IN MEMORIAM. ORATORI DE LA CASA DE RAMON MAURI ARNALOT ADVOCAT A LA MAREDEDÉU DE LA SOLEDAT. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

  

L’oratori de la Torre del Mauri (o Casa Mauri), advocat A la Mare de Déu de la Soledat. Hi havia també dos altars laterals on es trobaven unes peces de mosaic ceràmic amb les imatges de Sant Ramon Nonat i Sant Josep, obra del ceramista Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952)  , era la capella particular de la família Mauri, integrada originalment en una de les torres d'aquest reconegut conjunt modernista de La Pobla de Segur

Es trobava a l'interior de la torre quadrangular més baixa de la residència principal. Aquesta torre encara destaca exteriorment per tenir una obertura circular on abans hi lluïa una roseta de vitralls.

La capella privada està completament desapareguda com a tal. L'edifici principal de la Torre Mauri va ser reformat i actualment funciona com la seu de l'Ajuntament de la Pobla de Segur.

El  Josep Sansalvador Castellet , ànima de l'Arxiu Gàvin, em deia ,  la vaig fotografiar l'any 1998, l'interior era un despatx de l'ajuntament.

La tinc com advocació desconeguda.

Les dades les trobava al Pdf , CONJUNT MAURI  El modernisme al Pallars jussà 

El conjunt va ser construït entre 1905 i 1907 per ordre de Ramon Mauri i Arnalot  (1851-1928).  , un mestre d'obres local que es va fer ric a Madrid.

Tot el recinte combina elements del modernisme amb detalls neoromànics (com els arcs de mig punt i l'ús de còdols de riu)

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/05/torre-ramon-mauri-arnalot-la-pobla-de.html

La Pobla de Segur – com tots els pobles, viles i ciutats – dóna fruits que per alguns son desagradables.  

https://www.psoe.es/gobierno-del-cambio/josep-borrell/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu , sant Josep i tot l'estol celestial , elevin a l’Altíssim la pregària des pobletans, dels pallaresos i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA DE TORÀ DE TOST. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

Fa anys i panys, expressió catalana que significa “Un temps molt llarg, fa molt temps”. Maldem per confegir un inventari dels edificis escolars Catalunya anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista, he tingut el goig de trobar persones que s’afegien a aquesta dèria, Valentí Pons Toujouse, Joan Dalmau Juscafresa,  Jordi Vila Juncá,.., son alguns dels noms dels que ho feien.

El Jordi Vila Juncá,  és l’autor de bona part de les fotografies  dels edificis escolars anteriors i/o coetanis  a la dictadura franquista de la comarca de l’Urgell sobirà.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/esglesia-de-sant-marti-de-tost-ribera.html

Retratava l’edifici que havia acollit l’escola de Torà de Tost, nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a la comarca de l’Urgell sobirà [ ALT URGELL], a la no nata Vegueria dels Pirineus.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà;  dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo