ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ARRÓS DE CARDÓS , ADVOCADA A SANT JULIÀ . ESTERRI DE CARDÓS. PALLARS SOBIRÀ

 

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/12/sant-julia-de-cardos-esterri-de-cardos.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-darros-esterri-de-cardos

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25442

L'església de Sant Julià d'Arròs de Cardós, situada al centre del poble, constitueix una important mostra del patrimoni religiós no romànic de la zona.

 S'hi accedeix a través del cementiri situat davant del frontis.

Carles III d'Espanya (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), mitjançant  Reial Cèdula de 3 d’abril de 1787 establia que els cementiris s’havien de construir en despoblat, llocs airejats, sense habitatges propers, podent aprofitar-se els voltants d’ermites vora poblat, prioritzant-se en els indrets que havien patit epidèmies recents continuant progressivament per tota la resta del país. Això li va permetre practicar l’espoli dels cementiris de les grans ciutats, i va donar lloc a la primera gran operació especulativa. Està clar que els petits fossats com els d’Arròs, no interessaven, ni interessen – sortosament – al REINO DE ESPAÑA

 L'immoble mesura 14,16 metres d'alçada i està format per una nau i un campanar de torre de secció quadrada. La nau està capçada per un petit absis rectangular, així com algunes capelles laterals. A l'interior destaquen tres retaules de fusta d'estil barroc.

El frontis de l'església presenta un portal en arc de mig punt format per lloses disposades en fulls de llibre, un òcul atrompetat i dues obertures de menors dimensions a la banda esquerra: una espitllera a la part inferior i una finestra rectangular a la part superior. Els murs de l'església són de paredat de llosa amb algunes parts que encara conserven l'arrebossat.

A l'ala dreta i fent un angle al sud-est del frontis del temple, encarat a migdia, es troba el campanar, que sobresurt dos nivells respecte de la construcció principal i està fet amb murs de paredat de llosa i parts arrebossades. El campanar està capçat per una cornisa sobre caps de biga i per una agulla piramidal quadrada amb inflexió a la base, recoberta de lloses de pissarra grisa. Els dos pisos superiors presenten, a cadascuna de les cares, una obertura d'arc de mig punt disposada de manera simètrica respecte a l'altre pis. En una planta inferior i a la banda frontal, hi ha una altra obertura de petites dimensions i d'estructura rectangular.

Les dues campanes de l'església estan situades a l'últim pis del campanar. Una d'elles, amb un diàmetre de 61,5 centímetres i una alçària de 54 centímetres, pesa 135 kg i data del 1902. El seu fonedor fou Bertrand Escoubed i, a la part del coll, presenta la inscripció "S. Juliane et Sebastiane opn a fulcuri et tepestate Ind 1902". Al flanc interior té el relleu d'una creu simple i, a sota, la marca del fonedor.

L'altra campana mesura 58,5 centímetres de diàmetre i 50 centímetres d'alçària, amb un pes de 116 kg. El seu fonedor fou Pablo del Campo i data del 1896. Al coll presenta la inscripció "Santa Barbara Ora (...)" i, al flanc interior, "Campo me hizo el año 1896 Padrions D. Juan Català y Doña Josefa Bidal". A sobre hi ha un relleu de Santa Bàrbara, mentre que al flanc exterior hi ha un altre d'una creu sobre un pedestal i quatre claus.

El treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, constata que l'edifici té un acabat d'estuc de morter de calç irregular a la façana i a l'interior hi ha un revestiment d'enguixat amb una capa de pintura a la manera d'un carreuat. L'església no es troba en bon estat constructiu i hi apareixen esquerdes perilloses. S'han realitzat reformes tant a l'interior com a l'exterior, tot i que no han solucionat les patologies. A l'interior apareixen taques d'humitat als arcs i a l'exterior hi ha nombroses esquerdes posteriors a les reformes. Les reparacions fetes a l'exterior es visualitzen per la utilització de morter pòrtland, material impropi en l'arquitectura històrica.

S'ha canviat la porta d'accés al cementiri, unint el mur i l'habitatge delimitant del cementiri. La porta és metàl·lica, de doble fulla, i en tancar-se les dues batents hi apareix una obertura en forma de creu que permet veure el cementiri des de l'exterior.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me

Parlar del Pallars sobirà, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, em fa venir a la memòria al Carnicer del Pallars, i els seus crims execrables que no van rebre cap sanció, ni han comportat per a les famílies de les victimes cap reparació. 

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

El sostre demogràfic d’Esterri de Cardos, s’assolia al cens de 1877 amb 315 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 63 habitants de dret.

 Que sant Julià  , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern