dimecres, 2 d’abril del 2025

ESGLÉSIA DEL TOSSAL, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. PONTS. LA NOGUERA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-del-tossal-ponts

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/40114

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/02/goigs-lapostol-sant-bartomeu.html

Sant Bartomeu és als afores del poble del Tossal, al pla, entre el nucli urbà i el Segre, a tocar del canal d'Urgell.





Fotografies de Jordi Contijoch Boada

Es tracta d'un edifici aïllat consistent en un conjunt de rectoria, a migdia, i església de nau única, molt reformada, amb una capella lateral adossada. La portalada s'obre a la façana de ponent i respon a una reforma del segle XV. Una atenta mirada a aquest pany de l'església permet diferenciar la façana original de les reformes posteriors. Aquesta façana és coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, de factura clarament posterior a l'obra original, de la qual s'endevina el pinyó, format pels dos vessants de la coberta, perfectament integrat en el mur de la façana. En aquesta mateixa façana oest hi ha una finestra de doble esqueixada i llinda recta que a l'interior és parcialment tapada per l'arc toral que s'adossa al mur oest.

La nau està capçada per un absis de planta hexagonal amb una aresta en l'eix i amb una certa continuïtat amb el contrafort ubicat a la façana septentrional, que actualment es confon amb l'estructura de l'esmentada capella, barroca, adossada a aquesta façana. Al mur oest d'aquesta capella es conserven els vestigis d'un mur semicircular, d'estructura i filiació desconegudes però sens dubte anterior a la construcció de la capella fonda, i els contraforts que s'afegiren als murs nord i sud de l'església, que també són anteriors a la construcció de la rectoria adossada al costat sud de l'església. A l'absis s'obren quatre finestres d'una sola esqueixada, amb llindes rectes, la finestra que és situada més cap al sud és paredada per la construcció de la sagristia, incorporada al conjunt de la rectoria adossada al sud de l'església.

Al mur nord de l'absis es conserva, paredada i mig colgada, una porta, resolta en arc de mig punt.

L'espai absidal conserva una coberta de lloses de pedra que sembla correspondre a l'obra original, mentre que la nau és coberta amb teula, fruit, sens dubte, d'algun remodelatge de les cobertes originals.

Ja a l'interior podem observar que la nau està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i suportada per dos arcs formers per banda, adossats als murs laterals. L'absis és, a l'interior, de planta semicircular ultrapassada, obert a la nau mitjançant un ample arc toral, resolt com un arc triomfal. Si bé anteriorment tot l'interior era arrebossat, en descobrir-se els paraments després de la restauració efectuada a l'entorn de la dècada de 1990, s'ha posat de manifest que l'arc triomfal està format per dues estructures juxtaposades. La meitat de ponent és un arc correctament adovellat, mentre que la part de llevant no correspon a un arc, sinó que és un mur retallat en forma d'arc per adaptar la relació entre l'absis i la nau adossada a ponent. Per l'estat actual de les estructures sembla clar que aquest mur tancava el recinte de l'absis actual, per ponent, si bé es desconeix si existia una porta o un arc triomfal més petit que posés en relació l'absis amb la resta de l'estructura aleshores existent. L'absis és cobert amb una cúpula hemisfèrica, suportada pel mur semicircular en el costat de llevant. La unió amb el mur de ponent, de concepció rectilínia, es resol amb dues trompes còniques, que posen en evidència que ja des de l'origen l'absis fou concebut amb un tancament pla al costat de ponent.

En l'estat actual, especialment després dels treballs de restauració, sembla clar que l'església de Sant Bartomeu del Tossal és el resultat d'un procés constructiu complex, a partir d'un edifici primitiu, al qual correspondria l'absis actual. Possiblement era un edifici exempt, de planta central, sense nau, al qual s'hauria afegit, probablement al segle XI, la nau actual.

L'estructura constructiva, de carreuó a penes escairat i disposat en filades irregulars, no aporta dades sobre la filiació cronològica de les diferents parts de l'edifici, llevat de les parts més tardanes -campanar, porta i capella fonda-, construïdes essencialment amb carreus ben tallats i polits.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que Sant Bartomeu, quin martiri el fa mereixedor de ser considerat excels patró de Catalunya, de Palestina, del Kurdistán,.... , elevi a l’ Altíssim la pregària dels poble català  per assolir la seva llibertat nacional, i la de tots els pobles i persones que pateixen ocupació, repressió, injustícia,...   

dimarts, 1 d’abril del 2025

CAPELLA DE TREMOLOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU I ON ES CANTAVEN ELS GOIGS DE SANTA APOL·LÒNIA. LES LLOSES. EL RIPOLLÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tremolosa-les-llosses

Llegia; senzilla capella és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, que és coberta amb volta de quart d’esfera.

 


La coberta es veu sobrealçada o, almenys, amb el seu pendent més planer que l’original, segons els senyals que es poden veure des de l’exterior al mur frontal de l’absis, que es troba sobre un arc de descàrrega.

 

La porta, que és acabada amb una arcada amb llinda i timpà sense esculpir, es troba a la façana de migjorn i damunt seu hi ha una finestra cruciforme, la qual, malgrat haver estat resseguida amb morter a l’exterior, es manté en la seva forma en tot el seu gruix d’l m.

 

La finestra absidal, de doble esqueixada, i tot l’interior de l’absis, queden ocults per un retaule del final del segle XIX. L’absis té una meitat coberta amb lloses de pedra i l’altra amb teules en substitució d’un cobert que hi havia adossat i que fa poc fou suprimit.

 

A la façana de migjorn hi ha una lluerna, la qual té tots els indicis d’ésser originària, tapada per la cara interior.

 

Llevat de la superfície interior de l’absis, que és de carreuons vistos, la resta de paraments i voltes interiors han estat enguixats i pintats.

 

A la façana de ponent hi han estat afegits un acabat i un campanar de cadireta, fets de maó.

 

L’aparell originari ha estat fet amb carreuons ben tallats i ordenadament col·locats amb menudalls i en filades força regulars.

 

Tot el conjunt, llevat de la teulada de l’absis, es manté en bon estat de conservació.

 

Per la seva estructura i la seva construcció, l’església segueix les formes pròpies de l’arquitectura rural, on els models de l’arquitectura del segle XI perduraren fins ben avançat el segle següent.


El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.


L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.


El topònim, deriva de  del trèmol (Populus tremula ) ,  una espècie de pollancre de la família de les salicàcies. També rep el nom de pollancre trèmol, poll trèmol, poll gavatx, tremolera o tremoleta.




Ens agradarà rebre imatges del interior, i si existeixen els Goigs a la Marededéu, a  l’email castellardiari@gmail.com , també, també, l'explicació dels Goigs a Santa Apol·lònia, intuïm que en algun moment es devia canviar l'advocació originària. 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/10/goigs-santa-apollonia-la-tremolosa-les.html


https://www.vallgesbisaura.com/territori/esglesies-i-ermites/esglesies-i-ermites-santa-maria-de-tremolosa-a-les-llosses/


https://oncat.iec.cat/documents/VII/342.pdf


El sostre demogràfic de les Llosses s’assolia al cens de 1857 amb 1.831 ànimes, a Catalunya constaven aleshores 1.652.291 habitants;    es tancava l’exercici 2024 amb 199 habitants de dret al terme de les Llosses, i 8.012.231 habitants de Catalunya a 1 de gener del 2024.


La despoblació extrema de la Catalunya interior, únicament es podria intentar revertir des d’un estat  lliure, independent i democràtic, que dissortadament estem lluny d’aconseguir.


Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 


dilluns, 31 de març del 2025

CAPELLA DE PUIGGRÓS, ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. NAVÀS . EL BAGES

 

La masia de Puiggròs té una capella particular  advocada  a la  Immaculada Concepció,  que va ser construïda el 1619.


 Estava dotada amb un retaule barroc d’estil salomònic (corresponent a finals del segle XVII o principis del XVIII) el qual fou destruït en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, acte criminal, que els historiadors feixistes qualificaven de “Guerra Civil” i alguns sectors de la Jerarquia Nacional Catòlica de “ Cruzada “

Posteriorment l’àvia de l’actual propietari, que era originària de les Borges Blanques, va encarregar un nou retaule que es va inspirar més o menys en l’antic, i que és el que avui es pot veure.


https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-puiggros

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

diumenge, 30 de març del 2025

ESGLÉSIA DE MONTEIA/MONTELLA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. SALES DE LIERCA. LA GARROTXA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-montella-sales-de-llierca

https://monteia.cat/portals/0/monteia/Monteia,%20un%20mas%20de%20l'Alta%20Garrotxa.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/10/goigs-sant-miquel-ermita-de-monteia.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10536

Llegia de l'església de Monteia/ Montella, advocada a l'Arcàngel Sant Miquel,   al terme de Sales de Lierca a la comarca de la Garrotxa;  edifici d'una sola nau, absis semicircular i campanar d'espadanya construïda a la vessant d'un marge, aprofitant el seu desnivell. És obrada amb carreus de pedra ben treballats i carejats, seguint filades regulars. La porta d'accés es troba a la façana sud, a través d'un arc de mig punt adovellat, que ha estat reformat amb posterioritat. A l'exterior, el ràfec hauria tingut una motllura aixamfranada a tota la zona de la nau.



El campanar d'espadanya es troba a la façana de ponent, lleugerament desplaçat cap a la cantonada sud. És senzill, d'un sol arc. En aquesta façana s'observa com les cantonades superiors no serien originals sinó reformes. Tot i que no se'n té constància, possiblement es va enderrocar amb la sèrie de terratrèmols del segle XV. Aquesta façana es troba parcialment coberta per nivells de terres que podrien amagar estructures o part d'aquest enderroc a sota.




Al interior s'observa una bancada correguda de dos nivells a les façanes sud i nord de la nau. I un petit mur que separaria la zona del presbiteri (aquest espai possiblement hauria estat reservat pels senyors del Castell de Sales de Llierca). A la nau, encara es conserva una pica baptismal.

Una motllura recórrer tota la nau a la zona de l'arrencament de l'arc. La volta és de canó apuntada.

Les restes de dos capcers esglaonats, de pedra més treballada, i d'una coberta de llosa, abaixada de nivell en la construcció arribada als nostres dies, constaten l'existència d'un temple anterior que es pot considerar del segle XI.

Un petit bloc de nínxols funeraris va ser construït possiblement ja a finals del segle XIX i hauria perdurat fins al segle XX.

El topònim  podria venir d'uns montïcùla 'turonada, pujolets' derivat de monticulus 'turonet'

Que l’Arcàngel Sant Miquel elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dissabte, 29 de març del 2025

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL SAGRAT COR DE LA TORRE BARNOLA. SANT QUIRZE DEL VALLÈS

 El Juan Navazo Montero em feia notar  l’existència d’un edifici, possiblement una capella prop de la masia de Can Barnola al terme de Sant Quirze del Vallès. 




No se’n recull cap dada de Can Barnola  al Catàleg de Masies de Sant Quirze del Vallès : 

https://www.santquirzevalles.cat/temes/urbanisme/text-refos-poum-verificat-pel-ple-de-21-03-2024/contingut-del-text-refos/i-cataleg-de-masies-i-cases-rurals/i_poum_sqdv_trf_masies_sign.pdf

L’enciclopèdia Catalana en diu: 

Can Barnola .Edifici del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/can-barnola

Feliu Barnola i Comas i la seva esposa Maria Dolors Vallribera i Gorina, constituïen una Fundació Benefica : 

https://fbpbarnola.cat/

https://fbpbarnola.cat/wp-content/uploads/2021/08/Escriptura-modificacio-ESTATUTS-27-desembre-20122.pdf

Ens agradarà tenir noticia d’aquest edifici, la confirmació, si és el cas ,del seu caràcter religiós, l’advocació que té o tenia, i si fos possible rebre’n imatges i si existeixen els Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

Els meus avis,  traspassats fa molts anys, havien estat masovers a Can Barnola. 

https://www.google.es/maps/place/Sant+Quirze+del+Vall%C3%A8s,+Barcelona/@41.5198354,2.0665013,270a,35y,90h/data=!3m1!1e3!4m6!3m5!1s0x12a4946f2ec3fde1:0x4871a1f15cdad313!8m2!3d41.5351704!4d2.0775711!16zL20vMGJrdGIx?hl=es&entry=ttu&g_ep=EgoyMDI1MDMxNy4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D

Rebia un email , en el que  em deien; 
Sóc un mussol de Sant Quirze i us escric per el tema de Can Barnola.

Jo puc confirmar que existeix un edifici independent a la masia que es o havia sigut una capella. Jo no hi he entrat mai, però he estat a la finca i a la porta mateix d'aquest edifici.

El que us puc dir és que des de fa un temps, tot és propietat dels amos del restaurant Can Ferran.

Rebia un email des del  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), amb un parell d’imatges datades el  23-III-1985 : Capella de la Marededéu del Sagrat Cor de la  Torre Barnola, Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental



Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

divendres, 28 de març del 2025

SANT BRIC DE TÀPIES. MAÇANET DE CABRENYS . L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bric-de-tapies-macanet-de-cabrenys

https://xn--maanetdecabrenys-dpb.cat/esglesia-de-sant-bric/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19891

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-brici-bric-o-bresc-macanet.html

 


Sant Brici, Bresc o Briç, successor de Sant Martí com a bisbe de Tours.

Església de planta rectangular d'una sola nau amb coberta a dos vessants i aparell de pedra sense treballar a excepció de les cantonades.

 Un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt s'alça damunt el mur de ponent. Per altra banda l'única porta d'accés es troba en el mur de migdia, és amb llinda i l'element més remarcable el constitueix la ferramenta romànica que decora les batents de fusta. Tot i que a l'exterior cap element palesa una separació entre la nau i el presbiteri, a l'interior un arc ultrapassat de dovelles estretes i llargues, sostingut per pilastres rectangulars, adossades. Un altre arc de ferradura, en funció d'arc toral, divideix la nau en dues crugies. La forma ultrapassada també fou emprada a la volta que cobreix l'edifici, tota ella coberta de calç, igual que la resta de l'interior.


El fossar es recolza a l’edifici de l’església.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.832 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 772 habitants de dret.

Només la independència del REINO DE ESPAÑA faria possible gestionar de forma sostenible el desplegament de la població per Catalunya, aquest anhel que sempre ha estat difícil,  amb l'actual govern esdevé impossible.

Que Sant Bric ,  successor de Sant Martí com a bisbe de Tours, elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

 

dijous, 27 de març del 2025

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

 


La Maria Torrent i Solé, em feia arribar imatges de l’edifici de l’Ajuntament de Bellcaire d’Urgell, dissenyat per l’arquitecte Andreu Boyer Ruiz-Beneyán  que va néixer a Saragossa, l’any 1908, i del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data del seu traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible rebre’n una imatge

Cita també al Ramon Mostany i Novell, fill de Lleida, que  va ser un gran dibuixant de tinta i ploma, i que va treballar per Regions Devastades fent dibuixos dels edificis construïts i reconstruïts, i del que ens agradarà tenir noticia de la data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible rebre’n una imatge

https://www.iberlibro.com/Arcs-coberts-Guimer%C3%A1-Conjunt-hist%C3%B2ric-art%C3%ADstic/18286306433/bd

Havíem fet algunes publicacions gràcies a la  Maria Torrent i Solé:

IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL. BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-caserna-de-la.html

IN MEMORIAM. EDIFICI DEL LICEU ESCOLAR DE BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-del-liceu-escolar.html

IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CASA DELS MESTRES. BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-casa-dels.html

Quan al topònim Bellcaire :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7052

La condició de “frontera”   de Bellcaire en el  darrer conflicte bèl·lic que patíem a conseqüència de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de l II República, comportava la quasi absoluta destrucció del Patrimoni històric, i la PAX FRANQUISTA,  gens interessada en Catalunya,  portava a pensar que en aquestes terres no hi havia res interessant.  Sortosament la Maria Torrent i Solé i algunes persones més decidíem “ posar llum a la foscor de la dictadura “ .

IN MEMORIAM DE SANT PERE DE PEDRÍS. BELLCAIRE DE NOGUERA, MAL DIT D’URGELL.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-de-sant-pere-de-pedris.html

Dèiem suara; dissortadament els ajuntaments de pobles “ petits”, i/o aquells on manen  persones NO NASCUDES al poble, no acostumen, sovint  per manca de recursos econòmics, i en altres per manca d’interès, a publicar un Catàleg de PATRIMONI, com contempla la llei – que dissortadament no estableix cap sanció per no fer-ho -, coincideixo en l’afirmació de la Maria Torrent i Solé , que tenim el “ deure de recordar” ,   i evitar que  caiguin en l'oblit petites coses que han succeït i que no se'ls dona la importància que tenen. Els ho devem als nostres fills, nets, besnéts,...