Gràcies a la generalització d’aquest sistema, - tècnica de gestió en diuen els “experts” – hem gaudit i gaudim d’una situació de pànic generalitzat a Catalunya i Espanya.
Més enllà del nom, del que tracta el Just in time, es d’un mètode de producció que pot funcionar únicament en un sistema d’esclavatge pur.
Sembla que s’origina aquesta “tècnica” al Japó, de quin sistema de drets democràtics únicament en podíem trobar una semblança en el feixisme espanyol, i/o en el modus de producció feudal.
Desapareixen els estocs, tant de matèries primeres , com de productes acabats. “Tercers”, empreses , persones.,... s’han de preocupar [ habitualment per una retribució de subsistència ] de la correcta freqüència de subministrament, tant pel que fa als proveïdors, com pel que fa als “clients”, que passen amb la creació de les franquícies, a esdevenir autèntics esclaus dels fabricants/distribuïdors.
Se’n pot fer una traducció “ benèvola” de l’anglès i denominar-la 'just a temps'.
Ara una vaga ha posat el país davant la seva dura realitat; tot plegat és únicament un miratge, un decorat, i la major part de les “figures” son uns tòtils integrals – no posarem càrrecs, no fos cas que ens en deixéssim algun, oi ? -. Em pregunto ?
Davant d’un tsunami algú creu seriosament que aquest trepa donarien resposta ?
O més senzill, en un període de pluges intenses a l’estil del Monsó ?.
Felicito als governs pels caos.
Els meus condols a les famílies dels caiguts, ferits, detinguts.
© Antonio Mora Vergés
Més enllà del nom, del que tracta el Just in time, es d’un mètode de producció que pot funcionar únicament en un sistema d’esclavatge pur.
Sembla que s’origina aquesta “tècnica” al Japó, de quin sistema de drets democràtics únicament en podíem trobar una semblança en el feixisme espanyol, i/o en el modus de producció feudal.
Desapareixen els estocs, tant de matèries primeres , com de productes acabats. “Tercers”, empreses , persones.,... s’han de preocupar [ habitualment per una retribució de subsistència ] de la correcta freqüència de subministrament, tant pel que fa als proveïdors, com pel que fa als “clients”, que passen amb la creació de les franquícies, a esdevenir autèntics esclaus dels fabricants/distribuïdors.
Se’n pot fer una traducció “ benèvola” de l’anglès i denominar-la 'just a temps'.
Ara una vaga ha posat el país davant la seva dura realitat; tot plegat és únicament un miratge, un decorat, i la major part de les “figures” son uns tòtils integrals – no posarem càrrecs, no fos cas que ens en deixéssim algun, oi ? -. Em pregunto ?
Davant d’un tsunami algú creu seriosament que aquest trepa donarien resposta ?
O més senzill, en un període de pluges intenses a l’estil del Monsó ?.
Felicito als governs pels caos.
Els meus condols a les famílies dels caiguts, ferits, detinguts.
© Antonio Mora Vergés
2 comentaris:
Això no es una vaga. Això és un problema d'ordre públic que no es pot admetre baix cap concepte.
Ei!!
Al final he entrat en el pla de prevenció d'incendis de la Diputació de Barcelona (PVI) i m'han assignat la ruta de Matadepera i Terrassa (nord), així que si feu algun descobriment per aquesta zona s'agraïrà informació i si us puc donar un cop de mà en algo... jo em faig casi cada dia la majoria de camins amb un 4x4.. i la veritat és que hi ha un munt de masies mig abandonades i de llocs francament bonics, no pensava que teniem aquest tresor aquí al costat!
Publica un comentari a l'entrada