IN MEMORIAM DE SANT JAUME DEL ROMEU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Gurb conserva encara un vast patrimoni històric i/o artístic que intentàvem visitar/retratar, per documentar tots els edificis religiosos de la confessió catòlica del terme.

Les indicacions per anar a la capella de Sant Jaume del Romeu, al terme de Gurb, comarca d’Osona, ens diuen que s’hi accedeix fent un recorregut de 3600 metres per pista asfaltada des de la carretera N-152a, punt quilomètric 68'400. La referència ‘ punt quilomètric’ quan la major part de la via discorre per un nucli urbà no és gaire útil, quasi a l’alçada de l’ Esperança hi ha el punt quilomètric 69; l’absència de rètols indicadors tampoc ajuda, i el desconeixement/desinterès d’una bona part de la ciutadania pel que fa als edificis religiosos, ens feia seguir el nostre ‘instint ‘ que ens portava fins a la inaccessible masia del Romeu; la capella de Sant Jaume està situada uns metres a l'oest de la masia, als peus de la vessant sud del turó de la Creu de Gurb, des de l’exterior n’obtenia una vista parcial .

Ens agradaria rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La casa i la capella van rebre el sobrenom del Romeu, ja que hi havia el costum d'enviar un romeu, o emissari del terme, a Sant Jaume de Galícia en motiu de grans adversitats com pestes o grans sequeres. Això succeïa en una època en que de forma admirativa corria aquesta brama “ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià “. En el món d’avui en que des de les administracions NO ES RECOLZA l’activitat agrícola, no sabria dir-vos si de tot allò, encara en queda alguna cosa.

La tradició ‘recuperada’ es fa avui des de la capella de sant Roc, que es troba situada en un pla elevat situat enmig d'una zona boscosa a mig camí entre les masies del Saits i del Puig, quedant al sud-oest de la primera i al nord de la segona. A 950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350

https://www.gurb.cat/index.php?tipus=5&id=2329

http://www.joanarimanyjuventeny.cat/devocions-populars/la-tradicio-recuperada-del-pelegri-de-gurb/

El Mapa de Patrimoni ens diu que de Sant Jaume del Romeu és una petita església d'una nau, planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb una creu de ferro al capdamunt. Els murs són de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i a la façana principal es troba arrebossat. L'absis es troba orientat al nord-oest, és carrat i lleugerament arrodonit als dos extrems, amb la peculiaritat que la teulada no segueix el lleuger arrodoniment i acaba en angle recte formant als extrems ràfecs de gran volada. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal emmarcat amb pedra motllurada i llinda monolítica d'arc rebaixat. A la llinda hi ha la data de 1779 inscrita amb una creu decorada a mode de custòdia intercalada. Els batents del portal són metàl·lics i decorats amb motius religiosos, en un hi ha l'anagrama JHS i una creu i en l'altre el símbol del cor de Maria. Sobre el portal hi ha un òcul circular emmarcat amb cinc monòlits de pedra motllurada. Aquesta façana es troba arrebossada respectant l'emmarcament de les dues obertures i les cantonades, i amb un senzill esgrafiat que consisteix en cinc marcs distribuïts al voltant de l'òcul. Les façanes sud-oest i nord-oest, on es troba l'absis, no contenen cap obertura i la façana nord-est té adossada la masia del Romeu i un petit cos amb teulada d'una vessant i una finestra circular emmarcada amb pedra treballada. Davant la façana principal hi ha un mur de pedra que delimita un espai pla i una rampa que permet l'accés a l'església.

Havia documentat les escoles de Sant Cristòfol de Vespella i Sant Julià Sassorba, i desespero ja de tenir confirmació des de l’Ajuntament de Gurb, que ambdues comparteixen el model que dissenyava l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (Lleida, 15 de maig de 1889 – Barcelona, 14 de juliol de 1968) per la Mancomunitat de Catalunya, i que es materialitzava en primer lloc a l’escola pública de la Masó , al Camp sobirà de Tarragona.

Idèntic desconeixement constatava per l’escola de Gurb, situada a 10 metres de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2'650, i per l’escola de Granollers de la PlanA que s'aixecava l'any 1927, i era clausurada definitivament l'any 1979.

Per la intercessió de Sant Jaume, injustament abduït per l'extrema dreta,  i àdhuc  esdevingut patró del narcotràfic ,  feia arribar a la Altíssim la meva sempiterna pregaria, Senyor ; allibera el eu poble !!!!

EL PATRIMONI ‘INDOCUMENTAT’ DE CATALUNYA, AIGUAFREDA I SANT FELIU DE CODINES COM EXEMPLE. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA.

Començàvem el coneixercatalunya quan el ‘senyor’ Blogger oferia urbi et orbe l’ús gratuït de la seva tecnologia. Des de que tinc memòria però, m’ha interessat saber la història de totes les coses que he anat veient /trobant, ja siguin edificis, castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, ..., ja arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans ..., tot, tot, diria que sortosament m’ha cridat l’atenció.

No hi ha dades accessibles de tot, sovint en alguna biblioteca sojorna una excel·lent monografia, en la que s’explica fil per randa la història de castells, masies, esglésies, cases pairals, edificis modernistes, edificis escolars, ponts, arbres o arbredes, fonts, coves, muntanyes, valls, rius, pantans,...; la frase ‘tot està a internet ‘ és més falsa que la pretesa vocació ‘democràtica’ d’una bona part dels partits polítics del REINO DE ESPAÑA.

Tant a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Trobareu una bona part de que hem anat fent al llarg el temps, i en l’àmbit específic dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, on encara intuïm que n’hi ha més de 2000 per documentar vegeu : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Avui, com el primer dia, necessitem l’ajuda de tothom, des de la ciutadania conscienciada – escassa dissortadament – fins a les associacions, arxius, fundacions,.., que tenen com a finalitat vetllar per protegir i/o divulgar el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

Així com el moviment es demostra caminant, us deixo un parell d’exemples del que voldríem documentar :

Casa. Aiguafreda.

Casa. Sant Feliu de Codines

Ens agradaria saber – per poder explicar-vos-ho – qui va ser el promotor d’aquests edificis, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., i les mateixes dades de l’autor, ja sigui mestre d’obres, arquitecte, enginyer,..., sempre caiem en el parany de que FORA, tot o fan millor , us avanço que al REINO DE ESPAÑA, les coses encara estan pitjor, i en bona part d’Europa, desprès dels conflictes de 1914-1918, i 1939-1945, la majoria de països ens tenen com exemple.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, i per salvar la història per als vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,..

Catalunya us ho agrairà .

Antonio Mora Vergés

CAPELLA DE SANTA CREU DE LA CODINA. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

No trobava l’accés a La capella de la Santa Creu de la Codina que es troba adossada a la façana nord de la Codina, als peus d'un serrat allargat que delimita el terme municipal.

Es tracta d'una petita capella amb planta de creu llatina orientada al nord, amb murs arrebossats i teulada de doble vessant tot i que la part central, més alta, té una teulada de quatre vessants coronada amb una creu. L'església conté cinc obertures, quatre de les quals són finestres petites d'arc de mig punt col·locades simètricament a banda i banda de la nau i del creuer. L'obertura restant és una porta a l'extrem sud de la façana oest, emmarcada amb pedra treballada i amb una llinda doble. En la llinda inferior hi ha la inscripció "Capella de la Santa Creu Any 1852" amb una creu intercalada, i en la superior la inscripció "Reconstruïda en la festa del 1er centenari". En la masoveria de la Codina, ubicada uns metres al sud-est de l'església hi ha un petit campanar habilitat entre dues xemeneies de manera que la campana es poc visible però manipulable des de l'interior de l'edifici.

Com Sant Miquel el Soler és de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, i a priori té un accés senzill. Emplaçament: A 1100 metres per pista asfaltada i camí rural de la carretera BV-4602, punt quilomètric 1'750.

Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.

De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.

Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

L’AFEGIT DE L’AREGALL ON ESTÀ SITUADA LA CAPELLA DE SANT TOMAS ÉS DEL SEGLE XX. AIGUAFREDA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Hi ha un exercici d’extrema dificultat quan vols fer recerca històrica, i és el de mirar alhora les coses tal com son, i intuir com eren. I sobretot, sobretot, comparar i valorar les fonts que en donen informació.

En relació a la capella de Sant Tomàs de l’Aregall, ponderant TOTA la informació acabava atorgant més credibilitat a la Carola Duran Tort, que a les fonts escrites, m’explicaré :

El Mapa de Patrimoni d’Aiguafreda ens diu ; Sant Tomàs de l'Aragall és una capella construïda al segle XVIII dins el recinte que tanca el mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Està clar que fa referència a l’edifici que retratava en la meva visita.

Patrimoni Gencat al seu torn ens diu que la primera notícia documentada que es té del mas Aragall és del segle XVII, amb tot i que probablement ja existia anteriorment. La casa actual es construeix a principis del segle XVII, com ens informen les inscripcions de les llindes i queda palès en la tipologia de la casa. Actualment està molt reconstruït (1962), respectant la tipologia. NO fa esment de la capella.

La Carola Duran Tort, publicava un dibuix datat l’any 1946 fet per una tieta seva, i em deixava aquest comentari; al dibuix no apareix la muralla amb espitlleres que sí apareix a la fotografia. Jo continuo creient que la capella és una creació moderna ja que en les visites pastorals dels segles XVI al XIX només apareixen l’església matriu de Sant Martí (Aiguafreda de Dalt) i les dependents de Sant Salvador (Avencó), Sant Miquel de Canyelles (Avencó), La Immaculada Concepció (Avui església parroquial) i Santa Madrona (Perafita)en el terme de Seva.

Item més, quan era una simple masia. Comprada per Tomàs Pou, en una visita on el propietari ens la va ensenyar , recordo que va dir que havia fet construir l'oratori, a dins de l'edifici no com a edifici independent.

La conclusió sembla obvia, la capella té l'advocació de Sant Tomàs, en honor del propietari.

Rebia un email de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic en el que Dani Font Montanyà (Torelló, 1968), em deia;

Benvolgut Sr Mora,

En la documentació que guardem al bisbat, aquesta capella no apareix.

En tenim constància gràcies a l'Inventari d'Esglésies de l'Arxiu Gavin.

Nosaltres la tenim inventariada com a capella particular, desafectada, amb l'advocació de Sant Tomàs.

Quedo a la vostra disposició.

Conec al Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i la seva visita a l’Aregall és sens dubte posterior a l’adquisició de la finca per part de Tomàs Pou.

El dibuix de 1946, val per a mi més que mil paraules. L’actual edifici que aixopluga la capella de Sant Tomàs de l’Aregall, situat prop de la llenyera, és un afegit modern.

Si algú té més dades ens encantarà contrastar-les i refer si cal la conclusió anterior. Ens mou únicament la necessitat de saber.

Gràcies per endavant.

Antonio Mora Vergés

CAPELLA DE SANT MIQUEL DEL SOLER. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

No trobava l’accés a Sant Miquel del Soler de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, malgrat que a priori queda clar, oi?. Emplaçament: A 1600 metres per carrers i pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'100. No trobava cap rètol

El Mapa de Patrimoni ens diu ; la capella de Sant Miquel del Soler es troba integrada en un volum adossat a la masia del Soler, uns metres a l'oest de la carretera C-17

La capella es troba a l'interior d'un volum adossat a l'est de la masia del Soler, de manera que sobre l'església el volum adossat forma una terrassa i en la façana est, les dues petites obertures circulars que corresponen a l'església, queden integrades en finestres de majors dimensions que segueixen la distribució del volum. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats, en alguns punts escrostonat. La façana principal, orientada al sud, és la única on la capella no es troba integrada en el volum adossat de la masia i conté un portal d'arc de mig punt emmarcat amb obra, dues petites obertures al nivell superior i un petit campanar d'espadanya d'un sol ull.

Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.

De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.

Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

EL MAS PLADELASALA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. GURB. OSONA. CATALUNYA

Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona.

Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix –be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.

Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .

Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.

Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.

El sol declinava quan aturava el meu vehicle al mas Pladelasala , situat en un pla lleugerament elevat prop del riu Gurri, en la part interior d'un meandre pronunciat del riu i al sud-oest del castell de Vilagelans i l’església de Santa Fe.

El Mapa de Patrimoni explica que és una masia de grans dimensions formada per dos volum adossats de planta baixa, primer pis i golfes, quedant el volum original a l'est del conjunt, i diverses estructures al voltant. Els dos volums estan bastits amb murs arrebossats de maçoneria de pedra i parts de tàpia a la meitat superior, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant en ambdós volums, en el cas del volum original amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest conté a nivell de planta baixa dos portals, un dels quals d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1677 inscrita. Al primer pis hi ha una finestra i un balcó emmarcats amb pedra bisellada, la finestra amb decoració d'arc conopial a la llinda i el balcó amb una base de pedra que en la seva cara inferior té la data de 1667 i l'anagrama IHS amb una creu en relleu, tot i que es troba molt erosionat. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. De la meitat esquerra de la façana sobresurt perpendicularment el volum adossat. En la façana orientada al sud i a nivell de planta baixa hi ha un porxo format per tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra treballada, al fons del qual hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb una data del segle XVIII molt erosionada inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Al primer pis hi ha una galeria formada per quatre obertures d'arc rebaixat amb pilars de pedra bisellada amb motllures a mode de capitell. A les golfes hi ha una eixida amb pilars de pedra bisellada. En la façana oest d'aquest volum hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó a la planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada i la data de 1767 inscrita a la llinda amb l'anagrama IHS i una creu intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una obertura lateral de l'eixida que s'estén al sud. La façana sud conté a nivell de planta baixa una porta emmarcada amb pedra bisellada i llinda de fusta bisellada i tres finestres petites, dues de les quals emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i la restant amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada als extrems i sis finestres: quatre emmarcades amb pedra bisellada, una amb pedra treballada i la restant amb pedra treballada i decoració de motllures que recorren brancals i llinda i es creuen als extrems. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda. La façana est té un volum adossat a la meitat dreta que forma una terrassa a nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues portes, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis i ha quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, dos accessos a la terrassa i una finestra. A les golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord té un volum adossat a la part esquerre coronat amb teulada de doble vessant i la part central dominada per l'església adossada. A la dreta sobresurt el volum adossat, que en aquesta façana té un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Al primer pis hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres al nord-oest de la masia, en un pla en un nivell lleugerament superior hi ha una pallissa envoltada per estructures d'us agropecuari. A l'oest, delimitant un camp de conreu, es conserven parts del mur perimetral d'una horta.

La capella de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala es troba adossada a la façana nord de la masia Pladelasala, en un turó lleugerament elevat a l'interior d'un meandre pronunciat del riu Gurri.

És una petita capella d'una nau, planta rectangular, absis carrat orientat a l'est i teulada d'una vessant unida a una de les teulades que formen la masia. Els murs es troben arrebossats, són de maçoneria de pedra, i cantonades vistes diferenciades amb carreus treballats. Les úniques façanes que queden exemptes de la masia són la façana nord, sense obertures i la façana principal, orientada a l'oest. Aquesta façana conté un portal emmarcat amb pedra motllurada amb la inscripció "AD LAUDEM B.V. MARIAE". Sobre el portal hi ha una petita obertura circular emmarcada amb dos monòlits de pedra bisellada. Coronant la façana hi ha un petit campanar d'un sol ull que encara conserva la campana. Adossat a la dreta de la façana de l'església hi ha el volum principal de la masia, amb tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a tocar de la capella. Davant la façana principal hi ha un petit pla delimitat amb carreus de pedra foradats que provenen de l'antiga horta de la masia.

No teníem ocasió de veure’n el seu interior , i no en trobàvem enlloc imatges, en demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) ; el propietari ens explicava que el retaule aconseguia sobreviure a la mal dita ‘ guerra del francès ‘, per desaparèixer entre flames, en els primers dies de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Ens confirmava també la tradició d’acollir a la casa un estudiant de teologia del bisbat de Vic, que s’ocupava de l’educació de la quitxalla del mas.

Ens emplaçàvem per una nova visita en la que amb més temps, tinguéssim ocasió de visitar la capella, i xerrar a cor que vols sobre la història apassionant de la casa.

No trobava tampoc – si existeixen – els Goigs de la capella; ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DELS COMTES DE LACAMBRA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE VINYOLES. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

Retratava el que semblava un edifici escolar anterior a la dictadura franquista a Vinyoles, al terme de les Masies de Voltregà, no trobava cap placa que confirmes que la construcció històrica havia tingut aquest ús públic. El tema de les plaques informatives atès el seu cost ‘ elevadíssim’ per a les arques municipals el trobem quasi ‘justificable’. L’absència de dades al Mapa de Patrimoni, ho trobem – si se’ns permet l’expressió de ‘difícil explicació’.

Em deia el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ i un més dels catalans preocupats pel nostre Patrimoni històric i artístic , que no tenia dades d’aquest edifici escolar del que no en diu gall ni gallina el Mapa de Patrimoni de les Masies de Voltregà.

Tampoc Patrimoni Gencat; https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Les_Masies_de_Voltreg%C3%A0

De l’excel·lent treball del Josep Casanovas Prat i l’Anna Gómez Mundó de la Universitat de Vic.
UNA ESCOLA DAVANT LA CÀMERA CINEMATOGRÀFICA. LA INAUGURACIÓ DE L’EDIFICI DEL GRUP ESCOLAR DE VINYOLES A TRAVÉS D’UN FILM DOCUMENTAL DE 1928

Reprodueixo ; amb data del 25 de juny de 1926, es conserva a l’Arxiu Municipal de les Masies de Voltregà el projecte de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966) per a la construcció de les escoles del municipi.

En la memòria del projecte, Josep M. Pericas explica que va rebre l’encàrrec per part de l’Ajuntament de Masies de confeccionar els plànols per a la construcció de dos edificis escolars idèntics, un per a Vinyoles i l’altre per a la Gleva, «Con la finalidad plausible de poseer unos locales que respondieran a las modernas orientaciones de la Pedagogía y fuesen proporcionados al censo creciente de habitantes del Municipio».
L’edifici de les escoles de Vinyoles construït el 1928 presentava importants diferències respecte al projecte de Pericas, suposem que hi va haver canvis amb l’objectiu d’abaratir-ne els costos.

Entre les diferències trobem que no es van construir els habitatges dels mestres del primer pis, i les entrades independents per a les escoles dels nens i de les nenes, projectades inicialment als costats de l’edifici, es van fer a la façana principal. A un nivell més estètic, tampoc no es va posar el sòcol de pedra sense polir previst en el projecte, tan característic de l’obra de Pericas, a les façanes de l’edifici.

Ens crida molt l’atenció la utilització d’una motllura de carreus rectangulars, polits i amb caires vius, a les cantoneres de l’edifici i a les obertures (portes i finestres), perquè tot i ser un element habitual en molts edificis, no el trobem en cap altre projecte dissenyat per l’arquitecte Pericas.

Tenim dubtes de si finalment Josep M. Pericas va dirigir l’obra de construcció, perquè tot i que es mantenen elements propis del seu estil, com són les finestres amb columnes clàssiques de pedra, el resultat final de les escoles de Vinyoles s’allunya de l’estil més genuí de Pericas i esdevé un edifici amb un aire de construcció oficial, sense gaire personalitat, més propi d’una dictadura uniformista. Aquests dubtes sobre l’autoria de l’edifici són compartits per Aleix Catasús Oliart ( Barcelona, 1976 ) , el biògraf de Josep M. Pericas i principal coneixedor de l’obra de l’arquitecte.

Josep M. Pericas, tal i com explica el seu biògraf, era un home de caràcter fort, «segur de les seves conviccions i apassionat dels seus dissenys», la qual cosa ens fa pensar que l’eliminació d’alguns elements proposats en el projecte inicial es va fer en contra de la seva voluntat. Tampoc no seria estrany que ell comencés la direcció de l’obra, que per això manté elements propis del seu estil, però no l’acabés a causa de desavinences amb els seus promotors. Sigui com sigui, durant la dictadura de Primo de Rivera el Noucentisme va caure en decadència i «la nova etapa política va afavorir el sorgiment d’una tendència a la monumentalització clàssica pròpia de les dictadures».

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/327427-468698-1-SM.pdf

L’escola de la Gleva no es va arribar a construir.

El feixisme , com més tard el franquisme, no tenien CAP INTERÈS en promoure l’educació de les classes treballadores. La ‘democraciola’ que sorgia l’any 1978, no ha excel·lit tampoc en el seu entusiasme, oi?. De fet el ‘camarada’ Cristóbal Ricardo Montoro Romero (Cambil, Jaén, 28 de juliol de 1950) ja ha anunciat que quasi 800 milions d’€ no vindran a Catalunya aquest any 2018. Aquesta és una mostra més de l’amor del PP vers la nostra terra.

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no... https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Èticament hem d’estar SEMPRE del costat de les víctimes i MAI del dels botxins.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, feu-ho per la vostra dignitat, i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés