibilitats, intentem en relació a aquesta i a d’altres joies del romànic d’aquesta comarca natural del Moianes, fer-ne una divulgació per tots els canals que ens ho permeten : premsa escrita, internet tant en pàgines com http://www.moianes.net/, com en blogs i/o pàgines personals com http://coneixercatalunya.blogspot.com/
Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de divulgar el nostre ric patrimoni històric i cultural. Una molt bona manera de començar, és fer la visita de Sant Feliuet de Terrassola.
Per endavant gràcies.
© Antonio Mora Vergés
L’estultícia s’encomana més que la grip.
L’edició del divendres 27 de juliol de 2007 del Diari de Sabadell, publicava en contraportada, amb dues esplèndides fotografies del Feliu Añaños i Masllovet , un encisador paratge, i com subtítol, Detalls de la història del conjunt de Sant Feliuet de Terrassola.
El diumenge 29, sota un sol de justícia, ens arribaven el Feliu Añaños, el Tomàs Irigary López, i jo a aquest indret meravellós del Moianes; el govern tripartit ha fet grans canvis en aquest altiplà, l’antiga carretera de Santa Maria d’Oló a Moià, ha passat a denominar-se en part C-59, i qualsevol referència a punts quilomètrics que trobeu en mapes anteriors, l’haureu de tenir per no feta. La carretera continua estreta com abans, plena de revolts, i ara també de trampes mortals en forma de corbes peraltades al revés del que caldria.
No ens esperava el Joan Raurell i Gés, restaurador d’art, i ermità juntament – en ambdós tasques – amb la seva esposa Lourdes. Per tota presentació li vàrem fer a mans un exemplar del Diari de Sabadell, que val a dir, va merèixer la seva aprovació, amb l’esment únic de fer-se de fusta habitualment les pollegueres en el període en que es va construir la torre de defensa, que sense cap mena de dubte, és anterior a l’església.
Ens apressava – com sempre el temps – i fet el lliurament tornàvem novament a la carretera en direcció a Oristà, i ens incorporàvem a l’eix transversal en direcció a Manresa, on agafaríem l’autopista - possiblement més cara del món – per retornar al nostre Vallès.
Tornarem en una propera ocasió per recollir les imatges del Plà i el seu molí , la Sala, i si el trobem també del Molí del Castell, i la seva font, sembla ser anomenada ara de Sant Antoni Abad. Aquesta zona, que anomenen com “ la Vall dels Reis “ , és alhora que extremament bonica, molt complicada pel que fa a la nostra tasca de recollir imatges.
Tornarem també per documentar de forma complerta, l’interior del conjunt de Sant Feliuet de Terrassola , que val a dir no rep el reconeixement en forma de visites que li pertoca, possiblement perquè no se’n fa una promoció adequada i suficient. En la mesura – mínima – de les nostres possibilitats, intentem en relació a aquesta i a d’altres joies del romànic d’aquesta comarca natural del Moianes, fer-ne una divulgació per tots els canals que ens ho permeten : premsa escrita, internet tant en pàgines com http://www.moianes.net/, com en blogs i/o pàgines personals com http://coneixercatalunya.blogspot.com/
Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de divulgar el nostre ric patrimoni històric i cultural. Una molt bona manera de començar, és fer la visita de Sant Feliuet de Terrassola.
Per endavant gràcies.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada