divendres, 2 d’abril de 2021

SANT MARTÍ DE TALAIXÀ. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA

  

L’Olga Sacrest i Roca, retratava l’any 1987, Sant Martí de Talaixà, del indret  se’n  tenen notícies des de l'any 872, puix que figura en el document referent a Sant Aniol d'Aguja com la "cel·la vocabulo Talexano", topònim de probable procedència romana.




L'església actual és, cronològicament, la tercera de les que s'han alçat a la zona.


De la primera, llevat de la menció en el diploma de 872 no n'hi ha cap resta.


De la segona només queda la pila baptismal romànica, decorada amb arquets cecs i encabida en una de les parets laterals del temple actual.

 

Sant Martí de Talaixà, parròquia independent fins als segle XVIII, fou adscrita a partir d'aquest moment a Sant Llorenç d'Oix.


Matias En Mais Castanyer en publicava un parell d’imatges a la pàgina del facebook, Olot d'abans. Fotos antigues d'Olot i la Garrotxa






Jordi Fernández-Cuadrench. (Barcelona, 26 de març de 1966), escriu sobre Sant Martí de Talaixà , a l’antic terme de Montagut de Fluvià, el 1972 l'extens terme municipal d'Oix fou agregat al municipi de Montagut de Fluvià.  La concentració de municipis es fa sempre amb l’excusa de l’estalvi administratiu, i amb la voluntat política d’anorrear la consciencia “ nacional”,  la segona premissa SEMPRE s’acompleixla primera MAI.


El nou municipi adoptà la nova denominació de Montagut i Oix a partir del 15 de novembre de l'any 2002.

 

Els orígens de l’església de Sant Martí de Talaixà es remunten a la segona meitat del segle IX, quan els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja fundaren la “cellam vocabulo Talexano”, com mostra el precepte que el monarca franc Carles el Calb donà a Ricimir, abat d’aquest monestir, confirmant les seves possessions, L’any 871. Amb el temps, aquesta església degué passar a mans de la seu episcopal de Girona, ja que, el 1004, durant el procés que tingué lloc a Besalú entre el bisbe de Girona, Odó, I el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, per la possessió de les esglésies d’Argelaguer, Tortellà í Sadernes, el primer argumentà que aquestes esglésies havien estat cedides, amb llurs dècimes í primícies, pel seu antecessor, el bisbe Vigo, al levita Abbó, de la mateixa manera que el prevere Flavi havia rebut l’església de “Talexano”. L’any 1094, la parròquia de Talaixà, entre d’altres, apareix esmentada com una de les afrontaclons del mas “Conill”, que Arnau Arnall, la seva dona i els seus fills donaren a Santa Maria de Besalú. A partir d’aquest moment, les notícies que hi ha sobre Sant Martí de Talaixà, durant la baixa edat mitjana i una bona part de l’època moderna, es limiten a l’esment de la parròquia que fan diferents llibres de la diòcesi gironina: “ecclesia de Talexano” a les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, “Sancti Martini de Talaxano” al Llibre verd del 1362 i “ecclesia de Talaxa” als Sinodials de 1691. Al començament del segle XVIII, havia perdut la categoria de parròquia i esdevingut sufragània, com les esglésies de Ribelles, Hortmoier I Escales, de la parròquia de Sant Llorenç d’Oix, el rector de la qual s’encarregava d’atendre totes aquestes esglésies amb l’ajut d’un vicari que residia a Talaixà. Per tal que ambdós eclesiàstics poguessin dir missa a quatre de les cinc esglésies cada dia de festa, foren autoritzats a dir dues misses pel bisbe de Girona, Josep de Taverner I d’Ardena, durant la visita que féu a l’ardiaconat de Besalú L’any 1722. L’antic edifici romànic fou substancialment modificat en època moderna fins al punt que ha perdut tot el caràcter original.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001f.xml


Patrimoni Gencat ens diu ; l'església de Sant Matí de Talaixà es troba abandonada, igual que el poble.


Construïda en època barroca sobre una església anterior, és d'una sola nau, amb capelles laterals, l'absis semicircular encarat a nord i la porta a migdia.


La coberta de la nau principal es troba molt més elevada que les teulades de les capelles laterals. Les parets est i oest de la nau central superior es troben reforçades amb contraforts que van sobre les capelles. La façana sud presenta una porta d'accés amb decoració de motllures, una petita capella i per sobre una finestra a mode de rosassa de petites dimensions.

 

Aquesta església va ser incorporada a un mas ja en època moderna (la façana de llevant presenta espitlleres a la part superior), fet que va alterar la seva fesomia. L'interior conserva una pica baptismal d'immersió, que dataria del període medieval i que s'ha conservat ja que durant l'època moderna va quedar paredada.

 

A la cantonada sud-oest es troba la torre campanar, coberta amb teulada a quatre vessants sobre els finestrals d'arc per a les campanes.

 

L'església hauria format part d'un conjunt monàstic i posteriorment hauria actuat com a parròquia del veïnat dispers de Talaixà.


Dissortadament   no trobava cap esment a l’activitat educacional que de ben segur es va dur a terme en aquest indret, recordeu que en la llengua catalana  - molt estimada pel bon Déu – diem escolà, tant a la persona que ajuda al sacerdot a les celebracions litúrgiques com als que van a l’escola, des del REINO DE ESPAÑA s’ha fet una tasca per esborrar aquet “ tret diferencial”  de Catalunya, i NO trobareu enlloc gaires dades dels edificis escolars que hi havia al pobles, viles i ciutats de Catalunya, per aquesta raó, us esperonem a  afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors molts de ells  a la nefanda  dictadura franquista, també, també a que  compartiu aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Martí de Tours, , davant l’Altíssim   ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Madrid NO ACTUALITZA de forma regular les dades de víctimes de la Covid.19 


Els mitjans d’informació es fan ressò diàriament de les víctimes deCatalunya.  


Eviteu l’aplicació a Catalunya del model de gestió de la Comunidad  Autonóma de Madrid, i del REINO DE ESPAÑA


Cap comentari: