Tornàvem de fer un tomb pel Vallès Oriental el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, el sol declinava quan aturàvem el vehicle prop del Castell de Sentmenat - avui és de propietat municipal – , i en aquesta comarca l’edifici és un important referent visual, sobretot pels que circulen per la carretera que enllaça Sentmenat amb Castellar del Vallès.
Patrimoni Gencat explica que l'indret on es troba localitzat el Castell, correspon a una zona, fins fa poc agrícola, de pendents suaus, situada a l'anomenada Serra de Dalt, que discorre de nord-oest a sud-est i que travessa el municipi.
L'edifici del castell i els elements patrimonials que s'hi relacionen, es situen a escassos 150 metres de la part nord del municipi, al peu d'un barranc que dóna a la riera de Sentmenat.
És un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues, possiblement una masia fortificada, i que actualment s'utilitza per a tasques agrícoles. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dóna a la plana.
El Juan Navazo Montero amb una maquina Canon Ixus obtenia les fotografies.
En motiu de l'execució del Projecte de consolidació estructural del castell de Sentmenat, portat a terme per l'Ajuntament de Sentmenat en vistes del mal estat de l'edifici i del perill de pèrdua definitiva d'aquest patrimoni, es varen portar a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques:
Any 2006: Es varen portar a terme un total de 13 sondejos a l'interior de l'edifici, al pati i el cobert i a l'exterior de l'edifici tots arran de les parets, amb l'objectiu d'arribar a la cota de fonamentació dels murs. D'altra banda també es varen localitzar altres estructures, com per exemple, a l'exterior de l'edifici, a la rasa nº 8 (situada a al sud-oest del castell) es va documentar un fragment de contrafort abocat a sobre del terreny natural. A l'interior del recinte (pati i cobert) en el sondeig nº 5 (façana sud de l'edifici) va aparèixer un paviment de morter de calç de color rosat, que s'entrega a la façana. A l'interior del castell, al sondeig nº 9 (sector est) es va localitzar les restes d'una llar construïda amb pedres ennegrides per l'escalfor del foc. Al sondeig nº 10 (meitat oest) va aparèixer un paviment de còdols, un altre de rajols, situats a la mateixa cota i una canal de recollida d'aigües pluvials que es podria relacionar amb un dipòsit, de planta quadrada amb parets revestides amb calç.
Any 2008: L'àmbit d'actuació on s'ha portat a terme el control s'ha centrat als vessants nord i oest de l'entorn immediat del conjunt de l'edificació, ja que en aquest punt s'hi havien d'iniciar els treballs de pilonatge, injecció de formigó i adequació del terreny per consolidar la base on reposa l'estructura. Prèviament, s'hi va efectuar una prospecció superficial a tota la superfície afectada, uns 300 m2. En comprovar que aquesta zona no presentava materials ni estructures es va procedir l'ampliació del tram de camí, per a l'accés de les màquines, i iniciar les obres de consolidació del terreny.
D'altra banda, també es portà a terme una intervenció arqueològica en dos contraforts. L'excavació manual de dues cales tenia com a objectiu comprovar la profunditat i factura de la seva fonamentació. Es varen documentar diversos fragments de ceràmica, com ara, pisa blava catalana de Barcelona, pisa blava paterna, ceràmica oxidada vidrada moderna i ceràmica reduïda, tots amb una cronologia entre els segles XV i XVIII.
S'ha constatat que al llarg de l'àrea afectada no s'hi documenten murs o d'altres estructures d'interès arqueològic, degut a que cal pensar que aquesta zona correspon a la part del castell més ben defensada, aprofitant les característiques geofísiques del terreny. Cal afegir que els contraforts suporten i delimiten un terraplè que, probablement, es va construir quan l'edifici es nobilitzà.
Pel que fa als treballs de repicat de paraments, s'han documentat nombrosos elements o estructures que restaven amagades per les diverses reformes portades a terme al llarg dels anys. Per exemple, a la façana sud s'hi han localitzat obertures tapiades amb maons, també han aparegut nombroses espitlleres entre arc i arc.
Any 2010: La intervenció va consistir en la realització de 13 sondejos a diversos punts de la planta baixa de l'edifici i el control dels moviments de terres necessaris per a construir-hi desguassos o consolidar la estructura.
Es varen establir cinc fases cronològiques definides per diverses fases constructives ben diferenciades.
Primera fase: L'establiment d'una fase anterior a la construcció del castell ve determinada per la documentació d'una sitja, en la que s'hi ha documentat material ceràmic dins del rebliment (fragments de tegula, etc), que permet suposar l'existència d'una ocupació a zona en època preromànica. La tipologia d'aquest, però, no ha permès una adscripció cronològica més concreta.
Segona fase: Moment de construcció del castell que, segons la documentació conservada, es remunta vers el primer quart del segle XI. Durant el procés d'excavació es va documentar un tram de mur que presentava una planta semicircular. Aquesta estructura, junt amb la orientació dels murs, probablement es podria correspondre amb un antic absis. D'altra banda, un dels murs s'uneix fent cantonada, al mur on s'hi localitza la porta romànica. Segons el director de la intervenció, tots aquests elements porten a pensar en la probable presència d'una església en aquesta zona del recinte, que hauria estat separada de la zona residencial. Aquesta hipòtesis comportaria l'existència d'una construcció anterior que s'ha interpretar com el conjunt residencial del vell castell (domus), atès que el cos est d'aquesta part del castell s'adossa als murs de l'església i per tant, és posterior. Tot i això, la falta d'evidències físiques no permet determinar quina de les estructures seria l'anterior.
Tercera fase: Època baixmedieval (s.XIV-XV). S'hi ha documentat una remodelació arquitectònica que va comportar l'enrunament dels murs romànics de l'àmbit 3 i la construcció del murs que formarien part d'una porxada, a la part occidental del castell a la primera meitat del segle XIV. D'altra banda, d'aquest període s'hi ha localitzat la construcció de dos nous àmbits, destruint l'absis i la façana nord de l'edifici romànic. Probablement, aquesta remodelació hauria obeït a una reparació produïda arran del terratrèmol que va haver en aquesta zona l'any 1448.
Quarta fase: En aquest moment el recinte canvia de funció convertint-se en una explotació de caràcter agrícola, situada al darrer quart del segle XVII i primera meitat del XVIII. S'eleva el nivell de circulació d'una sèrie d'àmbits, es reestructura la distribució dels àmbits, es reformen les cobertes i s'obre la porta central a la façana oest.
Cinquena fase: Època contemporània. Determinat per diversos paviments de ciment.
Entre finals de 2005 i inicis de 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica al camí d'accés al castell. Durant aquestes obres, es va localitzar algunes estructures corresponents a murs. Les obres destruïren total o parcialment algunes d'aquestes, sense que se n'hagués obtingut permís. Per aquest motiu, es va generar una segona intervenció que va consistir en reexcavar i documentar tots els murs i posteriorment, el cobriment indefinit realitzat aquest cop, sota control arqueològic. La destrucció intencionada va causar la pèrdua d'informació de la major part de les estructures i de l'estratigrafia associada, fet que provoca una manca de concreció tant pel que fa a la funcionalitat com per determinar-ne la cronologia, tot i que sembla ser que els murs correspondrien a una fase moderna (segles XVIII-XX).
El Castell és visitable un parell de dies cada mes, i per a grups nombrosos en els dies que s’acordin.
http://www.sentmenat.cat/actualitat/agenda/17426-visites-guiades-al-castell.html
