Les forces militars fidels a la República el van volar l’any 1.939, quan marxaven en retirada vers França.
Va ser reconstruït fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic, a las acaballes del feixisme – del primer feixisme -, l’any 1976.
És un esplèndid pont amb un arc central apuntat de 33 metres de llum. Té dos arcs auxiliars, un d'ells de mig punt i altre ogival; de set arcades desiguals, és una peça d'un valor extraordinari. Té una forma angular, segurament perquè les pedres del riu facilitaven aquesta construcció.
Disposa de dos alleujadors, un a cada costat de l'arc central, una àmplia calçada i muralleta. El seu perfil és el característic d'esquena d'ase.
La seva torre fortificada, l'entrada ogival i els merlets terminals, que es van fer en la restauració a càrrec de l'arquitecte Francesc Pons i Sorolla, consten en antics gravats i en part havien estat destruïts per facilitar el pas de maquinària per a les indústries de la vila.
La construcció d'un nou pont per al pas de la carretera - com en altres indrets del país - va permetre que avui el Pont de Sant Joan, lloc tranquil on n’hi hagin , sigui un passeig arqueològic d'accés a la vella població; sobta el cartell – aigua no apta per al consum – a l’anomenada Font del Pont. Tant costa fer brollar aigua potable ?
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada