VILARTIMÓ I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. LLUCÀ. EL LLUCANÈS

 La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem davant d’aquesta magnifica casa, que uns situen en terme de Prats de Lluçanès, i altres – nosaltres estem en el segon grup – dins del terme de Llucà.

Hem demanat informació històrica de la casa a l’Ajuntament, que la té inclosa dins del Patrimoni immoble, fitxa 34, però en un arxiu inaccessible.

Demanàvem informació de l’advocació de la Capella de la casa, i el nostre interlocutor ens manifestava el seu desconeixement

Damunt la porta hi ha una llegenda – que us deixem per interpretar – una data 1842.

Rebia resposta del Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin del Monestir de les Avellanes :

Hola Antoni, es la Capella de la Immaculada concepció del Mas de Vilartimó, municipi de Lluçà.

No en tenim mes dades.

Esperem rebre resposta de l’Ajuntament de Lluça, al mateix temps però, recavem la vostra ajuda per esbrinar la història d’aquesta casa magnifica.

Capella de la Mare de Déu de la Concepció de Vilartimó

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-concepcio-de-vilartimo

Església d'una sola nau, de planta rectangular i absis carrat, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, és la única que conté obertures. L'accés principal és un portal emmarcat amb pedra treballada en la llinda del qual hi ha la inscripció "EDIta A PETRO VRmo 1842" junt amb una creu i l'anagrama d'Ave Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb maó i entre les dues obertures, uns rajols ceràmics amb la inscripció "Capella del Mas Vilartimó". 

La façana queda coronada amb un petit campanar d'espadanya que encara conserva una campana de reduïdes dimensions. La façana sud de l'església es troba originalment separada del volum principal per un espai d'uns dos metres que posteriorment va ser edificat.

El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca d'Osona, al centre de la subcomarca a la qual dóna nom: el Lluçanès, i en terrenys del Bisbat de Vic.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar desl Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

GELIDA. EL CENTRE CIVIC, ANTIC ESCORXADOR.. EL PENEDÈS SOBIRÀ

  

Sobta – relativament, això és el REINO DE ESPAÑA-  que es desconegui l’autor de l’edifici de l’escorxador de Gelida, que s’aixecava quan la dictadura  franquista estava més que consolidada.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/lescorxador-de-gelida

Els escorxadors municipals desapareixen, i no perquè la seva existència comprometés la salut dels veïns.  

Nau aïllada de planta rectangular única, amb coberta a dues vessants de teula àrab. Les façanes són de composició simètrica amb coronament ondulat. Ús del llenguatge noucentista. Utilització del totxo vist en la cornisa de coronament, les cantores i els finestrals. Encavallades vistes a l'interior.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/lescorxador-de-gelida

https://www.gelida.cat/adreces-i-telefons/centre-civic-lescorxador.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/lescorxador-de-gelida

https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-11

Autoria de l'element: 

Josep Ros i Ros (Martorell (Barcelona), 1885-ibídem, 1951)  Arquitecte 

municipal de Gelida entre 1914 i 1951,

Va ser reformat el 2011, canviant-ne la distribució interior per adaptar-lo al nou ús. La reforma la va dirigir l’arquitecte Narcís Tusell Borràs. . Ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l'email castellardiari@gmail.com 

El Centre Cívic l’Escorxador (CCE) és un equipament comunitari polivalent que ofereix espais adequats per a activitats culturals, socials, cíviques i formatives de petit i mitjà format, organitzades tant per l'Ajuntament com per entitats, associacions i col·lectius del municipi. El centre compta amb una sala teatre equipada amb projector i capacitat per a 50 persones, així com un buc d'assaig musical. Els serveis i activitats disponibles inclouen el préstec de sales, formació per a joves i adults amb l'Aula de Llengües (català i anglès), cursos de costura amb màquina de cosir (nivells 1 i 2), tallers de memòria i alfabetització per a la gent gran, Terapeutic Dance per a la tercera edat, sessions de Pilates, Actijoves, i també és la seu de la Creu Roja a Gelida.

EL ROSER DE SANT FELIU DE PALLEROLS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

 el Jordi Contijoch Boada  retratava  la – al meu judici – mal dita ‘Capella del Roser’ de Sant Feliu de Pallerols, a la comarca de la Garrotxa.

La descripció tècnics ens explica que és l'edifici més important de la plaça El Firal.

El concili de Trento feia creixerà exponencialment la devoció mariana, i arreu dins l’àmbit catòlic es construïren esglésies, i es crearen confraries dedicades a la Verge Maria.

Aquesta ‘capella’ va començar a ser erigida a partir de 1565, i més enllà de la esmentada influència trentita , venia a ‘compensar’ la manca d'una església parroquial per a les funcions dominicals.

L’any 1583 s'hi construí el retaule de l'altar major que va pintar Joan Sanxes Galindo, d'origen castellano-portuguès.

L’any 1794 va ser desmuntat i Dalmau Massegur en bastí un de neoclàssic, que va ser cremat ens els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, i el vergonyós recolzament que li atorgava la Jerarquia de l’església catòlica.

 Fotografies. Jordi Contijoch Boada 

El campanar és un dels pocs elements renaixentistes del poble que queden dempeus. La llinda de la porta principal és prou curiosa ja que permet la lectura de la seva restauració (1863). La verge de la fornícula fou esculpida el 1939 per l'olotí Narcís Salgueda, dels que ens agradarà rebre a l’email  castellardiari@gail.com , coneixercatalunya@gmail.com noticia del cognom matern, i del lloc de naixement i traspàs.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/08/salve-la-mare-de-deu-del-roser-en.html

No trobava els Goigs en llengua catalana, recordeu el que deia el rei " demèrit " :

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/08/salve-la-mare-de-deu-del-roser-en.html

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i      Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santfeliuencs ,  noguerencs ,  fontcobertins , urgellencs ,  algerrians, montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos afectats pels aiguats, andaluses afectades per l'absència de cribratge...     i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

CAPELLA DE PERENOGUERA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS. SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS

 

Havíem fet moltíssima feina gràcies a la Irene Tironi Laporta q.e.p.d. , que ens feia de sherpa per les terres del Lluçanès.  Sempre la tenim en el nostre record.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-perenoguera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23504

Llegia de la La capella de la Mare de Déu dels Dolors de Perenoguera , al terme de Sant Aguatí de Lluçanès ; edifici de planta rectangular de petites dimensions que està composat per un sol volum cobert per teulada d'un sol vessant amb aigües a la façana lateral esquerra, amb un petit campanar d'espadanya.

Compta amb dos accessos, un d'exterior i un altre per l'interior de la masia a la que es  troba adossada a la façana nord-oest.

La façana principal, orientada al sud-oest, està ordenada per una porta central i un petit rosetó a sobre. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra i arrebossades, delimitades per cantonades diferenciades amb carreus.

A l'interior de la capella s'hi conserva un retaule dedicat a la Mare de Déu dels Dolors. El presideix una talla molt bonica de Maria amb el seu fill mort en braços.  Ens agradarà rebre’n fotografies a l’email castellardiari@gmail.com , i per descomptat  també un exemplar dels Goigs, intuïm que existeixen tota vegada que  la masia de Perenoguera  disposa d’una petita biblioteca de llibres de temàtica religiosa, datats als segles XVII, XVIII i XIX, recopilada pels fills de la casa que entraven en religió.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/perenoguera-codinach

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

RESTAURANT SUÍS DE SABADELL, UN INDRET MÀGIC.

 

Anàvem a dinar al restaurant Suís de Sabadell, situat al número 40 del carrer de l’estació.

La proposta de menú era llaminera :

Menú migdia (de dimarts 09/06 a divendres 12/06) / Menú mediodía (de martes 09/06 a viernes 12/06)/Lunch Menu (Tuesday 09/06 to Friday 12/06)

PRIMERS A TRIAR / PRIMEROS A ESCOGER / FIRST COURSES

Amanida de tomàquet, mongetes tendres i sardina / Ensalada de tomate, judías verdes y sardina / Tomato salad with green beans and sardine.

Gaspatxo de pastanaga / Gazpacho de zanahoria / Carrot gazpacho.

Pèsols amb calamars / Guisantes con calamares / Peas with squid.

Macarrons a la norma / Macarrones a la norma / Pasta alla Norma.

Cargols a l’estil del Suis / Caracoles al estilo del Suís / Suís-style snails. (Sup.3€)

 

SEGONS A TRIAR / SEGUNDOS  ESCOGER / MAIN COURSES

 

Costella de vedella amb salsa de Porto / Costilla de ternera con salsa de Oporto / Veal rib with Port sauce.

Secret ibèric amb compota de poma / Secreto ibérico con compota de manzana / Iberian pork secreto with apple compote.

Corball a la donostiarra / Corvina a la donostiarra / Sea bass Donostiarra-style.

Calamars a la planxa / Calamares a la plancha / Grilled squid.

Ànec amb peres  / Pato con peras / Duck with pears (Sup.8€).Arròs sec de marisc (+5€) / Arroz seco de marisco (+5€) / Dry seafood rice (Sup.5€)

 

POSTRES A TRIAR / POSTRES A ESCOGER / DESSERTS

Mel i mató / Requesón con miel / Honey with mató (Catalan fresh curd).

Flam de vainilla de Madagascar amb nata muntada / Flan de vainilla de Madagascar con nata montada / Madagascar vanilla crème caramel with whipped cream

Gelats artesans / Helados artesanos / Artisan ice cream.

Moljito de pinya amb panacota de coco  / Mojito de piña con panacota de coco / Pineapple mojito with coconut panna cota.

Tatin de prèssec / Tatin de melocotón / Peach tarte tatin.

Pa, vi i aigua sense gas inclosos / Pan, vino y agua sin gas incluidos / Bread, wine and still water included

PREU / PRECIO / PRICE €25.00 (IVA / VAT Inclós / Incluido / Included)

 

Ens decantàvem de primer per uns Cargols a l’estil del Suis i Pèsols amb calamars, i pels segons, Corball a la donostiarra i Calamars a la planxa, per postres, Tatin de préssec i Gelats artesans, bevíem un excel·lent vi blanc i acabàvem amb uns cafès llargs.

Nota 10 sobre 10.

Feia algunes fotografies, i una mica de recerca :

Llegia que l’any  2015, la Carme Membrado Calvet i el Rafael Maireles Ruiz es van posar al capdavant del Restaurant Suís.

 L’edifici és modernista, una característica que es fa palesa en el ferro forjat de les finestres, el trencadís de la façana i els sostres alts, entre d’altres.

La decoració és moderna i acollidora, talment com la cuina que s’hi ofereix

 

La fitxa de l’Ajuntament ens diu :

DENOMINACIÓ: DESPATX SOLÉ - CASA JOAN FOLCH LOCALITZACIÓ:

Carrer de l’Estació nº 40.

AUTOR: Narcís Nunell i Sala, enginyer. (Sabadell, 1842 - Sabadell, 20 de març de 1915)

ÈPOCA – ANY: 1881

 ÚS ORIGINAL: Despatx i habitatge

Ens agradarà rebre un fotografia del  Narcís Nunell i Sala a l'email castellardiari@gmil.com 

La fitxa de Patrimoni Gencat ens diu:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27753

Edifici de decoració senzilla en la que participen elements ornamentals classicistes. Segueix un prototipus similar als casals dels mestres d'obra. La façana presenta una distribució simètrica centrada per la porta d'entrada. A la planta baixa hi ha portes i finestres amb decorat que es caracteritza per la presència de relleu al brancal i a la llinda. Per damunt de la llinda hi ha mènsules que suporten el balcó del pis superior, amb un nombre de cinc finestres amb una decoració en estuc a la zona de la llinda que està també sobremuntada per un petit ràfec amb motllures. L'acabament de la façana mostra el mateix recurs de mènsules com a element sustentat del ràfec.

Autor : Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951).  La data 1881, descarta la seva autoria, atès que  tenia  només  6 anys

Demanen als experts que ens confirmin l’autoria a l’email castellardiari@gmail.com

Un consell, aneu al Restaurant Suís de Sabadell. Nosaltres repetirem. 

CAPELLA DE VILAROGER, ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. ORISTÀ. EL LLUÇANÈS

 

La capella  de Vilaroger  al terme d’Oristà , advocada a Sant Antoni  de Pàdua,  es troba adossada a l'esquerra de la façana principal.

 Es tracta d'un petita capella de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, així com imatges del interior de la capella a l’email castellardiari@gmail.com

El bon amic Antoni Ibañez Olivares, amb qui compartim la devoció a sant Antoni  de Pàdua, publicava a guimera.info

https://www.guimera.blog/tribuna/exulta-lusitania-felix/

Oh gloriós sant Antoni de Pàdua,

fill d’una terra lliure i servidor fidel de l’Altíssim,

escolta la nostra súplica sincera.

 

Intercedeix perquè els pobles puguin viure en llibertat i dignitat,

perquè Catalunya trobi el seu camí amb justícia i pau,

i perquè tota llengua, cultura i fe siguin respectades arreu del món.

 

Que cap poble sigui silenciat,

ni cap identitat menystinguda,

i que la fraternitat prevalgui sobre la discòrdia.

 

Amén.

CAPELLA DE LES GERMANES CARMELITES DE SANT JOSEP. BARCELONA

 

Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, 12 de maig de 1925 - Barcelona, 20 de juny de 2022) aixecava l’any 1970  la Capella de les Germanes Carmelites de Sant Josep, al Carrer Domínguez i Miralles, 25 de Barcelona

La capella és de planta heptagonal, amb un tancament a la part baixa de maó vist tant interior com exteriorment. La resta del tancament s'aconsegueix mitjançant uns arcs voltes de rajola que van de nervi a nervi. L'acabat esmaltat d'aquesta rajola es deu a Jordi Aguadé  Clos (Barcelona, 1925 - 22 de maig de 2021)      . La llum entra per unes finestres emplomades (treball que es deu a Joan Vila i Grau (Barcelona, 14 d’agost de 1932 — Barcelona, 11 de novembre de 2022) que estan situades entre la paret d'obra i els arcs voltes, de manera que s'aconsegueix com una ondulació de colors que envolten el recinte. També s'obté il·luminació mitjançant una cúpula que corona el punt més alt de la capella. Els paraments blancs dels arcs voltes, l'obra vista, el color gris del formigó, el paviment de gres i els elements de fusta del confessionari, la porta i la sagristia són elements fonamentals de l'obra. Cal destacar també un crucifix obra de l'escultor Domènec Fita i Molat (Gerona, 10 de agost de 1927-Gerona., 9 de novembre de 2020)​

Ens agradarà, som curiosos de mena, rebre a l'email castellardiari@gmail.com  imatges del interior, conèixer l'advocació que s'hi venera, i si existeixen rebre un exemplar dels Goigs.