Feia molt de temps que en el meu anar i venir entre el Bages i el Berguedà, el turó de Balsareny semblava cridar-me, la factura del castell refeta a finals del segle XIX, amb l’estil que popularitzaria Walter Elias Disney, al que curiosament alguns li troben – també- un origen català, me’n dissuadia una vegada i altra; finalment però, el desig de veure la romànica MAL DITA de Santa Maria del Castell va poder més.
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Consta una anterior dedicació a Sant Iscle i Santa Victoria, que al segle XVII decaurà en benefici de Santa Maria.
Els castells guanyats als sarraïns – aquest n’és un clar exemple- s’acostumaven a dedicar a la Verge Maria, advocació que en tant que compartim una tradició comuna, respecten els musulmans. Pensem doncs, que l’edifici, d’una única nau rematada a llevant per un absis semicircular sense decoració, que hom suposa construït al voltant del segle XIII , i que va ser ampliat al segle XVI i XVII amb la construcció d’una sagristia, era inicialment una capella dedicada a la Verge; l’advocació dels sants cordovesos, com la de les santes sevillanes, Justa i Rufina, formarà part del santoral català a partir dels segles XVI i XVII. Hi haurà doncs un viatge d’anada i tornada d’aquesta advocació de la Marededéu , MAL DITA Santa Maria a la seva església del Castell de Balsareny.
No existeix ja el peculiar campanar que retratava l’any 1.918 el Josep Salvany Blanch enderrocat en nom de la modernitat, i pel que fa a les campanes - únicament dues en el millor dels casos- van ser col•locades a l’església del Castell. Les dues que llueixen actualment sospito que son unes altres; en el període genocida 1.936-1-939 aquest sector del Bages, va patir una particular virulència.
Adverteixo que la porta original, al sud, composta d’un arc de mig punt molt auster amb una arquivolta exterior a mena de guardapols, esta tapiada, la imatge de Josep Salvany no aclareix la ubicació de la porta l’any 1.918; l'església però, ha estat ‘restaurada’ per la Diputació de Barcelona.
La porta d’accés actualment es troba a ponent, sota el mur que suporta el campanar d’espadanya.
L’ombra omnipresent del Castell, m’acompanyarà mentre recullo les imatges que veieu en aquesta crònica.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català, per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada