IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLETÓ, ADVOCADA A, PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/971

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15441

llegia de l’església parroquial de  Lletó,  advocada al protomàrtir Sant Esteve que retratava l’any 1986, L’Antonio Moras Navarro ( Barcelona , 15 de juny de 1951 + Barcelona , 15 d'octubre del 2016 );  edifici religiós d’una nau coberta amb fusta i exteriorment amb pissarra a un vessant. La construcció està feta a base de pedres sense fer filades i arrebossades. La porta adovellada se situa a la façana sud, i per sobre, es troba un petit campanar de paret, la teulada es manté d’uralita.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Amb el Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix alhora  de notari gràfic,  de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  havíem publicat :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memoriam-esglesia-parroquial-de-san.html

També, també la visitaven “ la parella romànica “

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/08/sant-esteve-de-lleto-alas-i-cerc-alt.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Quan al topònim Lletó :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=23636

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que Sant Esteve  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir Catalunya davant el mon, migrants contra migrants

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

ESGLÉSIA DE L'ANTIC PRIORAT DE SANT TOMÀS DE FLUVIÀ. TORROELLA DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

 Salvador Fornós, publica unes fotografies de l’església de l'antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, al terme de Torroella de Fluvià, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona.

L'església parroquial de Sant Tomàs de Fluvià és un edifici romànic del segle XI, bastit sobre les restes de construccions anteriors, probablement dels segles VII i VIII. Va formar part del monestir benedictí fundat pels monjos de Sant Víctor de Marsella vers l'any 1070. Malgrat la destrucció del seu arxiu parroquial en els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixistes encapçalats pel general Franco, contra el Govern LEGÍTIM de la II República, se sap que va deixar de dependre de Marsella durant el segle XV, i que a partir dels segles XVI i XVII va ser regit per eclesiàstics de la diòcesi de Girona. Fins l'any 1789 en què va ser convertida en parròquia, l'església depenia de la de Sant Martí de Canyà.

L'any 1835, com a conseqüència de la desamortització, el priorat de Sant Tomàs de Fluvià va ser extingit definitivament. Durant les obres de consolidació de la coberta del temple, l’any 1982, es va descobrir un conjunt de pintures murals romàniques de gran interès.

La descripció ens diu que es tracta d'una senzilla construcció aïllada en el moment de la construcció, però adossada actualment per una de les seves façanes laterals a una altra construcció. És una església d'una nau amb transsepte i capçalera de tres absis de planta semicircular a l'exterior i de ferradura a l'interior; l'absis central correspon a la nau i els laterals als braços del transsepte. La coberta és de teula, a dues vessants a dos nivells, més baix el dels extrems del transsepte. Té volta de canó amb arcs torals a la nau, i volta apuntada en el tram del transsepte. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i escut a la clau doble obertura amb dos arcs escarsers, de maó. Exteriorment un mur sobrealçant assenyala la separació entre els absis i la nau i amaga la superior alçada de la nau i el transsepte en relació als absis. El material emprat en la construcció va ser la pedra, amb aparell regular disposat en filades horitzontals, i carreus ben escairats als angles. Conserva un conjunt pictòric descobert en restaurar la coberta. A l'absis hi trobem la figura del Senyor en Majestat dins d'una màndorla i rodejat pel tetramorf i àngels. Si seguim la descripció pel costat nord veurem l'entrada a Jerusalem, a sobre de la qual hi ha representat el Sant Sopar, i a continuació l'empresonament de Crist, apareix com Sant Pere talla una orella a Malcus i després la figura de Jesús qui el cura, mentre un soldat li agafa l'altra braç. La següent escena és la Crucifixió. l'últim tema és de les tres Maries a davant del sepulcre. A l'interior de l’església es conserva una pica baptismal d'època romànica.

Ens agradarà rebre , si existeixen , un exemplar dels Goigs a l'email   castellardiari@gmail.com   i  les aportacions  que cregueu d'interès a  a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com  , el que no fem nosaltres, es quedarà per fer. 

Que Sant Tomàs, l'apòstol  que volia  comprovar per ell mateix  ,  la identitat del Ressuscitat, que  li donava  així  l’ocasió de formular una nova benaurança que abasta a tots els qui creuran en Jesús: “Feliços els qui creuran sense haver vist!”, elevi a l'Altíssim la pregària de torroellencs  , gallecs, bascos, catalans, pagesos, pescadors, ramaders, palestins ,..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA DE MEREA. GAVET DE LA CONCA, PALLARS JUSSÀ.

  

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1087

Merea és una vila closa que forma part del municipi de Gavet de la Conca, antigament pertany a l’antic terme de Sant Salvador de Toló, al sector sud-est del Pallars Jussà. Se situa a uns 730 metres d’altitud, a la riba dreta del riu de Conques, sota l’obaga de la serra de Comiols, al peu de la serra de Bonrepòs. L’accés es dona a través d’una pista secundària que neix de la carretera principal, i que uneix el coll de Comiols amb Sant Salvador de Toló. El paisatge que envolta la vila és eminentment agrícola; al voltant del nucli —en direcció nord— trobem extenses àrees planes de conreu que inunden la Conca Dellà, i en direcció sud, un terreny més abrupte i muntanyós, amb la formació de la serra del Montsec de Rúbies. Merea, així com tot el terme municipal de Gavet de la Conca, es troba molt marcat per la baixa densitat poblacional i per la dispersió en masos de la població, on el treball agrícola i ramader era el predominant

Cerquem edificis escolars anteriors i/o coetanis a la  dictadura franquista des de fa molts anys,  i trobava unes fotografies  de Jordi Gil, amb la nota , antiga escola de Merea.

https://www.facebook.com/photo?fbid=2728521467493797&set=pcb.10164196392337697

Havíem publicat l’Església de Merea, advocada a l’apòstol Sant Jaume de la que ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/07/sant-jaume-de-merea-gavet-de-la-conca.html

Quan al topònim Merea: , dimintiu  de MERIDIES 'migdia', que en llenguatge pastoral s'aplicà als llocs on sestejaven o s'amorriaven els ramats i escamots, a l'hora de les grans calors:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=26128

Esperem a l’email castellardiari@gmail.com  la col·laboració de tothom en la nostra tasca de confegir un inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà. 

ERMITA DE SANT ANTONI ABAT. PUIGPARDINES. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41780

Ermita  d'una sola nau, amb porta de llinda.

Té un ull de bou i campanar de cadireta.

La teulada és de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/07/goigs-sant-antoni-puigpardines-la-vall.html

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3491/

Que sant Antoni Abat   , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EXISTEIX ENCARA LA CAPELLA DEL MAS ALBONS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU ?. . MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1986 la capella del Mas Albons , advocada a la Marededéu,  ens agradarà, si existeix rebre a l’email castellardiari@gmail.com  una imatge  aquesta  Marededéu, i  posats a demanar, els seus Goigs.

Llegia;  edifici d'una sola nau, situada sobre un penyal i capçada a ponent amb capçalera plana i coberta amb volta de canó que sosté un llosat de doble vessant. Una porta en arc de mig punt s'obre a la façana principal, situada a llevant, la qual és coronada per un ull de bou circular i rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. Es troba arrebossada a l'interior, mentre que l'exterior el parament és a pedra vista, de reble. La façana de llevant està precedida per un petit clos adossat a l'església.

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15629

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA RURAL DE TORRE CABOTA, ADVOCADA A LA MAREDEDEDÉU DE FÀTIMA. CALDERS. EL MOIANÈS

 

Llegia de la capella rural, advocada a la Marededéu de Fàtima  de Torre Cabota, al terme de Calders a la comarca del Moianès,  que retratava l’ Ester Gonzalez Vidal, edifici de planta rectangular, d'una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant.

 La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles. Al damunt un rosetó.

Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó.

 Té un petit cor i sagristia darrera l'altar.

Conserva pintura mural força moderna (probablement d'aquest segle) i de poc valor. Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava- dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels calderins, urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infer

EXISTEIX ENCARA LA CAPELLA DE CAL PORREDON, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DELS DOLORS ?. . MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/994

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/12912/207/img-20240210-151229-1-1708545449-89178.jpg

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15597

L’Antonio Moras Navarro  ( 15 de juny de 1951,  barri de Vallcarca, Barcelona +  15 d'octubre del 2016 Barcelona )  retratava l’any 1986 la capella de la Mare de Déu dels Dolors que  es troba/va adossada a Cal Porredon, actualment en mal estat.

És una petita capella de planta quadrangular i capçalera plana orientada al nord-oest, actualment no conserva la coberta, que era originàriament de fusta i a doble vessant i que tenia un campanar d’espadanya d’un sol ull, actualment desaparegut

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Enviàvem  aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina  de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern