ESGLÉSIA DEL CEMENTIRI DE SANT PAU DE SEGÚRIES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava el conjunt d’edificis que composen avui Sant Pau de Segúries , l'antiga rectoria, reconvertida en casa de colònies, amb diversos annexos al seu voltant, i l’edifici de l’antiga església del que ens diu la descripció que és de planta rectangular amb tres naus, una central gran i dues laterals més petites que s’obren a la central mitjançant arcades. La nau central és coberta amb volta de canó. Pels falsos nervis d’arcs i les falses claus de volta, hom pensa que es tracta d’una falsa volta feta amb maons, i que la coberta real sigui amb cabirons de fusta coberts amb teula àrab.

La separació entre les arcades de les naus laterals (quasi capelles) està formada per pilastres rematades amb una senzilla motllura, i des de cada pilastra surten els arcs de la volta. A la part de l’atri hi ha un cor tot construït en fusta. L’orientació de l’església és la de l’originària romànica, amb la porta d’accés cara al sud. El campanar, que s’aixeca sobre la porta, és molt pesat i massís.

De la primera església de Sant Pau, en tenim noticies en el segle X; en el segle XII se’n construeix una altra, la durada de la qual arriba fins el 1688, en què és enderrocada per a construir-hi l’actual, que es beneeix l’any 1693.

L’església exerceix de facto, com capella del cementiri de Sant Pau de Segúries.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES VELLES DE VILANOVA D’ESCORNALBOU. TARRAGONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu. Val a dir que una opció i l’altra s’estan donant, encara que no certament a la ‘velocitat’ que jo esperava.

Trobava una fotografia de les ‘escoles velles’ de Vilanova d’Escornalbou.

No trobava dissortadament cap dada de la seva història; quan es va fer, qui la va fer, fins quan va exercir d’escola ,..?

Ens agradarà tenir noticia de la data en que s’aixecaven aquestes escoles, i qui en va ser l’arquitecte i/o mestre d’obres.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNI DE LA ‘ SANTA ESPINA’. VILAVENUT. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – només per l’exterior – l’església parroquial de Vilavenut , advocada a Sant Sadurní.

A la llinda de la porta hi ha la inscripció: "La  iglésia fou reparada y lo campanar fou fet de nou. 1850". El campanar, de planta quadrada, és típicament barroc, acabat amb una balustrada i pilastres i una semiesfera. Aquesta balustrada sembla separar la part originària del cloquer de la que s'hi afegí en la data que s'indica a la portada, la qual és d'arc de punt rodó. A sobre, un rosetó. Potser caldria afegir al rètol [ amb els diners d’Amèrica]

Llegia que el temple està documentat des de l'any 1159; de l'època romànica primitiva es conserven els batents de la porta amb la ferramenta típica, i a l'interior, unes pintures neoclàssiques que foren salvades, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, pel rector i l'alcalde de Fontcoberta, ajudats d'alguns fidels de la parròquia.

En aquesta església es pot veure encara un antic "rotllo", estri que accionaven mitjançant una corda per fer repicar les campanes.

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/imagenes-romanico/interior-abside-sant-sadurni-vilavent

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/04/goigs-sant-sadurni-patro-de-vilavenut.html

Em dolia no poder contemplar el ‘veritable tresor d’aquesta església ‘ , la relíquia de la Santa Espina que ja s'esmenta l’any 1532, i que es guardava dins un canó de plata que més tard, perquè fos més ben servada, es col•locà en un estoig de fusta a l'esquerra del presbiteri.

En les notes que deixa Mossèn. Josep Costa es troba una dada relativa al trasllat de la relíquia a Vilavenut, que li referí verbalment Mossèn Constans, el qual ho havia extret dels arxius consultats: Explica una història bonica que un membre d'una família distingida de Sant Bartomeu de Torres va anar voluntari a les Creuades on esdevingué un heroi. Als valents defensors de la fe se'ls premiava amb un valuós record de Terra Santa o de Roma; pel que sembla, aquest noble portà la Santa Espina. Se suposa que també el reliquiari petit de plata, ja que per la seva antiguitat, fa pensar que data d'aquella època.

Es conta que durant la guerra dels francesos la relíquia fou amagada a l'estable dels bous de Can Molinot, i així pogué ésser salvada.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou devastada l'església i la rectoria, i el rector es va veure obligat, si volia salvar la vida, a amagar-se a Can Ginebreda, s'endugué però , la relíquia i el reliquiari de plata antic.

Els revolucionaris comminaren la majordoma perquè en l'espai de dues hores els lliurés la relíquia i ella, espaordida, va anar a cercar-la a Can Ginebred, i la va lliurar al comitè.

L'alcalde de Fontcoberta , Joaquim Noguer Tarradas, en un descuit va poder endur-se-la, i la venerada relíquia fou salvada, i tornada a la seva parròquia després de la guerra.

En la visita efectuada pel bisbe Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) a la parròquia el 10 de novembre de 1950, demanà al rector que portés la Santa Espina al bisbat per comprovar-ne la seva autenticitat.

Per decret episcopal de 2 de maig de 1951, declarava la legitimitat de la Santa Espina de Vilavenut per a posar-la a la veneració dels fidels en la seva església.

Voldríem en relació a l’edifici de l’escola :
https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-alzina-reclamadora/

Saber en quina època s’aixecava i qui en va ser el mestre d’obres.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si qualsevol dels Ajuntament implicats us dona ‘peixet’ feu-nos-ho saber que ho publicarem en una llista, d’administracions ‘ desafectes’.

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Catalunya us estarà eternament agraïda

ERMITA DE LA TROBALLA. SANTUARI DE QUERALT.

La Rosa Ventura Cutrina em feia arribar una magnifica fotografia de la dita ermita de Santa Elena, Helena, de la Santa Cova, o de la Troballa, al Santuari de la Mare de Déu de Queralt.

Llegia que la primitiva ermita es va aixecar a mitjan segle XVII, sent l’any 1916 amb motiu de les festes de la Coronació , que es va fer la construcció actual, segons disseny del Pare J. Mª Forcada -missioner del Cor de Maria- , i Josep Pons (de Berga) fou el paleta que la va aixecar. En ambdós casos ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els cognoms materns, i les dades de naixements i traspàs.

La llegenda explica que un bover de la masia de Vilaformiu (pertanyent a la família Altarriba) estava pasturant els bous pels cimals de la muntanya de Queralt, quan de sobte un d'aquests animals, deixà el ramat i s'enfila apressadament fins a la meitat de la cinglera. El bover corre darrere d'ell per fer-lo tornar al ramat, però quan arribà al lloc on aquest havia parat va tenir una gran sorpresa en veure el bou agenollat davant d'una petita imatge de la Mare de Déu, mig amagada en un esquei, al costat un cirerer florit miraculosament –fora de temps-. El devot pastor s'agenolla i agafa la imatge i se la guarda al sarró i tot saltant d'alegria torna cap a Vilaformiu per ensenyar la troballa. Davant de tots els de la casa obra el sarró i ... la imatge no hi era. El pastor no perd l'esperança, l'endemà hi torna, troba la imatge al mateix lloc, l'agafa i aquest cop lliga el sarró. Arribant a Vilaformiu el destapa i es repetí el fet com el dia abans. Llavors el bover ja no es fia d'ell tot sol. Amb els seus amos i d'altra gent de la masia pugen cap al cimal i comproven admirats que el pastor no els havia enganyat. Aleshores comprengueren que la Verge volia ser venerada justament en aquest lloc.

Les belles històries no cansen, oi?.

ESGLÉSIA DE LA MARE DÉU DELS ÀNGELS. LLÍVIA. CERDANYA. GIRONA.CATALUNYA

Demanava la clau de l’església parroquial de Llívia, advocada a la Mare de Déu dels Àngels, la descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau central amb cinc capelles laterals a cada costat. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta historiades. El cor es troba al primer tram de l'edifici, recolzat sobre una arcada gòtica transversal. Hi ha petites finestres a la part superior dels murs laterals, dues més de vidrieres als costats de l'absis, amb una rosassa central, representant Sant Guillem. De l'interior de l'església destaca la forma poligonal de l'absis, pla per la part exterior. Té sis trams amb cinc capelles laterals entre els contraforts. Les voltes de creueria descansen sobre permòdols i les seves nervadures es tanquen en unes claus de volta, on hi són representades la Mare de Déu dels Àngels, l'heràldica de la família Descatllar i altres claus historiades. A la paret nord les finestres estan tapiades i totes les vidrieres que figuren són dels anys 50. Lloses sepulcrals situades al bell mig del passadís central de la nau. Són un total de tretze amb una cronologia que va des del segle XV al XIX pertanyents a les antigues famílies de la vila. S'hi llegeixen els cognoms Carbonell, Salses, Arròs, Palau, Jordana, etc. N'hi ha com a mínim deu més situades entre els graons de la porta sud i els que continuen fins al carrer dels Forns i el de la Baixada de l'Església. La façana principal és llisa, amb una rosassa superior. Té un portal renaixentista. A banda i banda de la façana hi ha dues torres rodones de defensa que li confereixen un aspecte d'església fortalesa. L'església té una altra entrada més petita orientada a migdia. L'anterior està a ponent. El campanar està al nord-est de l'església, és de planta quadrada esvelt i auster. El nivell on hi ha les campanes està separat per motllures i construït amb carreus. Els sis finestrals estan coronats per una barana, un alçat prismàtic i penell. L'orgue construït a Collbató, està situat a la cinquena capella , al cantó del migdia. De disseny català, en el que els tubs més grossos estan als laterals, enlloc del mig, com en els orgues castellans.

Posava l’€ per tal de retratar – com cal – el retaule de l’altar, la moneda feia el seu curs, quan es sentia però, que tocava fons, no és feia la llum, sinó el silenci.

No ens dol la despesa, ens dol haver fet quasi 500 quilometres per veure aquesta església, i que ens ho així impedit, la desídia sembla que del rector.

Retratava a la sortida, l’edifici de la que va ser escola Anna Maria Janer Anglarill.

ESGLÉSIA D'AGULLANA, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré , davant  l’església d’Agullana, advocada a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita SANTA per l influència nefanda de l'Església herètica, que no accepta el Concili d'Efes que  va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos),  Llegia que l'autor de la imatge havia estat l'escultor a Manuel Martí i Cabré, ( Barcelona (1901-1951)

La descripció ens diu que és un temple d'una sola nau, fals creuer i absis semicircular. Està construïda amb carreus de granit molt ben escairats però de dimensions diferents. A l'interior hi ha un cor dels segles XVI-XVII. La portalada s'obre a la façana meridional. Aquesta presenta un guardapols exterior i sis arcs en gradació, el primer dels quals està decorat amb un seguit de motllures acanalades. El timpà fou substituït per una finestra. Als brancals de la porta s'hi ubiquen dues columnes de fust llis i prim amb capitells de decoració floral. Aquesta és marcadament simple i esquemàtica: tres fulles separades per boles a mena de fruits, amb la divisió horitzontal d'una incisió profunda. Altres obertures són en forma de finestra, de doble esqueixada i amb decoració de dents de serra. A l'absis també hi ha alguns ulls de bou, i a la part superior hi ha un fris d'arcuacions rematades amb dents de serra. El campanar és de cadireta i s'aixeca sobre la façana occidental. És de dos pisos, amb tres i dos obertures: tres arcs de mig punt a la part inferior i dues arcades de quart de cercle en la superior. La volta de la nau és apuntada.

Advertia un rellotge de sol al campanar, i el comunidor situat a l’altre costat del temple.

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) havia retratat, Absis de l'Església parroquial  d'Agullana i cases dels voltants

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/34567/rec/8

Ens queda molta Catalunya per ‘visionar’, a nivell de comarques però, resten pendents NOMÉS, la Ribagorça, el Pallars sobirà, i la Val d’Aran.

Em comentava un seguidor del http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ que amb els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, deixàvem un xic de banda els edificis ‘religiosos’. Uns i altres – en la mesura que sigui possible – tindran cabuda al : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Mentrestant ho publiquem també a :
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://www.bergactual.com/2015/06/21/edifici-de-lajuntament-i-escoles-dolvan

La publicació desapareixia víctima del " foc amic " 
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/51986/santa/eulalia/argencola/castellnou/bages
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/VALL%C3%88S-IMATGE/201647813204484?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/GUIMER%C3%80/196676653686524?fref=ts
https://www.facebook.com/pages/Con%C3%A8ixer-Catalunya/111989125485600?fref=ts

Entre altres en l’àmbit digital, i en TOTES les edicions en paper que benèvolament volen fer-se ressò de la nostra activitat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels empordanesos , Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESCOLES DELS HOSTALETS. SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Angelina Llop Farré, publicava una fotografia de les ‘escoles dels Hostalets, i en trobava aquesta breu descripció ; Edifici format per dues naus que en planta formen una T, destinades a habitatge del mestre i a aula escolar. Les teulades són a doble vessant i les façanes tenen uns coronaments escalonats i motllurats amb boles decorades i garlandes. Presenta obertures amb llinda, marcs amb relleu i algunes columnes interiors.

No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, i als martinencs.

A reserva de consultar-ho entre d’altres al bon amic Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , mantinc la hipòtesis de que l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936 ), va dissenyar, o fer dissenyar ‘escoles tipus’, que s’edificaven en diferents llocs de Catalunya, tenim a Sant Martí els exemples de la Rovira Roja i els Hostalets, i a Gurb les escoles de Sant Cristòfol de Vespellà i Sant Julià Sassorba.

El Valentí Pons Toujouse, trobava a l’hemeroteca de la Vanguardia : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1926/08/10/pagina-8/33249043/pdf.html?search=Sarroca que l’autor de les escoles dels Hostalets i de la Rovira Roja, va ser l’arquitecte Josep Alemany i Juvé (1890-1975)

Estem a l'espera de noticies de l'Ajuntament de Gurb

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.