CAN FATJÓ DELS XIPRERS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. CERDANYOLA DEL VALLÈS

 

L’Antonio Gallardo i Garriga,( 1889-1943) , li poso la O al nom propi, perquè ell, com jo mateix, i tots els nascuts en aquells anys, NO PODIEM inscriure el nom en català al Registre Civil, SOLO EN ESPAÑOL, deien, aleshores i ara, els feixistes  manifestaven així, el seu menysteniment a Castella, i la seva llengua.  Retratava       “Vista general de Can Fatjó dels Xiprers” Cerdanyola del Vallès.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1684/rec/8

https://forumgrama.cat/un-reportatge-total/

Trobava una fotografia del interior de la capella, diria que advocada a la Marededéu de Montserrat de Can Fatjó dels Xiprers.

https://forumgrama.cat/lopcio-pel-sacerdoci/

Escut dels Fatjò; Català. Partit: 1r, d'azur, un arbre terrassat anomenat faix,(*) de sinople, remuntat d'una estrella de plata; 2n, d'azur, dos xiprers terrats, de sinople. [P. Mr. Rigalt, ms].

https://www.armoria.info/libro_de_armoria/fatj%C3%93.html

No trobareu gaire informació a la xarxa, ja sabeu com diuen els estults, que “ tot està a internet”, oi?.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

IN MEMORIAM. CAN BARBA DE LA PEDRA BLANCA . TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL

 

L’Antonio Gallardo i Garriga, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els funcionaris anomenaven, español  - . retratava “Vista parcial de Can Barba” Terrassa, Vallès Occidental.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2735/rec/30

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28254

https://monterrassa.cat/cultura/masia-antiga-terrassa-canbarba-78817/

No és gens fàcil situar-la,  es trobava a la carretera de Terrassa a Sabadell, al km. 15’50, prop de la Central Elèctrica i de la deixalleria de Terrassa i a tocar al torrent de la Grípia.

Antigament, la trobem documentada com Ca n’Amat de la Font.

No és fins al segle XIV, que la trobem com Can Barba de la Pedra Blanca, explica Joaquim Verdaguer  Caballé (Terrassa, 22 de juliol del 1945 - 1r de gener del 2022) , que el sobrenom de “Pedra Blanca” feia referència a una fita blanca que hi havia a l’antic camí de Sant Quirze a Matadepera,  i que indicava la divisió parroquial de Sant Pere i Sant Julià d’Altura.

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/

També Terrassa patia un tractament deficient per part del  Fons Estudi de la Masia Catalana, menys però que Sabadell, els tòpics tenien, tenen i tindran sempre, si més no, la força d’influenciar decisions, oi?. Recordeu allò de “un home de Sabadell i un senyor de Terrassa”?. O encara,  «Terrassa mala raça, Sabadell mala pell».

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Terrassa/field/ageo/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. CAN SABADELL. HORTA-GUINARDO. BARCELONA

 

Ramon Morey Antich (Palma, 1885 - 1944) i Baltasar Samper i Marquès (Palma, 3 de maig de 1888 - Ciutat de Mèxic, 18 de febrer de 1966) feien una grandíssima tasca per al Fons Estudi de la Masia Catalana, l’any 1928, retrataven “Vista general de Can Sabadell al Passeig Maragall, amb un carro” . Horta i Guinardó (Districte). Barcelona

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3860/rec/5

https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2011/06/masia-de-can-sabadell-tercer-camp-del.html

Can Sabadell era una masia del segle XVII, que en 1882 consta documentada com una propietat de Josep Sabadell, situada molt a prop del Passeig Maragall (abans carretera d'Horta, entre els carrers Garcilaso (abans estévanez) i Acàcies,a Finals del segle XIX se va ampliar construïnt un cos anex, darrera la masia que donava al carrer Estévanez.  A finals del segle XIX es documenta com a propietat de Martí Sabadell Buixó, germà del propietari de Can Viudet, una altra masia de la contrada, situada davant del que ara és Biscaia, cantonada amb el Camí de Dalt (ara Concepción Arenal), aquesta última va sobreviure fins a finals dels cinquanta.

El 26 de gener de 1882, es redacta un document en que Marià Berdura autoritza a Josep Sabadell, de l'antic mas Sabadell, situat a tocar del C. Garcilaso (abans Estévanez), a passar una canonada per les seves terres per tal de de fer arribar  l'aigua sobrera que rebia cap a Can Viudet, el propietari del qual era el germà d'en Josep Sabadell Buixó , on apareix  en Pere Vintró com testimoni.

Mitjançant aquest document es va poder saber que malgrat a que a can Sabadell hi havia un pou d'aigua, que estava situat a l'entrada de la masia a l'esquerre, es veu que no produïa pas prou per regar els seus camps i necessitava l'aigua de la mina de Can Vintró, aquesta mena d'enteses eren corrents entre els propietaris dels masos de la zona, que acostumaven també a deixar-se eines del camp, animals per muntar femelles i d'altres elements relacionades amb  el normal traginar de camps i granges d'animals.

En algun moment de la seva història la masia va ser coneguda també com el Mas dels Tarongers.

Can Sabadell va ser enderrocada desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,   la causa,  oficialment  estava afectada per la remodelació del Passeig de Maragall.

Mossén  Joan Clapés i Corbera (1872-1939 ) en un dels seus llibres parla de la troballa de restes humanes per fets d'armes en els terrenys de Can Sabadell, molt provablement relacionades amb les accions bèl·liques que tingueren marc de referència en la Torre dels Pardals, amb motiu de la guerra se Successió 1701-1715.

En terrenys d'aquesta masia, entre 1901-1905, va jugar el futbol Club Barcelona, després d'haver d'abandonar els terrenys de Can Casanovas on va jugar només durant un any escàs.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

https://festafesta.cat/missions-i-missioners-vii/

https://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/samper_baltasar.htm

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

CAN MAIOL QUE RETRATAVA JOAN ESTORCH SALOMÓ PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS

 

Un misteriós Joan Estorch, retratava  “Vista general d'una masia prop de Santa Perpetua de la Mogoda” l’any 1931

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2711/rec/13

Diríem que l’autor era Joan Estorch Salomó , del que com en el cas del seu germà Pere  Estorch Salomó, ens calen dades del lloc de naixements i traspàs , i àdhuc algun tret de la seva peripècia vital.

https://www.bnc.cat/layout/set/print/El-Blog-de-la-BC/Apunts-sobre-la-fotografia-i-la-reproduccio-de-documents-II-.-Els-Estorch-una-saga-de-fotografs

Aquest tracte – quasi vexatori – també se’ls donava entre altres a :

Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.

Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Sebastià Illa,   teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,

Lluís Illa,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs

Joan Cubells,    teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs

Agrairem que ens ajudeu en la recerca de més informació  a l'email castellardiari@gmail.com 

Tot  em fa pensar que la masia fotografiada era  Can Mayol al terme de Palau-Solità i Plegamans, i com succeïa en masses ocasions, s’alteraven de forma intencionada i malèvola les fonts documentals.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

MOLI DEL DR. JOSEP MARIA VILARDELL PERMANYER. L’ESTANY. EL MOIANÈS.

  Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

 

Anàvem trobant algunes dades :

 

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 – 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 – 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 – s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís Gonzaga Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

 

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 – 24 de desembre de 1985)

 

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 – Buenos Aires, 1961)

 

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960)

 

Marcel·lí Gausachs i Gausachs, ( 1891-1931),

 

JOAN XICART I RIGUAL ( Barcelona, 18 d’octubre de 1878 + Barcelona, 1954)

 

FRANCESC BLANCH PONS, ( 1875 + 1936 ).

 

Mateu Avellaneda i Canyadell (Terrassa, 24 de juny de 1902 – 23 d’agost de 1949)

 

Narcis Giró Serrallach(Poblenou de Barcelona, 1865 + Sabadell, 16 de maig de1939) 

 

José María ARMENGOL BAS (1865-1941)

Dionís Baixeras i Verdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Mossèn, Manuel Cazador i López (Torrent de Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956

Mossèn, Pere Bosch i Ferran(  1888 – 1945.)

Mossèn, Frederic Martí Albanell, vicari de la Colònia Güell  (Torelló, 1902 -  Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló , 1936 /1937

Sixte Illescas i Mirosa (Barcelona, 16 de juny de 1903 - 21 de desembre de 1986), retratava , Camí d'accés al Mas de Cànoves, a Sant Julià de Vilatorta,  pel fons Estudi de la Masia Catalana.

Dionís Baixeras iVerdaguer (  Barcelona, 1862-1943)

Juli Vintró i Casallachs, (Barcelona, 1863 – 22 octubre 1911

Teniu més dades de :

Sebastià Illa. teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.

Lluis Illa. teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs.

Joan Cubells. Teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs.

Cl. Vilanova.teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs.

Josep de Cabanyes,  teniu més dades?. Cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs,.

Rossend Flaquer i Gil, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Josep Garrut Sala, metge   teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

Mariano Vives i de Casanova, teniu més dades?., lloc i data de naixement i traspàs

L’Antonio  Gallardo i Garriga(Barcelona, 1889-1942), retratava “Vista general del Molí de Santa Maria de l'Estany”, aleshores a la comarca del Bages, i ara a la del Moianès.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5186/rec/9

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9894

Llegia; https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-grau-moli-de-l-estany-o-moli-dels-frares

El molí és documentat des del segle  XV.

Durant una època va ser propietat del Monestir de Santa Maria de l'Estany.

Més tard passà a formar part de les propietats del mas Grau.

L'actual estructura de la casa del Molí és pròpia del segle XVIII; una llinda, datada l'any 1760, porta la inscripció "Joseph Febrer y Grau".

Fa ben bé una centúria que l'edifici no s'utilitza com a molí.

A la dècada dels 1940 del segle XX , després d'un període d'abandonament, la casa va passar a  mans del Dr.  Josep Maria Vilardell i Permanyer [Barcelona, 15/04/1891 — Barcelona, 20/09/1959], qui en van començar el procés de restauració i rehabilitació passant a ser segona residencia.

La casa guarda mobiliari i altres ornamentacions interessants.

Josep Maria Vilardell i Permanyer [Barcelona, 15/04/1891 — Barcelona, 20/09/1959]

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EGEG

https://www.todocoleccion.net/folletos-turismo/3007-moli-doctor-vilardell-santa-maria-lestany~x117638464

Lectura molt recomanable  ELS  GERMANS VILARDELL PERMANYER , REPRESIALIATS EN EL PRIMER FRANQUISME , de Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962)

Els franquistes tenien la idea d’alliberar una societat segrestada pel catalanisme des del temps de la Renaixença. Pels falangistes, una vegada extreta la crosta catalanista, emergiria l’espanyolitat dels catalans. En segon lloc, calia exterminar els roigs de tota mena, com havien fet a la resta de l’estat.

Sou pregats de fer-nos-les arribar a l'email castellardiari@gmail.com i a l'email mdc@csuc.cat, aquesta " desinformació"  , m'irrita fins a l'extrema que em cal esforçar-me per no emprar mots escatològics. 

L’Antonio  Gallardo i Garriga, era un dels puntals del projecte Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Gallardo%20i%20Garriga%2C%20Antoni%2C%201889-1943/field/creato/mode/exact/conn/and

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

CAN MIRALPEIX. ABANS TORRE ORIOL. MONTCADA I REIXAC. VALLÈS OCCIDENTAL

 

Llegia que l’edifici és obra de l’arquitecte Enric Mora Gosch (1895-1966)

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17842

L’any 1920 Antoni Oriol i Ballvé (argenter i orfebre de Barcelona 1867 – 1940), va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac permís per edificar un torre de planta baixa, pis i golfes. L’obra fou  encarregada a l’arquitecte Enric Mora i Gosch.

 https://montcadareixac.blogspot.com/2012/12/192x-torre-oriol.html

 https://parcs.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=2e606821-86de-4de1-9bb0-b97ff719722b&groupId=193969

 Habitatge de planta baixa, pis i golfes amb una torre quadrada de quatre plantes. La planta de l’edifici té forma de “T” amb coberta a quatre vessants.

Casa inicialment d’estil noucentista que les reformes posteriors ha eliminat.

Segons els plànols originals les finestres tenien totes arc de mig punt i es conjugaven amb ulls de bou encara presents.

A la façana de migdia se li ha afegit un porxo rectangular tancat d’obra i amb vidrieres.

https://laveu.cat/actualitat/can-miralpeix-sera-un-centre-dacolliment-per-a-menors/

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA

 Demanava ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)  per esbrinar alhora que l’advocació de la capella de Can Fargas,  la relació amb l’actual església parroquial al carrer de Pedrell, 64, Horta-Guinardó, 08032 Barcelona

A volta d’email em deien;  la Capella de Can Fargas la tenim documentada com a desapareguda  l’any 1914, sota l’advocació de Sant Antoni de Pàdua,  estava situada al Passeig de la Font d’En Fargas.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4316

Amb les pedres d’aquesta Capella es va construir un altre capella de Sant Antoni de Pàdua al C/ Pedrell, 64 (imatge que t’adjunto) la qual també va desaparèixer l’any 1936.

 

https://arxiugavin.wordpress.com/

En el mateix solar, al C/ Pedrell, 64,    hi ha l’Església Parroquial de Sant Antoni de Pàdua.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/12/esglesia-de-sant-antoni-de-padua-horta.html

També tenim documentada com a desapareguda l’any 1914 una Capella-oratori a Can Fargas (dins la casa) (Sr. Pere Fargas) al Passeig Maragall, 385.

Sant Antoni  era fill de Lisboa, i s’havia educat entre altres llocs a l’antiga ciutat universitària de Coïmbra, va morir un divendres, 13 de juny de 1231, a Pàdua. Per això és conegut com Sant Antoni de Pàdua, no obstant el seu origen portuguès. 

Tothom va plorar llargament la seva pèrdua. Tant, que un any després del papa Gregori IX el va canonitzar.

 L’any 1946, Pius XII va proclamar Sant Antoni,  Doctor de l’Església amb el molt honorífic títol de Doctor Evangèlic. La carta de nomenament s’inicia amb aquestes bellíssimes paraules: “Exulta Lusitania felix… (és a dir, “alegra’t Portugal feliç”). Salta de joia, Pàdua venturosa, ja que vau engendrar per a la terra i per al cel un baró que ben bé es pot comparar amb un astre rutilant”.

 Que Sant  Antoni  de Pàdua, dit també  Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis, pagesos, ramaders  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.