https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1268
Brocà és un nucli disseminat, àmpliament abandonat, que es troba al
municipi de Guardiola de Berguedà, a l’extrem septentrional de la comarca, i al
voltant de la serra de Sant Marc. L’assentament s’emplaça a la vall que porta
el mateix nom, que avui en dia es coneix com a vall de Bastareny.
coneixem l’existència de dues esglésies: la primera és l’església de Sant
Marc, de la qual no hi ha molta informació i va ser ràpidament abandonada. La
segona va ser l’església de Sant Martí de Brocà, que actuava com a parròquia i
es va convertir en el patró del municipi, i a la que fins i tot s’hi van
realitzar reformes, com la de la portada, realitzada l’any 1833, tal com hi
figura una inscripció a la part superior. Tot i així, la construcció d’una nova
església a Guardiola de Berguedà va suposar el deteriorament progressiu de Sant
Martí de Brocà
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-broca-guardiola-de-bergueda
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/sant-marti-de-broca-el-bergueda.html
Ermita de Sant Marc de Brocà
https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marc-de-broca
D'aquesta església en prové la tradició que en la vigila de Sant Marc els
pagesos de Brocà hi pujaven caminat i encenien una gran foguera que es veia des
de tota la vall del Bastereny.
Al dia següent es feia l'aplec amb
una missa i el repartiment del panet.
Aquesta tradició que Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de
1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969 ) recull
en el seu llibre de les Baronies de Pinós i Mataplana , ens esmenta que hi
havia un total de 15 pagesies de Brocà i que la gent de Bagà hi pujava en
processó.
A l’any 1933, abans del criminal
alçament dels feixistes encapçalats pel general Franconià contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, l'església no tenia culte i la imatge va ser
traslladada a Sant Genís de Gavarrós.
La imatge publicada a l'arxiu Gavin al 1967 ens mostra la capella encara
amb la coberta i la teulada dempeus
Actualment aquesta tradició es manté viva i malgrat l'aplec i el
repartiment del panet es fassin a Sant Martí de Brocà, el dia abans encara es
puja a Sant Marc per encendre la foguera i fer ressopó.
Només la llibertat nacional de Catalunya faria possible endegar polítiques
que permetessin una millor distribució de la població en el territori, està clar que ho tenim força complicat, oi?
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada