divendres, 22 de febrer del 2019

CAN MASFERRER I LA SEVA CAPELLA DE SANTA ELENA.. GUALBA. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Crisant Palau‎, publica una fotografia de Can Masferrer a la pàgina , fotos antigues del Vallès Oriental.


Patrimoni Gencat ens diu; Edifici aïllat de planta baixa, pis i golfes. Casa senyorial i masoveria.

Era al davant de la casa.

Coberta a doble vessant amb aiguavés als costats. Finestres espitllerades a la planta baixa, al mur lateral, i finestres més grans que s'obren al pis (funció defensiva dels masos dels segles XIV-XV).

Interior: columna de pedra per a sostenir el sostre i escala de pedra.

S'hi troba una ermita, de Santa Llena (Joan López). Pensem que el text fa referència a una capella, de la que no en trobava cap imatge, ni lloc on se’n fes esment. En demanaré dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia amb catalana puntualitat – aquesta és una virtut que en mala hora aprenien de nosaltres els anglesos, que ens ho agraïen traint-nos per un penyal ple de mones – un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , en el que juntament amb una fotografia datada el 14-IV-1985, em deien :


Capella oratori de Santa Elena. Can Masferrer. Gualba de Baix (Gualba). Vallès Oriental

A la façana trobem una porta d'arc de mig punt dovellada, signe de riquesa; i finestres,una amb dues mènsules sostenint la llinda formant arc deprimit convex, típic del segle XVI; una altra amb relleus de dues cares i un rostre solar i una altra amb un arc conopial goticitzant.
En Masferer Balle apareix al fogatge de Gualba de 1497.

Al fogatge de Sant Vicenç de Gualba de l'11 de juliol de 1553 apareix en Masferrer, i a la Vegueria de Barcelona- Sant Vicenç de Gualba, de l'any 1515 apareix Pere Mas Ferrer.

Al Mapa de Patrimoni
se’n diu; gran casal obert de cara a ponent, amb Roberta a dues aigües i carener perpendicular. S'hi entra per una porta d'arc de mig punt adovellat, format per onze dovelles desiguals. La finestra del primer pis és de la sala és d'arc pla amb guardapols motllurat, rematat amb carotes arrodonides; al centre de la llinda diversos cercles concèntrics rebaixats, forma l'aura d'una nova carota de les mateixes característiques. La part interna, que és la de la sala amb notables elements arquitectònics, disposa d'uns senzills però acollidors i ben conservats festejadors. Des de la mateixa sala, es pot accedir a l'habitatge masover, que tanmateix té l'entrada a la cara nord de la masia.

Al seu interior hi ha un columna de pedra per sostenir el sostre i una escala de pedra.

Fotografia de P. Barbado. OPC

Apareix citada als fogatges de 1497 i 1515. La façana és de 1694 i va ser restaurada al segle XIX. Al fogatge de 1497 apareix com a batlle de Gualba el propietari de la finca.

A l'obra de Pere Vergés Moreu es cita com la casa més antiga del municipi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com