Al segle XIX el santuari va ser restaurat, després de les destrosses que segurament va causar-hi la Guerra Gran, i l'any 1885 fou totalment reconstruït - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com – l’any 1887 les obres del nou temple eren enllestides, i el 1891 es va inaugurar la nova hostatgeria.
L'any 1930 l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 1898 - ídem, 1978) va projectar l'altar major, que va tornar a ser malmès en el període 1936-39, com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA amb la vil col•laboració de la jerarquia eclesiàstica amb l’única excepció del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , 3 d'octubre de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 de setembre de 1943 ).
L’any 1942 fou inaugurada l'obra de reconstrucció – ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com - . És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.
El Santuari està situat a la vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, prop de la carretera de Terrades a Agullana. Es tracta d'un conjunt format per tres cossos adossats, l'església i els edificis de l'hostatgeria als que es troba unida. El temple és una construcció historicista, amb façana neoromànica i interior neogòtic, que presenta tres naus amb absis semicircular.
Les naus estan cobertes amb voltes d'aresta, tot i que les laterals estan dividides per diversos arcs de mig punt, i s'obren a la central mitjançant arcs de punt rodó amb les impostes decorades. La coberta central es recolza damunt una cornisa motllurada situada a la part superior dels murs laterals. Als costats de l'absis hi ha dues portes datades, la que presenta la data 1686 està tapiada i a l'altra, que dóna accés a la sagristia, hi ha l'any 1679. Al costat esquerra de la nau destaca una capella coberta amb volta rebaixada emblanquinada, que alberga el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari. Als peus del temple hi ha el cor.
La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, emmarcat per dues columnes cilíndriques amb capitells decorats. Presenta la llinda gravada amb la data 1887 i el timpà amb la següent inscripció: "SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS". Als costats hi ha dos grans finestrals d'arc de mig punt enllaçades amb el portal mitjançant la línia de les impostes. Damunt seu hi ha una gran rosassa centrada i, a banda i banda, dues finestres d'arc de mig punt. Coronant el parament hi ha una altra petita finestra de punt rodó i un ràfec decorat per mènsules. A la testera hi ha un campanar d'estructura metàl•lica. La façana lateral i l'absis presenten finestrals geminats d'arc apuntat, bastits en maons. Damunt d'ells hi ha petits òculs circulars fets també de maons. La construcció està arrebossada i pintada. Els altres dos edificis del conjunt, el restaurant i l'hostatgeria, són de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. De l'edifici del restaurant cal destacar, a la planta baixa, tres voltes a la catalana fetes de maons. A l'hostatgeria hi ha finestres rectangulars, les del pis superior emmarcades en pedres desbastades. A la façana lateral hi ha tres finestres amb els ampits motllurats i, a l'extrem del parament, un rellotge de sol pintat i datat amb la data 1686. Aquests dos edificis també estan arrebossats i pintats.
Descansa aquí, en companyia de la Marededéu de la Salut, com ell ho vaig deixar escrit, mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 ).
Desitjant fer algun petit servei a la sua gloriosíssima María Santísima tinguí molt temps en lo cor y pensament, de fer fabricar, en este puesto, ¡unt a esta font, ques deya y se diu, font del mas Cadira del bach de Codo, una Capella y Caseta a Honra y gloria de María ; pere que fos alabat y servit en ella Déu omnipotent y servida, alabada, glorificada y visitada la sua SSma. y Senyora María SSma.
.amb intenció de venir fer habitado, en dita Casa, ab alguna altra persona; per estar retírat y fugir lo tráfic y bullid del món: : y pera servir en dita Capella perpetuament de Maria Santissima, en dit puesto, donat-li titol i nom de la Salut; pera que pogiues alcanz ar en ella la salut de la mia ánima y peraqué també molts al tres la alcanzassen per les sues.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos , andorrans , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís, , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
