Sembla que vivim en un estat democràtic, i de ser així – no tinc suficients elements per afirmar-ho amb rotunditat - ; qui fa el paper de la dona del Cèsar ?. Sense cap dubte amic lector, l’Administració Pública i els Partits Polítics; uns i altres assumeixen el compromís, normalment pel seu honor, de complir i fer complir la Constitució i la resta de lleis.
Estepona, Coslada, Marbella, ......son mostres que acrediten dolorosament que la dona del Cèsar, ni és honrada, ni ho sembla.
En afers de corrupció som una potencia mundial, no sabria dir-vos si la primera, però en tot cas, i sense cap dubte, lluitem pels llocs de deshonor.
Si fem un anàlisi superficial , les implicacions, actives i passives, arriben fins als nivells més alts , aquestes coses mai es fan en silenci, i demanen la col·laboració de nivells de poder d’àmbit provincial, o autonòmic, o nacional.
M’explicava un català que havia marxat a l’Argentina desprès de la Guerra Civil, la frase que acostumem a dir sempre les classes humils “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “ ; el nostre home va tornar a Catalunya, portava dins del cor una esperança , que trobaria aquí una societat on s’aplicaria allò de “regles justes i cap favor” , el anys l’han portat al convenciment que aquí també l’única cosa que podem esperar , com els dissortats argentins és que “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “.
Hi ha sigles polítiques, que semblen sinònims de corrupció, les trobes sempre, sempre, quan algú destapa el pot de les essències. El més greu però és que en aquesta mena de situacions, les persones – i més les d’aquest país nostre - son proclius a generalitzar, de forma, que davant de qualsevol afirmació, hi trobarem indefectiblement TOTS ELS ...... SON ......
En aquesta hora present en la que semblen retornar els mals usos; eliminació de les 48 hores setmanals com a màxim període de treball; ampliar el període de càlcul per a la jubilació, retardant-ne la edat i disminuint l’import màxim a percebre; introduir el copagament en els serveis mèdics i en els medicaments, tant per a les classes actives [ treballadors, ocupats i desocupats ] , com a les passives [ jubilats, pensionistes, grans malats,... ],.... potser de fet només podrem esperar de la bondat de Déu , que també “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “.
Recordo que durant el 1er feixisme treballàvem per arribar a l’anomenat “estat del benestar dels treballadors”; els governs posteriors semblaven voler consolidar “el benestar dels treballadors de l’estat”, ara només podem esperar/témer que intentin mantenir “el benestar de l’estat a càrrec dels treballadors”. En tot cas, i com diuen a la Benemèrita, esperar i ver !
¿ I la dona del Cèsar ?
© Antonio Mora Vergés
Estepona, Coslada, Marbella, ......son mostres que acrediten dolorosament que la dona del Cèsar, ni és honrada, ni ho sembla.
En afers de corrupció som una potencia mundial, no sabria dir-vos si la primera, però en tot cas, i sense cap dubte, lluitem pels llocs de deshonor.
Si fem un anàlisi superficial , les implicacions, actives i passives, arriben fins als nivells més alts , aquestes coses mai es fan en silenci, i demanen la col·laboració de nivells de poder d’àmbit provincial, o autonòmic, o nacional.
M’explicava un català que havia marxat a l’Argentina desprès de la Guerra Civil, la frase que acostumem a dir sempre les classes humils “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “ ; el nostre home va tornar a Catalunya, portava dins del cor una esperança , que trobaria aquí una societat on s’aplicaria allò de “regles justes i cap favor” , el anys l’han portat al convenciment que aquí també l’única cosa que podem esperar , com els dissortats argentins és que “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “.
Hi ha sigles polítiques, que semblen sinònims de corrupció, les trobes sempre, sempre, quan algú destapa el pot de les essències. El més greu però és que en aquesta mena de situacions, les persones – i més les d’aquest país nostre - son proclius a generalitzar, de forma, que davant de qualsevol afirmació, hi trobarem indefectiblement TOTS ELS ...... SON ......
En aquesta hora present en la que semblen retornar els mals usos; eliminació de les 48 hores setmanals com a màxim període de treball; ampliar el període de càlcul per a la jubilació, retardant-ne la edat i disminuint l’import màxim a percebre; introduir el copagament en els serveis mèdics i en els medicaments, tant per a les classes actives [ treballadors, ocupats i desocupats ] , com a les passives [ jubilats, pensionistes, grans malats,... ],.... potser de fet només podrem esperar de la bondat de Déu , que també “ algún día sonaran los tiros por el lao de la justicia “.
Recordo que durant el 1er feixisme treballàvem per arribar a l’anomenat “estat del benestar dels treballadors”; els governs posteriors semblaven voler consolidar “el benestar dels treballadors de l’estat”, ara només podem esperar/témer que intentin mantenir “el benestar de l’estat a càrrec dels treballadors”. En tot cas, i com diuen a la Benemèrita, esperar i ver !
¿ I la dona del Cèsar ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada