dimarts, 3 de febrer de 2009

MARE DE DÉU DE LES ARENES











Tot i que no se’n té certesa, se suposa que l’orde benedictina que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt, i que controlava la parròquia de Sant Feliu del Racó, va fer bastir l’ermita , o va permetre fer-ho als propietaris del Mas anomenat de les Arenes entre els segles XI i XII. Se sap que el 1121 ja estava dempeus.

Es tracta d’una capella d’estructura senzilla, amb una única nau rectangular, amb volta de canó, i un absis semicircular amb volta de quart d’esfera. La capella té una casa adossada a la seva esquerra. L’absis, la nau i la casa daten del segle XII; l’allargament de la nau i un petit portal del segle XIV i un atri fou construït als segles XVIII-XIX. La casa de l'ermità està adossada a la banda nord.

La imatge original de la verge amb una fruita a la mà dreta i l’Infant a la falda, datada al segle XI, portava penjada en un braç una galledeta d’argent, exvot ofert pel poble en senyal de gratitud pel benefici de la pluja. Això va fer que també se l‘anomenes com Mare de Déu de la galledeta. El 23 de juliol a l’inici mateix de la guerra civil espanyola, la imatge va desaparèixer. Hi ha qui pensa que algun fidel se l’havia endut per amagar-la. Gràcies a les fotografies d’en Francesc Casanyas de Sabadell, la casa Rius Massagué de Barcelona va fer la nova imatge, que la família Armengol va donar a l’ermita.

S’explica per la contrada la llegenda del pastoret de Can Torres, que pasturant un dia i altre el seu ramat prop de la Castellasa, va decidir d’assolir-ne el cim i sense altres estris que les seves mans i peus va aconseguir-ho; les hores de llum en l’admiració de la contrada des d’aquella alçaria es van anar consumint, i quan va intentar la baixada quasi en penombres, va comprovar com n’era d’arriscat i perillós sense cap corda. Va pregar i pregar a la Mare de Déu de les Arenes, prometent-li una campana quins son s’escoltarien fins aquelles alçades, i finalment és va adormir. Al mati següent amb les primeres llums es va despertar i va adornar-se que estava a la base la de la Castellasa, sa i estalvi. Certament va complir la promesa i més encara va explicar a tothom i per arreu que la Mare de Déu de les Arenes, li havia salvat la vida !.


El dia 1 de maig de 1.998 , amb motiu del VIII Centenari , vaig ser testimoni d’un fet que no puc sinó qualificar de miraculós; l’ermita lluïa esplèndida, destacaven els arranjaments florals sobre l’arcada de la portalada i el rosetó cec, fets per la Maria Jesús Lorente Ruiz; al cel cobert de núvols negres hi ha via només una clariana, que es mantindria oberta al llarg de tota la celebració. A Castellar del Vallès, a Sant Llorenç, fins a Sant Feliu del Racó i el veïnat de les Arenes, el temporal feia córrer l’aigua pels carrers. La Mare de Déu de les Arenes, va voler agrair d’aquesta manera el treball desinteressat dels membres de la Comissió del VIII Centenari.



L’accés es fa des de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç de Savall, que transita just prop de l’àrea d’aparcament, us caldrà fer únicament uns cinc-cents metres de suau ascensió fins al pla de l’ermita. Els primers diumenges de cada mes, podeu assistir a la Santa Missa.



© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: