Anàvem el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, per les terres que al sud del riu Foix reben la denominació de Baix Penedès, voliem recollir imatges de l'església parroquial de Santa Oliva, dedicada a Santa Maria, té una impressionant façana romànica amb portalada de punt rodó i campanar de paret, ens expliquen – el temple, com per arreu dissortadament, està tancat amb pany i forrellat – que l'interior és sobri, i està construït amb aparell ben carregat.
L'any 1158 fou donada per Guillem, bisbe de Barcelona, al monestir de Sant Cugat del Vallès perquè fundés, a l'església de Santa Maria, un monestir regit per monjos. El priorat de Santa Oliva absorbí ben aviat l'església de Sant Julià, situada dalt del Castell, això va comportar per mentre Santa Maria la consideració de temple parroquial. Al segle XV el priorat entrà en decadència, i segons llegim en un text a la porta, avui es fan misses en ambdós esglésies; de fet Santa Maria, com diuen en aquestes terres, està als defores del poble, i Sant Julià al centre mateix.
Els monjos rebien una església que havia estat destruïda en la invasió almoràvit del 1108. El priorat funcionava ja el 1173, dirigit per un prior i una petita comunitat de monjos.
En el període (1566-1574), durant el mandat del prior Joan Fogassot es viu un moment d’esplendor; aquest prior va pretendre fer renéixer la vida comunitària religiosa a Santa Oliva. Ell fou qui impulsà, per exemple, les reformes de l’església i de la rectoria. El perímetre de la planta no canvia, però sí ho fa la distribució interna, i a més s’afegeixen elements constructius que deurien canviar força l’aspecte intern de l’edifici, sobretot a la primera planta.
L’any 1777, durant mandat del prior Josep Generès i Mateu, calgué reconstruir la casa , fet testimoniat per la data de la llinda de la porta de la façana, o els ulls de bou de la teulada, molt comuns al segle XVIII, això va atorgar a l’edifici l’aspecte que presenta actualment.
A la pàgina de l’Ajuntament en relació a l’immoble trobem :
Al llarg de la història l’edifici del Monestir ha anat evolucionant, tal com ho demostren les empremtes que han deixant les diferents etapes constructives. Aquestes s’han volgut conservar com a testimonis de cada època. Al marge dels usos ancestrals, les dependències del Monestir (anomenat popularment “La Rectoria”) també van ser utilitzades al segle XX com a seu del primer jardí d’infants rural creat a Catalunya -sota els auspicis de la pedagoga Marta Mata-, com a escola d’educació primària i també com a biblioteca i espai lúdic sota l’impuls d’un dinamitzador social de referència, mossèn Josep M. Mas.
Iniciades el 2003, l’any 2009 van finalitzar les obres de rehabilitació de l’edifici i de remodelació urbanística de tot el seu entorn.
El Monestir recuperat vol ser un referent a la comarca. Les restes arqueològiques del subsòl es poden admirar gràcies a un paviment de vidre i el conjunt monumental llueix ara amb tota la seva esplendor.
El nou equipament del Monestir vol ser un centre d’experimentació i d’innovació; un marc carregat d’història que aixoplugui iniciatives culturals, comercials i empresarials fonamentades transversalment en la tradició i les noves tecnologies.
Sona bonic, la saviesa popular diu però, que l’infern està empedrat de bones intencions, de moment el que veiem – encara – son els cables penjant per davant de la façana.
Da mihi factum , com deien els romans !.
Com sempre, i malgrat el que deixem escrit, desitgem tota la sort del món als santolivencs, i al restaurat edifici de “La Rectoria”).
