EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA. SITGES. EL GARRAF

Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847 – ídem, 1926), germanastre del també arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona, 1878-1938), va ser l’autor de l’edifici de la casa de la Vila de Sitges que es troba situada al punt més alt de Sitges on abans havia estat el castell.

El primer projecte de la casa de la vila, degut a Adrià Casademunt Vidal , data del 1870, quan l'Estat cedí a la corporació municipal el terreny que ocupava el castell per a la seva construcció.

No fou però, fins el 25 d'agost del 1888 quan es començà a bastir sota la direcció de l'arquitecte Salvador Vinyals Sabaté, qui també realitzà el projecte encarregat per l'Ajuntament el 15-5-1879 i aprovat el 8-10- 1883.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici aïllat, de planta baixa, pis i golfes. Les quatre façanes estan solucionades decorativament seguint l'estil gòtic civil català, si bé la principal és molt més complexa. Aquesta façana és de composició simètrica, amb un cos central ressortint. Té a la planta baixa tres obertures d'arc de mig punt que donen accés a un ampli vestíbul i una finestra a banda i banda. Al primer pis hi ha un balcó corregut amb barana de pedra, amb tres obertures rectangulars, i un balcó sense volada a cada costat. Les obertures de les golfes són rectangulars i de dimensions més petites. El cos central es soluciona a la part superior amb cinc finestres d'arc carpanell i coronament esglaonat, amb motius neogòtics.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA DE PÀRVULS DE L’ESPLUGA DE FRANCOLI. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/10/04/pagina-9/33276906/pdf.html?search=Inauguraci%C3%B3n%20de%20un%20centro%20escolar
Ens agradarà rebre imatges d’aquella Escola de Pàrvuls a l’email coneixercatalunya@gmail.com



L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una crida molt especial als Casals i Club d’Avis de Catalunya, entre els seus associats hi ha encara moltes persones que recorden perfectament on era l’escola abans de la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

SANTA CRISTINA DE CORÇÀ. L’EMPORDANET. GIRONA

Llegia que no s'han publicat notícies documentals sobre aquesta ermita de Santa Cristina de Corçà, que es troba a poca distància del marge esquerre del Rissec, entre les poblacions de Monells i Corçà, aïllada entre camps de coreu.
Es construïda sobre restes d'edificacions romanes que són evidents al petit monticle on es dreça la capella. L'esglesiola romànica estava abandonada fins que ha estat objecta d'obres de consolidació per par dels serveis de l generalitat i diputació de Girona; les obres s'inauguraren l'any 1983. durant aquesta actuació es posaren al descobert restes de les dites construccions romanes, darrere i als costats de l'absis; han estat novament colgades sense haver-s'hi efectuat excavacions arqueològiques. Encara es veuen en aquest lloc alguns gran carreus de gres i fragments de peces de pedra, així com bocinalla de ceràmica, tot d'època romana. Alguns dels materials pertanyen al segle I dC.

Al Museu d'art de Girona s'esposa el retaule gòtic del segle XV dedicat a Santa Cristina, considerat obra del pintor anònim dit "Mestre d'Olot", procedent d'aquesta capella
https://amicsdesantacristina.wordpress.com/pagina-dinici/el-retaule/

Abans del seu trasllat a Girona. S'havia guardat a l'església parroquial de Sant Julià de Corçà.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una nau amb absis semicircular aprofundit o lleugerament ultrapassat. La nau posseeix volta apuntada, l'arc triomfal és de mig punt i la volta de la capçalera de quart d'esfera. La porta, al frontis, és d'arc de mig punt adovellat; n'hi ha una altra, amb llinda, al mur meridional. Les finestres són de biaix simple vers l'interior. L'aparell és de carreus gran i força ben escairats. La planta de l'absis bé donada per l'existència d'un basament d'una capçalera més antiga que segueix un curt tram al inici d'ambdós murs laterals de la nau. Es diferencia de la resta de l'edifici per l'aparell rústec, de còdols i pedres només desbastades.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA PÚBLICA DE MARTINET ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. MONTELLÀ I MARTINET. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia que l' Ignasi de Villalonga Casañes ( + 1970 ) va ser l’autor de l’escola de Martinet – avui seu de l’Ajuntament de Montella i Martinet - a la comarca de la Cerdanya jussana.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html

J. de Villalonga, las escuelas de la provincia de Lérida: Borjas Blancas, Vilorell, Lleida, Puigvert de Lérida, Artesa de Segré, Balaguer, Martinet, Artiés, Fubiola, Seros, Cervera, Alcarraz, Durro, Vinaixa, Organya, Bosost, Les, Canejar, Salardú, Las Bordas, Vallfogona de Balaguer y Ager; ens agradaran rebre’n imatges de totes elles a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER DEL MOLI D'EN LLOBET. VIC. OSONA

Anàvem a dinar al Gran Blau un bon nombre de membres del grup 100Menat de Country, havíem fet en el nostre camí, una visita al Santuari de l’Ajuda de Balenyà, i un tomb per Vic, la Plaça Major, el temple romà, la Catedral, i a la Plaça del Pes número,5 , ens aturàvem a Queviures Capdevila ‘ Cal Ramón’, email roda.1.m@hotmail.com, on el millor venedor del món ens venia unes excel•lents llonganisses.

Quan aturava davant del malmès edifici del Moli d’en LLobet, advertia la inconfusible silueta d’un campanar d’espadanya, i ja a casa, el dilluns 30-11-2015, llegia a patrimoni Gencat en relació a la Capella del Moli d’en Llobet; construcció de planta quadrada coberta a dues vessants i amb el carener paral•lel a la façana, orientada a migdia. A l'extrem del capcer del mur de llevant hi ha un campanaret d'espadanya i un penell. El portal d'entrada és rectangular. A l'interior i a nivell del primer pis hi ha el cor, amb la barana de ferro, i el portal que dóna accés a l'església des de la casa i mitjançant un pont voladís. Al mur nord és on se situa l'altar i hi ha una arcada d'arc de mig punt.

És de pedra i arrebossada al damunt. L'interior és de guix. L'estat de conservació és dolent ja que està en desús i serveix de magatzem agrícola.

L'església va ser erigida pels propietaris de la casa, però mai es va arribar a consagrar. La seva història va unida a la del molí del Llobet

Pel que fa al moli la descripció ens diu ; construcció de planta rectangular, situada sobre un talús de la riba dreta del Gurri i orientada de Nord a Sud. Consta de soterranis, on hi ha les moles, el primer pis, on hi ha el portal d'accés, i uns porxos a la part superior que serveixen de graner. En aquest pis hi ha diverses obertures rectangulars als murs laterals.

És construït amb pedra blavosa unida amb morter de calç fins al primer pis, la resta és de tàpia arrebossada.

L'estat de conservació és regular, ja que ha perdut les seves funcions i serveis com a magatzem.

El molí de Llobet, la història del qual va unida a la del mas homònim, i com aquest es degué construir a les darreries del segle XIX o principis del XX.

La història del Llobet prové però, de més antic i es troba documentat des del segle XVI, al fogatge de la parròquia i fora murs de la ciutat de Vic de l'any 1553 es troba registrat el Mas Llobet.

Les dades relatives a la Masia ens diuen que presenta dos cossos de planta rectangular que consten de planta baixa, dos pisos i golfes. Tots dos estan orientats a llevant i amb el carener perpendicular a la façana.

Uneix els dos cossos una torre, quadrada, coberta a quatre vessants, amb un terradet a nivell del quart pis. A ponent hi ha tres portals a la planta, tres finestres al primer pis, tres finestres a cada cos lateral i un òcul al tram que uneix les dues edificacions. En aquest lloc hi ha un pont penjat que comunica amb l'ermita i el molí.

És construïda amb maó cuit, els escaires i obertures són de pedra blavosa, picada i unida amb morter de calç i arrebossada al damunt.

L'estat de conservació és regular, donat que es troba mig abandonat.

Les dades del Catàleg de béns protegits del terme municipal de Vic_ VOLUM 1, no aporten cap informació d’interès :
https://www.vic.cat/viure-a-vic/urbanisme/planejament/planejament-aprovat/pla-dordenacio-urbanistica-municipal-poum/documentacio-escrita/cataleg-de-bens-protegits/CATALEG-BENS-PROTEGITS_VOLUM-01_TEXT-REFOS_VIC.pdf

M’adreçaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) per demanar dades de l’advocació de la Capella, i si les tenen imatges del seu interior.

Rebia un parell de fotografies des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de la Capella del Moli del Llobet, de Vic, comarca d’Osona, datades el 8-XII-1982, em diuen que la capella estava sense culte l’any 1982, i que havia tingut com advocació la Mare de Déu del Roser.

Faig extensiva aquesta petició a tots els vigatans, i ‘ urbi et orbe’ a qualsevol persona i/o entitat, pregant-los que ens facin arribar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA. ALBINYANA. PENEDÈS JUSSÀ.

Pujàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua d’Albinyana, situada en un pla prop del cim de la Serra del Quadrell, construïda damunt la roca. L'ermita és de nau única amb volta de canó i absis recte. Del conjunt destaca l'espadanya d'un sol cos que s'aixecà aprofitant una gran penya. L'exterior de l'ermita està reforçada per dos contraforts, i està il•luminada per petites espitlleres. Una escalinata mena cap a la porta d'accés. A l'interior hi havia un altar barroc del segle XVIII.

Les primeres notícies documentals que es tenen de l'ermita i dels ermitans que ocuparen la casa annexa daten del segle XVIII. La primera referència a l'ermita data de l'any 1714, el primer ermità està documentat l'any 1739, i fou Josep Ferrer, i el retaule es va fer l'any 1737 per l'artista Josep Masalva d'Igualada i sota encàrrec del rector Fèlix Mayner. Documents anteriors esmenten una "torre enderrocada" que deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell i que va ser aprofitada com a campanar en construir la capella.
http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/63781/92212

Llegia que al mes de juliol de l'any 1936, i com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, a la placeta del davant de l'ermita es van cremar els estris i ornaments que contenia, entre els que hi havia l'altar barroc, i es va abandonar la casa de l'ermità.

Som un poble d’excessos, això ens portava perdre la guerra i a patir una llarguíssima dictadura, ara sembla que volem tornar a repetir l’experiència,oi?.

Li deixava a Sant Antoni de Pàdua la meva pregaria perquè la presenti davant de l’Altíssim, Senyor, allibera el meu poble!!!!

ESGLÉSIA DE SANT JORDI DE LLOBERES. GAIÀ. BAGES. CATALUNYA

Tenia ocasió de contemplar l’interior de l’església el dilluns 9.11.2015 en companyia del Joan Escoda i Prats.

Llegia a patrimoni Gencat ; església d'una nau, de petites dimensions i amb volta lleugerament apuntada, un petit absis orientat a llevant corona l'església i un petit campanar d'època posterior substitueix l'original. La portada d'entrada, a migdia, està formada per blocs de carreus ben treballats.

L'església de Sant Jordi de Lloberes existia l'any 1053 com una tinença de l'església veïna de Sant Amanç de Pedros. Prop d'ella, el mas Sant Jordi surt també esmentat a la documentació d'aquesta època. Posteriorment, al segle XIII l'església fou modificada seguint la tradició romànica.

L’església patia les conseqüències de la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, essent restaurada a mitjans del segle XX.

No trobava cap dada de l’autor de les majòliques de Sant Jordi, i la Verge de Montserrat, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

És la Capella del Soler de Lloberes, visible des d’aquesta alçada.