dilluns, 21 de desembre del 2015

CA L’ANDROFEU. VILASSAR DE MAR. EL MARESME

El Museu de la Marina - Museu Municipal de Vilassar de Mar havia estat ubicat en una masia modernista de Vilassar de Mar (Maresme) construïda l’any 1902 per l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872 - Barcelona, 1928) i coneguda com la Sénia del Rellotge i/o Ca l'Androfeu. Era una de les dues seccions del Museu Municipal de Vilassar de Mar, juntament amb el Museu Monjo.



La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici civil aïllat i situat en una zona no urbanitzada. Consta de planta baixa i pis amb el cos central més elevat. Aquest últim està cobert per una teulada amb el carener perpendicular a la façana, i els cossos laterals amb el carener paral•lel. L'interès de l'edifici recau fonamentalment en la façana que separa les dues plantes del conjunt per una franja de rajoles i una balconada central. Les obertures presenten llindes d'una sola peça, esglaonades i triangulars, molt freqüents en l'arquitectura d'inicis de segle XX. El més característic és el que dóna nom a la casa: el rellotge situat a la part superior del cos central i profusament decorat, emmarcat per dos quadrats que formen una estrella i cinc figuretes nues esculpides representant actituds diverses.

http://museusmaritims.mmb.cat/membres-de-la-xarxa/museu-de-la-marina-de-vilassar.html

https://premianoticies.wordpress.com/2013/11/14/lajuntament-de-vilassar-de-mar-fa-efectiu-lacomiadament-de-la-directora-del-museu-de-la-marina-llum-torrents/

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/693333-vilassar-de-mar-acomiada-la-directora-del-museu-de-la-marina.html

Ens agradarà tenir noticia de com evoluciona aquest contenciós a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 20 de desembre del 2015

ESGLÈSIA DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL. SESPERXES. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA

Retratava al Josep Olivé Escarré  ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès , 6 de maig de 2019 ) davant l’església de Sant Miquel Sesperxes, sufragània de Sant Martí de Centelles.


La descripció tècnica ens diu; temple d'una sola nau amb voltes i cúpula d'obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. La tècnica constructiva utilitzada en aquesta església està formada per murs de carreus de petites dimensions de pedra local i bastament lligats amb morter de calç i un arrebossat a sobre. La factura dels murs apareix rematada per carreus de dimensions lleugerament més grans que es situen a les cantonades amb certa funció ornamental. La coberta segueix l'estructura tradicional a doble vessant amb teula aràbiga i el carener perpendicular a la façana. En aquest punt s'hi troba ubicat un campanar d'espadanya acabat amb punta i amb espai per dues campanes. Aquest campanar es troba cobert a ambdues bandes per teula aràbiga i les obertures per les campanes estan acabades amb obra. A la façana principal, orientada a l'oest, s'hi troba centrada una porta rectangular acabada amb una llinda de pedra local ben treballada i una obertura en roseta allargada per la seva part inferior passant a una obertura triangular en forma de ferradura. Les dues capelles laterals es troben adossades a la nau única i tot i que segueixen la mateixa tècnica constructiva que la resta del temple presenten dues petites obertures rectangulars a l'extrem superior de l'estructura que també apareix coberta amb teula aràbiga. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08224

Tornàvem de la nostra visita a Sant Pere de Bertí i a les restes monumentals del Castell de Clascar o de Bertí, i malgrat la solitud d’aquest indret, teníem la sensació de trobar-nos en zona ‘civilitzada’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

El Jordi Contijoch Boada, havia aconseguit retratar-ne l’interior.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34164

Quan al topònim, Sesperxes  no és estrany el nom en si, car en les arbredes del Pla de la Garga , abunden/abundaven ,  les perxades, troncs d'arbres flexibles  (joves verns o freixes). Ses és el plural de l'article salat Sa. 

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38738

  El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que l'Arcàngel Sant Miquel  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 

 

dissabte, 19 de desembre del 2015

EDIFICI DE L'AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE VALLGORGUINA. VALLÈS ORIENTAL

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

M’aturava a retratar l’edifici de la Casa de la Vila a Vallgorguina a la comarca del Vallès oriental, té l’estructura clàssica, porta central per accedir a l’Ajuntament i portes laterals per a nens i nenes – en aquella època l’educació era segregada -. No trobava cap dada d’aquest edifici, quan es va fer, qui en va ser l’autor,... sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.vallgorguina.cat/recursos-compartits/arxius/bens1.pdf


La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 18 de desembre del 2015

CASTELL D'ALTAFULLA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que el Castell d'Altafulla, està situat a la part més alta de la població, concretament a Plaça de l' Església, s/n. És un edifici de planta poligonal, d'on sobresurten torres quadrades d'angle, a manera de cossos defensius. De fet, la important presència d'elements constructius de caràcter defensiu, façanes coronades per merlets de secció triangular i amb espitllera central, garites als angles de façana i matacans sobre portes, confereixen a tot el conjunt un remarcable aspecte fortificat. Al centre de l'edificació trobem un pati interior central amb una magnífica galeria renaixentista sobre del mateix. Una de les primeres mencions documentals del castell d'Altafulla data del 13 de gener de 1060, on figura esmentat com a afrontació territorial en una donació dels Comtes de Barcelona. Tot i això, actualment és difícil apreciar si conserva elements arquitectònics d'època romànica, ja que ha sofert nombroses modificacions al llarg del temps.


El castell d’Altafulla apareix esmentat per primer cop l’any 1059. Va pertànyer a la família Requesens des del començament del segle XIV fins al 1472, quan va ser adquirit per Pere de Castellet. A mitjan segle XVII, el 1673-1674 el castell fou restaurat quan va ser adquirit per Francesc de Montserrat, , primer marquès de Tamarit, els descendents del qual n'han mantingut la propietat durant els segles següents.


Posteriorment, els efectes de les guerres carlines i la guerra civil han obligat als seus propietaris a efectuar noves reformes, adquirint la forma actual. En les darreres reformes, s'enderrocà una casa adossada a la façana principal i es tancà el jardí amb un mur, un reixat a la porta, entre dues torres cilíndriques. L'estat de l'edificació original és, doncs, difícil de precisar degut a les successives i profundes reformes que aquesta ha sofert. L'any 2000 s'excavaren tres rases a la Plaça de l'Església i a la Plaça de Sant Antoni per tal de confirmar l'existència d'un fossar davant del Castell. També s'excavaren dues sitges localitzades a la primera plaça i va documentar-se un retall al subsòl geològic de planta rectangular. D'aquesta manera, es van excavar tres cates a l'interior del fossar: una a la Plaça de l'Església, just coincidint amb el baixant més pròxim a l'estructura que uneix el castell amb l'església; la segona també a la Plaça de l'Església, just davant de la rampa que dóna accés actualment al castell; i la darrera just davant de la plaça de Sant Antoni. El resultat de la intervenció va permetre documentar tot el perímetre del fossar, excavat a la roca, en aquest sector del castell. La seqüència estratigràfica conservada a les cales mostra una potència de 3 metres de fondària per una amplada aproximada d'entre 4,20 i 3,86 metres. Igualment es va poder constatar que el castell està construït cimentant directament sobre la roca natural, distant entre 40 i 50 cm del retall del fossar, i que el seu sòcol està format per carreus de pedres del tipus Mèdol.

Pel que fa a la datació d'aquesta estructura, no es va poder establir el moment de la seva construcció. Tot i que possiblement tingui un origen medieval, únicament pot dir-se que va ser excavat a la roca en un moment anterior al de la seva amortització per l'abocament de terra i deixalles, datat per la intervenció arqueològica al segle XVII. Les dues sitges, molt properes l'una de l'altra, es trobaven a la Plaça de l'Església, davant de la rampa que dóna accés al castell.

Ambdues estaven escapçades i el diàmetre màxim conservat en els dos casos oscil•lava entre 1,60 i 1,70 metres, mentre que la seva fondària era en un cas d'1,20 metres i en l'altre de 0,75 metres. Si bé no es pot datar el moment de construcció d'aquestes estructures, la seva colmatació, a partir de les ceràmiques recuperades (reflexos metàl•lics, ceràmica blanca i blava catalana), es situaria en un moment indeterminat dels segles XVI o XVII. Finalment, el retall de planta rectangular (1,64 metres x 1,30 mmeres x 1,25) no va proporcionar cap material arqueològic, fet que impedeix la seva datació i no permet indicar la seva funcionalitat. Després de la intervenció arqueològica es repavimentà la plaça de l'Església, respectant part dels elements comentats anteriorment. D'aquesta manera, actualment és possible distingir el traçat del fossar en el seu pas per l'esmentada plaça, quedant marcat per un enllosat diferent. Així mateix, una de les sitges ha quedat a la vista, protegida per una reixa.

Ens agradarà tenir noticia de l’advocació que tenia la capella del Castell dels Tamarit, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 17 de desembre del 2015

ESCOLES DE SANT CLIMENT D' AMER. LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a :
https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=6&pos=57

L'any 1931 Josep Esteve Corredor (Girona 3 de febrer de 1896-16 de juny de 1965), presenta un primer projecte per les escoles de Sant Climent. L'any següent modifica el projecte i construeix l'edifici.

L'edifici ha estat rehabilitat i convertit en quatre habitatges unifamiliars.

La descripció tècnica ens diu ; Escola de planta baixa organitzat en dos cossos, un destinat a escola i l'altre a habitatge pel mestre. El conjunt està coberta amb teulada a doble vessant i presenta grans obertures rectangulars.



Està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Esperem que s'acompleixin les previsions d'Alexandre Deulofeu i Torres (La Armentera, Girona, 1903 - Figueras, 1978) el jou del REINO DE ESPAÑA és del tot insuportable. 

 La preocupació per la història, el patrimoni,.., bàsicament és pròpia dels aborígens - qui perd els orígens perd la identitat - , als nouvinguts en la seva majoria els és indiferent  i àdhuc en els col·lectius més radicals els molesta.  Doncs que es fotin, oi?


Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...


Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

dimecres, 16 de desembre del 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré   ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6  de maig de 2019 ( , davant la façana de l’església parroquial de Vilanova de la Muga, advocada a Sant Eulàlia, tancada amb pany i forrellat el dia de la nostra visita.


La descripció de patrimoni Gencat en explica que està situada al centre del poble, a davant del riu Muga. És un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma.


La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de punt rodó i la volta de l'ansis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera. A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la finestra. A l'esquerra de l'ansis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral.


Fotografia.Albert Martínez – ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - , cal eradicar  aquest mal costum, de citar a  “ la manera castellana “, oi?. 

A l'interior de l'església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes, esculpides en baix relleu.

També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.

M’expliquen que les escoles dels nens estaven a la mateixa plaça, i que foren enderrocades; a Catalunya amb els ‘amics que té no li calen enemics, oi ?. Ens agradarà rebre imatges d'aquell edifici escolar a l'email castellardiari@gmail.com 

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que Santa Eulàlia, elevi a l'Altíssim la nostra pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!

dimarts, 15 de desembre del 2015

AJUNTAMENT I ESCOLES DE CABRERA. EL MARESME

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) va ser l’autor del projecte de l’edifici de l’Ajuntament i les Escoles Públiques de Cabrera de Mar, que s’aixecava entre els anys 1928 i 1930.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; edifici de tres cossos. El cos central, més elevat, té teulada a dues vessants i un rellotge al centre de la part superior de cadascuna de les façanes principals. En aquest cos, dividit en tres plantes, baixos i dos pisos, hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. Una porxada amb tres arcades dóna accés a la planta baixa. A ambdós cossos laterals, d'una sola planta, hi ha els locals de les Escoles Municipals.



Les fotografies en blanc i negre son de J.Subirachs

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la major de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics de TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...