dissabte, 18 de juliol del 2015

ESGLÉSIA DE SANT CEBRIÀ DE LA MORA. TAGAMANENT. VALLÈS ORIENTAL

En aquesta inacabable ‘Volta a Catalunya’ , pujàvem fins a Sant Cebrià de la Mora, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés.





La descripció ens diu ; església romànica orientada a ponent, construïda amb pedra rogenca local. La part central és el cos primitiu, amb nau de quatre trams de volta apuntada i absis de casquet semiesfèric a l'interior i de planta semicircular a l'exterior, amb una finestra. Portalada de mig punt, del 1722, amb dues pedres allargades en funció de brancals. La coberta de la façana segueix la forma arrodonida. Dues capelles laterals tardo gòtiques, vers 1580, de volta de creueria, amb columnes rodones als angles de la nau principal. La capella del Nord té uns capitells senzills a les arrencades dels arcs, i a la del Sud no en té. Aquesta té una porta tapiada al sud. El campanar, situat a l'angle Nord-oest, du gravada la data 1799 en una pedra. És quadrat, amb dos forats de campana. S'hi accedeix per una porta oberta a la capella Nord. L'escala està trencada a mitja alçada. A la dreta de l'absis s'obre la sagristia, que per fora anivella els murs Sud i Oest, anant a buscar el mig de l'absis. Té restes d'uns armaris a la paret, i d'un rentamans. Té una finestra oberta al Nord. A banda i banda de l'entrada, i fent cantonada amb les capelles, s'obren sengles altarets a la paret, amb un petit taulell sobresortint 40 cm, a 90 cm d'alçada. A la banda Nord i just al costat de la porta principal, una obertura elevada dóna pas del campanar al cor, desaparegut, que reposava sobre un arc pla, les restes del qual es veuen a sobre la porta en tota l'amplada de la nau. A sota d'aquest pas, un armari. A l'absis es veuen les restes d'uns encaixos a la paret que podrien correspondre a un retaule des de terra fins a 3,3 m d'alçada. L'ara de l'altar és una làpida funerària d'època moderna, força llegible.

L'església de Sant Cebrià és documentada l’any 1099.

La parròquia tenia cinc famílies l’any 1515 i el doble l’any 1686.

L’any 1782 – els diners d’Amèrica arribaven fins aquestes alçades - n'arribarà a tenir 12.


Avui el Josep Olivé Escarré de 89 anys, gaudia amb les besties com un adolescent.

divendres, 17 de juliol del 2015

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE L'ESTRELLA. LLORENÇ DEL PENEDÈS. TARRAGONA

Retratava l’edifici que estatja la Verge de l'Estrella, patrona de la joventut del poble de Llorenç del Penedès.

Llegia que fou construïda damunt d’una església més antiga, dedicada també a la mateixa Verge.


La construcció data dels voltants del 1970 i fou feta a l'estil neoromànic.

Llegia que fou molt difícil aconseguir la consagració d'un altar rodó.

L’edifici està situat dins el clos del mas homònim, a la banda esquerra de l'habitatge.


La descripciño ens diu que té una sola nau, i que consta d'una mesa rodona (antiga pedra de molí), d'una imatge de la Verge de l'Estrella i d'una col•lecció de goigs. Les cobertes són de dos vessants. S'hi accedeix per una porta d'arc de mig punt precedida per un porxo compost de quatre arcades semicirculars. A la banda dreta, i adossat a l'edifici, hi ha una espadanya de dos cossos amb una campana. L'exterior de l'edifici és totalment arrebossat i emblanquinat.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si en tenen , imatges del seu interior, i/o de la Mare de Déu de l’Estrella, tota vegada que en aquesta ocasió, no hi podia accedir

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que m’adjunten una fotografia datada 21-XII-1975 de la Capella de la Marededéu de l’Estrella, al terme de Llorenç del Penedès.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Rebia un email datat el dia 8,09.2017 en el que el Jaume Palau Ràfols, em deia ;

Hola,

Primer de tot et felicito per la feina que fas amb aquest blog que difon cultura i torna a la memòria llocs força oblidats de Catalunya. Jo em dic Jaume Palau, tinc disset anys i visc a Llorenç del Penedès. He llegit el teu article sobre l'ermita de la Mare de Déu de l'Estrella del meu poble, i he pensat que podria aportar que s'hi havia fet durant molts anys un aplec el dia vuit de setembre on es cantaven els goigs i a l'acabar l'amo de la masia de l'Estrella repartia fanta, gelats i globus per la quitxalla. Alguns anys també hi havia una ballada de sardanes. L'últim cop que es va fer va ser el 1984, enguany però, s'ha recuperat amb una missa, cant dels goigs i piscolabis.

No sé si ho sabies però el tema de la mesa d'altar rodona es va solucionar esculpint quatre petites creus, que conformen un quadrat.

Aquesta ermita està uns metres més enllà d'on estava l'ermita original, que va ser ensulsiada per poder ampliar la casa.

La imatge original de la Verge va salvar-se de la guerra civil, era propietat però, dels amos de l'Estrella i quan van marxar se la van endur, i l'actual és una rèplica fidedigna d'aquella.

T'adjunto alguna fotografia d'avui, on es veu l'interior. Si necessites alguna fotografia més o alguna informació que pugui saber dels edificis que has visitat de Llorenç, faré el que pugui per aconseguir-ho.



Salutacions.


Li pregava que fes gestions per aclarir l’autoria de les ‘escoles velles’

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/edifici-de-les-escoles-publiques-de.html

Alhora que agrair la deferència del Jaume Palau Ràfols – cal fer-ho i és de justícia - , vull deixar constància de la meva intima satisfacció davant d’accions com aquesta que ens permeten a tots saber un xic més de la nostra història.

dijous, 16 de juliol del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ. ALGUAIRE. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que s’aixecava aquest temple d'estil barroc l'any 1781, amb ‘ els diners d’Amèrica’, la ‘direcció tècnica’ d’aquesta construcció la va portar Mateu Pedrerol , mestre de cases, veí de Barcelona, pel preu de 14500 lliures i els materials de l’església vella; en aquella època, cens de 1787, la població assoliria la xifra de 1.215 habitants.

La història en diu que la primera església parroquial d'Alguaire es va aixecar entre el final del segle XII i el segle XIII. L'any 1157 el bisbe de Lleida Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats(? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) atorgà als hospitalers les esglésies del terme d'Alguaire, el primer esment directe de l'església no apareix però, fins l'any 1361, en una visita pastoral on s'esmenta l'altar major de "Beati Serni", amb diverses capellanies.

Entre els anys 1401 i 1425 la família Pelegrí tenia una fundació a l'altar major de Sant Sadurní.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, Encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República legítim, l’edifici fou parcialment destruït.

La reconstrucció es va dur a terme en dues fases, de 1945 al 1965, i de 1965 a 1970, el resultat ha estat desafortunat, a la segona fase el totxo es va utilitzar en forma de tancament d’obra, trencant completament l’estil de l’edifici, això s’adverteix fins en la façana que quedà partida en dues meitats.





No trobava enlloc cap dada dels arquitectes de la reconstrucció, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) té un ‘monument’ a la seva memòria a tocar de l’església parroquial d’ Alguaire, advocada a Sant Serni. Això ‘ de cap manera’ implica la seva ‘conformitat’ amb la ‘reconstrucció que es feia del temple.

dimecres, 15 de juliol del 2015

ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DELS ÀNGELS DEL PAPIOLET. SANT JAUME DEL DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNY

M’aturava per retratar aquesta església que s’aixecava l’any 1950 per facilitar als residents del nucli de Papiolet, l’assistència als oficis religiosos, que es feien fins aleshores a la parròquia de Sant Jaume , i/o a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Torregassa.

No trobava cap dada de l’autor del projecte tècnic, dada aquesta que demanaren a l’Ajuntament, i als veïns de Papiolet.


La descripció ens diu; edifici d'una sola nau, encara que a la banda esquerra té una nau lateral que s'utilitza, en part com a porxo i en part com a sagristia. El porxo està format per uns arcs de mig punt, sobre els quals s'han deixat a mig bastir les parets (sembla que la construcció sigui inacabada). A la part dreta ressalten quatre contraforts intercalats amb tres rosasses. Als peus de l'església i damunt tres finestres semicirculars, veiem la inscripció: "Iglesia de Nuestra Señora de los Angeles, 1950". L'edifici està rematat per una espadanya d'un sol cos. L'entrada, a mà esquerra, presenta un cancell a l'interior. Destaca la manca d'absis i la coberta a dues vessants. A l'altar major hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, del segle XX (1950)

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), si en tenen , imatges del seu interior, al que en aquesta ocasió, no podia accedir.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que m’adjunten una fotografia datada el 19-X-1975 de l’interior de l’Església sufragània de la Marededéu dels Àngels, del Papiolet, al terme de Sant Jaume dels Domenys.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 14 de juliol del 2015

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES PÚBLIQUES D’ULLASTRELL. VALLÈS OCCIDENTAL.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.


Retratava l’edifici de l’ajuntament i Escoles Públiques d’Ullastrell, a la comarca del Vallès Occidental, del de que ens diu la descripció tècnica; edifici de planta rectangular, amb tres façanes vistes, adaptat al desnivell del terreny i format per planta baixa i un pis. La façana principal, que forma un angle agut respecte el traçat del carrer, té l'accés a un nivell superior, salvat per una gran escalinata amb balustres i gerros decoratius. És una façana de composició simètrica, amb obertures rectangulars que mostren motllures.

L'arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15 de abril de 1885 - ibídem, 7 de octubre de 1973) va bastir aquest edifici, aproximadament cap a l'any 1915.



No es fa cap esment de la doble condició d’aquest edifici.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

El primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) aturava l’obra de la Mancomunitat de Catalunya. L’argument era clar, malgrat no tenir recursos propis – només coordinava els de les DIPUTACIONS - havia fet més obra pública, biblioteques, escoles,... que TOTA LA RESTA del REINO DE ESPAÑA, i deixava en evidència que el nivell d’estultícia i corrupció de les elits politiques era estratosfèric.

Amb aquest mateix argument el segon feixisme, i la Democraciola, continuen practicant l’asfixia econòmica de Catalunya i els catalans.

Ens interessa també documentar les poblacions que NO VAN ARRIBAR A TENIR UN EDIFICI PER ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES.
Tenim confirmats :

MASQUEFA
SANT FELIU DE CODINES

Podeu publicar-ho directament a la pàgina. https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

dilluns, 13 de juliol del 2015

SANTUARI DE SANT ANTONI ABAT DE TORREGASSA. SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

Intuïa que la trobaria al final del carrer de la Capella que comunica la carretera amb l’era de Can Palau.

L'edifici presenta una porta d'arc rebaixat, una rosassa i un remat d'espadanya de ferro que conté la campana.

L'interior és d'una sola nau de dimensions reduïdes i sense absis. La coberta és una volta d'arc rebaixat. Als peus de l'església hi ha el cor.


Llegia que fou construïda l’any 1813 per la família Palau, l’edifici és per tant de propietat particular, s'utilitza però, per celebrar la Santa Missa dos diumenges al mes, per als fidels d’aquest nucli de Torregassa.

Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), confirmació de l’advocació d’aquesta església, i si en tenen imatges del seu interior, al que en aquesta ocasió, no podia accedir.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), en el que em diuen pel que fa a l’advocació ; Santuari de Sant Antoni Abat, si bé la imatge de l’altar major es Sant Antoni de Pàdua, adjunten també una fotografia datada el 21-XII-1975.


Un deixo un text deliciós de l’Antoni Ibáñez Olivares en el que s’explica algun fet d’interès de Sant Antoni de Pàdua, que agafava aquest nom en entrar en religió, per la seva admiració a Sant Antoni Abat.

http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4083

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 12 de juliol del 2015

ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Andreu Garcia Martínez m’envia uns enllaços relatius a l’escola que aixecava l’any 1922, l’arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 1876 – 1946), l’edifici va sr ampliat en els dies lluminosos de la II República, i enderrocat l’any 1978 – just quan començava aquesta ‘ democraciola’ que ha assolit la fita de màxim empobriment de la ciutadania, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA – per ubicar en el seu lloc el nou ajuntament.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1923/04/01/pagina-8/33274675/pdf.html?search=Massanet+de+la+selva

M’enviava també enllaços a les imatges del Narcís Vilella i Joan Costa, publicades pel Taller d’Història de Maçanet de la Selva.



En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

P/D Ens manquen encara imatges de la que fou escola pública del nucli de Martorell, i que tornava l’any 1965 a titularitat privada.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/12/20/pagina-4/33302549/pdf.html?search=Massanet+de+la+selva

Les demanarem a l’ Andreu Garcia Martínez