https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7120
Edifici religiós.- Ruïnes de l'església preromànica de Sant Climent de
Peralta, vora el Mas Vidal per al qual han estat adaptades per a magatzem o
pallissa. En una petita vall molt amagada de les Gavarres. L'edifici era d'una
nau, capçalera trapezial i fals creuer (transsepte elevat i no sobresortint en
planta). De la nau en resta únicament dempeus part del mur lateral N, amb
l'arrencada de la volta i la pilastra adossada d'un arc toral. El transsepte i
l'absis es conserven enterament, si bé en mal estat. Aquests dos espais són
coberts amb voltes ultrapassades. A l'absis - a llevant i migdia- i al mur S
del creuer hi ha finestres d'arcs de muntants avançats ( a l'intradós de la
darrera s'hi veuen minsos vestigis de pintura mural). Els arcs triomfal i toral
són del tot tardanament; se'n arrencaren les dovelles i els carreus dels
muntants. Es conserva el fastigial elevat de la capçalera i bona part de la
coberta de lloses de pissarra de la part que es manté dempeus. El parament és
de rebles o morter que en alguns punts es disposen en filades horitzontals i
d'altres són inclinats; lliguen amb grans carreus escairats a les cantonades,
alguns dels quals han estat arrabassats amb el perill que això comporta de
noves ensulsiades.
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1690
Per accedir al jaciment cal agafar la carretera de Palafrugell a La Bisbal.
En el punt quilomètric 5,4 cal agafar una carretera asfaltada que surt a
l'esquerra. Després d'uns 2 km. la carrtera asfaltada s'acaba i trobem una
bifurcació on cal agafar el camí de la dreta en direcció al Mas Vidal. A uns
200 m apareix un camí a la dreta que porta cap a la carbonera i que cal deixar.
A uns 600 m i en un revolt pronunciat a la dreta, cal seguir a peu pel camí que
surt a l'esquerra barrat per una cadena. El Mas Vidal es troba a uns 60 m
d'aquest punt.
En l'actualitat tot el conjunt, format pel mas i l'església vella, es troba
en un estat de conservació molt precari. No són visibles cap de les restes
arqueològiques esmentades a la fitxa de la Carta del 1983, ni tant sols els
sepulcres de pedra que es trobaven a tocar l'església.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-la-cella-monastica-que.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/06/goigs-de-sant-climent-de-peralta.html
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
L'associació - forçada - amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans - els que van a l'escola- als que al REINO anomenaven MONAGUILLOS.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Un poble sense memòria és un poble vençut
Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Que el bon Déu perdoni al "mossen negre" escollit per fer el paper de Judes – a nivell de clergat diocesà - el pare Faustino Mlewga, un missioner agustí (membre de l'orde de Sant Agustí) originari de Tanzània i rector de la Parròquia de Sant Agustí al barri del Raval de Barcelona, és l'exemple palès de l'obediència cega, i de l'expressió perdona'ls perquè no saben el que fan..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada