dimarts, 10 de juny de 2008

Torrespaia, la Careta, Cal Cases, els Clapers,..
















El meu e.mail deia : demà, dissabte hi ha algú disponible ?. Rebia resposta afirmativa del Feliu Añaños i Masllovet, de l’Antoni Uriz i del Tomás Irigary i López, el Joan Escoda i Prats, el Camarleng de Mura, ens havia fet saber que aquell dia a la Capital de les Valls del Montcau, es duria a terme una activitat relacionada amb el conreu del cigró.

Recollia als companys a les 7,30 desprès de superar els atzucacs que pel trànsit representen les instal·lacions lúdiques, que acompanyen inevitablement les festes Majors.

Deixàvem el vehicle aparcat prop de la casa de la Plana; l’Antoni Uriz tenia ocasió de descobrir una de les esglésies romàniques més antigues del terme de Santa Maria d’Oló; Santa Creu de la Plana.

Fèiem camí en direcció al Malrubi on anaven a parar les aigües pluvials d’aquella vessant; comprovàvem que a Cal Cases hi ha força activitat constructiva i reparadora, sembla que amb la intenció de dedicar-se al turisme rural; pujàvem fins a la Careta, casa majestuosa , orientada a la tarda, que amb vistes sobre Montserrat, domina un ampli territori. Ens aturàvem per esmorzar i sense adonar-me’n m’asseia prop d’un formiguer; ho advertia quan en gran nombre les veia córrer per damunt dels meus pantalons !. Sort dels companys que m’espolsaven energèticament perquè em veia esmorzat !!!!

L’estat d’absoluta degradació - literalment menjada per la vegetació - de la casa de Torrespaia, etimològicament , torre accessible, assolible , assumible, d’accés fàcil i/o senzill, ens feia difícil la seva localització, resta només dempeus un pany de paret, i observem entre les runes curulles de vegetació, dos cups rodons i la resta del que fos possiblement l’accés a un corral. Costa d’entendre aquesta situació d’abandó i ruïna !

La masia anomenada els Clapers, elsclapers@gmail.com , Telèfon: 93 744 91 53, 08273 Santa Maria d´Oló, està molt consolidada com lloc de colònies per a la quitxalla, amb capacitat per unes 80 persones, s’hi pot accedir amb vehicle des d’un trencall que hom troba 2 Km abans d’arribar al nucli de l’Horta d’Avinyó , per la carretera Artés - Horta d´Avinyó; comparteix l’accés amb uns Cellers d’anomenada; fins a la casa hi ha però encara 8 Km de pista forestal. Recollim imatges de la casa i l’ermita de la Mare de Deu dels Dolors.

Refem el camí, sota una pluja dolça, que ens anirà acompanyant fins arribar al vehicle. Ens aturarem un moment a Sant Joan d’Oló, per tal que l’Antoni Uriz i el Tomás Irigaray i López, recullin imatges del seu comunidor. Juntament amb el de Sant Pere de Bertí, al límit inferior del Moianès, en la confluència quasi amb l’alt Vallès, son els dos únics exemplars que existeixen avui encara.

Estic particularment content quan arribem a casa; tenia amics lectors una certa por, desprès de l’episodi dolorós de la rampa soferta en ocasió de fer el camí de les Castellasses pel Mal Pas de les Maringes.

Tenim per davant un altre any més d’aventures !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: