dijous, 2 d’octubre del 2025

SANT PERE DE JUÏGES. VILAMARÍ. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

  


Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de Sant Pere de Juïgues, l'entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls , al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.

https://www.artmedieval.net/Sant%20Pere%20Juigues.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-juigues-vilademuls

Església és de dimensions molt petites (fa només 6,95 m de llargada). La planta, sense un absis o capçalera diferenciada, és de simple aula rectangular, o més exactament trapezoidal, ja que fa 3,83 m d’amplada a l’extrem de llevant i 3,28 a l’extrem de ponent (mides interiors). No ha conservat la coberta original, i al seu lloc hi ha un teulat a dos pendents. Les grosses teules del ràfec tenen decoració popular amb pintura vermella sobre fons blanc, que pot datar dels segles XVII o XVIII. Hi ha un sostre de canyes i guix que pertany a la reparació feta a la darrera postguerra, tot ja mig enfonsat. Tanmateix, al mur lateral de tramuntana, a l’extrem de llevant, hi resta un tram de l’antiga cornisa (quatre peces grans de perfil de pla i bocell), que assenyala el nivell d’arrencada de l’antiga volta, desapareguda.

La porta d’entrada, al centre del frontis o façana de ponent, és d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, ben tallades i polides, de pedra sorrenca. Aquesta façana és coronada per una petita espadanya d’un arc i dues pilastres.

Hi ha un aparell de bona carreuada a la totalitat del mur de llevant o capçalera, gairebé a tot el mur de tramuntana i en un curt tram del de migdia, a l’extrem oriental. També és present a l’altre extrem d’aquest mateix llenç i al de ponent, en fragments molt curts, formant la cantonada del sud-oest. Aquest aparell és fet a base de carreus de pedra sorrenca i uns pocs de travertí, de mida mitjana, i de formes allargades, en general. Són ben escairats i polits i s’afileren regularment, a trencajunt, si bé el morter que els lliga és força visible als junts, on, en alguns punts, hi ha peces de terrissa llargues, emprades com a reble, segurament de procedència antiga.

La major part de les façanes de migdia i de ponent presenten una construcció feta amb un aparell tose i descurat, de pedruscall sense treballar, col·locat sense ordre i lligat amb abundant morter.

Per l’observació del petit edifici, en l’estat ruïnós actual, podem constatar que conserva sectors importants dels murs perimetrals d’una construcció romànica, bastida amb carreus, que hipotèticament podem situar dins el segle XII

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-pere-de-juigues/

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/Vilademuls.pdf

Als anys 50 del segle  XX  va començar a ser utilitzada com a magatzem per la masia veïna i va acabar per ser una ruïna. Va ser restaurada entre finals del segle XX i inicis de l’actual.

 El teulat es va fer nou, pagat per l’ajuntament de Vilademuls.

La resta de la restauració (exteriors, interiors, escala d’accés...) va ser realitzada per gent del Centre Excursionista de Banyoles que, de forma voluntària, anaven els dissabtes al matí a treballar-hi. L’ajuntament hi posava el material.

Segons recorda Mn. Joan Marquès Suriñach    Cruïlles ,  19 de setembre del 1928 + Girona , 1 juliol 2019 )  el 7 de juliol de 2002 es va reprendre els tradicionals Aplecs interromputs l’any 1946. El bisbe de Girona, Mons. Carles Soler   Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932-Gerona, 9 de desembre  de 2023)  , va reconciliar l’ermita i es va fer una Missa concelebrada, amb una assistència d’unes 125 persones. Van haver-hi parlaments de l’alcalde, Josep Vicens, i del senyor bisbe i a continuació es va descobrir la placa.

https://elnostreestany.blogspot.com/2012/12/sant-pere-de-jugues-sant-sant-sebastia.html

https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademuls/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Us fem saber que dissortadament no sempre funcionen els enllaços. Internet és més artificial que intel·ligent. 

Que l'apòstol sant Pere   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels vilademulencs,    Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 1 d’octubre del 2025

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU. CAN COLL. BARRUERA. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

 

L'Antiga Casa Pubill o Quadra Coll (carrer Major, 37) va ser enderrocada en part, a principis de segle xx, i es va traslladar la casa pairal i capella a l'altra banda del carrer

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) de la  capella situada a la cantonada inferior de la nova façana principal. Porta renaixentista amb elements romànics reproduïts en motllos de guix. Interior amb sostre formant una falsa volta amb arc rebaixat que emmarca un retaule modern



A  volta d’email rebia un parell d’imatges fetes pel Josep Sansalvador Castellet - 5-VIII-1996, investigador, fotògraf de Patrimoni i arxiver del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), Capella de la Marededéu del Carme, L'any 1996 Residència Casa de Pagès Can Coll, Carrer Major, s/n – Baixos, Barruera (Vall de Boí), la Ribagorça sobirana

Si existeixen,  ens agradarà rebre una imatge dels Goigs d’aquesta capella a l’email castellardiari@gmail.com

El topònim Barruera no és” pacífic”.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6220

    Que  la Marededéu      i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

dimarts, 30 de setembre del 2025

CAPELLA DE CAN REGENT, ADVOCADA A SANT JOAQUIM I A LA MAREDEDÉU DE LES NEUS, MONTGAT.

 Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés pels carrers de Montgat, cercàvem l’esglesiola de Sant Martí de la B-20, visible des de la sortida de l’autopista, i curiosament ‘invisible’ dins el terme municipal de Montgat. No vaig saber veure cap indicació escrita, i la localitzava finalment gràcies a trobar-me un ‘aborigen’ que sabia de la seva proximitat al Club de Tennis; primer però, havíem fet un deliciós passeig que ens portaria fins a la que fou masia de Can Regent; actualment la finca s'ha parcel•lat i s’han edificat diverses cases, formant tot el conjunt una comunitat de veïns.





Fotografiava des del carrer la capella que segons m’expliquen es coneix com a Sant Joaquim , o la Mare de Déu de les Neus. Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )  em confirmen que ambdós advocacions son  correctes.

La finca havia estat coneguda com Can Carreres, però no en trobava enlloc cap altra dada.

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i imatges del interior a l'email castellardiari@gmail.com 

Sou pregats d’ampliar aquesta minsa informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  ; això no us lliurarà de les retallades en sanitat, educació i serveis socials, ni del REPAGAMENT dels medicaments i l’augment percentual que com a nova paria ens imposa el també mal dit, Gobierno del Reino de España. Uns i altres haurien de respondre davant la justícia – si funciones com cal - per "culpa in negligendo" , entre altres raons pels incendis paorosos d'aquest estiu. 

Que la Marededéu i sant Joaquim    elevin a l’Altíssim la pregaria dels montgatins , manresans,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, ucraïnesos ,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 29 de setembre del 2025

ESCOLA DOS RIUS. CAMARASA. LA NOGUERA. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia de l’escola Dos Rius de Camarasa, edifici compost, amb un eix de simetria d'accés principal i dependències del professorat. Un passadís longitudinal dóna entrada a les quatre aules formant la façana principal i les altres perpendiculars, que formen una U amb la resta de l'edifici. Al final del passadís, a cada extrem, es troben els lavabos per a l'alumnat i el professorat. L'escola està envoltada per un pati amb una pineda de l'època. Un escut presideix les escales de la porta principal.



No trobava cap dada del seu autor, ni de la data en que s’inaugurava, a l’edició Edición del dijous , 13 febrer 1936, de la Vanguardia a la pàgina 9, es declara creada juntament a les de Bellcaire i Serós.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

El Valenti Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , em feia arribar un e.mail en el que em diu que Joaquim Porqueres Bañeras ( , Lleida, 1893 +  Barcelona e, 21 de Mayo de 1978 ) arquitecte que havia obtingut el títol l’any 1917, va ser l’autor de l’escola de Camarasa l’any 1934.

Ho farem saber a l’Ajuntament.

diumenge, 28 de setembre del 2025

JOAQUIN PORQUERES BAÑERAS VA SER L’AUTOR DE L’AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA MARISTA DE LLEIDA.

 

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17846

Llegia del Col·legi Montserrat dels Germans Maristes,  en què estudiava  el que seria  prestigiós arquitecte  Joaquim Porqueres Bañeras  (  Lleida,     Lleida - 11.12.1893 +       Barcelona - 21.05.1978 )  , que seria l’autor l’any 1921  de l’ampliació   del Col·legi Montserrat, en aquella data  s’aixeca la torre i la part nova amb dos pisos. Es construeix un menjador a la planta baixa i un dormitori per a seixanta interns.



Maldem sempre perquè es reconegui la tasca dels arquitectes, val a dir, que amb freqüència, sovint en l’àmbit religiós aquest reconeixement  es furta  per raons incomprensibles. L’entenem  - malgrat considerar-lo execrable - quan es tracta d’administracions públiques gestionades des de 1939 amb l’ànim indisimulat de fer mal a  Catalunya.   

Preguntava a l’Abadia de Montserrat;  TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA NOVA ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA DE MONTSERRAT?.   Em deien que no tenen aquesta informació.  És un edifici del segle XIX.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/08/teniu-dades-de-lautor-de-la-nova-ermita.html

Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella a l’email  castellardiari@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars  de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 27 de setembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FIGUEROLA DE MEIÀ. CAMARASA . LA NOGUERA.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/882

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22160

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-figuerola-de-meia-camarasa

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/11/santa-eulalia-de-figuerola-de-meia.html

L’església  de  Figuerola de Meià està dedicada a Santa Eulàlia,  és un edifici d’origen medieval, restava fora de la població. Al seu voltant, el cementiri tenia la seguretat de les sagreres o llocs sagrats i, per tant, inviolables.

Va ser parroquial fins al segle XVI en què es va transformar en vicaria perpètua depenent de la parròquia de Fontllonga.

El  temple  fou  reformat després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco,  acte criminal que els historiadors e la dictadura batejaven com “ Guerra Civil “ , i una part de la Jerarquia Nacional Catòlica com “Cruzada”


https://horariosmisas.com/lleida/figuerola-de-meia/parroquia-de-santa-eulalia-de-merida-figuerola-de-meia/

Patrimoni Gencat en diu ; temple amb moltes modificacions. Té una nau amb volta de canó dividida per un arc toral i separada del presbiteri, que està cobert amb una cúpula, per un arc triomfal. Dues capelles laterals, amb dues arcades de mig punt, formen una mena de creuer. L'altre tram, amb dues arcades de mig punt, té una altra capella amb volta de canó on es troba la pica baptismal. La porta és un arc de mig punt amb dovelles de pedra, completant la façana hi ha un rosetó i una espadanya de dues obertures. El cementiri es troba annex a l'església.

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

La Guillermina Subirá Jordana,  publicava l’escola de Figuerola de Meià :

https://www.guimera.blog/tribuna/un-tomb-per-figuerola-de-meia-o-de-fontllonga-camarasa-la-noguera/

Que Santa Eulàlia    elevi a l’Altíssim la pregaria dels camarasíns,   santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


divendres, 26 de setembre del 2025

SANT MARTÍ I SANTA QUITERIA DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

 Reprodueixo de l’Enciclopèdia catalana; l’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al segle IX per l’abat Elies, de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció preromànica; ha estat molt modificat posteriorment.





S'hi venera una imatge de santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebrava un concorregut aplec el 22 de maig.


Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada

Al segle XVII era lloc reial.

Patrimoni Gencat ens diu; l'edifici actual respon a una renovació gaire bé total de l'antic temple romànic, del qual resta l'absis, reconvertit en cor, part de la torre campanar i vestigis del mur esquerra de l'exterior, i la portalada dovellada. Actualment presenta una única nau amb arcs torals i llunetes laterals. S'orienta en sentit oposat a la nau romànica del temple primitiu. El temple resta inacabat, faltaria un altre tram de la nau. L'interior és enguixat. L'altar és d'estil barroc.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ,  posar ‘ en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya que Catalunya miraculosament conserva encara és feina de TOTHOM



Que sant Martí i Santa Quiteria elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern