l’informe posterior al conflicte bèl•lic en relació a Sant Andreu de LLavaneres diu ; el poble amagà els objectes de culte, però que després rebé coaccions del comitè per lliurar-los. Continua afirmant que la destrucció del temple no és imputable a cap feligrès del poble (pàg. 45) Desaparegueren el retaule renaixentista que representava a la Mare de Déu del Roser (pàg. 65), el retaule barroc de Sant Isidre (1702) i Sant Joan (pàg. 66), i també un retaule neoclàssic representant Sant Jaume (pàg. 71), i entre altres objectes: un important orgue (pàg. 79) dos terns artístics (pàg. 81),la creu processional, la custòdia barroca, uns calzes i uns encensers (pàg.83 ).
Greument profanat en la revolució de juliol de 1936, en que un grup de forasters el saquejà sense causar greus destrosses i incendià tot el mobiliari, va ser la seu de la CNT, la UGT, la Comissaria Municipal, allotjaments de refugiats, i quarter de tropes, i malgrat axó m’expliquen que el retaule és l’original que hi havia a l’església gòtica.
Els arquitectes Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ), i Joan Masriera Campins assumien la direcció tècnica de les obres de restauració.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
L'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres és un edifici neoclàssic de tres naus i de grans dimensions. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula damunt amb la imatge del sant. Per damunt hi ha un rosetó. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església que es troba en un nivell superior respecte del carrer.
Llegia; a l'interior, procedents de l'església vella, es conserven el retaule, algun dels altars laterals i el Sant Crist.
Hi ha també pintures modernistes de Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958)
Josep Salvany Blanch, la retratava l'any 1916
Pel que fa a la dita ‘ església vella’ , llegia ; fou decorada a la fi del mateix segle XVI amb un retaule barroc, amb escultures de Gaspar Huguet (traspassat l’any 1585) i Pintures de Cèsar Corona. Aquest retaule fou traslladat a l'església parroquial.
De la mateixa època eren els retaules del Roser, de sant Isidre i de sant Joan, i també el Sant Crist de talla, que és del 1637.
http://ddd.uab.cat/pub/locus/locus_a2011-2012n11/locus_a2011-2012n11p97.pdf
Com em temia, Sant Andreu de Llavaneres, va caure dins del ‘ cercle boig ‘, i cal considerar un miracle el fet que es salvessin alguns dels seus tresors artístics del tsunami ètic, econòmic, polític, i social que es desfermava com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPUBLICA ESPAÑOLA.
En agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en el sentit de ‘ fer llum’ sobre la nostra història, de ‘ fer fum’ ja hi ha qui se’n ocupa dia si, i dia també, oi ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada