dimarts, 18 de març del 2014

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Agafàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Verges, el trencall que per una pista asfaltada ens portarà fins al conjunt format pel santuari de la Mare de Déu de la Salut i els edificis de l'hostatgeria, que tenen el seu origen al segle XVII, en que s’edificava sobre les restes del Mas Cadira, essent inaugurant el 8.9.1681 (a l'interior del temple hi ha pedres de l'antiga construcció on figuren inscripcions amb les dates del 1679 i 1686), per delegació del bisbe de Girona, Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700), pel mateix promotor mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 )


Al segle XIX el santuari va ser restaurat, després de les destrosses que segurament va causar-hi la Guerra Gran, i l'any 1885 fou totalment reconstruït - ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com – l’any 1887 les obres del nou temple eren enllestides, i el 1891 es va inaugurar la nova hostatgeria.

L'any 1930 l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 1898 - ídem, 1978) va projectar l'altar major, que va tornar a ser malmès en el període 1936-39, com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA amb la vil col•laboració de la jerarquia eclesiàstica amb l’única excepció del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , 3 d'octubre de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 de setembre de 1943 ).

L’any 1942 fou inaugurada l'obra de reconstrucció – ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  - . És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.

El Santuari està situat a la vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, prop de la carretera de Terrades a Agullana. Es tracta d'un conjunt format per tres cossos adossats, l'església i els edificis de l'hostatgeria als que es troba unida. El temple és una construcció historicista, amb façana neoromànica i interior neogòtic, que presenta tres naus amb absis semicircular.


Les naus estan cobertes amb voltes d'aresta, tot i que les laterals estan dividides per diversos arcs de mig punt, i s'obren a la central mitjançant arcs de punt rodó amb les impostes decorades. La coberta central es recolza damunt una cornisa motllurada situada a la part superior dels murs laterals. Als costats de l'absis hi ha dues portes datades, la que presenta la data 1686 està tapiada i a l'altra, que dóna accés a la sagristia, hi ha l'any 1679. Al costat esquerra de la nau destaca una capella coberta amb volta rebaixada emblanquinada, que alberga el sepulcre de Felip Olivet, fundador i primer ermità del santuari. Als peus del temple hi ha el cor.


La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, emmarcat per dues columnes cilíndriques amb capitells decorats. Presenta la llinda gravada amb la data 1887 i el timpà amb la següent inscripció: "SALUS INFIRMORUM ORA PRO NOBIS". Als costats hi ha dos grans finestrals d'arc de mig punt enllaçades amb el portal mitjançant la línia de les impostes. Damunt seu hi ha una gran rosassa centrada i, a banda i banda, dues finestres d'arc de mig punt. Coronant el parament hi ha una altra petita finestra de punt rodó i un ràfec decorat per mènsules. A la testera hi ha un campanar d'estructura metàl•lica. La façana lateral i l'absis presenten finestrals geminats d'arc apuntat, bastits en maons. Damunt d'ells hi ha petits òculs circulars fets també de maons. La construcció està arrebossada i pintada. Els altres dos edificis del conjunt, el restaurant i l'hostatgeria, són de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé dues plantes. De l'edifici del restaurant cal destacar, a la planta baixa, tres voltes a la catalana fetes de maons. A l'hostatgeria hi ha finestres rectangulars, les del pis superior emmarcades en pedres desbastades. A la façana lateral hi ha tres finestres amb els ampits motllurats i, a l'extrem del parament, un rellotge de sol pintat i datat amb la data 1686. Aquests dos edificis també estan arrebossats i pintats.

Descansa aquí, en companyia de la Marededéu de la Salut, com ell ho vaig deixar escrit, mossèn Felip Olivet, domer de Santa Cecília de Terrades, ( Massanet de Cabrenys 1629 – Santuari de la Marededéu de la Salut de Terrades 30 de octubre de 1710 ).


Desitjant fer algun petit servei a la sua gloriosíssima María Santísima tinguí molt temps en lo cor y pensament, de fer fabricar, en este puesto, ¡unt a esta font, ques deya y se diu, font del mas Cadira del bach de Codo, una Capella y Caseta a Honra y gloria de María ; pere que fos alabat y servit en ella Déu omnipotent y servida, alabada, glorificada y visitada la sua SSma. y Senyora María SSma.

.amb intenció de venir fer habitado, en dita Casa, ab alguna altra persona; per estar retírat y fugir lo tráfic y bullid del món: : y pera servir en dita Capella perpetuament de Maria Santissima, en dit puesto, donat-li titol i nom de la Salut; pera que pogiues alcanz ar en ella la salut de la mia ánima y peraqué també molts al tres la alcanzassen per les sues.

Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dilluns, 17 de març del 2014

LA MADELEINE DE CONANGLE. LES MASIES DE RODA.OSONA

Em ‘sonava’ aquest indret, però no certament la imatge que penjava la M Angels Miralpeix a internet; aconseguia trobar un article de febrer del 2012 ; SANTA BÀRBARA DE CONANGLELL. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA


Cercava informació d’aquest lloc de Conangle que apareix documentat per primera vegada vers el 980, sense però fer cap esment de l'origen del monestir, del que no se’n té constància fins l’any 1231. Aleshores es fa referència a una capella consagrada a Santa Maria.

En un document de 1239 es fa referència a Santa Magdalena com un antic castell de defensa adquirit pels rectors de Sant Pere de Roda a una tal Arnald (ROVIRA 2005: 262).

L’any 1304, Maria del mas el Bosc fa donació dels seus béns a la capella i signa un contracte per el qual hi estableix la seva vivenda junt amb altres dones devotes que hi volguessin conviure. S'hi aplegà una comunitat de 4 o 5 religioses que es varen acollir sota l'ordre de Sant Agustí. Vers l'any 1375 s'estén la propietat a través d'una compra a l'hereu del Bosc, es renova la capella i és probable que canviés l'advocació de Maria per la de Santa Magdalena. L'any següent, amb motiu de la consagració de l'altar, es reforma i s'amplia l'església. Va ser el 27 de maig quan el bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, Ramon de Bellera (1352-1377) beneí l'església i el cementiri adjunt bastit per donar sepultura a les religioses.

Vers l'any 1451 s'hi bastí una casa pels ermitans que el mateix any ja fou ocupada. Les monges s'havien traslladat al convent de les Magdalenes del carrer Canuda de Barcelona.

Pierre Baurier era un viatjant de teixits francès, que va instal•lar una empresa tèxtil, acollint-se a un privilegi real per a la fabricació de teixit de piqué pel qual durant cinc anys –1854 a 1859- era l'únic autoritzat a fabricar-lo).

Va instal•lar la fàbrica en un antic molí de Roda de Ter que li permetia aprofitar l'energia hidràulica, més endavant per ampliar la indústria va traslladar la fàbrica a les Masies de Roda, a l'antiga propietat de Salou l’any 1862. La nova fàbrica donava feina a 260 treballadors i va incorporar una secció de filatura a la del teixit. Al voltant de la fàbrica de Salou es va construir la colònia amb habitatge per als treballadors, la mansió dels senyors i fins i tot una església. El 1888, els piqués embuatats de Baurier van aconseguir la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona.

L’any 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per a la compra del sòl ocupat pel conjunt constructiu de Santa Magdalena, però no dels edificis en si, que continuaren depenent del bisbat. Les escriptures estipulaven que els nous propietaris es comprometien a preservar, conservar i mantenir la capella, mentre que el bisbat es reservava la jurisdicció canònica i el manteniment del culte i el servei religiós. D'aquesta manera, els Baurier esdevingueren els avaladors de l'ermita de Santa Magdalena de Conangle. En aquells anys encara hi havia el casal adossat a l'església on s'estaven els masovers que conreaven les terres de l'ermita, i probablement no s'enderrocà fins poc abans de la guerra.

Tot i que l'ermita no va patir agressions remarcables a nivell estructural durant la Guerra Civil, sí que es cremà el Sant Crist de fusta l'any 1936, del que només es conserven els claus.

Vers el 1955 fou restaurada, es va enjardinar el voltant i s'arranjaren els camins d'accés.


La M.Angels Miralpeix, ens envía una fotografía del claustre del convent dels Carmelitans Descalços de Sant Josep de Vic, que l'any 1960 s'hi adossava , i que costejava Jean Baurier Tivollier

El 1960 s'hi adossà el claustre

Al Museu Episcopal de Vic es conserva en dipòsit un retaule de Santa Magdalena.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 16 de març del 2014

MARTYRIUM VON ST. ANDREW. LLAVANERAS. EL MARESME

Ens explicava un seglar del grup que manté oberta l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, que no havia sofert cap dany, com a conseqüència dels fets terribles que provocava la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, amb l’adhesió CRIMINAL de la Jerarquia eclesiàstica, amb l’única excepció del Cardenal Arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221

l’informe posterior al conflicte bèl•lic en relació a Sant Andreu de LLavaneres diu ; el poble amagà els objectes de culte, però que després rebé coaccions del comitè per lliurar-los. Continua afirmant que la destrucció del temple no és imputable a cap feligrès del poble (pàg. 45) Desaparegueren el retaule renaixentista que representava a la Mare de Déu del Roser (pàg. 65), el retaule barroc de Sant Isidre (1702) i Sant Joan (pàg. 66), i també un retaule neoclàssic representant Sant Jaume (pàg. 71), i entre altres objectes: un important orgue (pàg. 79) dos terns artístics (pàg. 81),la creu processional, la custòdia barroca, uns calzes i uns encensers (pàg.83 ).

Greument profanat en la revolució de juliol de 1936, en que un grup de forasters el saquejà sense causar greus destrosses i incendià tot el mobiliari, va ser la seu de la CNT, la UGT, la Comissaria Municipal, allotjaments de refugiats, i quarter de tropes, i malgrat axó m’expliquen que el retaule és l’original que hi havia a l’església gòtica.

Els arquitectes Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ), i Joan Masriera Campins assumien la direcció tècnica de les obres de restauració.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf

L'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres és un edifici neoclàssic de tres naus i de grans dimensions. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula damunt amb la imatge del sant. Per damunt hi ha un rosetó. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església que es troba en un nivell superior respecte del carrer.


Llegia; a l'interior, procedents de l'església vella, es conserven el retaule, algun dels altars laterals i el Sant Crist.


Hi ha també pintures modernistes de Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958)


Josep Salvany Blanch, la retratava l'any 1916

Pel que fa a la dita ‘ església vella’ , llegia ; fou decorada a la fi del mateix segle XVI amb un retaule barroc, amb escultures de Gaspar Huguet (traspassat l’any 1585) i Pintures de Cèsar Corona. Aquest retaule fou traslladat a l'església parroquial.


De la mateixa època eren els retaules del Roser, de sant Isidre i de sant Joan, i també el Sant Crist de talla, que és del 1637.
http://ddd.uab.cat/pub/locus/locus_a2011-2012n11/locus_a2011-2012n11p97.pdf

Com em temia, Sant Andreu de Llavaneres, va caure dins del ‘ cercle boig ‘, i cal considerar un miracle el fet que es salvessin alguns dels seus tresors artístics del tsunami ètic, econòmic, polític, i social que es desfermava com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPUBLICA ESPAÑOLA.

En agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en el sentit de ‘ fer llum’ sobre la nostra història, de ‘ fer fum’ ja hi ha qui se’n ocupa dia si, i dia també, oi ?.

dissabte, 15 de març del 2014

LA CAPELLA FUNERÀRIA DELS CARDONA AL MONESTIR DE POBLET. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Les noticies deien que tindríem un dia clar però molt ventós a la comarca de la Conca de Barbera, malgrat això, sortíem de Castellar del Vallès a les 9,00, el Manuel Navàs Ortiz ( membre de l’arxiu de Cardona ), i l’Antonio Mora Vergés, amb destí al Monestir de Poblet.

Volíem veure i retratar , les tombes del llinatge dels Aragó-Cardona, que en ocasió de la restauració del cenobi, foren traslladades, de la seva original ubicació , sota els arcs del Panteó Reial, a la capella anomenada de les relíquies, o del Santíssim.


Josep Salvany i Blanch (1866-1929 ) retratava l’any 1917 (Centre Excursionista de Catalunya), l’interior de l’església del Monestir de Poblet on son visibles – únicament – les tombes dels Cardona.


De l’anterior situació , sota les tombes Reials , en podeu veure una imatge a :
http://www.monestirs.cat/monst/conca/co22poblC.htm


Josep Maria Co i de Triola ( 1884-1965 ) , retratava abans de 1925, les tombes dels Cardona a la capella del Santíssim del monestir de Santa Maria de Poblet (Centre Excursionista de Catalunya), no se’n fa curiosament esment a :
http://www.poblet.cat/pfw_files/cma/PDF_fitxers/Poblet__apunts_d_art.pdf


Teníem la fortuna de coincidir amb el P. Jesús M. Oliver i Salas , (Barcelona, 31 d'octubre de 1948 ) director del Museu de Poblet – tancat en aquesta ocasió - , amb qui tenia ocasió de departir el Manuel Navàs Ortiz, i que ens permetia accedir a la Capella que no està inclosa dins l’itinerari de la visita.




Mentre retratava els sentia enraonar de Pedro Antonio de Aragón Folch de Cardona, que a la mort del seu nebot Joaquim Agustí, VIII duc de Cardona, es va autodenominar duc de Cardona i de Sogorb, en considerar que era el successor masculí més directe en la línia successòria,i que ostentava també els títols de marquès de Pallars, comte de Prades i d'Empúries, i cavaller d'Alcántara des 1627, i sota quin patrocini s’havien construït aquests panteons.


La força del vent s’havia incrementat quan sortíem prop de les 13,00 de la visita del Monestir; personalment considerava acomplertes amb escreix les meves particulars expectatives per aquesta sortida

divendres, 14 de març del 2014

BOMBED THE CHURCH OF SANT VICENÇ MONTALT. EL MARESME

Ens aturàvem per retratar l’església advocada a Sant Vicenç, situada dalt del nucli històric: està datada a darreries del segle XVI, poc després que es decretés la separació de Sant Vicenç de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres. El 29 d’agost de 1591 es posava la primera pedra.

La descripció ens diu ; edifici d’una sola nau d’estil gòtic tardà. Destaca el campanar de torre quadrada i fortificacions i elements de defensa presents a la façana principal. La portalada, d’estil plenament renaixentista (1598), és obra de Pierre Balquer i està coronada amb un frontó triangular sobre columnes estriades. La capella lateral, dita del Sagrament, va ser afegida al 1886.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb l’adhesió d ela jerarquia eclesiàstica amb l’excepció única del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , octubre 3 de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 setembre de 1943 ); el retaule renaixentista-barroc d’Agustí Pujol (1616-18) i els retaules barrocs del Roser, obra de Domènec Rovira i Josep Tremulles (1648), i de Sant Isidre, obra de Pau Costa (1704), foren destruïts en part. Les quatres taules van desaparèixer i trobades més tard. L’any 2001, amb motiu de la celebració dels 400 anys de construcció de l’església, es van restaurar i col•locar a les parets laterals del presbiteri.

A partir dels 1940 – AÑOS TRIUNFALES - es comença la restauració de l’església segons el projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)


Fèiem tard per retratar un mal record del conflicte bèl•lic , del que resta únicament un senyal a la façana, al lloc on hi havia incrustada una bomba que no va arribar a esclatar; ens expliquen que la retirada d’aquest artefacte – als que la quitxalla acostumava a tirar pedres – va ser un autèntic ‘espectacle’ tant pel nombre de participants, com per les extraordinàries mesures – de tot ordre - que van imposar.

Llegia que entre els anys 2002 i el 2004, es va dur a terme la restauració de la façana, sense fer esment – estem al REINO DE ESPAÑA – del responsable tècnic.

Ens agradarà tenir noticia del tècnic que feia la restauració de la façana, i també rebre alguna imatge – amb la bomba incrustada – a l’email coneixercatalunya@gmail.com




Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, unes imatges datades el 12-V-1984, i un article de premsa del Diari Avui de l’11-12-1995 que explica la ‘ retirada’ del obús encastat a la façana de Sant Vicenç de Montalt.

dijous, 13 de març del 2014

NOVICIAT DE LES GERMANES CAPUTXINES DE LA MARE DEL DIVI PASTOR A PALLEJÀ

Retratava des de la distancia aquest magnífic edifici del que no hi ha curiosament cap informació fefaent abans de la seva actual ‘ transformació’ ; per la tipologia de la seva construcció, i amb totes les reserves, el situo en les dècades 40/50/60 del segle XX.


En aquells anys tenia Pallejà 1.012 habitants l’any 1940, 1.065 l’any 1950, i 2.230 al cens de 1960.

La normativa demanava ja fer un Projecte d’Obra que s’aprovava pel Consistori, i en el que constaven el promotor i l’arquitecte; he demanat aquesta informació a l’actual Consistori.

Llegia de la fitxa tècnica; el conjunt de l'edifici quedà completat l’any 1964, sota la direcció de l'arquitecte Ramon Bayó i Samsó, del que només trobava una noticia relativa al seu traspàs
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/03/11/pagina-30/33464647/pdf.html?search=Ramon%20Bay%C3%B3%20%20Sams%C3%B3,

A l'interior hi ha una capella de factura moderna i a un lateral hi ha una talla escultòrica d'un tal Rius [Pensem que es refereix a Claudio Rius Garrich ( Barcelona , 1892 - 1970) , gerent de Rius-Massagué, S.L ].


Tenia ocasió d’accedir a la casa, on retratava la Capella advocada a la Mare del Diví pastor.

Forma part de la finca un segon edifici de planta baixa de la mateixa època.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives tant al període previ a la presència de la Congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví pastor, com a la confirmació – en el seu cas – de l’autoria de les reformes per part de l’arquitecte Ramon Bayó i Samsó, a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

dimecres, 12 de març del 2014

SANATORI MARÍTIM ANTITUBERCULÓS DE SANT JOAN DE DÉU. SANT SALVADOR. EL VENDRELL. EL PENEDÈS JUSSÀ

Retratava al Josep Olivé Escarré a la façana que dona a la platja del que fou hospital antituberculós.



El complex estava format per l'edifici i una plaça on hi havia jardins i un llac.


Va ser projectat per l'arquitecte racionalista Germán Rodríguez Arias (Barcelona, 1902 - Eivissa 1987), els anys 1927-28, la iniciativa va sorgir de la família Cruset, amb una campanya de recollida de donatius, publicacions d'articles a la premsa, i el recolzament de Josefa Sampera Rodés, filla dels marquesos de les Franqueses del Vallès.

Va estar regentat pels germans de Sant Joan de Déu, que hi trobarien la mort, en els dies posteriors a la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, com a conseqüència de la postura del clergat catòlic, que amb l’excepció del cardenal i arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , octubre 3 de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 setembre de 1943 ), es va posar al costat dels sediciosos; amb la frase tràgica‘ la iglesia quiere mártires’ que portaria a la mort preveres, religiosos/es, i catòlics de base.


M’arribava fins al Cementiri de Calafell i retratava la Capella del Sant Crist, on trobàvem aixopluc les restes dels Germans de l’ordre de Sant Joan de Déu, assassinats per l’actitud de la Jerarquia Eclesiàstica del REINO DE ESPAÑA en el conflicte , mal dit GUERRA CIVIL.

Actualment ha estat rehabilitat i avui és l’ hotel http://www.lemeridienra.cat/.

Us deixo uns quans enllaços molts interessants.

http://vendrellcampmany.blogspot.com.es/2011/01/el-padre-benito-menni-ya-practicaba-en.html

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-30-03-2005/abc/Catalunya/calafell-el-antiguo-hospital-a-balneario_201503850178.html

http://hemeroteca.lafura.cat/pdf-split/969/fura-969-pg-026.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com