dissabte, 26 de juliol de 2008

Calders, caminant pel Camí Ral.

El Joan Escoda i Prats, ens feia de sherpa pels límits, entre Calders i Artés; anàvem : el Jordi Griera i Cors, el Tomás Irigary López i l’Antonio Mora Vergés; el pla era visitar la masia de *TORRE-CABOTA* , la seva *ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA* i fins teníem l’esperança de trobar la *FONT DE LA TERMA* *TORRE-CABOTA*, segons ens expliquen és avui una casa de turisme rural; no trobem a ningú quan arribem, i recollim algunes imatges de la masia; el Jordi Griera i Cors, amb una excel·lent vista fins en llocs foscos, ens comenta que no hi ha cap imatge dins l’ermita – ho corroboro amb la meva tècnica de la fotografia amb flash , en la que efectivament s’adverteix l’absència d’imatges damunt l’altar - ; altrament l’advocació de la Mare de Déu de Fàtima, sorgeix l’any 1.917, quan segons la tradició s’apareix als infants Lucia Dos Santos, i als seus cosins Francisco i Jacinta, prop d’un lloc anomenat Cova d’Iria, i advertim en el frontal del portal una data que ens confirma que l’ermita fou construïda a darreries del segle XVII. Amic lector ; sabries dir-nos quina era l’advocació originaria d’aquesta petita cape lla rural ?.



Fotografia del Jaume Gregiri



Ens dediquem a la recerca de l’anomenada *FONT DE LA TERMA* , que segons el nostre sherpa, no és una surgència, sinó una corrent d’aigua que circula per l’interior de la terra, i que per algun lloc d’aquesta contrada esdevé visible. Desistim justament quan les nostres reserves d’aigua, comencem a donar senyals d’esgotament. Ens espera a la casa anomenada d’El Forn de Calc, el Joan Vendrell, que ens explicarà de forma amatent l’ambiciós projecte que tenen endegat : http://www.cacis.cat/






Hi ha en relació a l’indret algunes dades que us convindrà conèixer : Es un conjunt de 3 forns de calç amb dependències annexes. La part original són els 2 forns paral·lels. Tenen un diàmetre de 3 m i una alçada de 5 m. Foradats al subsòl i amb revestiment interior de pedra. Cada forn consta d'una boca inferior que servia per treure les cendres i per entrada d'aire i al damunt una obertura més gran per on es carregava la llenya i s'hi posaven feixos de llenya. Aquestes donen a una avantcambra coberta per sengles voltes. Al damunt hi ha una estructura moderna amb vigues i totxo. A la part de ponent s'hi construí un forn més modern, amb la boca coberta amb volta de maó. A la vora hi ha un pou d'aigua. Estat conservació: regular Segle: XIX-XX Emplaçament: 100 m aproximadament abans d'arribar a la casa del Forn. Longitud: 1º 56' 43'' Latitud: 41º 46' 49'' UTM: Alçada: 370 m Accés: fàcil Protecció: física. Tanca de protecció

 Aquest indret ja té una tradició de forns des del segle X (cal tenir presents els forns de calç del camí de les Tàpies).

 Els forns aquí inventariats van ser construïts pels propietaris de la casa a mitjan segle XIX.

 Els van explotar els mateixos propietaris fins els anys 1.950 Després de la victòria dels sediciosos feixistes en l'alçament militar contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República -  en la mal dita guerra civil -   l'explotació s'intensificà, fins a desapareix amb la generalització de l’ús del ciment i el formigó armat en les tasques de construcció. 

 La pedra calcària necessària s'extreia de la pedrera que hi ha enfront de la casa. 

 Ens recomana el Joan Vendrell resseguir el llit de la riera fins arribar al Salt de les Tàpies. Joan, avui teníem altres tasques a fer, però atendrem la teva recomanació en algun moment del futur, quan les condicions climatològiques ho facin més aconsellable. 

 Quan als projectes tècnics, i artístics, desitgem de tot cor que tinguin el necessari recolzament, tant per part de les administracions, com dels col·lectiu d’artistes i del públic en general. Ens agradarà passejar per aquesta finca quan siguin realitats les primeres manifestacions del land-art

Cap comentari: