divendres, 7 de novembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TAVERNOLES, ADVOCADA A SANT QUIRZE I SANTA JULITA. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/192

A migdia del terme de Llavorsí , enlairat a 1.208  metres d’altitud, als vessants orientals de la pica de l’Àliga, dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa, hi ha el poble de Sant Romà de Tavèrnoles

L’església  parroquial, advocada  a  Sant Quirze i pensem que també  Santa Julita  era , sufragània de la de Rodés, avui el petit edifici de pedra amb campanar d’espadanya, és un runam esfereïdor, del que gràcies al  Faustino Calderón García, que fa una recerca excel·lent, en tenim una imatge de la façana.


Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La “ mala memòria”  dels crims  ,  "Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia".  duts a terme per l’Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), mai jutjats, mai recriminats, ni per la dictadura, ni per l’església nacional catòlica és com una llosa que oprimeix el cor

 https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria

Hi ha un text biblic que sembla pensat per als governs del REINO DE ESPAÑA 


Siràcida (Eclesiàstic) 4 

Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure,

no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.

  No facis sofrir l’home que té fam

ni exasperis el qui viu en la misèria.

  No empitjoris la situació d’un home desesperat

ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.

  No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita,

no giris la cara al pobre.

    5 No apartis la mirada del necessitat

ni li donis ocasió de maleir-te;

  perquè, si et maleeix en la seva amargura,

el seu creador escoltarà la seva pregària.

Que sant Quirze i Sant JUlita elevin  a l’Altíssim la pregaria dels     lllavorsinencs,    llançanencs,  trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



Que Sant Quirze i Santa Julita , elevin  a l’Altíssim el clams del que pateixen genocidi per raons ètniques i/o cultural,  pels que es veuen privats dels seus drets com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, i que porti la pregària del poble català que d'ençà de 1714 anhela recuperar la seva llibertat nacional.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat


A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dijous, 6 de novembre del 2025

IN MEMORIAM. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ANTIGUES ESCOLES DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

  

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Excés d’optimisme, les Administracions i els seus membres tenen “ altres urgències”, i  la ciutadania, amb alguna excepció, no està per la cultura.  

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39164https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/12/escoles-velles-de-sant-miquel-de-fluvia.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39164

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7850

https://www.smfluviarxm.cat/category/colleccions/ensenyament/antigues-escoles/

El COAC de Girona, fins a dades recents, tenia un accés que permetia tenir dades del Patrimoni Immoble dels pobles i ciutats de la Província,  ara NO FUNCIONA.  Sou pregats d'adreçar-vos-hi amb el prec de que tornin a fer-lo funcionar.  El COAC i nosaltres tenim un interès comú - o això volem creure  - Divulgar el Patrimoni històric de Catalunya , i reivindicar la feina dels arquitectes. 

Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici de les Escoles, ara Centre Civil a l’email castellardiari@gmail.com , dades com aquesta ens  diferencien del “nivell “  dels nostres botxins.



Ho demanarem a ajuntament@santmiquelfluvia.cat

Rebia un email de la Regidora de Cultura, Mar Aymerich i Julià. e el que em deia; Bon dia,

Em plau informar-vos que l'autor de l'edifici de l'antiga escola de Sant Miquel de Fluvià va ser en PERE VALENTÍ i LLADÓ, nascut a Sant Miquel de Fluvià l'any 1899 i mort l'any 1955 a Sant Miquel mateix.

Aquest senyor era conegut al poble com a Pere paleta. L'edifici va començar a construir-se l'any 1922 segons consta en la llinda i l'aprovació pel ple municipal i l'escola va inaugurar-se el 16 de setembre de 1925.

No en tenim gaire notícies més d'en Pere; no obstant hem parlat amb Josep Maria Birulés Bertran,  Girona, 22/05/1959 ) arquitecte, que és qui ens va parlar d'en Pere i que tenen un cert grau de parentiu.

Espero que tota aquesta informació us sigui d'utilitat.

Per descomptat, infinites gràcies pel vostre interès i diligència. 

Li demanava  al Josep Maria  Birulés Bertran, una fotografia  del Pere Valentí LLadó 


Ens sembla un acte de justícia donar a conèixer a persones que com el Pere Valentí LLadó , milloraven amb la seva feina la vida de Catalunya i els catalans. 

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 5 de novembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ARRÓS DE CARDÓS , ADVOCADA A SANT JULIÀ . ESTERRI DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ

 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/12/sant-julia-de-cardos-esterri-de-cardos.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-darros-esterri-de-cardos

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25442

L'església de Sant Julià d'Arròs de Cardós, situada al centre del poble, constitueix una important mostra del patrimoni religiós no romànic de la zona.


 S'hi accedeix a través del cementiri situat davant del frontis.

Carles III d'Espanya (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), mitjançant  Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 establia que els cementiris s’havien de construir en despoblat, llocs airejats, sense habitatges propers, podent aprofitar-se els voltants d’ermites vora poblat, prioritzant-se en els indrets que havien patit epidèmies recents continuant progressivament per tota la resta del país. Això li va permetre practicar l’espoli dels cementiris de les grans ciutats, i va donar lloc a la primera gran operació especulativa. Està clar que els petits fossats com els d’Arròs, no interessaven, ni interessen – sortosament – al REINO DE ESPAÑA

 L'immoble mesura 14,16 metres d'alçada i està format per una nau i un campanar de torre de secció quadrada. La nau està capçada per un petit absis rectangular, així com algunes capelles laterals. A l'interior destaquen tres retaules de fusta d'estil barroc.

El frontis de l'església presenta un portal en arc de mig punt format per lloses disposades en fulls de llibre, un òcul atrompetat i dues obertures de menors dimensions a la banda esquerra: una espitllera a la part inferior i una finestra rectangular a la part superior. Els murs de l'església són de paredat de llosa amb algunes parts que encara conserven l'arrebossat.

A l'ala dreta i fent un angle al sud-est del frontis del temple, encarat a migdia, es troba el campanar, que sobresurt dos nivells respecte de la construcció principal i està fet amb murs de paredat de llosa i parts arrebossades. El campanar està capçat per una cornisa sobre caps de biga i per una agulla piramidal quadrada amb inflexió a la base, recoberta de lloses de pissarra grisa. Els dos pisos superiors presenten, a cadascuna de les cares, una obertura d'arc de mig punt disposada de manera simètrica respecte a l'altre pis. En una planta inferior i a la banda frontal, hi ha una altra obertura de petites dimensions i d'estructura rectangular.

Les dues campanes de l'església estan situades a l'últim pis del campanar. Una d'elles, amb un diàmetre de 61,5 centímetres i una alçària de 54 centímetres, pesa 135 kg i data del 1902. El seu fonedor fou Bertrand Escoubed i, a la part del coll, presenta la inscripció "S. Juliane et Sebastiane opn a fulcuri et tepestate Ind 1902". Al flanc interior té el relleu d'una creu simple i, a sota, la marca del fonedor.

L'altra campana mesura 58,5 centímetres de diàmetre i 50 centímetres d'alçària, amb un pes de 116 kg. El seu fonedor fou Pablo del Campo i data del 1896. Al coll presenta la inscripció "Santa Barbara Ora (...)" i, al flanc interior, "Campo me hizo el año 1896 Padrions D. Juan Català y Doña Josefa Bidal". A sobre hi ha un relleu de Santa Bàrbara, mentre que al flanc exterior hi ha un altre d'una creu sobre un pedestal i quatre claus.

El treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, constata que l'edifici té un acabat d'estuc de morter de calç irregular a la façana i a l'interior hi ha un revestiment d'enguixat amb una capa de pintura a la manera d'un carreuat. L'església no es troba en bon estat constructiu i hi apareixen esquerdes perilloses. S'han realitzat reformes tant a l'interior com a l'exterior, tot i que no han solucionat les patologies. A l'interior apareixen taques d'humitat als arcs i a l'exterior hi ha nombroses esquerdes posteriors a les reformes. Les reparacions fetes a l'exterior es visualitzen per la utilització de morter pòrtland, material impropi en l'arquitectura històrica.


S'ha canviat la porta d'accés al cementiri, unint el mur i l'habitatge delimitant del cementiri. La porta és metàl·lica, de doble fulla, i en tancar-se les dues batents hi apareix una obertura en forma de creu que permet veure el cementiri des de l'exterior.


Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

Parlar del Pallars sobirà, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, em fa venir a la memòria al Carnicer del Pallars, i els seus crims execrables que no van rebre cap sanció, ni han comportat per a les famílies de les victimes cap reparació. 

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

El sostre demogràfic d’Esterri de Cardos, s’assolia al cens de 1877 amb 315 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 63 habitants de dret.

 Que sant Julià  , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 4 de novembre del 2025

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. VILALLONGA DE TER. VALL DE CAMPRODON. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

 Retratava des del davant de l’HOSTAL PASTORET, l’església parroquial de Vilallonga de Ter, advocada a Sant Martí, la fàbrica d’aquest temple va ser molt modificada, sobretot l’any 1784 amb ‘els diners d’Amèrica ‘ . De la construcció original, una estructura basilical de tres naus, avui només en queda l'absis central, una absidiola, part dels murs de tramuntana i de migjorn i una possible base de campanar.


Quan el temple fou profundament modificat, passà a tenir una sola nau amb capelles laterals més baixes. L'absis central fou retallat i integrat al nou presbiteri cobert amb voltes ogivals.



L'absis de carreus ben tallats, exteriorment és ornamentat amb un fris continu d'arcuacions suportades per mènsules i un fris en dent de serra sota el ràfec. L'absidiola és llisa exteriorment i ornamentada amb una motllura seguida que emmarca la finestra per dins.

M’explicaven a la tornada que la família que gestiona l’Hostal té vincles amb la població de Sant Llorenç de Savall, d’haver sabut aquesta dada, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , hauria tingut ocasió, si més no, de fer-hi una xerrada.





Imatge de la Mare de Déu del Santuari de Sant Martí de Vilallonga. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta.i

Que  la Marededéu  i sant Martí de Tours , elevin a l’Altíssim la pregaria dels vilallonguins, llatisons,  aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , ... , pagesos, ramaders, pescadors,..,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 3 de novembre del 2025

IN MEMORIAM. SANT SALVADOR DE SALLENT D’ORGANYÀ. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGURIA DELS PIRINEUS.

El sostre demogràfic de Coll de Nargó, s’assolia al cens de 1857 amb 2.150 ànimes,  que eren 1.389 quan l’església de  Sant Salvador de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó),  adquirí la categoria de parròquia l’any 1904, en què es creà la parròquia de Sallent d’Organyà, que a més d’aquesta vila incloïa les cases de Setcomelles i d’Estremós, i es desvinculà de Montanissell, de qui havia depès, almenys, d’ençà del segle XVI; substituí, com a centre eclesiàstic del terme, l’església de Sant Andreu.

 Amb motiu d’erigir l’església parroquial s’ordenà la construcció de cementiri, de pica baptismal, de campanar i d’altres insígnies que indiquessin la seva nova categoria, i que degueren modificar notablement l’edifici preexistent.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_Sallent

https://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=276

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/947

https://www.poblesabandonats.cat/images/content/13051/207/img-20240219-122701-1708883768-43357.jpg

Es tancava l’exercici 2024 amb   587 habitants de dret a Coll de Nargó.

L’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, fotògraf de Patrimoni, llicenciat en historia medieval , notari gràfic de l’Urgell sobirà retratava l’any 1987 Sant Salvador de Sallent d’Organyà. Ens  agradarà tenir noticies d'aquest fotògraf a l'email castellardiari@gmail.com 




https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15533

L’any 2013, la “ parella romànica “  ho feien també.

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2013/05/sant-salvador-de-sallent-coll-de-nargo.html

Massa  sovint fallen els enllaços, està clar que Internet és més ARTIFICIAL  que intel·ligent.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com  

Que sant Salvador   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels nargonins ,  vilademulencs,    Noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


diumenge, 2 de novembre del 2025

ERMITA DE SANT LLOP I SANTA LLÚCIA DE TORRENT. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 Rebia unes bellíssimes fotografies del Joan Dalmau Juscafresa de l’ermita de Sant Llop i Santa Llúcia, al terme de Torrent.


La biografia de Sant Llop, explica que fou bisbe de la ciutat de Troyes, al departament d'Aube i a la regió de Xampanya-Ardenes,a França, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llop_de_Troyes

http://www.sabarca.cat/Plantilla2/_Fl02rcDSARrr1bM6oTKVoZlWsz48gfEU

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-torrent-baix-emporda.html

https://revistabaixemporda.cat/a-peu-pel-baix-emporda-lermita-de-sant-llop-i-el-dolmen-dels-revolts-de-torrent/

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/11/goigs-sant-llop-montmajor-el-bergueda.html?m=1

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/03/goigs-sant-llop-riells-i-viabrea-la.html

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/47614/sant/llop/patro/centelles/gran/desconegut

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/sant-llop-i-santa-eulalia-dhortsavinya.html

Intuïm que el seu culte, com el de Sant Sadurní , Sant Martí,...., el portaven els soldats francs que ajudaven als comtes catalans en la lluita contra els sarraïns.

La seva ermita de Torrent a la comarca de l’Empordà jussà, dita també l’Empordanet, i oficialment BAIX EMPORDÀ, no té la consideració de ‘monument’ a Patrimoni Gencat :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Llista?Consulta=MCU0KzE3MTk3OCU%3D

No en diu res en conseqüència a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Empord%C3%A0#Torrent

Si però, al C.O.A.C de Girona 

El COAC de Girona, fins a dades recents, tenia un accés que permetia tenir dades del Patrimoni Immoble dels pobles i ciutats de la Província,  ara NO FUNCIONA.  Sou pregats d'adreçar-vos-hi amb el prec de que tornin a fer-lo funcionar.  El COAC i nosaltres tenim un interès comú - o això volem creure  - Divulgar el Patrimoni històric de Catalunya , i reivindicar la feina dels arquitectes. 

L’enciclopèdia catalana explica que l’ ermita de Sant Llop, està emplaçada en un replà de les Gavarres, 2 quilometres a ponent del poble de Torrent, és del segle XVIII i té la planta de creu grega amb capçalera quadrada i cúpula.



A la llinda de la porta una inscripció ens informa que fou construïda entre els anys 1749 i 1757.


Anteriorment ja existia una ermita al mateix lloc, de la qual hi ha notícies el 1539.

Malgrat que conservi la dedicació a sant Llop, l’aplec més popular se celebra per Santa Llúcia, la copatrona.

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/02/goigs-santa-llucia-torrent-baix-emporda.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 


Que sant Llop i santa Llúcia  , elevin a l’Altíssim la pregaria dels   torrentins , masiencs, noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors,..,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 1 de novembre del 2025

IN MEMORIAN DE L’ESGLÉSIA DE CASTELL DE TOST, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME, DESCOBERTA I DOCUMENTADA PEL JOSEP SANSALVADOR CASTELLET L’ANY 1997. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

  

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-del-castell-de-tost-ribera-durgellet

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068. Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la il·luminació i el culte de l’església. No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell.

El Josep Sansalvador Castellet, arxiver del Centre de Documentació deCultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu GavínI  investigador i fotògraf, la va descobrir  l'any 1997, era inèdita i només estava documentada com a desapareguda

Els  de ROMÀNIC A L'OBJECTIU , una col·lecció de l'Equip Gargot del Col·lectiu Obaga

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2200/2293_SJaumeRocRecons/SJaumeRocRecons.htm

Afirmen, uns metres per sota de la torrota del castell del Roc de Racons  - Castell de Calassanc - hi ha les restes d’una església romànica que estigué sota l’advocació de sant Jaume.

És un temple de petitíssimes dimensions, amb una nau coberta originàriament amb encavallades de fusta i un absis de planta semicircular, obert a la nau a través d’un plec absidal de tan sols un metre d’ample.

Aquestes característiques fan de Sant Jaume del Roc de Racons l’església romànica més petita de la comarca de l’Alt Urgell i possiblement de Catalunya.

Segueixen aquí el que es publicava a :

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/alt-urgell/caminada-roc-racons-permetra-coneixer-dels-temples-romanics-mes-sorprenents-l-alt-urgell/20190812151505015505.html

El  Josep Sansalvador Castellet , precisa que la mes petita de Catalunya no ho és, la mes petita és Santa Cecilia de Torreblanca, romànica i rodona.

 La mes petita de l’Urgell sobirà, pot ser.

 Li demanàvem imatges al  Josep Sansalvador Castellet, investigador , fotògraf de Patrimoni i arxiver  del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 


Josep Sansalvador Castellet - 31-V-1997

El llibre "El romànic poc conegut de l'Alt Urgell" el varem auto editar l'any 1998 Eliseu Peidró Rami i  el Josep Sansalvador Castellet.


 imatge de la capella on en una es veu e l Castell de Calassanç a dalt a l'esquerra.

Que l'apòstol sant Jaume, injustament abduït per forces polítiques antidemocràtiques i negadores del Genocidi Palestí,     elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

ALS QUE NO ES CANSEN DE PREGAR, DÉU ELS  FA GRÀCIA. 


 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern  i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern