ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE TOURS. TERRADELLES. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

El terme de Vilademuls de 61,1 km² inclou els nuclis de :

Galliners
Olives
Ollers
Orfes
Parets d'Empordà
Sant Esteve de Guialbes
Sant Marçal de Quarantella
Terradelles
Viladamí
Vilademuls
Vilafreser
Vilamarí

Retratava l’església de Sant Martí de Tours de Terradelles, de la que ens diu la descripció tècnica ; edifici de planta rectangular, amb coberta de teula a dues vessants. Les parets portants són de carreus irregulars i maçoneria. A les cantonades i emmarcant les obertures hi ha carreus ben tallats. Interiorment s'estructura en una nau amb capelles lateral. La porta d'accés és emmarcada per petites dovelles i es troba situada en una façana lateral. Sobre l'entrada hi ha la torre campanar, de planta quadrada, obertures d'arc de mig punt a la part superior i coberta piramidal.

L'accés al campanar es realitza des de l'exterior.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15407

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-sant-marti-terradelles-pla-de.html

Ens agradarà rebre a l'email castellardiari@gmail.com imatges del interior de l'església. 

M’expliquen que hi havia escoles públiques almenys a Galliners, Sant Esteve de Guialbes, i Vilademuls, ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven, i qui en va ser l’arquitecte.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15378

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15399

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Martí i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels vilademulencs  ,  urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders, usuaris de Rodalies de Catalunya ,  usuaris de la xarxa viaria de Catalunya , andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges de mama, victimes de la DANA de València ,  ..  ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESCOLA DONYA MAGDALENA ROSELL MATLLEU. TERRASSA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Llegia que Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917), va ser l’ autor l’any 1912 d’aquesta escola, quina promotora va ser la mestra Magdalena Rosell Matlleu, de l’edifici ens diu la descripció tècnica ; edifici entre mitgeres d'una sola planta. Construcció de paredat antic. Totxo vist en sòcol, verdugades, perfil de finestres i cornises. Com a element destacat té les obertures que són de forma arrodonida.

Inclou un habitatge al costat esquerra de l’escola que va ser la residència de la professora.

Actualment la part de l’escola acull els serveis del Patronat Municipal d’Educació i l’Associació de Mestres Alexandre Galí.

La fotografia és d’Enfo

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

ANTIC MOLÍ PUJOL. MOIÀ. MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana d’un edifici de Moià, on com a mosso de l’Oller de Collsuspina, hi havia vingut en moltes ocasions, en els anys posteriors a la victòria dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

La construcció que avui rep el nom de Antic Molí Pujol, és una construcció de principis de segle XX , acabada l'any 1909, moment que l'antic molí hidràulic que hi havia, es va reformar per passar a Fàbrica de farines que treballava mitjançant l'energia mecànica. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici.

La descripció ens diu que l'estructura conté dues parts: la construcció de llevant, destinada a fàbrica de farines, i la de ponent a vivenda. L'edifici de la fàbrica té tres plantes remarcades per un petit fris, i adossada hi ha, reformada, l'antiga casa del molí. La coberta és a dues vessants, amb testera de balustrada simple, de rajol, conjugant amb la balustrada que corona la casa de l'antic molí, on hi ha un rellotge de sol, restaurat. L'edifici té finestrals a totes les cares, que il•luminaven l'edifici. Als darreres hi ha un gran terrat. L'accés a la fàbrica es feia mitjançant tres portes, una avui tapiada, una altra amb graons a una alçada adequada per carregar sacs, i la darrera a peu pla. Als baixos de l'edifici es conserva un conjunt de peces que feien funcionar el molí hidràulic del molí del Pujol. Es conserven tots els estris necessaris pel funcionament del molí, des de la roda que feia moure l'eix, dues tremuges, dos jocs de moles amb els seus rodets corresponents, una mola de recanvi amb la seva grua per facilitar-ne el moviment, així com també tots els estris necessaris per a la seva reparació i manteniment. No es conserva ni la bassa ni part del rec.

Del molí fariner se'n tenen referències des del segle XVI, aleshores conegut amb el nom de "molí de Cladelles"

M’explicaven que el rellotge l’havien fet els propietaris de la casa, i que per ‘equilibrar’ l’ gnòmon havien pres com a referència l’estrella Polar.

SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Quan al topònim Monstesquiu – força comú a Catalunya – llegia : En la documentació antiga Monte Squivo (Segle XIII), grafia aglutinada de mont esquiu ‘muntanya esquiva, difícil’.

En relació a l’edifici quina façana i l’interior retratava el Miquel Bailac Bonales , llegia ; és una obra molt senzilla, possiblement d'origen romànic, però sobre la qual hi ha força dubtes sobre el conjunt de la seva obra. La nau presenta una volta lleugerament apuntada, de factura clarament medieval. El traçat de l'absis segueix el d'un absis semicircular romànic, situada a llevant, però el seu alçat és visiblement posterior a la nau.

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Actualment roman oberta i abandonada, com tot el poble. Es conserva en bon estat, però li caldria una neteja a fons i possiblement una consolidació de tot el bastiment.

El primer que et ve al cap, de forma irreflexiva és que Déu ja no viu al Pallars, al cap d’una estona però, el sentiment ens confirma que NOMÉS Déu viu al Pallars.

Comarques com els Pallars i/o la Ribagorça, son a diu d’avui els ‘forats negres’ més grans de Catalunya.

Que Sant Urbà elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

SANTA MARIA DE LES NEUS. LA MOLINA. ALP. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA. CATALUNYA

Josep Maria Ros i Vila (Barcelona, 2 de novembre de 1899 - 22 d'agost de 1993), és l’autor de l’església de Santa Maria de les Neus , situada al peu de les pistes d'esquí de Supermolina.

La descripció ens diu que és una capella d'una sola nau amb arcs de diafragma i embigat, amb coberta a dues vessants de pissarra. La façana, orientada a migdia, presenta un atri d'entrada amb tres arcs de mig punt i un petit campanar d'espadanya amb dues campanes.

Al presbiteri, a l'absis, hi ha unes decoracions murals amb àngels i pastors fetes per Jesús Carles de Vilallonga ( Santa Coloma de Farners ,1927 + ) l'any 1952, al centre del qual hi ha la Mare de Déu de les Neus, obra de l'escultor Emili Colom Comerma (Barcelona ,1924 + ) també del 1952.

La porta d'entrada és de fusta, ornamentada amb trossos de tronc tallats transversalment i decorats amb escenes evangèliques. Davant l'absis, a l'exterior de la capella, hi ha un bonic clavari de fusta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL DE MIRAVET. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés , al Castell de Miravet, del que la descripció ens diu que està situat al sud-oest del nucli urbà de la vila de Miravet, a escassa distància del Cap de la Vila, nucli antic de la població, dalt d'un pujol elevat sobre el riu Ebre i adaptat a la topografia abrupte del terreny.

Gran recinte emmurallat de planta irregular, allargassat envers l'est i que consta d'una terrassa superior formada pel recinte sobirà, precedida d'una gran esplanada amb diverses construccions destinada a recinte jussà, que alhora presenta una terrassa orientada a migdia, i una altra terrassa al nivell inferior coberta de vegetació, amb un edifici rectangular i enrunat a l'extrem de llevant. La porta principal d'accés al recinte jussà està protegida per una barbacana bastida en època moderna (segles XVIII-XIX), consistent en un mur que protegeix l'obertura i que està bastit en pedra petita sense treballar lligada amb morter. L'obertura és d'arc rebaixat, adovellada i amb un petit tram de volta a l'interior sota el pas de ronda. Les construccions del recinte jussà són d'època templera i responen a un edifici destinat a cavallerissa, una cisterna de recollida d'aigua i l'actual edifici destinat a seu del museu, que conserva les restes d'una antiga construcció andalusina. La cavallerissa és de planta rectangular, està coberta per una volta de canó reformada i conserva bona part de les menjadores que utilitzaven els cavalls. L'edifici està bastit en carreus de pedra ben desbastats disposats en filades regulars. La cisterna està soterrada i situada a la banda de ponent de les cavallerisses. Presenta una obertura rectangular bastida en pedra, i situada al nivell del sòl, per on es recollia l'aigua de pluja. De la terrassa superior del recinte jussà, a la que s'accedeix mitjançant un portal d'arc escarser adovellat procedent de les cavallerisses, destaquen les estructures de la cara nord, bastides en època templera (segles XII-XIII) i reforçades i ampliades durant la primera meitat del segle XVII, per protegir el camí d'accés a la porta principal. Es comptabilitzen tres torres rectangulars, la de l'extrem de llevant d'època moderna i bastida en pedra petita sense treballar lligada en morter, mentre que les altres dues presenten els paraments de carreus desbastats disposats en filades i pertanyen al període templer. Tant el mur de llevant que delimita la terrassa superior de l'inferior, com el que delimita la terrassa de migdia, presenten filades d'espitlleres de mida petita per a la defensa. El recinte sobirà presenta una planta rectangular massissa formada per cinc torres, amb el pati d'armes al centre envoltat de les construccions que conformen el castell pròpiament dit.

L'accés a l'interior d'aquest recinte es fa mitjançant un portal d'arc rebaixat adovellat, damunt del que hi ha un plafó de pedra ovalat i motllurat, gravat amb la inscripció "REYNANDO / 1839". El nom del rei Carles V ha estat esborrat deliberadament. Des del portal s'accedeix a un vestíbul o corredor cobert per una volta rebaixada bastida en pedra, que dóna pas al cos de guàrdia del castell i a una altra cisterna, de planta rectangular i actualment reformada. Un cop a l'interior del recinte s'arriba al pati d'armes, de planta rectangular i al que s'accedeix a través d'un arc de mig punt bastit en pedra desbastada. A la banda de llevant del pati hi ha la cuina, a la que s'arriba mitjançant unes escales de pedra i no presenta coberta. Es conserven restes d'un paviment empedrat de còdols petits i l'obertura de la cisterna anterior. Al costat de la cuina hi ha el refetor, de planta rectangular, cobert per una volta apuntada sostinguda per una cornisa motllurada i bastit en carreus de pedra disposats en filades. La façana de llevant, orientada al recinte jussà, presenta dues finestres de mig punt esbiaixades, amb l'emmarcament motllurat i força degradat. Des del pati d'armes, la porta d'accés al refetor és d'arc rebaixat bastida en maons, tot i que es tracta d'un reforma posterior ja que es conserva la empremta del portal de mig punt original. A l'extrem de tramuntana del pati es localitza l'edifici principal, distribuït en planta baixa i pis. La façana principal presenta una finestra de mig punt ultrapassat i dos portals d'arc de mig punt adovellats, el principal al centre i el del graner a l'extrem de llevant. Aquest espai està cobert per una volta de canó i conserva els recipients de pedra per tractar i protegir el gra. A continuació del graner hi ha el magatzem i, darrera seu, el celler, ambdós de planta rectangular i coberts per voltes de canó, tot i que la del magatzem ha estat reformada. L'accés al pis es fa per unes escales exteriors de pedra d'època moderna, actualment fora de funcionament, que donen pas a la galeria que precedeix l'església, oberta a l'exterior mitjançant quatre arcs de mig punt amb les impostes motllurades i coberta per una volta apuntada de pedra damunt de murs fets de carreus arrenglerats. El portal d'accés al temple és d'arc de mig punt adovellat i decorat amb motllures. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta per una volta de canó sostinguda per una cornisa motllurada, mentre que l'absis presenta volta ametllada i s'obre a la nau mitjançant un doble arc triomfal sostingut per columnes amb capitells decorats. La il•il•luminació del temple es fa mitjançant finestres d'una sola esqueixada i arcs de mig punt adovellats. Al frontis hi ha un gran rosetó circular i una obertura que condueix a unes escales de pedra de cargol, que tenen sortida a la terrassa superior del castell, actualment molt refeta, i que presentava diverses filades d'espitlleres també refetes. En general, les muralles i les torres que delimiten el recinte sobirà o castell estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades. En canvi, la muralla que delimita la terrassa superior del recinte jussà combina el parament de carreus amb un altre parament bastit en pedra desbastada. La muralla de la terrassa inferior està bastida damunt l'espadat de la zona i en diversos trams s'ha perdut. Respon a un tancament anterior al segle XVII.

El recinte demana una detallada visita que en aquesta ocasió nosaltres no podíem fer.

http://www.monestirs.cat/monst/ribebre/rb06cast.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EDIFICI DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA RÀPITA. SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS.ELS PENEDÈS SOBIRÀ

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Ara constato que anava errat, ni les xarxes socials tenen tant poder de convocatòria com es diu – sobretot en material cultural -, ni s’ha esmorteix amb el pas del anys la ‘inèrcia perniciosa’ que ens inoculaven des del REINO DE ESPAÑA

Des del dia 01.04.139, en alguns llocs fins avui mateix, el feixisme s’ha preocupat per esborrar, emmascarar, o catalogar de forma incomplerta i/o errònia, qualsevol mostra del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Retratava l’edifici de les escoles públiques de la Ràpita, població que forma part actualment del terme de Santa Margarida i els Monjos, a quin ajuntament ens adreçàvem en demanda d’informació.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Recordeu sempre que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Llegia a : http://www.flickriver.com/photos/11299883@N08/9025936599/
L'any 1926 el projecte de les escoles i la capella es dóna a l'arquitecte Joan Güell, de Vilafranca del Penedès. Pensem que podria tractar-se de Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955)

Els amics de
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8211
Adjudiquen a Joan Güell (projecte), Josep Brugal Fortuny ( 1911 + 5.08.1999 ) (interiors) i Carles Elias (arquitecte ampliació)

A : http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/21023/1/MEMORIA.pdf
s’insisteix en que l’autor fou Joan Güell ( sense cognom matern )

Ens agradarà aclarir la ‘paternitat’ del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com