MAS DE CÀNOVES, QUE RETRATAVA SITX ILLESCAS MIROSA, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. SANT JULIA DE VILATORTA. OSONA

 Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach (Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de 1939 )

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3276/rec/2

Galeria del Mas de Cànoves situat a Sant Julià de Vilatorta

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2794/rec/5

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/autores/sixte-illescas-i-mirosa

La masia la retrataven altres fotògrafs:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/mas%20de%20canoves

José Mariano Vives de Casanova,  del que ens agradarà rebre si més no, els llocs i dates de naixement o traspàs

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN CARÓS DEL RECH, DITA TAMBÉ CAL ANIMER, QUE RETRATAVA ROSER MATHEU SADÓ PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA.

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985), esposa de l'Antonio Gallardo i Garriga,  retratava l’any 1919,  CAN CARÓS DEL RECH, que identifica com  Façana de Can Cros del Rei, en primer pla un carro i un nen, al Veïnat de Vall. Santa Coloma de Farners (Selva)

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5744/rec/4

Patrimoni Gencat la descriu així;  Es tracta d'una casa formada per dos cossos. La part original és una masia típica, de dues plantes, amb coberta a dos vessants a laterals i cornisa catalana. La porta principal és d'arc de mig punt, adovellada. Al pis superior, les finestres són gòtiques amb arc conopial, d'entre elles destaca la central molt més treballada, amb arc conopial gòtic i dentat amb arquets, les impostes són decorades. La finestra de la planta baixa, a la dreta és amb ampit, brancals i llinda rectangular de pedra monolítica. El parament és arrebossat i pintat de blanc.

La tercera part esquerra de la casa correspon a un altre habitatge, de construcció nova, que es va afegir més tard, al s.XX, aprofitant una part de l'antiga però sense mantenir l'estructura. L'interior és totalment reformat i la porta metàl·lica del garatge, amaga la porta original, amb dovelles de pedra monolítica.

Destaca a la façana un rellotge de sol, de ceràmica blanc i blau amb l'any de la remodelació "fet per Vicens 1996".

A pocs metres, davant l'edifici, encara es conserva l'antic paller, el qual s'utilitza com a porxo per als cotxes.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31183

La contribució de la  Roser Matheu i Sadó al Fons Estudi de la Masia Catalana, va ser important:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Matheu%2C%20Roser%2C%201892-1986/field/creato/mode/exact/conn/and

https://www.escriptors.cat/autors/matheur/biografia

 https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/roser-matheu-i-sado 

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. FLORENCI BASSA ROCAS, QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL MAS PETIT D’ERMENDÀS. PALAFRUGELL. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961) retratava entre 1890 i 1928, Vista general del Mas Petit d'en Caixa d'Ermedàs, a Palafrugell

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8349/rec/3

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-del-mas-petit-den-caixa-palafrugell

No corria la mateixa sort , Can Xanca de Lloret de Mar:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8148/rec/2

Si sortosament l’Avenc de Tavertet a la comarca d’Osona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6413/rec/1

https://www.avenc.com/es/nosotros/

La victòria dels sediciosos feixistes l’obligava a marxar definitivament a l’Argentina, sortosament però,  el seu fons documental es conserva, juntament amb el de la seva família, a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.

Llàstima que no arriba “ material humà de la mateixa qualitat” des de l’Argentina, oi?.

https://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/de-llofriu-a-buenos-aires

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

CAPELLA DEL MAS BORONAT DE SALOMÓ, ADVOCADA LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT I A LA MADONA DE FLANDES. TARRAGONÈS

  https://masboronat.es/la-historia-de-mas-boronat

Oswald Eugeen Voorbraeck (18 de juliol del 1929 +        04 de febrer del 2009)  propietari del Mas Boronat a Salomó ( -Tarragonès ) , a darreries de la dècada dels 70 del segle XX, va fer construir una capella que dedicaria a la Madona de Flandes i a la verge de Montserrat, patrones del lloc d'origen i el lloc del present.

Fotografia. Enric. 

El singular edifici ve decorat per tot un conjunt de mobiliari fet a mitja, i una pintures realitzades per José Bermejo Sobera ( Madrid, 1879 – 1962) , reconegut pintor al món eclesiàstic per les seves reformes i obres a desenes d'esglésies i catedrals de tot Espanya. Per això l'artista va estar allotjat durant 3 mesos a la masia, pintant només durant les nits, que és quan trobava la seva inspiració. Cal ressaltar un fresc que es veu al final de la capella, i destaca per estar expressament pintat sobre una paret combada, de manera que es crea un efecte de tres dimensions i sembla que el Crist a la creu que es representa és més a prop de l'espectador .

 Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella a l’email castellardiari@gmail.com

  Que la Marededéu i Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

BETLAN I LA SEVA ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE, VIELHA E MIJARAN. LA VAL D’ARAN

 

El poble de Betlan, cap de l'antic municipi homònim, on hi havia els pobles d'Aubèrt, Montcorbau i Mont, el trobem   al sector central de la Vall, a 1041 metres  d'altitud, en un replà a la dreta de la Garona, voltat de camps de conreu i de prats, és  un dels nuclis més petits de la Vall, les poques cases se situen al voltant d'una gran plaça tancada a ponent per l'església parroquial de Sant Pere, una de les més antigues construccions religiosos de la vall, probablement del segle XI, molt desfigurada per afegitons i reformes posteriors, conserva l'absis romànic.

 

Fotografia.  Isidre Blanc

Llegia de l’església parroquial de Betlan, a  Vielha e Mijaran,  advocada a l’apòstol Sant Pere; Església de nau rectangular i de murs convergents, rematada per un absis semicircular mig cegat per la casa rectoral que té adossada. Està coberta per una volta de canó, encara que el poc gruix dels murs fa suposar una coberta originària de fusta que devia ser substituïda en el segle XII, al mateix temps que s'afegí un arc toral per a contrarestar el pes de la nova coberta, que posteriorment també es reforçà exteriorment amb contraforts. L'arc toral de la capçalera és molt marcat i ultrapassat. Al fons de l'absis s'obre una finestra de doble derrama. El presbiteri, amb una volta de canó més baixa que la de la nau, està il·luminat per una sagetera per sobre de l'arc toral. En època posterior s'afegiren dues capelles a manera de creuer amb arcs de mig punt, així com tres finestres en el mur de migdia. Allà on es desprèn l'arrebossat s'observa una maçoneria ben treballada i concertada. Romanen restes de la tradició romànica llombarda a l'absis.

Fotografia.  Jordi Contijoch Boada

Peu d'altar monolític de forma rectangular, en el que es distingeix una part superior a tall de capitell, totalment llisa, una part central amb semi-columnes als angles i una part inferior que, com la superior, és llisa.

 

Pica beneitera de marbre, de 55 cm de diàmetre i 55 cm de llarg. Està encastada al mur i decorada amb arcuacions en alt relleu i una sèrie de motllures renaixentistes a la base.

 

Pica baptismal d'estil romànic emparentada formalment amb les de Gausac, Vielha, Montcorbai, Begós i Arròs. Consta de vas, peu i base. La pica, a la zona del vas, mostra una decoració de motius vegetals que es va desenvolupant horitzontalment per tot el perímetre. Pel que fa al peu, és una columna de secció circular amb motius geomètrics esculpits a tres cares. La base és embeguda per sota la tarima de fusta del terra.

Fotografia.  Jordi Contijoch Boada

A l'absis i al mur del fons de la capella de l'Epístola es conserven una sèrie de pintures murals del segle XVII. Hi ha representades la Santíssima Trinitat, a l'absis, i la Verge a la capella.

Fotografia.  Jordi Contijoch Boada

A la finestra de l'absis hi ha la imatge romànica de la Mare de Déu de Betlan, de fusta policromada.

S’explica la llegenda del gegant de Betlan,  Mandronius , el gegant més famós de la Val d’Aran.

Manava les tribus de la vall  en contra dels exèrcits romans.

Davant de la impossibilitat de capturar-lo els romans van segrestar la seva filla. Furiós va alliberar la seva filla després de matar a un nombre indeterminat de romans.

A cada supervivent li va tallar una orella i al comandant les dues. Finalment va fer enviar les orelles a Roma per mostrar el seu poder.

A mitjans del segle XIX es van fer unes obres a l’església de Garòs, advocada a Sant Julià, i van descobrir un esquelet de tres metres d’alçada.

  Que l'apòstol Sant Pere   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

Que l'apòstol Sant Pere i Sant Antoni dera Sitja, elevin a l'Altíssim Era pregaria dels armenis, amazics , gitans, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, còrsi, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera eth teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANAÜJA, ADVOCADA A MAREDEDÉU DE LA PLAÇA. , LIMIT DE LA SEGARRA

 

Recordo haver retratat l’església parroquial de Sanaüja, advocada a  la Marededéu de la Plaça , de la que en diu Patrimoni Gencat;  edifici d'una sola nau, realitzada amb carreus regulars, destacant les cantoneres on els carreus estan col·locats a manera d'encoixinat, amb una cornisa superior, formant un perfil còncavo-convex, que ressegueix tota la façana principal, amb la presència de quatre gerres flamejants, i dos arcs de mig punt de petites dimensions al centre on en un d'ells hi ha una campana, rematat per un penell en forma de bola central a la part superior,  situada al centre del nucli urbà,

La portalada principal està emmarcada per dues pilastres estriades adossades a la façana, per sobre de les quals hi ha una columna sobre podi amb el mateix tipus de decoració estriada, amb capitells d'ordre toscà, coronat per un entaulament amb frontó semicircular amb una fulla d'acant central. A banda i banda de la portalada trobem la presència de dos òculs per il·luminar el seu interior, juntament amb un rosetó motllurat situat al centre de la façana, acompanyat a la part superior per un finestral en forma de fornícula que antigament aixoplugava una figura de pedra de la Mare de Déu amb el Nen.

A la dreta de la façana hi trobem adossada una font datada l'any 1959 mitjançant una inscripció, realitzada amb un estil historicista, amb formes circulars en forma de voluta.

L'església gòtica d'una nau, coberta amb voltes de creueria, està flanquejada per capelles laterals entre els contraforts i capçada per un absis poligonal. Les capelles al costat del presbiteri, una a cada costat, es van reformar posteriorment en època barroca, quan es van cobrir amb cúpules. Algunes de les claus de volta de les capelles, les més antigues, conserven part de la policromia original.

 Fotografia de Jordi Contjoch Boada

La pica beneitera és de pedra i està situada a la paret esquerra de la nau central, a prop de l'entrada. La tassa és de forma semicircular i té en el centre un relleu, també semicircular. La perifèria de la tassa, igual que la del relleu, és acanalada, fent que els espais excavats de la mateixa amplada siguin iguals que els sobresortints. Descansa sobre una base rectangular llisa que a la vegada reposa sobre una mènsula, la qual té una decoració foliar en la part central i espiral en els seus dos costats. Tota la pica està adossada a la paret.

Sanaüja decidia quedar-se a la comarca de la Segarra, i limita ara amb dues comarques, amb la Noguera pel terme de Vilanova de l’Aguda, i amb el Solsonès pel de Biosca.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/07/santuari-de-la-mare-de-deu-del-pla.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/santa-maria-del-pla-i-santa-rita.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/el-pont-medieval-de-sanauja-la-segarra.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/sanauja-el-castell-de-boira-la-segarra.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/07/sant-joan-de-la-torre-combelles-sanauja.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/03/in-memoriam-escoles-de-sanauja-la.html

Que la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»