Sortia de casa uns minuts abans de les 7,00 , el Lluís Vila estava preparat al final el carrer, i anàvem junts a recollir al Jaume Font; ens havíem de trobar a Mura amb el Joan Escoda i Prats, Gran Camarleng d’aquella Vila, i àdhuc de les Valls del Montcau, que ens faria de sherpa en aquesta ocasió.
Deixàvem abans de les 9,00 la Capital de les Valls del Montcau, amb el vehicle del Joan Escoda i Prats que s’ocupava també de les qüestions logistitiques ; l’Antonio Mora, el Lluís Vila i el Jaume Font, els dos darrers experts en avençs , pous i gateres , i al ensems sherpes de prestigi en les terres de l’Alt Vallès; la tasca que em quedava reservada era fer la ressenya i/o crònica d’un llarg mati de suor.
Ens esperaven més de 14 quilometres de camí rural, ens el que veuríem en la llunyania; les restes de la Santa Creu de Palou, l’alzina dels Penitents, el Farell , Sant Jaume de Vallhonesta i les runes immenses de l’hostal de la Glòria, el Putxet, Puigdoure , .... al fons, omnipresents, eternes les peculiars formes de la serralada Montserratina.
L’àrea de recerca estava delimitada entre : el Bac del Regal de Puigodoure, el torrent del Sort de l’infern, el turó de Puigdoure i el Coll de la Creu dels Alls. Teníem unes instruccions força imprecises, segons les quals, al nostre objectiu s’hi podia accedir des de la dreta del rocam, fins a un nivell inferior que ens permetria circumval·lar l’estimbat. En aquest intent estèril esgotaríem el mati, amb el parèntesi obligat de l’esmorzar.
En la tornada el Joan Escoda ens portaria fins al torrent del sot de l’Infern, des d’on certament alhora que el cel, podríem – així volem pensar-ho a reserva de la necessària comprovació – veure – i retratar - clarament el nostre objectiu que certament estava situat a la dreta des d’aquest punt en que ens ho estàvem mirant ara. En aquest país nostre això de la dreta i la l’esquerra, no ha estat mai gaire clar, oi amic lector ?. Volem pensar en una errada quan a la nostra font d’informació.
En la tornada ens aniríem trobant : el turó del Malpas [ amb una extraordinària semblança amb el paller de Tot l’Any ]; El Puig Andreu amb la seva balma obrada; les cases del Puig de la Balma i la Vila, quina dedicació al turisme rural sembla tenir èxit. Fèiem el darrer tram per la via asfaltada entre Rocafort i Mura.
La contemplació de les imatges digitals a la pantalla de l’ordinador vindria a reforçar la nostra convicció quan a l’accés possible al nostre objectiu.
Tenia pensat un títol ; mati de suor, finalment però amic lector, perquè també tu puguis participar d’aquesta espera entusiasta, em decideixo per l’absoluta ambigüitat. Que et sembla ?
© Antonio Mora Vergés
Deixàvem abans de les 9,00 la Capital de les Valls del Montcau, amb el vehicle del Joan Escoda i Prats que s’ocupava també de les qüestions logistitiques ; l’Antonio Mora, el Lluís Vila i el Jaume Font, els dos darrers experts en avençs , pous i gateres , i al ensems sherpes de prestigi en les terres de l’Alt Vallès; la tasca que em quedava reservada era fer la ressenya i/o crònica d’un llarg mati de suor.
Ens esperaven més de 14 quilometres de camí rural, ens el que veuríem en la llunyania; les restes de la Santa Creu de Palou, l’alzina dels Penitents, el Farell , Sant Jaume de Vallhonesta i les runes immenses de l’hostal de la Glòria, el Putxet, Puigdoure , .... al fons, omnipresents, eternes les peculiars formes de la serralada Montserratina.
L’àrea de recerca estava delimitada entre : el Bac del Regal de Puigodoure, el torrent del Sort de l’infern, el turó de Puigdoure i el Coll de la Creu dels Alls. Teníem unes instruccions força imprecises, segons les quals, al nostre objectiu s’hi podia accedir des de la dreta del rocam, fins a un nivell inferior que ens permetria circumval·lar l’estimbat. En aquest intent estèril esgotaríem el mati, amb el parèntesi obligat de l’esmorzar.
En la tornada el Joan Escoda ens portaria fins al torrent del sot de l’Infern, des d’on certament alhora que el cel, podríem – així volem pensar-ho a reserva de la necessària comprovació – veure – i retratar - clarament el nostre objectiu que certament estava situat a la dreta des d’aquest punt en que ens ho estàvem mirant ara. En aquest país nostre això de la dreta i la l’esquerra, no ha estat mai gaire clar, oi amic lector ?. Volem pensar en una errada quan a la nostra font d’informació.
En la tornada ens aniríem trobant : el turó del Malpas [ amb una extraordinària semblança amb el paller de Tot l’Any ]; El Puig Andreu amb la seva balma obrada; les cases del Puig de la Balma i la Vila, quina dedicació al turisme rural sembla tenir èxit. Fèiem el darrer tram per la via asfaltada entre Rocafort i Mura.
La contemplació de les imatges digitals a la pantalla de l’ordinador vindria a reforçar la nostra convicció quan a l’accés possible al nostre objectiu.
Tenia pensat un títol ; mati de suor, finalment però amic lector, perquè també tu puguis participar d’aquesta espera entusiasta, em decideixo per l’absoluta ambigüitat. Que et sembla ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada