ESGLÉSIA PARROQUIAL I CEMENTIRI DE SANTA COLOMA DE CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-coloma-de-cabanelles

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17921

Constatava que novament son accessibles les imatges a Patrimoni Gencat. 

Fotografies de Jacob Casquete Rodríguez

Situada dins del nucli urbà de la població de Cabanelles, al bell mig del terme, al costat del cementiri municipal.

la Reial Cèdula de Carles III de 3 d’abril de 1787 ordenava situar els cementiris a l’exterior de les poblacions, això va generar unes plusvàlues exponencials a les grans ciutats on es s’alliberaven grans parcel·les per aixecar-hi noves edificacions.  Europa encara riu per la ximpleria dels “ efluvis”  com excusa per la que podem considerar la primera gran operació immobiliària de caire especulatiu.  

Església d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant. La nau està coberta amb volta apuntada mentre que l'absis té la coberta ametllada i està obert a la nau mitjançant un arc triomfal també apuntat. Les dues voltes arrenquen d'una cornisa motllurada força senzilla que recorre els murs laterals de la nau i la conca absidal, tot i que està disposada a diferent alçada. El temple presenta dues capelles laterals obertes als murs de migdia i tramuntana i cobertes amb voltes d'aresta. Responen a la reforma duta a terme al segle XVIII (en un carreu situat a la cantonada de ponent de la capella de migdia, a l'exterior de l'edifici, hi ha gravada la data 1768). A la banda nord de l'absis es troba la sagristia, posterior a la reforma anteriorment mencionada. La façana lateral, orientada a migdia, presenta el portal d'accés a l'interior situat l'extrem de ponent del parament. Està format per quatre arquivoltes d'arc de mig punt sense decoració i un guardapols motllurat, amb la llinda i el timpà llisos. Destaca el treball en ferro de la porta de fusta. En aquest mateix mur hi ha dues finestres d'arc de mig punt i doble esqueixada força estretes i allargades, que es repeteixen a l'absis. A la part superior del parament destaquen dues petites finestres d'arc rebaixat que ventilen les golfes, construïdes també durant la reforma del segle XVIII. A la façana de ponent és probable que una cinquena finestra fos transformada en ull de bou. Les obertures de la sagristia són circulars i estan bastides amb maons. A l'extrem sud-oest del temple, damunt del portal d'accés, hi ha un campanar de torre no marcat en planta, amb quatre finestrals de mig punt adovellats, tot i que dos d'ells es troben tapiats, coronat per una balustrada.

El temple presenta l'absis bastit amb carreus de pedra ben escairats, disposats en filades perfectament regulars, mentre que la resta està construït en pedra desbastada de diverses mides, disposada també en filades regulars, amb restes dels revestiments arrebossats.

El sostre demogràfic de Cabanelles s’assolia l’any 1857 amb 1166 ànimes, es tancava l’exercici de 2024 amb 281 habitants de dret en els 55,6 km del terme municipal. Fins al final del règim senyorial al primer terç del Segle XIX, tots els pobles d'aquest municipi formaven part de la Vegueria estreta de Besalú, excepte Espinavessa i el veïnat de La Palma, que formaven part de la Baronia de Navata.

L'any 1846, fruit de la política de reducció de municipis, obligada per justificar la manca de recursos públics, el REINO DE ESPAÑA és una potència  en matèria de corrupció endèmica i sistèmica ,  Cabanelles va incorporar L'Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires.

 L'any següent va incorporar Espinavessa (amb La Palma), poble que havia estat unit a Crespià el 1846.

Havíem estat fent força feina per Cabanelles, està clar però que ni de lluny l’havíem acabat , oi?:

SANT MARTÍ DE QUEIXÀS DINS DEL TERME ‘DESCONEGUT’ DE CABANELLES. L’EMPORDÀ&LAGARROTXA SOBIRANS. GIRONA.CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/11/sant-marti-de-queixas-dins-del-terme.html

ESGLÉSIA SANT ROMÀ DE CASAMOR. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/esglesia-sant-roma-de-casamor.html

LA MISTERIOSA ALZINA DE CABANELLES. L’EMPORDÀ I LA GARROTXA SOBIRANS. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/11/la-misteriosa-alzina-de-cabanelles.html

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'ESTELA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/esglesia-de-santa-maria-de-lestela.html

IN MEMORIAM. ESCOLA D’ESPINAVESSA. CABANELLES.L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/07/in-memoriam-escola-despinavessa.html

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ SESSERRES.CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/esglesia-de-sant-marti.html

SANT LLORENÇ D’ESPINAVESSA. CABANELLES. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/sant-llorenc-despinavessa-cabanelles.html

IN MEMORIAM. SANTUARI DE SANT ROC. VILADEMIRES. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/10/in-memoriam-santuari-de-sant-roc.html

LA CAPELLA DE SANT BENET DE LA MASIA CASTENYS. SANT MARTÍ SESSERRES. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/la-capella-de-sant-benet-de-la-masia.html

 Que santa Coloma    elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE CAN TOMÀS DE LES CASES DE RIALB, ADVOCADA A SANT VICENÇ . LA NOGUERA

  

El sostre demogràfic de la Baronia de Rialb, s’assolia al cens de 1857 amb 1665 habitants,  a Catalunya en aquella  data consten 1.652.291,  de les quals 235 060 vivien a Barcelona.

A darreries de l’any 2024 consten a Barcelona  1.702.547 habitants de dret, la població de Catalunya a 1 de gener de 2025 és de 8.113.490 habitants, i a la Baronia de Rialb , tancaven l’any 2024 amb 231 ànimes, en un terme de 145,1 km² , pràcticament igual que tota la comarca del Barcelonès, 145,8 km² , que compren les ciutats de Badalona, Barcelona,  l’Hospitalet de Llobregat, San Adrià del Besos i Santa Coloma de Gramenet

El Patrimoni històric de la Baronia de Rialb, supera amb escreix el de la Comarca del Barcelonès, i el seu abandó és una mostra més de l’abandó secular de la Catalunya interior.

https://www.baroniarialb.cat/portfolio-items/sant-vicenc-de-les-cases-de-rialb/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-les-cases-de-rialb-o-de-can-tomas-la-baronia-de-rialb

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges: El perjudici, hi ha milers de pàgines amb enllaços a Patrimoni Gencat, és d'una magnitud semblant a l'espoli de Sixena.  Un èxit més dels enemics de Catalunya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22090

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22091

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat. Esperem que el Parlament esbrini  que està passant consultes@parlament.cat  ,  i que la premsa ho controli cultura@ara.cat , redaccion@lavanguardia.es , redaccion@elnacional.cat​​, opinio@ara.cat

Llegia de  Sant Vicenç de les Cases de Rialb, o de Can tomàs; La capella de Sant Vicenç de les Cases de Rialb se situa dalt d'un turonet, al marge esquerre del Rialb, proper a cal Tomàs, rodejada d'alguns edificis, abandonats i ruïnosos, que conformaven el nucli de les Cases de Rialb.

Es tracta d'un temple d'una nau de planta rectangular, molt curta, de 6 metres d'amplada per 5 de llargada, coberta amb embigat i amb un absis semicircular a llevant, separat per un mur en el qual s'obre un arc escanyat. L'edifici consta de dues parts clarament per la seva factura i materials utilitzats. La part conservada d'origen altmedieval és, essencialment, l'absis i el mur septentrional, on s'obre un nínxol vertical, d'arc de mig punt. Al centre de l'absis s'hi conserva una finestra de doble esqueixada, parcialment paredada. L'aparell de les parts originals és de carreuons escairats disposats en filades irregulars, amb juntes encintades, que mostren unes formes constructives dins la tradició del segle XI.

Aquest edifici va ser remodelat en profunditat entorn de 1638 (data que figura a la clau de l'arc de la porta), moment en què se li va donar la forma actual. La porta, resolta amb un arc de grans dovelles, és a la façana de ponent. Aquesta, com bona part de l'església, està en molt mal estat i s'aguanta perquè ha estat falcada amb fustes. La porta ha estat empetitida mitjançant la construcció d'un mur en el seu interior que forma un arc semicircular. El parament d'aquesta fase constructiva, clarament diferenciable de l'altmedieval, és de blocs irregulars units per abundant morter: En el mur meridional s'obre una espitllera.

L'església presenta diferències també a nivell de teulada: l'absis presenta una coberta de lloses de pedra; per contra, la nau sobre l'embigat, conserva parcialment una teulada a doble vessant coberta amb teula àrab. Un campanar d'espadanya d'un únic ull fet amb tres blocs de pedra corona la construcció.

A l'interior de l'absis, ajagut, es conserva l'altar medieval, format per una ara i un suport fet de pedra tosca.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i si fos possible imatges antigues i actuals del interior de la capella a l’email castellardiari@gmail.com,  castellardiari@proton.me

Seguirem publicant edificis religiosos de la Baronia de Rialb: 

MAREDEDÉU DEL CASTELL DE  SALINOVES.  LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2025/10/marededeu-del-castell-de-salinoves-la.html

ESGLÉSIA DEL MAS PALOU DE LA BARONIA DE RIALB, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/03/esglesia-del-mas-palou-de-la-baronia-de.html?m=0

ERMITA DE SANT MARC. PALLEROLS. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/10/ermita-de-sant-marc-pallerols-la.html

ESGLÉSIA DE RAMONEDA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/10/esglesia-de-ramoneda-advocada-la.html

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DEL MAS BARAT. EL PUIG DE RIALB. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/12/esglesia-de-sant-salvador-del-mas-barat.html

HERETAT DE GUÀRDIA. BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/07/heretat-de-guardia-baronia-de-rialb-la.html

LA METAMORFOSI DE SANTA EULÀLIA DE POMANYONS. LA BARONIA DE RIALBS. LA NOGUERA. LLEIDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/la-metamorfosi-de-santa-eulalia-de.html

SANT SADURNÍ DE BELLFORT. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/10/sant-sadurni-de-bellfort-la-baronia-de.html

CAPELLA DE L’APÒSTOL SANT PERE. MAS DEL SOLER. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/capella-de-lapostol-sant-pere-mas-del.html

CAPELLA DE CAN TOMÀS DE LES CASES DE RIALB, ADVOCADA A SANT VICENÇ .   LA NOGUERA 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/10/capella-de-can-tomas-de-les-cases-de.html

SANT PONÇ DE MARTIMÀ. LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/04/sant-ponc-de-martima-la-baronia-de.html

Fèiem també recerca dels edificis que havien aixoplugat les escoles,  a la Baronia de Rialb, hi ha molt a veure i viure.

Que sant Vicenç  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU. ORDIS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-nicolau-ordis

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges: El perjudici, hi ha milers de pàgines amb enllaços a Patrimoni Gencat, és d'una magnitud semblant a l'espoli de Sixena.  Un èxit més dels enemics de Catalunya.

Els dies passen, i malgrat les peticions, les publicacions a la premsa,  no es reverteix aquesta situació.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19919

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat. Esperem que el Parlament esbrini  que està passant consultes@parlament.cat  ,  i que la premsa ho controli cultura@ara.cat , redaccion@lavanguardia.es , redaccion@elnacional.cat​​, opinio@ara.cat, redaccio@gironanoticies.com

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2025/09/esglesia-de-sant-nicolau-ordis-lemporda.html

Sant Nicolau es troba a uns dos quilòmetres al sud d'Ordis. És una església d'una nau amb absis semicircular. La portalada romànica és de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. També es conserven dues finestres, amb arc de mig punt i de doble esqueixada a l'absis i a migdia. Damunt de la testera trobem un campanar, del qual només en queden tres pilastres. La volta de la nau és apuntada i ametllada la del presbiteri. La teulada ha estat renovada; sota mateix hi ha una cornisa encorbada. L'aparell és de carreus ben escairats i afilerats, de pedra sorrenca

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-sant-nicolau-ordis-alt-emporda.html

Que Sant Nicolau  elevi a l’Altíssim la pregaria dels ordiencs ,  camarasíns,   santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FONTCOBERTA, ADVOCADA A SANT FELIU, SANT PERE I LA MAREDEDÉU DEL PATROCINI. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-feliu-patro-de-la-parroquia.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-i-sant-pere-de-fontcoberta

https://www.vallgesbisaura.com/territori/els-comunidors/els-comunidors-comunidor-de-lesglesia-de-sant-feliu-a-fontcoberta/

Patrimoni Gencat ha fet algun canvi i no son accessibles les imatges:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15205

Envieu una queixa a comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat , entenem que des del REINO DE ESPAÑA, dia si, i dia també, es posin pals a les rodes en la tasca de fer conèixer el Patrimoni històric de Catalunya.   No entenem però, que això es faci també des de la Generalitat.

L'església parroquial de Fontcoberta, advocada a Sant Feliu i Sant Pere,  és un edifici imponent situat dins de la població. És de planta rectangular, amb cossos laterals afegits. Presenta una sola nau amb absis semi octogonal, en substitució del d'època romànica, amb la volta semiapuntada construïda amb carreus. Posteriorment se li van afegir les capelles laterals, el cor i la sagristia. Els murs són repicats. La façana principal presenta estructura romànica, amb arcs llombards a la part superior i una línia de carreus en serra. El portal conserva un guardapols primitiu, però han desaparegut els arcs en degradació que devien conformar la portalada romànica, sent substituïts per un frontó renaixentista del segle XVI. Presenta dos basaments, situats a cada cantó de la porta, sobre els quals descansa una columna d'ordre dòric. Les dues columnes suporten un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. Sobre l'entaulament hi ha el frontó. El campanar-torre, adossat a la banda de tramuntana, és de planta quadrada, romànic de tradició llombarda i contemporani de l'església. El pis superior i la coberta són posteriors.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-feliu-patro-de-la-parroquia.html

Es venera a Fontcoberta,  a la  Mare de Déu del Patrocini, advocada de les embarassades del Pla de l’Estany

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/04/goigs-la-mare-de-deu-del-patrocini.html

Que la Marededéu, sant Feliu, Sant Pere  i tot l'estol celestial   , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE GARRIGÀS, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-garrigas

El temple advocat a l’arcàngel  Sant Miquel, que retratava  el  Joan Bonmati Nierga és d'època romànica, segurament dels segles XII-XIII.

Els anys 1279 i 1280 apareix esmentada documentalment per primera vegada" l'ecclesia de Garriganis".

En etapes posteriors van efectuar-s'hi algunes modificacions , així el campanar de cadireta va ser transformat en torre durant els segles XVI o XVII.

 Fa pocs anys es va aixecar un pis en l'edifici annex de la rectoria vella, que amaga bona part del frontis.

En la actualitat l'església no s'utilitza per al culte i, a causa de la seva distància del poble, s'ha habilitat dintre del nucli un oratori a la planta baixa de la casa rectoral.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19718

El COAC de Girona ha eliminat un accés per a consultar el Patrimoni  dels municipis gironins, ens agradaria recuperar-ho, atès que dissortadament les fons informatives que haurien d’haver-se desenvolupat, Catàlegs de bens, Catàlegs de masies,   només existeixen en un nombre molt limitat de municipis, i les raons, NO SEMPRE es deuen a la manca de recursos econòmics.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=8

 NO FUNCIONA

Patrimoni Gencat ha modificat la pàgina

 https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19718

No son visibles imatges. 

Digueu-me conspiranoic,  no us sembla sospitós que això succeeixi justament quan la Generalitat de Catalunya està gestionada per el PSC?  

Si existeixen, ens agradarà rebre n exemplar dels Goigs a l’email castellardiiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

Podeu veure imatges del interior en aquest enllaç : 

https://www.artmedieval.net/castella/sant%20miquel%20garrigas.htm

Que l'arcàngel sant Miquel  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DEL LLEDÓ. VALLS ‘DE LES ÉGLISES’ . CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

 Disposa Valls d’un amplíssima ‘oferta’ en matèria de temples de la confessió catòlica :

Església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb un campanar de 74 metres d’alçada, el que el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Lledó

Església del Roser

Església de Sant Roc

Església de Sant Francesc

Església de Sant Antoni Abat

Església de la Mare de Déu del Carme

Església de Sant Simó

Església de Sant Salvador

Capella del Col•legi de Religioses del Cor de Maria

Capella de les Germanes de la Caritat

Capella i edifici de Sant Roc

La Capella del Sant Crist del Cementiri de Valls, avui és un magatzem

Ermita de Sant Llorenç

Potser encara n’hi ha algun altre que agrairem ens feu saber a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@protn.me m  coneixercatalunya@gmail.com

L'antic santuari de la Mare de Déu del Lledó o del Lledoner, dedicada a la copatrona de la ciutat de Valls és un edifici simple, d'arquitectura popular, amb un petit atri on es venera una imatge d'alabastre gòtica, molt estimada pels vallencs, en un cambril pintat per l’Anton Català i lGomis (Alcover, 1911 – Barcelona, 1970 ).

L'església és un edifici simple, d'arquitectura popular. Presenta les característiques del segle XVI en què fou edificada. Amb 24 metres de llargada per 9 metres d'amplada, té planta basilical de tres naus, una central i dues laterals convertides en capelles, amb tres trams i absis modificat. La coberta és de volta de canó. Hi han sis finestres en l'arrencada de la volta, entre els arcs torals. El cor està situat en el primer tram, als peus de l'església. La façana, barroca, és de tres cossos: un central, més elevat i amb coberta a dues vessants, i dos laterals que es corresponen amb les naus interiors. La porta d'entrada es cobreix amb galeria. L'edifici es corona amb una espadanya, i està construït amb pedra i maçoneria arrebossada. L'austeritat reflectida en tota la construcció és pròpia de l'ordre dels Caputxins, que va regentar el santuari des de finals del segle XVI fins a la seva exclaustració. Al costat de l'església es trobava situat el convent, lloc on més tard s'instal•là la Casa de Caritat. L'altar fou projectat per Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973), amb escultures d' Anselm Nogués i Garcia (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, 1937) i pintures de Francesc Galofre Oller (Valls, 1865 – 1942, Barcelona) ; en una de les capelles hi ha el mausoleu neoclàssic del general Francisco Javier Castaños y Aragorri (1758-1852), Marqués de Portugalete, Duque de Bailén y Barón de Carondelet.

La seva imatge, gòtica, d'alabastre amb restes de policromia, és del segle XIV, i segons la tradició , va ser trobada a la soca d'un lledoner l’any 1366 – el mateix que la Mare de Déu de Lledó a Castelló ( Plana Alta ); tot fa pensar que aquest arbre fou introduït per acompanyar els llocs on hi havia alguna mena de culte a la deessa mare de les religions precristianes.

Documentalment hi ha una escriptura de 1366 que demostra l'existència d'una primera capella. El 1367 es va acordar la construcció d'una altra capella, posant la Imatge damunt la soca del lledoner on, segons la tradició, s'havia aparegut.

Des del 1586 se'n van fer càrrec els frares Caputxins, els quals van inaugurar la nova capella (tercera) l’any 1725; l’ordre va romandre a l'església del Lledó fins 1835, en què van haver marxar degut a l’estultícia de Juan de Dios Álvarez Mendizábal, nascut Álvarez Méndez ( Chiclana de la Frontera , Cadis , 25 febrer de 1790 - Madrid , 3 novembre de 1853 ) , i la seva infausta Llei de Desamortització, que va permetre l’enriquiment d’uns pocs amb un patrimoni que s’havia creat per l’esforç de la majoria de la població.

L'església va continuar essent santuari fins aproximadament l'any 1970, en que es convertí en parròquia.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/05/goigs-la-mare-de-deu-del-lledo-valls.html

https://www.monestirs.cat/monst/alcamp/ac21lled.htm

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE RIUDELLOTS DE LA CREU, ADVOCADA A SANT MARTÍ. PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/03/goigs-sant-marti-riudellots-de-la-creu.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-riudellots-de-la-creu-palol-de-revardit

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15244

D’ençà d’un temps no apareixen imatges a Patrimoni Gencat, digueu-me conspiranoic  però el cert és que el govern de la Generalitat està en mans del PSC, oi?.

El COAC Girona ha eliminat també l’accés als arxius que permetien consultar el Patrimoni Immoble de pobles i Ciutats,  sou pregats de reclamar la recuperació d’aquest servei.

Segons J. Moner i J. Riera, la planta rectangular de dos trams de Sant Martí i la manca d'ornaments a la seva porta adovellada fan pensar en una construcció civil adaptada a local de culte.

Perquè es cita de forma incomplerta als que fan recerca del Patrimoni de Catalunya ? 

 El fet que a prop d'aquesta església existeixen les runes d'un temple romànic dedicat a Sant Martí, probablement l'antiga església parroquial, abona aquesta possibilitat, si bé els remats que actualment li confereixen l'aspecte d'una fortificació semblen posteriors.

https://www.arquitectes.cat/ca/jeroni-moner-i-codina-arquitecte-1940-2021-una-mem%C3%B2ria-personal

https://www.arquitectes.cat/ca/arquitectura/conferencies/Banyoles/Josep-Riera-Mical%C3%B3?language=ca

Havíem visitat  el Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019)  Palol de Revardit,  està clar que sempre però, hi ha coses “ pendents” ,oi?

CHÂTEAU DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/11/chateau-de-palol-de-revardit-pla-de.html

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDIT. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/04/edifici-de-lajuntament-de-palol-de.html

EL POU DE GLAÇ DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA.CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/el-pou-de-glac-de-palol-de-revardit-pla.html

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LA MOTA. PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/10/esglesia-de-sant-marti-de-la-mota-palol.html

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE PALOL DE REVARDIT. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/esglesia-de-sant-miquel-de-palol-de.html

La " parella romànica", els meus estimats amics, : M. Rosa Planell Grau i Miquel Pujol Mur, ens havien precedit. 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2025/03/sant-marti-de-riudellots-de-la-creu.html

 Ens agradarà rebre imatges d’aquest  edifici que es troba a poca distància del nucli actual de Riudellots de la Creu es conserven les ruïnes d’una antiga capella romànica que, segons la tradició, fou dedicada a Sant Martí i ara es coneix com a Sant Martí de Boscos

. Es conserva una nau lateral amb l’arrencada de la volta i una finestra d’arc semicircular i simple esqueixada al mig del mur. Sembla que fou la primitiva parròquia del lloc i, per tant, el “Sancti Martini de Rivoluti” documentat des del 1058.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-boscos-palol-de-revardit

Que sant Martí   elevi  a l’Altíssim la pregaria dels   palolencs ,   esterrissencs ,   bascarencs ,  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern