L’ANTONIO
GALLARDO I GARRIGA (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), li poso la O al nom,
perquè com en el meu cas, en aquella època no es permetia la inscripció al
Registre Civil de noms en altres llengües que no fossin el castellà – “ ells “ en diuen espanyol – . La Constitució
de 1978 però, l’anomena correctament castellà. Retratava l’any 1934 ,
Can Queralt, que no sabia veure al
Catàleg de Masies . Porquerises. Argençola. Anoia.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3828/rec/1
Existeix encara:
https://turisme.argencola.cat/es/place/668/building-can-queralt
https://www.argencola.cat/media/foto/9320/
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt-0
Gran edifici
situat a l'entrada del nucli de Porquerisses. Presenta planta baixa, planta de
pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant l'orientada al sud. La
coberta és a dues vessants (nord-sud) acabada amb teula àrab.
La façana on hi
ha els elements més interessants de l'edifici, és també la façana d'ingrés.
Dona al carrer principal, i destaca, per el gran portal adovellat de mig punt,
on a la dovella central s'hi pot observar un escut heràldic – no aconseguia
veure’l - , sou pregats de fer-nos-en arribar una fotografia amb bona resolució
a l’email castellardiari@gmail.com.
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/queralt%2C+conde+de+santa+coloma.html
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/queralt.html
A la planta de
pis, hi trobem diverses finestres amb un ampit pronunciat, brancals i llinda de
pedra. Dues d'aquestes finestres tenen també guardapols. A la part esquerra de
la façana, s'observa una entrada tapiada, on hi ha una gran llinda de pedra. El
ràfec en aquesta façana és de dues filades.
La façana sud, té
diversos coses afegits, que donen a un patí tancat per murs. La resta de
façanes no hi cap element destacable.
Havíem publicat d’Argençola :
CAN TALLÓ.
ARGENÇOLA. L’ANOIA
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/03/can-tallo-argencola-lanoia.html
On incorporàvem enllaços
a publicacions anteriors.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
