ERMITA DE SANT DOMÈNEC. SANT CUGAT DEL VALLÈS

 Fèiem la darrera parada del mati, la Maria Vila Massagué, el Joel Noé Diaz Vila, i l’Antonio Mora Vergés, davant l’ermita de Sant Domènec, verbalitzava aleshores la meva estranyesa davant d’aquesta advocació ja que lògicament, el fundador dels dominics, és un sant aliè a les terres de Sant Cugat, tradicionalment lligades als benedictins.

Inicialment la capella tenia l'advocació de la Mare de Déu de la Pietat, a qui es dedicà un retaule on també figuraven els sants Baldiri i Domènec. Fou aquest darrer sant qui acabà imposant el seu nom a la capella a causa de la seva popularitat com a protector contra les febres palúdiques, endèmiques a Sant Cugat

Hom pensa que el ‘col•laboracionisme’ de l’abat de Sant Cugat, fent costat a les forces borbòniques, en la guerra genocida de 1714, podrien explicar en alguna mesura l’aixecament d’aquesta esglesiola, construïda a la fi del segle XVII o començament del XVIII, a l'antic camí dels Monjos, una ruta que serviria com a camí de ferradura molt utilitzat pels pastors i ramats que venien del Pirineu cap al Vallès per passar-hi l’hivern.

S’esmenta  Sant Domènec en el període la guerra del francès, en que Sant Cugat, fou saquejat per les tropes napoleòniques.

L'octubre de 1808 tingué lloc una batalla al voltant de l'ermita de Sant Domènec. es reuniren 3000 homes amb cavalls i peces d'artilleria que derrotaren a 4000 francesos.
De la descripció tècnica de l’edifici llegim : Consta d'una petita nau amb volta de llunetes i porxo davant la porta. Aquesta és de llinda recta, amb brancals de pedra.

Ha estat objecte d'una restauració recent.

Mentre recollia la imatge de l’edifici - i del Joel Noé Diaz Vila -, pensava que s’escau incorporar aquí la fotografia del Sant que feia dies enrere a la Vila de Castellar del Vallès.

A sant Cugat hi havia capelles en força cases :

Al Passeig del Roser, números 3 i 5, a Casa del Doctor Puig Roig, la capella donava servei religiós al veïnat fins a la inauguració i benedicció de l'església de l'Assumpció, moment en què els veïns d'aquesta zona de Valldoreix van poder anar a missa en un lloc més espaiós.  En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II s'hi van continuar celebrant misses.

A Villa Argentina, posteriorment escola de l’Estonnac 

.....

Ens agradaria rebre'n imatges i si existeixen, un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

LA CASA DEL CARRER DE LA NENA CASAS I LA “ GEOGRAFIA ROBADA” DE LA IA DEL SR GOOGLE

  Feia un matí clar al carrer de la Nena Casas, aquell racó discret de les Tres Torres on la llum juga amb les façanes com si volgués recordar que encara hi ha ciutat més enllà de la gran marca “Barcelona”. Vaig aixecar la càmera i vaig prémer el disparador; una casa vella, digna, dibuixava l’ombra de la seva memòria sobre el carrer.

Després, la IA  ho va voler corregir. El “senyor Google”, amb el seu aire de saviesa universal, va decretar que aquella casa no era allà. Que, en realitat, el meu ull s’havia equivocat i el meu peu havia trepitjat —sense saber-ho— el municipi de Gelida. La seva veritat, freda i estadística, va esborrar la meva.

 El edificio de la imagen no se encuentra en el Carrer de la Nena Casas de Barcelona.

Ubicación del edificio en la imagen: El edificio que se muestra en la imagen es conocido como Can Xicu de l'Òpera o Casa de Mossèn Jaume Via, y está ubicado en el municipio de Gelida, no en Barcelona.

Carrer de la Nena Casas en Barcelona: El Carrer de la Nena Casas es una calle real situada en el barrio de las Tres Torres de Barcelona.

Hi havia quelcom profundament trist en aquell "error" . No era només una confusió topogràfica: era el reflex d’una altra cartografia, la de la ignorància fabricada, la d’una tecnologia que aprèn en llengües que no són la nostra i projecta al món una imatge amputada del país.

Els del Google, els de Facebook,.., no son bona gent. 

Consultava  la INC ( intel·ligència natural catalana ), en el meu cas al Valentí Pons Toujouse  ( Barcelona, 19762 ), i em deia , Casa Joan Robusté,  autor l’any 1922  :  Josep Sabadell i Mercadé (Vila de Gràcia, 14 d'abril de 1891 - Barcelona, 7  de febrer de 1986)

A Catalunya  la recerca és una tasca que es fa -  quan existeixen - en els arxius municipals, en els Col·legis professionals - sovint els col·legiats o les seves famílies  els cedeixen els arxius -  o en altres fonts. 

Esperem que la IA de Google, tingui - si més no - la capacitat de copiar aquesta informació. 

La pàgina “Coneixercatalunya”,  ha estat suspesa  temporalment en més d'una ocasió ,  per fer divulgació  en  llengua catalana, del patrimoni de Catalunya,   facebook considera que " donar facilitats "   per conèixer el que som,  fos una molèstia, una nosa dins l’engranatge cosmopolita del no-res. Ens volen dissoldre en coordenades sense nom, en carrers sense llengua, en cases sense història.

Però la càmera, tossuda, encara guarda la veritat: la imatge té el nom del carrer, el testimoni d’una mirada que no es deixa reescriure per algoritmes. Potser la resistència avui comença així —amb una fotografia feta a peu pla, amb un nom català ben clar en un rètol de façana, i amb la determinació de no deixar que cap màquina ens dibuixi el mapa.

l'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona que  es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921,  propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que PERDUA  més que volguda, per les “ autoritats”  furibundament anticatalanes -. I a dia d’avui dissortadament no s’ha fet  res per recuperar-ho, oi?.

Senyor, allibera el teu poble, del monolingüisme genocida, i retornar-li la llibertat que perdia l'any 1714. 

Donald John Trump, Benjamín Netanyahu, Larry Page,  Sergey Brin, Mark Zuckerberg. ,.., son els nous genets de l'Apocalipsi. 

CAPELLA DE LES TRES TORRES O DE LA CREU D’EN BLAU. LES PLANES. SANT CUGAT DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA.

 L’ Antoni Calvo Uribe, retratava la dita capella de les Tres Torres, o de la Creu d'en Blau, situada a la urbanització de les Planes, dins del terme de Sant Cugat del Vallès, pertanyent per tant al Vallès occidental.

No sabia trobar cap informació, ni de l’època en que aixecava, del promotor/s, o el mestre d’obres i/om arquitecte.

Algú li explicava que es coneix també com ‘ Santuari de la Salut’, però aquí si trobava una informació que ho contradiu : http://totbarcelona.blogspot.com.es/2013/12/una-parroquia-de-enric-sagnier-en.html

L’Antoni Cavo Uribe, havia localitzat i retratat l’església parroquial coneguda com Capella de Ca l’Avi:
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/capella-de-ca-lavi-les-planes-barcelona.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

IN MEMORIAM. ANTIGUES ESCOLES DE CELRÀ. EL GIRONÈS.

  

Fa anys i panys – expressió intraduïble a la llengua castellana, mal dita española, bressol del monolingüisme genocida – que cerquen fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista. Feixisme , educació i àdhuc cultura son antònims

Llegia que les sales de les antigues escoles de Celrà s'han utilitzat com a seu d'activitats culturals, educatives i socials d'ençà que van passar a mans municipals. Van acollir la primera versió de l'emissora municipal Ràdio Celrà, a principi dels anys 90, van formar part de la primera Escola Municipal de Dansa del municipi i, actualment, s'hi desenvolupen activitats fixes, com el servei de Centre obert i altres d'esporàdiques, organitzades pel mateix ajuntament o les entitats que ho sol·liciten.

A la planta baixa també s'hi troba el centre de roba de segona mà L'Armari.

L'edifici va ser la seu de les escoles de Celrà entre 1934 i 1976, fins a la inauguració de l'escola L'Aulet. Obra dels arquitectes Bosch Genover, Jordi  ( 1 de gener de 1949 ) - Tarrús Galter, Joan ( 1 de gener de 1945 ) , Narcís Comadira i Moragriega (Girona, Gironès, 22 de gener de 1942)  

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Celra&page=1&pos=3

Ajudeu-nos en la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com , Catalunya us ho agrairà, el REINO però , segur que no, oi?.

A l’Iran, dissortadament, es fa realitat allò de “Si Els Fills de Puta Volessin no Veuriem Mai el Sol”

https://www.youtube.com/watch?v=VWMhyZtJSdI

Trump, Netanyahu, Putin,.., son els nous genets de l’Apocalipsi. Maleïts !!!

ESGLÉSIA DE VALLVIDRERA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. BARCELONA

  

Josep Marimon i Vidal (Esparreguera, Baix Llobregat, 1879 - Barcelona, 1942) retratava l’any  1923, Vista de Vil.la Joana i l'església de Vallvidrera , advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria  per la nefanda influencia dels heretges  que no accepten allò que proclamava solemnement el  Concili d’Efes,   la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos).

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/11/20/esglesia-de-santa-maria-de-vallvidrera-de-barcelona/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14431

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Vallvidrera

Josep Miracle i Montserrat (Barcelona, 9 de gener de 1904 - ibíd., 19 de novembre de 1998) escrivia; I no és pas que els dies tèrbols del 1936 li haguessin causat un dany irreparable. Tot sol hi vaig entrar mentre cremava i puc ben certificar la precedent afirmació. Els fora-senyats incendiaren la sagristia, habilitada, com hem dit, entre dos contraforts del temple ; les flames dels mobles i de les robes del culte causaren un esvoranc al sostre de l'estança ; i les que llengotejaven per la porta que comunica amb el presbiteri amenaçaven el retaule emmarcat que hi havia al seu damunt, en aquell moment encara indemne, i que potser no arribà a cremar. Ja no caldria dir, doncs, que ni la draperia ni la fusteria de l'altar major no corrien cap mena de perill per la banda del foc, en aquest sentit prou tranquil·litzador perquè jo em pogués permetre el pler de mirar i de remirar els retaules molta estona i sense cap angúnia, cercant una data o un nom orientadors . Tampoc la rectoria no havia de témer res de les flames . Dels homes, prou : un escampall de papers i coses deien que havia estat maltractada . No vaig entrar-hi , i no puc dir fins a quin punt sofrí el greuge dels desenfrenats

He pogut ara — 1947— entrar a l'església de Vallvidrera i poder comprovar l'estat actual de l'edifici . L'altar major està desmuntat ; no hi ha més que l'armadura que aguantava els retaules, i al capdamunt, dues columnetes i el fris que emmarcaven el retaule de la Coronació de la Verge. Als altars laterals no hi ha les imatges ; el més proper a l'altar major, pel costat de l'Evangeli, conserva tres taules petites , en bon estat, sobre la mesa i sota la fornícula del sant. Són les úniques que queden. Si corresponen a l'altar del Roser com crec - així com el del costat de l'Epístola correspon sense cap dubte al dels sants Joans haurà quedat una mostra amb la qual tal vegada es pugui identificar l'autor dels retaules de l'altar major, o qui sap si donar alguna idea de llur vàlua. També han estat retirats els dos retaules emmarcats del presbiteri, els que dataven tota la pintura de l'altar major.

Josep Miracle, a la dreta, amb Pompeu Fabra, en una fotografia de Gabriel Casas Galobardes (Barcelona, 21 de desembre de 1892-14 de novembre de 1973)

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000501/00000054.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-maria-assumpta-vallvidrera.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/04/goigs-la-mare-de-deu-de-vallvidrera.html

Llegia que no s'hi fa culte d forma regular. 

La nova  Església parroquial de Vallvidrera és obra de l'Enric Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), I  marquès de Sagnier,

http://www.enricsagnier.com/ca/la-obra/350-iglesia-de-santa-maria-de-vallvidrera-pl-de-vallvidrera-queralt-barcelona/

La Vil·la Joana, acollia els darrers dies de Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902)

https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/centres/casa-verdaguer-de-literatura-muhba-vil-la-joana

 Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels barcelonins,  jorbencs , pontarrins    ,     gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , iranians, libanesos ,    pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos victimes dels aiguats , andaluses victimes de la manca de cribratges de mama,  victimes del monolingüisme genocida,  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BELLCAIRE D’EMPORDÀ, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. L’EMPORDANET

L'actual església parroquial de Sant Joan de Bellcaire (no confondre amb l'anomenada "església vella") fou consagrada en una de les sales del castell.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

La nau ocupa el lloc de l'antiga sala i la seva orientació vers nord, ja ens indica que la seva funció original no era aquesta.

 A la façana hi ha un portal adovellat, un rosetó i arcs cecs.

 Al mur de ponent hi ha filades de mènsules i restes de dues finestres coronelles gòtiques de l'antic palau. Al mur nord de la capçalera, segueixen les mènsules i al de llevant (que dóna a l'interior del palau i al pati central) hi destaca un portal adovellat, actualment paredat i, restes de finestres gòtiques.

A l'interior de l'església, els quatre arcs apuntats gòtics, originàriament diafragmàtics, ara s'integren a la volta tardana de llunetes amb cornisa i motllures ornamentals. La capçalera és poligonal

La primitiva església de Sant Joan de Bellcaire (pre-romànica i romànica) està situada a l'extrem de llevant del poble.

 Sembla que fou durant el segle XVIII, que la parròquia fou traslladada a una ala del castell convertida aleshores en església.

Si existeixen ens agradarà rere un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

 Que  sant Jon Baptista  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,bellcairencs ,  trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocides, andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

MONESTIR DE SANTA ISABEL. SARRIÀ. BARCELONA

 L'Antoni Calvo Uribe retratava l'església i el claustre del que fou Monestir de Santa Isabel a la Vila de Sarria, incorporada actualment a la ciutat de Barcelona.

L'origen del monestir de Santa Isabel cal cercar-lo en un beateri impulsat per Joana Fornés, una vídua que s’havia retirat el 1554 a una casa particular amb nou companyes. Aviat van prendre certa popularitat i un ciutadà - ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de les dades d'aquest benefactor - els va comprar una casa més àmplia per poder seguir amb la seva activitat. El 1562 van obtenir de la Ciutat l’autorització per erigir-se en monestir i del bisbe de Barcelona, Guillem Caçador (Vic, 1510 - Barcelona, 1570) per bastir una església.

L'any 1564 van professar com a monges clarisses, fundant de manera formal el monestir. Aquesta fundació es va fer en presència del rei Felip II. Aviat van anar prenent importància i eren conegudes a la ciutat com “Elisabets” nom que encara porta el carrer on es trobava el convent.

Per ajudar el seu sosteniment el bisbe Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706 - 1781) va autoritzar la construcció d’unes cases en uns terrenys del convent que no s’utilitzaven. En el claustre del convent de Sarrià encara es conserva encara una làpida que el recorda (1776).

Entre el 1793 i 1795 van acollir la comunitat de Perpinyà que s’havia vist obligada a deixar el seu convent.

L'any 1878 es van traslladar a Sarrià on van edificar el monestir - quina església i claustre retratava l'Antoni Calvo Uribe - ; ens agradarà a l'email castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com del mestre d'obres i/o arquitecte, autors de l'edifici .

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/11/goigs-santa-isabel-dhongria-en-castella.html

L'any 1946, una part d’aquest establiment va ser ocupat pel Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, que encara es troba en aquell lloc. En el meu subconscient sempre associo el terme REIAL, al de MILITAR, i en aquesta ocasió els fets hem donen la raó, tota vegada que des de 1995 els 'Legionarios de Cristo' apareixen a la història del centre docent.

Les monges es van traslladar l'any 1990 a Lavern (Subirats, Alt Penedès), on van estar fins al 2007, quan es van traslladar al monestir de Santa Clara de la ciutat d’Osca, que es trobava en perill de tancament.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

L'annexió “ manu militari “  de Sarrià a Barcelona es va formalitzar per Reial Decret el 4 de novembre de 1921;  aquest fet desgraciat, propiciava la “ pèrdua “ de valuosa documentació històrica – diria que més que volguda, per les " autoritats "   furibundament anticatalanes - .No  s'ha fet res per esmenar-ho. Com es deia ja a l'època de l'Ermessenda de Valrà, el llop muda les dents, però no els pensaments.

Que santa Isabel elevi a l'Altíssim la  nostra sempiterna  pregaria, Senyor ; allibera el teu poble !!!