ESGLÉSIA D’ARAVÓ, ADVOCADA A SANT MARTÍ. GUILS. LA CERDANYA JUSSANA

 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/07/sant-marti-daravo-guils-baixa-cerdanya.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-daravo-guils-de-cerdanya

https://cerdanya.org/es/que-hacer/turismo-cultural/patrimonio-cultural/guils-de-cerdanya/sant-marti-de-aravo/

No en diuen res els del COAC: https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=guils

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7728

La petita capella de Sant Martí es troba a la plaça del petit veïnat d'Aravó.

Es tracta d'un edifici de factura moderna, de planta en forma de T, estructurada en una sola nau amb dues capelles laterals a manera de transsepte. Està coberta amb una volta de canó amb un arc toral que divideix la nau en dos trams.

La façana principal, orientada a llevant, està formada per la portalada d'arc de mig punt de dovelles vermelles, amb una finestra central al seu damunt i un campanar de cadireta d'un sol ull de carreus de pedra, coronat amb un panell i una creu de forja.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

El parament exterior està construït amb maçoneria de pedra esquitosa fosca i carreus a les cantonades. La coberta està feta amb llicorella i a dues aigües.

Quant al seu interior, les parets estan bastides en acabat arrebossat pintat, excepte l'arc absidal realitzat amb carreus. 

Fotografia. Jordi Contijoch Boada 

El paviment és de lloses de pedra.

 

Un poble sense memòria és un poble vençut

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels     guilsencs .  terrassencs,  sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA CRISTINA D’ARO. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

 La Cristina Parés Nina publica unes fotografies de l’església de Santa Maria de Bell-lloc ( aquesta denominació és un lloc comú, tenim constància d’ almenys altres tres esglésies de Bell-lloc :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/santuari-de-santa-maria-de-bell-lloc-la.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/bell-lloc-la-falsa-moneda.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/01/santa-coloma-de-queralt-la-conca-de.html

aquesta, avui en terme de Santa Coloma d’Aro, està emplaçada sobre una antiga vil•la romana. En una restauració dels anys 1960-1962 aparegueren vestigis de construccions. A la banda Nord s'han trobat ruïnes d'un edifici de planta circular -potser es tracta d'un baptisteri- que estava adossat a una estreta aula rectangular que comunicava amb l'església. El fet que les parets de la nau de l'església no parteixin de les de la capçalera s'atribueix , per Eduard Junyent i Subirà, Arqueòleg i historiador ( Vic, Osona, 1901 — Vic, Osona, 1978 ) a què segurament quan es va construir la nau devien aprofitar l'absis d'una església anterior, edificada sobre les ruïnes de la vil•la romana.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-bell-lloc-daro-santa-cristina-daro

L'any 1989 el Departament de Cultura va subvencionar obres de restauració en aquesta església.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/06/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu-bell.html

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau amb capçalera de planta de ferradura a l'interior i poligonal a l'exterior (la forma externa li fou donada tardanament). A ponent té una façana molt alterada, un arc triomfal de mig punt amb una arcada obrada amb dovelles i muntants de pedres escairades, i un tram de volta més baixa que la nau (s'ha pensat que inicialment era un temple amb dos absis contraposats, un a cada extrem de la nau). Aquest tipus de planta no és freqüent al país, però té precedents en esglésies paleocristianes especialment del nord d'Àfrica. La volta emprada en aquest santuari està adaptada a l'espai que cobreix i es pot considerar preromànica. Al fons de l'absis hi ha una finestra esbiaixada, als muntants de la qual foren reutilitzats elements romans. Hi ha també un campanar d'espadanya i contraforts a la façana davantera. A la banda N de l'església hi ha diverses ruïnes pertanyents a un edifici de planta circular o concèntrica que hi comunicava, potser un baptisteri. Adossada a l'església hi ha la rectoria, notable casal que amaga part de l'exterior de l'església i que fou construït al segle XVIII.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions al’email  castellardiari@gmail.com ,  coneixercatalunya@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu  elevi a l'Altíssim la pregària dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya;  perquè els deslliuri del " virus de castella "  i de l'església herètica que calla davant dels incendis  forestals que assolat la nostra terra donant compliment a la consigna EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. DE L’ESGLÉSIA I EL MONESTIR DE VILANERA. L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

La Josefina Casadesús Bascompte publica fotografies de les runes de l’Església que havia estat advocada a la Marededéu, mal dita santa Maria, per l’església herètica del REINO DE ESPAÑA

https://www.parroquiaempuries.org/ca/node/209

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae18vila.htm

No en diuen res els de COAC:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=escala&page=1

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vilanera-0

Antic monestir de monges benedictines, dedicat a Santa Maria, situat a la muntanya de Vilanera, al municipi de l’Escala (Alt Empordà), dins la parròquia de Sant Martí d’Empúries.

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler. Constava, inicialment, de nou monges.

De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm; més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona.

 El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada.

Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si: a la part alta del turó resta un mur de l’església, d’uns 10 m de llargada i 4 m d’alçària màxima. A la part baixa del turó i al costat de ponent del mas Vilanera (segles XVI-XVII),  s’hi conserven diversos murs del convent, d’una tècnica constructiva semblant a la utilitzada a l’església, que delimiten una planta rectangular amb estances a l’interior.

https://www.visitlescala.com/ca/lentorn/santa-maria-de-vilanera

Que la Marededéu elevi la nostra sempiterna pregària a l'Altíssim, Senyor; allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica de Catalunya el " virus de Castilla" , la CORRUPCIÓ endèmica i sistèmica que és el llegat d'aquest dissortat reialme al món. 

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA SANT MARTÍ D’ARENYS DE MUNT. EL MARESME

 Anàvem fins Areny de Munt, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, havíem començat la visita pel Santuari de Lourdes, seguien l’església de Sant Martí, on ens meravellàvem amb la capella de la Mare de Déu del Remei, a la sortida retratàvem l’escultura a la Puntaire, i lògicament l’escola Sant Martí, obra del que seria l’arquitecte municipal fins al seu traspàs , Enric Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), amb vinculacions familiars a la població, la seva casa pairal, era Can Pau Bernadó.

Patrimoni Gencat ens diu de l’escola ; edifici gran amb forma rectangular amb un cos central sortint per les dues bandes. L'entrada principal ha estat variada: era on desembocaven les rampes d'accés suprimides recentment.

Consta d'un semi-soterrani, una planta baixa, un primer pis, i un pati cobert adossat. Al llarg de les façanes hi ha finestres rectangulars disposades simètricament. A l'alçada de la planta baixa i el primer pis, enmig, hi ha una cornisa que sobresurt en una façana. L'acabament és un petit ràfec de totxo vist amb ceràmica de color verd que trenca la monotonia del blanc de les parets. Actualment hi ha unes aules afegides a la part posterior de l'edifici , que han malmès la unitat del conjunt.
L'any 1931 l’Enric Catà Catà, presentava la memòria del grup escolar. No va ser fins el setembre del 1933 que començaren les obres i foren acabades l'any 1937.

Enric Catà i Catà era catedràtic de resistència; havia col·laborat en la construcció del Palau Nacional de Montjuïc. A Barcelona projectà també nombrosos edificis. Aquest arquitecte passava llargues temporades a Arenys de Munt, a Can Pau Bernardó. Treballà per l'Ajuntament d'aquest poble, i hi ha vàries obres d'ell, la més important la construcció d'aquestes escoles. Pel Gener de l'any 1937 moria al front de guerra.

Altres obres seves foren ; el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932 i el Mercat i les cases pels mestres de l'any 1936. En data anterior al seu nomenament com Arquitecte Municipal ja havia intervingut el 1907 en la restauració i ampliació de la casa pairal, Can Pau Bernadó, en el projecte de la capella del Santíssim de l'església parroquial, l'any 1913, i en un projecte de rentadors públics projectats entorn de 1915

Arenys de Munt, no ha elaborat – encara – la llista d’obres del que podem definir com ‘territori Catà’.

Els catalans la devíem fer MOLT GROSSA, ja fa més de 300 anys que suportem l'espoli, el jou pesadíssim del REINO DE ESPAÑA, i els estralls del " virus de Castilla", la CORRUPCIÓ, endèmica i sistèmica que ha estat la gran aportació d'aquesta dissortat reialme al món. 

L'Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978)  va predir que això s'acabarà l'any 2029, l'espera se'ns farà MOLT  llarga, oi?. 

https://www.deulofeu.org/com-va-predir-alexandre-deulofeu-la-independencia-de-catalunya/

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

ESGLÉSIA DE RABÓS, ADVOCADA A SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de l’església de Rabós, advocada a sant Julià i santa Basilissa.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20130

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=rab%C3%B3s&page=1&pos=2

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=rab%C3%B3s&page=1&pos=3

Situada dins del nucli urbà de la població de Rabós, a la part nord del terme, a la plaça de l'Església.

Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular. La nau presenta volta apuntada mentre que l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera. L'arc triomfal està format per un doble plec de mig punt en gradació amb la nau. Els murs laterals, de força gruix i rematats per una cornisa motllurada, presenten quatre capelles encastades i cobertes amb volta de mig punt, les quals no sobrepassen el gruix de l'estructura cap a l'exterior. Les dues capelles de la zona presbiteral presenten cornises de cavet, mentre que les de la nau estan arrebossades i pintades i foren afegides amb posterioritat. A migdia hi ha la sagristia, a la que s'accedeix a través d'una volta de mig punt que perfora el gruix del mur. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un gran arc rebaixat bastit amb carreus desbastats, que es recolza als murs de la nau. El temple presenta quatre finestres d'arc de mig punt per il·luminar l'interior, tres són de doble esqueixada i l'altra d'un sol biaix, totes de mida gran. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés format per dos arcs de mig punt en gradació i timpà llis ubicat damunt una llinda gravada amb la inscripció "1313, ANNO DOMINI M CC XIII" i la representació força esquemàtica de l'anyell de Déu flanquejat per dos lleons rampants. Damunt la porta hi ha una finestra força gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt. La façana està rematada amb un campanar d'espadanya format per tres pilastres cobertes amb dos arcs de mig punt. Tant damunt del campanar com de la resta del temple s'aixeca una gran obra de fortificació construïda a finals del segle XIV. El campanar està rematat per una corsera sostinguda per vuit falsos arquets triangulars damunt cartel·les. Més tardanament, damunt la fortificació s'aixecà un altre campanar d'espadanya d'un sol ull, arrebossat i pintat. La resta de la fortificació està força degradada, tot i que es conserva millor a la part de tramuntana i a l'absis, on el gran mur bastit damunt seu li dona aparença de torre defensiva. Encara manté algun merlet rectangular, amb una petita espitllera al centre.

El temple presenta els murs laterals bastits amb pedra desbastada disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. La façana principal, en canvi, presenta un parament de carreus ben escairats, disposats formant filades regulars. L'interior del temple presenta tots els paraments de pedra vistos, exceptuant les dues capelles laterals i la volta de la nau principal, arrebossades i pintades de blanc.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2022/05/goigs-sant-julia-i-santa-basilissa.html

Segons la tradició cristiana, Julià va ser forçat a casar-se per la seva família, però d'acord amb la seva esposa Basilissa, van preservar la seva virginitat. Van convertir la seva llar en un centre d'acollida: Julià va reunir una comunitat de monjos i Basilissa va esdevenir la superiora d'un convent per a dones. Finalment, Julià va ser detingut per defensar el cristianisme i va morir decapitat després de ser torturat, mentre que Basilissa va continuar la seva obra fins al final dels seus dies.

Que Sant Julià  i Santa Basilissa de Rabós elevin a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu poble !!!!!!!

LA PETJADA QUASI DESCONEGUDA DEL PROMOTOR AGUSTÍ ANGLORA AGUILERA. BARCELONA.

 

Agustí Anglora i Aguilera va ser un destacat promotor i propietari català de finals del segle XIX i principis del segle XX. És conegut principalment per haver encarregat la construcció d'importants edificis residencials del modernisme català al districte de l'Eixample de Barcelona

https://modernismobarcelona.com/lugares/casa-agusti-anglora/

https://modernismobarcelona.com/autor/isidre-reventos-i-amiguet/

La Casa Agustí Anglora (1904-1906): És el segon projecte que el propietari va encarregar al mestre d'obres Isidre Reventós. Es troba pràcticament al davant, al carrer de Roger de Llúria, 74, i és la que destaca pel seu disseny purament modernista i la seva tribuna central.

La Casa Anglora Aguilera (1899-1902): Està ubicada exactament al carrer de València, 287, a la mateixa illa que la cantonada amb Roger de Llúria.

Té un marcat estil classicista i acadèmic, coronat per un remat superior molt característic de l'època.

 

FAÇANA DE LA FARMÀCIA SAGUER, ABANS MASÓ & PUIG. GIRONA

 

La farmàcia gironina  del carrer de l'Argenteria 29 va ser dissenyada, el 1907, per l'arquitecte Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) per al seu germà Joan Masó i per a Lluís Puig.

Els materials emprats per Rafael Masó en la decoració són: la ceràmica blanca amb disseny geomètric per al revestiment dels murs; el ferro forjat per a la construcció de prestatges on es col·loquen els pots per a medicaments, també dissenyats per Masó i realitzats pel ceramista Antoni Serra Fiter (Barcelona, 27 de gener de 1869 - Cornellà de Llobregat, 29 d'abril de 1932) . Tots aquests elements conjuguen funcionalitat amb decoració. Aquest interior es conserva amb modificacions com l'eliminació de les reixes metàl·liques dels armaris del fons, la desaparició del retaule dels Sants Metges (pintat per Joan Baptista Coromina Figueras (1890-1919)) i alguns elements del mobiliari.

https://rafaelmaso.girona.cat/esp/maso_obres_fitxa.php?id=10

 D'aquest projecte, finalitzat els primers mesos del 1908, només en perviuen els interiors, la façana (amb revestiment ceràmic i elements de forja) va desaparèixer amb la reforma que l'arquitecte Josep Maria Claret Rubira(  1908 + 1988 )  va dur a terme el 1935, després de passar l'establiment a les mans d'Emili Saguer i Canal (07/08/1935).

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/josep-maria-claret-i-rubira

El 1935 l'arquitecte Josep Claret va reformar l'exterior de l'establiment, adaptant-lo a les tendències noucentistes i art-déco amb una forta empremta racionalista. Aquesta façana destaca pel refinament del material emprat, el marbre, juntament amb l'harmonia i la suavitat de les formes, tant les corbes de l'entrada com dels aparadors laterals.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21310