dilluns, 28 de desembre del 2015

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CASTELL DE CLASCAR O DE BERTI. SANT QUIRZE DE SAFAJA. MOIANÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré a l’escala d’ accés d’aquesta capella inspirada en un templet romà, que està actualment en estat d’absoluta ruïna, i que no conserva cap de les seves columnes, que han estat robades degut a l'abandonament de la zona a les darreres dècades.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta circular situada damunt d'un pòdium, amb un sol accés. El sòcol és de pedra i al seu damunt té una barana on encara queden restes de la base d'alguna columna, pel terra hi ha restes de les columnes estriades i part de l'entaulament.

Antigament tenia capitells de marbre que han desaparegut.


El Josep Salvany Blanch ( Martorell, 1866 + Barcelona 1929), en recollia una imatge l’any 1917. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

L'edifici és de maó recobert simulant carreus. Estava cobert per rajoles vidriades.

La porta d'entrada està coronada per un frontó i les restes del paviment indiquen que era de tipus romanitzat.

A les parets interiors per arreu hi ha signatures del malfactors.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten un parell d’imatges :


Exterior 20-IV-1958


Interior 16-IV-1985

De la Capella del Sant Crist del Clascar, a Bertí (Sant Quirze Safaja), aleshores Vallès Oriental, i ara, comarca del Moianès.

En la imatge de fa 57 anys encara que malmès l’edifici es conservava, en la que té només 30 anys, advertim la mateixa degradació que veiem aquest any 2015.


Algú haurà de respondré de tanta destrucció gratuïta del patrimoni històric de Catalunya.

diumenge, 27 de desembre del 2015

RESIDÈNCIA PER A LA GENT GRAN TORIBI DURAN GARRIGOLES. CASTELLÓ D’EMPURIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de la residència per a la gent gran Toribi Duran Garrigoles, que està situada al mig d’un solar de grans dimensions de 14.400 m2.


Llegia a la pàgina web de l’Ajuntament, que fou construït l’any 1898 per l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931) en un estil que es qualifica com ‘modernista rural’ , de planta en creu grega amb ales en forma de T. La seva existència es deu a una disposició testamentària de l’il•lustre patrici Toribi Duran Garrigoles (Castelló d'Empúries,l’Empordà sobirà , 1814–Barcelona, 1888) , fill de Castelló Empúries. Els hereus, acomplint les instruccions rebudes, un cop construït l’edifici l’entregaren, degudament equipat, a una junta que l’havia de regir, segons el reglament establert. La fundació fou declarada de beneficència particular i estava al servei de malalts i vells fins l’any 1936, gràcies a les rendes del capital que el mateix fundador diposità en valors de l’Estat per al seu manteniment, 450.000 pessetes nominals.

L’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou l’inici de la davallada de la fundació.

la capella, de la que no trobava enlloc l’advocació que tenia, fou utilitzada com a caserna militar i també com seu de la CNT; ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ).

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin), en el que adjunten un parell d’imatges :


Exterior 13-VII-1969


Interior 19-V-1974

De la Capella de la Sagrada Família, de l’ Asil de les Germanes Josefines de la Caritat, a Castelló d'Empúries, Alt Empordà

L’edifici es va habilitar com a centre de refugiats, més tard com a hospital de sang i finalment des de 1939 a 1947 com a caserna d’artilleria, on estaven allotjats prop d’un miler de soldats.


L’any 1947 l’edifici estava en un estat lamentable, sense cap comunitat religiosa que en tingués cura; amb col•lectes populars s’aixecà novament, i una comunitat de religioses se’n feu càrrec fins l’any 1969. L’encariment de la vida, la fallida de vocacions i altres motius portà la junta a plantejar la conveniència de tancar-lo definitivament, encara però, va funcionar de la forma que es podia fins el 1979, any en què deixà de funcionar definitivament.

Des de feia temps es volia recuperar l’edifici pel seu relatiu valor arquitectònic i per la necessitat de places assistencials que tenia el municipi i la comarca.

L’any 1999 Ajuntament actualitzà els estatuts de la fundació Hospital Toribi Duran i s’hi incorpora com a membre de ple dret amb les vicepresidències 1a i 3a, tot conservant el Bisbe la presidència.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries signà també un conveni amb la fundació per tirar endavant les obres de rehabilitació.

Un cop rehabilitat l’edifici l’Ajuntament gestionà aquest equipament mitjançant la fundació privada Hospital de Santa Llúcia, del qual es van actualitzat els estatuts. Aquesta fundació data de l’any 1252 i el 1862 passà a anomenar-se Hospital particular, passant el patronat a l’Ajuntament de Castelló.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dissabte, 26 de desembre del 2015

EL CLASCAR DE BERTÍ. SANT QUIRZE DE SAFAFA. EL MOIANÈS

L’enciclopèdia Catalana ens diu del Clascar, ; segurament és l’antic castell de Bertí citat l’any 978. El casal actual, abandonat, fou edificat pels seus últims propietaris, els Almirall, que deixaren l’obra inacabada; conserva el mas antic i, al seu costat, un nou edifici amb una torre amb finestrals gòtics i elements importats de fora. També fou importada una capelleta rodona, dedicada al Sant Crist, situada en un bosc d’alzines darrere el mas i casal, ara en ruïnes com tot el conjunt.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; l'edifici actual és fruit de la reforma que es va realitzar a principis del segle XX a l'antiga masia.


D'aquesta encara en podem veure l'estructura formada per tres crugies paral•leles, planta baixa, pis i coberta a dues vessants. S'hi van afegir tres cossos laterals, el de la dreta sobresurt més i a la banda de darrera té una torre de planta circular amb corsera. Hi ha alguns elements gòtics (finestres, impostes d'arc, etc.) i d'altres que imiten la tipologia romànica i la gòtica, així com elements arabitzants. El cos de la dreta està coronat per merlets.

Havia existit el projecte de convertir-lo en un hotel, però no es portà a terme.

Actualment es troba en estat ruïnós i molts elements han desaparegut.

En relació a la capella del Sant Crist llegia; la masia es va reformar l'any 1925 i es va convertir en un fantasiós castell. D'aquesta etapa data la construcció de la capelleta que, segons Dalmau ( es refereix a Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969)? ) , va ser "transportada pedra a pedra des d'un altre indret", encara que no s'han trobat referències que demostrin aquesta informació. Aquest edifici està inspirat en un templet romà. Actualment no conserva les seves columnes, que han estat robades degut a l'abandonament de la zona a les darreres dècades.


Més enllà del cognom Almirall de la família que endegava la reforma, i sembla que no podia concloure-la, cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, autors d’aquests edificis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com el nom i cognoms complerts del promotor i els llocs i dates de naixement i traspàs, dades com aquestes son les que atorguen el qualificatiu de ‘nació civilitzada’.


El Josep Olivé Escarré, literalment flipava en colors.

divendres, 25 de desembre del 2015

ESGLÉSIA DE LA TRINITAT DE LA TOR. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ. CATALUNYA

Li havia demanat al Joan Escoda Prats que localitzes les restes de l’ església de la Trinitat de la Tor, i el dilluns 9.11.2015 ens hi arribàvem; es troba situada a uns 40 metres a llevant de la masia de la Tor vella, en la vessant del turó, prop d'un important desnivell.

La descripció tècnica ens diu que es tracta d'una església romànica, formada per una única nau, que és rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera que, atesa a la poca alçada de la nau, arriba a ser tant alt com aquesta. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats disposats en filades regulars.


Antigament la nau estava coberta amb volta de canó feta amb pedra però actualment la teulada està esfondrada i les restes que en queden denoten que últimament l'edifici havia estat aixoplugat amb un embigat.



La part exterior de l'absis està ornamentat amb una motllura a la part superior. Al centre de l'absis s'hi obria una finestra de doble esqueixada, pràcticament derruïda ja que el mur exterior de l'absis es troba parcialment escrostonat, amb les filades de pedra despreses de la paret. A la façana sud s'hi obre una fina finestra a mode d'espitllera de doble esqueixada coronada amb arc de mig punt, i a la façana oest, hi ha la porta principal d'accés, d'arc de mig punt adovellada. A l'interior de l'absis, una cornisa marca l'arrencada de la volta de quart d'esfera.


Advertia que la natura davant la greu omissió dels poders públics improvisava uns puntals per impedir l’esfondrament total.


Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) d’aquesta esglesiola amb l’esperança de poder veure-la abans del seu actual estat d’incúria i abandó.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) un parell de fotografíes de la capella de la Santíssima Trinitat de Cal Tor, al terme de Santa Maria de Merlès, a la comarca del Berguedà


Exterior 5-VI-1960


Interior 15-VIII-1981

En ambdós imatges queda clar que l’edifici no tenia ja en aquelles dates activitat religiosa.


El Dogma de la Trinitat fou aprovat en el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea de Bitínia, una ciutat de l'Àsia Menor.

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la Terra, de totes les coses visibles i invisibles.

I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles.

Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada.

El qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació davallà del cel.

I, per obra de l'Esperit Sant, s'encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se'n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.

I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.

Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.

I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.

Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.

I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.



Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

dijous, 24 de desembre del 2015

ESGLÉSIA I CONVENT DE SANTA CATERINA. VIC. OSONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.


Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.


Llegia a patrimoni Gencat del Convent i Col•legi de Santa Caterina de Vic; conjunt d'edificis de planta baixa, tres pisos i golfes, construït al 1889 pel mestre d’obres Marià Callís. Totes les façanes del conjunt són planes i exceptuant la façana del carrer de Gibraltar, marcant clarament els eixos de composició verticals. Les obertures presenten gradació de proporcions amb l'alçada i les diferents plantes es distingeixen acusant els forjats. Les golfes es distingeixen en façana introduint unes obertures cegues continues que són amb arcs de mig punt en totes les façanes excepte a la façana de la plaça de la Catedral, que són rectangulars.



En general, el conjunt presenta dues unitats compositives molt diferenciades; el cos d'edifici al carrer de la Ramada i el que dóna a la plaça de la Catedral que introdueix una balconada a la planta primera.

L'església és molt petita i d'una sola nau.


El 1922 es va duu a terme la remodelació de la façana de la plaça de la Catedral, corresponent a l'entrada del col•legi.


L'edifici es remata amb un ràfec amb cornisa que vol ser més important en l'última part construïda l'any 1953, per l'arquitecte Manuel Gausa 
Raspall (1892-1976), pel carrer de Sant Antoni Maria Claret.


Marià Callís Colell mestre d'obres 1889


Bernat Callís i Marquet Vic, Osona, 1879 — Vic, Osona, 1946) arquitecte 1922


Manuel Gausa  Raspall
(1892-1976)  arquitecte 1953


Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.


Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .


L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.


No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.


Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts


Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts


És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.


Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista. Esperem les vostres imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 


Catalunya us estarà eternament agraïda.


Continuarem ,...

dimecres, 23 de desembre del 2015

CASTELL DE FERRAN. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava des de diversos llocs el castell de Ferran, llegia que és un conjunt d'origen medieval, que tindria el seu origen en una torre de defensa, documentada d'ençà de l’any 1197 fruit d'una donació testamentària en que Guillem de Granada deixa el castell de Ferran, junt amb el de La Granada, al seu nebot Berenguer de Castellet.



L'edifici visible en l'actualitat és fruit de reformes recents. El conjunt està delimitat per una muralla amb torres que protegeix un pati i diverses estances.

El conjunt destaca, a primera vista, per la muralla afaçanada a la plaça principal, on trobem un arc apuntat sobre el qual es troben diverses espitlleres. Altres elements a destacar de la muralla és una torre quadrangular emmerletada i un torricó. En la façana oriental es conserva un matacà, i altres elements a destacar són algunes finestres geminades amb arquets trilobulats i altres finestres gòtiques.

El cos central està format per dues plantes, amb portal de mig punt i un balcó amb trencaaigües i medalló central en el primer pis. També hem de destacar diverses gàrgoles zoomorfes, visibles en la façana.

Hi ha diverses finestres coronelles de tradició gòtica i altres de renaixentistes, de tipus mixtilini, amb l'escut dels marquesos de Tamarit, propietaris del lloc a partir del segle XVII.


Mentre recollia imatges entrava al recinte un vehicle per la porta que dona a la Plaça.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

dimarts, 22 de desembre del 2015

COL•LEGI I ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DELS ESCOLAPIS DE GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Els escolapis han fet en aquest sentit una gran tasca :
http://laplega.blogspot.com.es/

Us deixo un enllaç amb dades històriques :
http://laplega.blogspot.com.es/2010/10/lescola-pia-de-granollers.html


Visitava aquesta escola en acabar el servei militar obligatori, volia saludar al Pare Joan Zanuy Marimón, per als que l’havíem tractat en la nostra infantessa només ‘ Pare Joan’; recordo que el conserge em deia que el Director estava molt atrafegat, i que hauria de demanar hora de visita, li vaig demanar que li fes saber que l’havia vingut a veure, i li vaig dir el meu cognom ‘Mora’, xerraven cordialment més de mitja hora, recordo que m’explicava com enyorava el seu treball de mestre, l’any 1982 va ser Director de l’escola Pia de Sabadell, i l’any 2003 lliurava la seva ànima al Senyor a l’illa de Cuba, on l’havia portat la seva vocació escolàpia.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, ja fent-nos arribar les vostres aportacions i imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , ja publicant-los directament a : https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/

Catalunya us en deurà una.