PALAU DE NOGUERA , I NO EL POBLE VELL DE PUIGCERCÓS. ERRARE HUMANUM EST

  

El Victoriano Torres Bermudez, publica una fotografia – sense data, i sense esmentar l’arxiu i/o fons de procedència -  d'un  poble que identifica com   Puigcercós, al terme de  Palau de Noguera, abans Vilanova de Pallars, i ara Tremp.

El Miquel Baliac,  afirma que la fotografia és del poble de  Palau de Noguera.  Vilanova de Pallars (ant.)

L'Enciclopèdia Catalana en diu;  Poble (palauencs; 438 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer a Esterri d’Àneu.

Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu. L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100. El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle  XII al solar de l’antic palau (la carta de franqueses és del 1168), fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri. Fou municipi independent fins el 1972. L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig.

https://www.verpueblos.com/cataluna/lerida/puigcercos/foto/668118/?fbclid=IwAR1QfyIPBxvKUXAg0e7x8Ys-McQQW_CK94AZwJRqhD-wLz7t7nEkr_Eup_M

La fotografia NO ÉS  doncs  del “ poble vell”  de Puigcercós,  situat al bell mig de la Conca de Tremp (Pallars Jussà), dalt d’un turonet, on  trobem  avui  les restes a l’oest de la vila actual.

Recordava que una freda nit de Gener del 1881, els vilatans de Puigcercós foren despertats per una forta sacsejada; a partir d’aquell moment, la seva vida canvià per sempre més

L’enciclopèdia catalana ens diu ; Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.

 

La seva  antiga església parroquial, advocada  a Sant Martí de Tours , el campanar de la qual era  una antiga torre de defensa,  depenia de la pabordia de Mur.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5285/rec/1

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/11/les-esglesies-de-puigcercos-tremp-el.html

https://www.pallarsjussa.net/ca/activitats/puigcercos-memories-dun-desastre-natural

https://quinalafem.blogspot.com/2018/10/1898-puigcercos-pallares-el-poble-que.html

Del “ poble nou” no en trobava informació, sou pregats de fer-nos-la arribar,  així com fotografies dels edificis “ públics” i per descomptat l’escola anterior a la dictadura franquista a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim CERCÓS,  Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), filòleg eminent amb un amplíssim reconeixement internacional, malgrat els esforços de tot ordre fets des del REINO per evitar-ho, ens diu ;   derivat de *cerqu(u)s amb el sufix adj. -osu, -osa, amb el significat de 'alzinós',  forma el segon element del compost Puigcercós, poblet en el municipi de Palau de Noguera (Pallars Jussà)

https://oncat.iec.cat/llista_termes.asp?limit=1&terme=pUIGCERC%D3S&button=Cercar

La gran esllavissada que l’any 1881,  transformà el turonet i va fer caure muntanya avall la major part del poble vell de Puigcercós , va ser una gran desgràcia, menys però, que les decisions polítiques que transformarien el Pallars jussà;  Tremp, passava de ser el  terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya,  a convertir-se en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya.

Entre 1970 i 1973, quan la ranera del sàtrapa ja era eixordadora,  Tremp absorbia “ manu militari “ els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana.  Pitjor hauria estat si s’acabaven imposant les recomanacions del Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, publicat el desembre de l’any  2000, elaborat per una comissió que estava integrada per vuit experts, entre ells quatre geògrafs, i presidida per Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) que reduïa a quatre les agrupacions municipals del Pallars Jussà

Escrivíem suara que la dona del Cèsar no tan sols ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de semblar-ho:

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/la-dona-del-cesar-no-tan-sols-ha-de-ser.html

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/el-gobierno-mas-progresista-i-el-acceso.html

Concentrar municipis NO ESTALVIA DINER PÚBLIC,  facilita però, la pèrdua de la “ petita memòria històrica” , fet aquest que agrada molt als nostres botxins.

Eliminar duplicitats administratives entre municipis, consells comarcals, diputacions, governs autònoms i el GOBIERNO , AIXÒ SI QUE ESTALVIARIA DINERS PÚBLICS, i eliminar organismes inútils ja fora el súmmum, oi?.  

Escriviem,  "Errare humanum est, perseverare autem diabolicum",  ho traduirem per una millor comprensio per part  del Victoriano Torres Bermudez , al que ulltra la rectificació, li demanem que citi - si en té coneixement - l'autor de les fotografies i el fons on les troba. 

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

CAN GAIETÀ. TIANA. EL MARESME

 

La Lourdes Fusté Perán, publica una fotografia a la pàgina TIANA EN IMATGES sense cap peu informatiu ; li deixava un prec, Nom de la casa?

Em contestava el Josep Maria Toffoli Carbonell, can Gaietà, Patrimoni Gencat en diu ; masia d'alçat conformat per una planta baixa i un pis. Coberta per una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana.

 

Al conjunt destaca, fonamentalment, la porta amb arc de mig punt adovellada, i les tres finestres gòtiques del primer pis, totes elles diferents.

 

A la part central hi ha una finestra geminada amb una columneta esvelta que divideix l'obertura en dos; la llinda està treballada en forma de dos arcs amb una petita lobulació. A la banda esquerra del pany de paret, hi ha una altra finestreta similar, però simple i de dimensions més petites, i a la dreta també hi ha una obertura però amb arc

 

carpanell decorat amb lobulacions i escultures a l'alçada de la línia d'impostes.

 

Adossat, al costat de l'edifici, hi ha un porxo en molt mal estat i sense massa interès.

Existeixen també, dues finestres obertes, fa poc, a la façana.

El Mapa de Patrimoni afegeix; les finestres de la façana principal són gòtiques.

Actualment la casa ha estat restaurada.

El Can i el Cal es fan servir a dia d’avui de forma quasi sinònima.

Can  ( casa d’en ) implicava el reconeixement de la titularitat dominical – la propietat – i un cert distanciament social, el Cal  ( casa d’El)  no implicava cap reconeixement  en l’àmbit dels drets reals, i denotava una certa proximitat i confiança.  

El Can es feia servir més en l’àmbit agrícola i/o rural, i el Cal en l’àmbit urbà.

Enllaç facilitat pel Josep Maria Toffoli Carbonell. 

Quan al topònim, Tiana, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg eminent reconegut internacionalment – malgrat els esforços del REINO per evitar-ho – deia ;  

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=43364

 

IN MEMORIAM. ESCOLA D’ESCALÓ. LA GUINGUETA D’ANÈU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Les escoles i cases de mestre del Pallars Sobirà daten algunes de la  II República i d'altres es van aixecar amb l'extensió de l'ensenyament que es va fer a principi del segle XX des de la Mancomunitat.

Llegia que preveu rehabilitar escoles i cases d'estudi i de mestres dels pobles de Tornafort, Malmercat, Baro, Estac, Arcalís i Escós, integrants del municipi de Soriguera, i els d'Escaló i Escàs, a la Guingueta d'Àneu.

http://www.elpuntavui.cat/article/10480-convertiran-les-antigues-escoles-rurals-del-pirineu-en-habitatges-publics-de-lloguer.html

No trobava l’antiga escola d’Escaló  – i val a dir que NO em sorprenia , a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Pallars_Sobir%C3%A0#La_Guingueta_d'%C3%80neu

Ens agradarà tenir noticia de l’autor, de l’època i de quan  deixava d’exercir com escola a l’email castellardiari@gmail.com

Malgrat les pèssimes perspectives de futur a que ens avoquen anys de governs del  PSOE i del PP, ambdós d’acord endesfer el mal dit estat del benestar, malgrat els preus desorbitats delscombustibles i les energies, si en teniu ocasió, sortiu aquest estiu a fer un tomb per Catalunya, per a cada vegada més catalans, això en els anys a venir serà impossible.

https://www.bible.com/ca/bible/335/SIR.4.BCI

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960)

Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de març de 1955)

Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972)

I els que abans i ara els ajuden en la tasca de reduir els drets de  la ciutadania, estant maleits, davant de Déu.

Com diu el Senyor, a la Carta als Romans, 12

A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga.

No triguis Senyor ha donar compliment a les teves promeses.

IN MEMORIAM DE LA PALANCA QUE COMUNICAVA LA SEU D’URGELL AMB LA RUTA TUIXENT-SOLSONA-BERGA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 Havia preguntat ; LA FOTOGRAFIA CORRESPON A LA PALANCA DITA  “ DELS GITANOS” DE LA SEU D’URGELL?.   

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/04/la-fotografia-correspon-la-palanca-dita.html

I l’ Amadeu Gallart Sort (La Seu d'Urgell, 1947), en deixava un comentari; aquesta és la "Palanca", pont que va comunicar tradicionalment la Seu amb la ruta de Tuixent-Solsona-Berga per camins de bast. 

Cal no  confondre-la amb el pontet, situat riu amunt, conegut com  "dels gitanos" de dimensions reduïdes i joguina de les riuades regulars i constants. 

Tanmateix  el nom "dels gitanos" suposo que es relativament nou i originat per l'existència de famílies a qui la veu popular va adjudicar el nom de "gitanos".

Gireu els ulls i el cor, a les comarques pirinenques. 

MASIA DE SANT MATEU. JOANETES. LA VALL D’EN BAS. LA GARROTXA.

 

Al Fons Estudi de la Masia Catalana, hi ha una fotografia facilitada per  Narcís Llach Guerra l’any 1929; Vista general de la casa Sant Mateu

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4722/rec/6

La Joana Figueras, publica una fotografia ; Masia de Sant mateu,  molt ben conservada,  i des de on pot veure tota la serralada del Puigsacalm.

https://www.facebook.com/photo?fbid=1036707463925835&set=pcb.10158299332391174

No la sabia trobar al Catàleg de Masies de la Vall d’en Bas

No tinc la certesa de que sigui l’edifici religiós el que dóna el nom a la casa i no al inrevés.

http://www.bisbatgirona.cat/pujades/files/Sant%20Mateu.pdf

Si en teniu/trobeu més dades sou pregats de fer-nos-les saber a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA MIXTA DE SIURANA A CAN JAN MENUT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Fent recerca de l’església parroquial advocada a Santa Coloma, trobava al C.O.A.C Girona:

Fins l'any 1920 Siurana no va tenir escola pròpia, en aquest moment l'Ajuntament lloga una casa, Can Met Vilà, al carrer Nou per habilitar les primeres aules,  els problemes amb els propietaris de l'immoble però , porten a l'Ajuntament a comprar un immoble.

L'any 1927 acorden la compra d'una casa del carrer del Pont, Can Jan Menut, per acondicionar-la com a escola.

L'edifici es trobava en estat ruïnós, i en les obres, que varen durar un any, hi va col·laborar tot el poble.

Finalment la nova escola s'inaugura el 14 de setembre de 1929, l’edifici que va acollir les escoles de Siurana fins que es varen tancar.

 

A l'Arxiu del COAC de Barcelona conserven un projecte d'escola de nova planta de l'arquitecte Jeroni Martorell de l'any 1934, que no es va realitzar

Ens cal l’ajuda de TOTHOM per completar el nostre inventari d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Catalunya us ho agrairà, i des del cel, també , també, els vostres rebesavis, besavis, avis , pares, i anys a venir, els nostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,....

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA D’ISIL. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

Llegia que a la vila d’Isil o Gil hi ha actualment dues esglésies amb l’advocació de sant Joan Baptista , l’una situada al nucli del poble, l’actual parroquial, coneguda popularment com la Immaculada i que no és anterior al segle XVI, i l’altra, que és la que tractem, construïda sobre la llera del riu, que és d’origen romànic i té funcions de capella cementerial. No hi ha cap prova que permeti afirmar que l’església de Sant Joan situada al poble substitueixi un altre edifici anterior; per tant, com a hipòtesi, el més raonable és suposar que l’antiga parròquia d’Isil fos l’església de Sant Joan del cementiri i quan es construí la nova església, ja dins el poble, s’hi traslladà l’advocació.

 

La parròquia d’Isil era plenament integrada al deganat de la vall d’Àneu, on disposava d’un estatut especial pel qual els seus sacerdots no eren co-rectors, sinó co-vicaris, per tractar-se d’un priorat de Sant Joan de Jerusalem, tal com consta en una llista de l’any 1566. No tenen base documental les adscripcions de Sant Joan d’Isil a comunitats benedictines, o de templers, i tot fa pensar que tingué les funcions parroquials, amb la categoria prioral ja esmentada.

 

El 1553, la parròquia d’Isil tenia dos co-vicaris, tres el 1566, un el 1723, i se’n preveien sis en el pla del 1781, però el 1821 només n’hi havia quatre. En el llibre de visites del 1574 apareix, dins l’oficialat de la vall d’Àneu, la parròquia d’“Ysil.” Actualment depèn de la parròquia d’Esterri d’Àneu

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-disil-o-de-gil-alt-aneu

Quan al topònim Isil,  Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)  el mestre de filòlegs com es reconeix arreu del món, àdhuc en algunes universitats del REINO, malgrat els gegantins esforços de tot  ordre per evitar-ho, explica a :   

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=22128

Aprofiteu aquest estiu – malgrat els desorbitats preus dels consumibles – en els mesos i anys propers, la corrupció endèmica i sistèmica i la idiòcia d’alguns  dels “pares de la pàtria “  provocarà la generalització de la misèria econòmica.