ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA. SANT ADRIÀ DEL BESÓS. EL BARCELONÈS

 

https://www.sant-adria.cat/arxiu/apropat-a-larxiu/exposicions-virtuals/sant-joan-baptista-100-anys

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12080

http://www.barnabitas.org/TEMPLO%20DE%20SAN%20JUAN%20BAUTISTA.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/esglesia-de-sant-joan-baptista

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=7127

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista-1

Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marquès de Sagnier (Barcelona, 16 d'agost de 1890[1] - ibidem, 25 d'abril de 1978) projectava L'Església de Sant Joan Baptista al carrer Sant Pere, 1, al barri del mateix nom a sant Adrià del Besós.

L'església és de planta basilical amb tres naus. A l'interior trobem a una banda el baptisteri i a l'altre les escales per accedir al cor i la torre del campanar. Al fons hi ha el presbiteri de forma poligonal i a l'esquerra la capella del Santíssim. L'estructura de parets i pilars és de maó. Les cobertes inclinades són de teula àrab. Les motllures i elements decoratius són de pedra artificial. L'església va quedar inacabada: els tancaments exteriors estan sense revestir i el pòrtic d'estil neobarroc no es va arribar a fer. El coronament, constituït per un joc de corbes típic de l'arquitectura barroca, també va quedar inacabat. La façana lateral es compon per un primer cos longitudinal, continu i cec, i un segon cos enretirat que té finestres amb vitralls.

La inaugura el  bisbe , Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890 - Barcelona, 16 de enero de 1972)

Aleshores i ara, els catalans reclamem a l'Església " volem bisbes catalans ", i dissortadament, ni aleshores ni ara, s'atén aquesta justa petició. 

 Gregorio Modrego Casaús, al juny de 1936, un mes abans del GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL  , va ser nomenat bisbe auxiliar del cardenal Gomà i titular d'Aezani, a Turquia. Col·laborà estretament en la política del cardenal Gomà. 

 L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe Mateo Mújica Urrestarazu, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats.

No consta que mai es qüestiones la seva part de responsabilitat en les més de 3.000.000  de tragèdies  que provocava la revolta feixista.  

Finalitzades les operacions militars amb la victòria dels revoltats   feixistes encapçalats pel general Franco , l'any 1940 va ser designat vicari general castrense.

 Reorganitzà el clergat militar suprimit per la II República i que el componien uns 2.400 capellans militars.També va d'ésser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada

Originàriament el barri s'anomenà urbanització Font i Vinyals, nom del propietari dels terrenys, Joaquim Font de Vinyals, qui va llegar als seus 4 fills els terrenys, i va ser la seva filla, Carme Font de Cots, propietària de la part central, i tocant al mar, junt amb el seu marit el Dr August Pi iGibert que varen urbanitzar el barri, per mitjà de vendes i censos emfitèutics.

https://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=LDE

Anys més tard, per l'advocació de la parròquia creada el 1935, s'anomenà Sant Joan Baptista.

 Durant els anys 50 es construí més al nord de la rambla Lluís Companys, el polígon industrial del Sot, avui dia seu de molts magatzems.

Finalment el barri es va acabar de configurar durant els anys 80, amb la construcció d'habitatges i zones verdes en els terrenys situats entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i el riu, que antigament s'havien reservat com a zona agrícola per tal de mantenir una zona de seguretat en una eventual riuada.

https://bibliogoigs.blogspot.com/2013/06/goigs-de-sant-joan-baptista-la-seva.html

CAPELLA DE CAN MARIAL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE BEGOÑA. SANT VICENÇ DE MONTALT.

 

Llegia de Capella de la Marededéu  de Begoña, a can Marial, al terme de Sant Vicenç de Montalt , de la que ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com ; edifici  de construcció moderna, imitant les esglésies romàniques. Consta d'una sola nau, encapçalada per un absis i un cor als peus. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. El campanar és de cadireta i presideix la façana principal. Sota el campanar hi ha un òcul. L'entrada és d'arc de punt rodó amb dovelles de pedra treballada. El parament és llis, arrebossat i pintat de color d'ivori o d'os. També hi ha un gran crucifix pintat de color negre i una placa metàl·lica que posa: "Ermita / Ntra Sra de Begoña". A la façana lateral, un pergamí antic amb una frase d'Henri Lacordaire: «L'amor és el principi de tot, la raó de tot, la fi de tot».

La tècnica utilitzada és bàsicament esprai, aerosol d'esmalt sintètic. Són obra moderna de Mateo Lara Jiménez , que té l'estudi a Mataró.

A l'interior hi trobem pintures murals, del mateix autor, que recorden el frontal d'altar romànic de la Seu d'Urgell o dels Apòstols, i inscripcions llatines de Séneca: “ no és fàcil aconseguir la felicitat, estimat Salió, ja que se n'allunya un més quan  amb més afany se la busqui".

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

  Que la Marededéu  I     Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santvicentins ,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes del monolingüisme  genocida,  ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA PÚBLICA FORTIÀ SOLÀ. TORELLÓ. OSONA

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43849

El projecte de construcció d'una nova escola es va iniciar l'any 1936.

L’alçament dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco,   va impedir que es materialitzés el projecte.

Avui, hi ha grups polítics que reivindiquen la vida i l’obra del gran “ traïdor “

L'aiguat de 1940, que no les destrosses provocades per las fuerzas nacionales,   va fer que Torelló quedés inclosa dins del pla de Regiones Devastadas.

Això va fer possible la construcció d’ habitatges de protecció  oficial,  i es va recuperar el projecte de construir l'escola, tasca  que duien a terme els arquitectes : Francesc Navarro Borràs (Reus, 30 de gener de 1905 - Madrid, 17 d'agost de 1974 ), i  Rafael Fernández-Huidobro Pineda (Villarobledo, Albacete , 7 de març de 1908 – ?)

L'any 1946 es va inaugurar l'escola.

 

L'any 1953 es van construir dos grups d'habitatges de protecció oficial segregant part dels patis de l'escola. Els dotze habitatges van ser destinats a funcionaris i mestres d'escola.

L'escola rebé el nom de Fortià Solà i Moreta , sacerdot i historiador , nascut a Torelló l’any  1876 i traspassat a  Barcelona, l’any 1948.

https://torello.cat/wp-content/uploads/2021/04/Monografic_2009_l__educaci__a_torell__durant_la_ii_rep_blica.pdf

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar. Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres. Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets

No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PINEDA DE MAR, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA

 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8793

El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Llegia que l’església actual es va construir al segle XVI, i fou ampliada amb dues naus laterals i un campanar al segle XVIII.

Fou incendiada el 1809 i novament patí incendis i espoliacions el 1873 i el 1936.

Les obres de restauració desprès de la victòria dels sediciosos feixistes, es duien a terme  sota la direcció de l'arquitecte Isidre Puig Boada

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/08/himne-lassumpcio-de-maria-de-la.html

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu,    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ .EL MAS XIC. MALLA. OSONA

 

Els oratoris, capelles, ermites, esglésies,..,  exercien com “ espais de serenitat “ , els que mantenim encara la fe, sabem que en moments d’agitació, de confusió, de por, de dubte, d’angoixa,.., aconseguim si més no, retrobar la calma, el seny, l’esperança, quan en un lloc “ sagrat “, fem allò que aconsellava Nachman de Breslau, parlar amb Déu com ho faries amb el teu  millor amic, explicant-li tot, obrint-li el cor, i demanant-li ajuda.

La pèrdua d’aquest Patrimoni ens fa mal.

La Immaculada Concepció és una petita capella rural construïda al segle XIX davant del mas Prat Xic al terme de Malla, a la comarca d’Osona. 

Com aquesta casa, està situada en una cota superior que el Prat Gros, trobant-se bastida sobre els cossos annexes que formen la lliça de la mateixa.

És un edifici de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.

La porta està orientada a llevant i és d'arc pla de pedra amb la llinda inscrita "1868", sobre la qual hi ha un arc de descàrrega de maó. A la part superior s'obre amb un òcul ceràmic, del mateix material que les cantonades.

A la façana posterior hi ha una finestra ceràmica tapiada.

El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa sense revestir, excepte a la façana de tramuntana on és de maó revestit amb morter.

A l'interior està coberta amb volta de canó, que descansa sobre una cornisa motllurada. La part de l'absis presenta una petita fornícula.

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2021/06/capella-de-la-immaculada-concepcio-del.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 https://my.matterport.com/show/?m=k86CUuZ2NN8&play=1

Escrivíem  ADÉU A DÉU?

En això - com en tantes altres coses - ens agradaria equivocar-nos 

LA CAPELLA DE LA VILA D’ALPENS AL TERME DE LLUÇÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER . EL LLUÇANÈS

  https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila

No podia accedir al Catàleg de Masies 

Llegia de la capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila, edifici d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. 

La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció "Magdalena Vila" i una data del segle XVII parcialment erosionada. 

Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Es cita alhora la Marededéu del Roser i la Marededéu dels Dolors al parlar de l'advocació a que està/estava dedicada al capella. 

Ens dol l’evident abandó pel que fa a la documentació del Patrimoni històric, particularment el vinculat a la pràctica religiosa 

El Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) em confirmava :  Marededéu del Roser.

El feixisme considerava " meritori " menystenir " - de qualsevol forma  - el Patrimoni Històric de Catalunya  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que la Marededéu  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

CAPELLA DE VILAPUDÚA JUSSANA . AVINYÒ. EL BAGES

 

https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-nuria-capella-de-vilapudua-de-baix

Llegia la capella de Vilapudúa de Baix , al terme d’Avinyò, advocada a la Marededéu de Núria;  edifici construït amb totxanes revestides de ciment, excepte a les juntures de les portes i sostre, que estan fets amb pedra.

La capella fou creada el 8 de novembre de 1949, de la qual en destaca el retaule que es troba a l'entrada principal, firmat per J. Navarro, ens agradarà tenir noticia  a l’email castellardiari@gmail.com , del nom propi, del cognom matern del lloc i data de naixement i traspàs i de la peripècia vital d’aquest escultor.

Té un campanar situat al mur de tramuntana.

Dins de la capella hi ha una reproducció de la mare de Déu de Núria, consagrada el 8 de novembre de 1957.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu de Déu de Núria, elevi  la meva sempiterna pregària a l’Altíssim, Senyor, les minories culturals, ètniques, religioses,.., son objecte de tota mena de vexacions i àdhuc de genocidi , mou el cor i el cervell dels que exerceixen el poder de forma abusiva, i allibera els teus pobles !!!!