ESGLÉSIA DE SANT JOSEP. BADALONA. BARCELONÈS

 

Llegia que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875 - Badalona, 30 de desembre de 1958) va ser l’autor de l’ església neogòtica que s’alçà al  c/ Enric Borràs - Av. Sant Ignasi , llegia que té tres naus força amples (la central de 10 metres .) i capelles, deambulatori i cripta.

L'estructura és de maó i ferro, camuflats a l'interior però visibles a l'exterior.

Les formes goticistes simplificades de la façana són accidentals: el projecte hi preveia una major complexitat decorativa.

La capella lateral, paral·lela a l'església i a la qual s'accedeix des del campanar -rectangular, de 30 m. i coronat per una agulla de ferro- té una nau coberta de bigues entre arcs diafragma trilobats.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1807

https://geoportal.badalona.cat/badalona/Doc/E-12.pdf

No posaria la mà al foc – nomes en tenim dues, i ens fan molta falta – però en ocasió de publicar ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLEFIÀ ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. BADALONA , on s’afirma desconèixer qui va ser l’autor del projecte tècnic, que Joan Amigó i Barriga (Badalona, 27 de gener de 1875 - Badalona, 30 de desembre de 1958) , té força números, oi?:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/05/esglesia-parroquial-de-llefia-advocada.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-josep-badalona-barcelones.html

Que sant Josep, elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

MAREDEDÉU DE PUIG-AGUILAR, MAL DITA SANTA MARIA . GUIXERS. EL SOLSONÈS LA COMARCÀ MÀRTIR

El Xavier Burcet Darde, s’arribava – també – fins a les terres que qualifica encertadament com el Solsonès sobirà, i ens explica que des de Sant Martí de Guixers, enfilava el “Camí de les Aguiles”; el seus passos el portaven primer fins Sant Marti de Corriu, i després fins el santuari de Puig Aguilar a 1400 metres del que ens envia unes magnifiques imatges. .

Vora unes roques impressionants “Montserratines” (N), amb la serra d’ Ensitja encara Nevada,(E) l’ ermita enturonada mira cap a Busa (S) amb tot el sol i les vistes esplèndides als 4 vents.

En la porta, gravades: la Mª de Deu, el nen i l’ Àguila, que m’ ha acompanyat fent cercles en la sortida.

L'edifici actual és del segle XVII amb estructura clàssica, orientada de sud a nord i un porxo típic al davant. A finals del segle XIX una part de la volta s'ensorrà i és reféu . La portalada és aprofitada de l'anterior construcció.

La descripció tècnica ens explica : Església d'una nau rectangular capçada per un absis quadrat. La coberta és de teula a dues vessants.

L'absis està orientat a tramuntana. El parament està fet per pedres sense escairar. El conjunt ha sofert un sobrealçament i l'afegit d'un cos rectangular a la capçalera per ser utilitzat com a sagristia . També es va afegir un porxo que cobreix la porta d'entrada. No es veu cap finestra a la part antiga.

La portada s'obre a l'angle sud-est del mur frontal. Està constituïda per dos arcs de mig punt en degradació que arrenquen d'impostes que es desenvolupen sobretot a mà dreta. Hi ha elements esculpits en algunes de les dovelles de l'arc exterior, a l'intradós d'ambdós arcs i a les impostes de mà dreta. En una de les dovelles es representa la figura d'un àngel frontal amb les ales caigudes, a la clau la Mare de Déu amb el nen assegut i, a la dreta, un sarcòfag vist des de d'alt amb un personatge nu a l'interior, possiblement un albat. A l'intradós de l'arc exterior, de manera esquemàtica, hi ha tres personatges, dos dels quals sembla que s'agafin les mans i l'altre apareix sol, amb el cap girat en direcció al costat oposat al d'aquells. A l'intradós interior hi ha un motiu floral radial de set pètals inscrit en un cercle. A les impostes hi ha un motiu geomètric consistent en la juxtaposició d'una estrella de vuit puntes. Finalment, a tall de permòdols, a l'interior hi ha dos caps humans molt esquemàtics.

A l'interior hi ha una volta de canó que arrenca d'una motllura. Hi ha també dos arcs torals de mig punt . Al cantó de llevant hi ha un campanar quadrat , amb quatre finestres obertes amb un arc de mig punt amb teulada a quatre vessants.

L’any 1919, el Josep Salvany i Blanch, visitava aquest indret i ens deixava uns excepcionals documents gràfics.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/04/goigs-la-mare-de-deu-de-puig-aguilar.html

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-puig-aguilar-guixers

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la fi dels genocidis en aquest món 

SANT MARTÍ DE GUIXERS CONEGUDA TAMBÉ COM DE LA TRINITAT DE VELIANES I EL CEMENTIRI PARROQUIAL. GUIXERS. EL SOLSONÈS. LA COMARCA MÀRTIR

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-guixers-o-de-la-trinitat-o-de-velianes

L'església de Sant Martí, o de la Trinitat  Velianes , es troba isolada al lloc anomenat Guixeres.

 És d'una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis quadrat.

Al segle XVII s'amplià amb una capella i la sagristia al costat de tramuntana.

Tot el conjunt ha estat sobrealçat.

Rep la llum de llevant per la finestra de l'absis, de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat. N'hi ha una altra de molt semblant al mur de migjorn i altre més al mur de la sagristia, d'època posterior.

La porta, un arc de mig punt adovellat, és a migjorn. La porta està ornamentada amb uns ferros que segueixen models utilitzats als segles XII i XIII.

La coberta interior és de volta apuntada amb un arc preabsidal també apuntat. Aquest presenta al cantó de l'evangeli, i 1 metre al cantó de l'epístola, una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell.

El parament es a base de carreus de pedra tosca ben tallats i afilerats. La teulada es a dues vessants i el frontis, a ponent, es coronat per un campanar d'espadanya, amb dues llargues finestres cobertes amb un arc de mig punt, al qual s'hi accedeix per una escala.

Tota la façana meridional està closa per un mur de pedra que delimita un espai de forma pentagonal que constitueix el cementiri.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17333

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que Sant Martí, elevi a l'altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

L’ESGLÉSIA DE SANT MARCEL DEL GUINARDÓ, AIXOPLUGA LES CELEBRACIONS DE SANT FERMÍ. BARCELONA

 

Sant Fermi no té cap capella, ermita, església,.., a la ciutat de Barcelona, i la parròquia de Sant Marcel , al  Carrer Petrarca, 52; 08031 Barcelona, - santmarcel134@arqbcn.org -   acull les celebracions de la comunitat navarresa.

https://beteve.cat/cultura/sant-fermi-barcelona-txupinazo-vuit-dies-activitats-casa-navarros/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=14692

L’església de Sant Marcel, situada entre els barris d'Horta i Vilapicina, va ser creada com a Parròquia l'any 1970 per l'arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín​ (Villanubla, Valladolid; 16 de enero de 1918-Fuentes de Nava, Palencia; 25 de agosto de 2004) i l'any 1974 es va obrir al culte un local provisional.

 L'any 1980 es va inaugurar l'edifici actual, construït al costat de l'antiga masia de Can Querol, propietat de la Fundació Valldejuli, que en va cedir el terreny.

És un edifici de planta pentagonal, de costats desiguals, que passa molt desapercebuda des de l'exterior.

 La part més moderna correspon a la reforma de l’arquitecte  Gerard Duran Barbarà del 2019, la part de maó és de l’arquitecte Pere Piqué Sabadell.

 

https://cotsiclaret.com/lang-ca/pag/noticias/?id=155

Publicàvem suara :

TENIU DADES I/O IMATGES DE CAPELLES, ERMITES, ESGLÉSIES DE CATALUNYA ON ES VENERI A SANT FERMÍ?.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/06/teniu-dades-io-imatges-de-capelles.html

Ens agradarà rebre les vostres informacions a l'email castellardiari@gmai.com 

Que sant Marcel, Sant Fermí, i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP OBRER. TORRENT DEL CAPELLÀ. SABADELL

  

Tenia la convicció d’haver fet alguna publicació de l’església del  Torrent del Capellà, al carrer de les Magnòlies, 19, de Sabadell,  advocada a Sant Josep, no sabia però trobar-la.

El dissabte 31.5.2025 m'arribava fins a Sabadell i en retratava la façana. 

Fotografies de l'Antonio Mora Vergés

Fotografia del Sergio R.M 

https://misas.org/p/esglesia-de-sant-josep-obrer-torrent-del-capella-sabadell

https://fitxers.sabadell.cat/urbanisme/planejament/peps/C._4_BSE_Sociocultural_i_etnologic.pdf

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Li tinc una particular devoció a Sant Josep,  que en un entorn absolutament masclista, aleshores i ara, feia costat a Maria. 

Josep ens diu als homes del segle XXI, que com ell hem d’acceptar la voluntat de Déu, que ho hem de fer sense escarafalls, amb senzillesa , que lluny del que pot semblar, la vida no es un camí de roses , que justament per això però,  es tant meravellosa.

La seva vida es la mostra palesa de la doctrina de Jesús, que es recull a Mc 9,35 “ si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots “.

Josep ho tenia clar i ens ha deixat el seu exemple, clar no vol dir fàcil evidentment  però, certament amic lector, si Josep ho va fer, perquè no ho podem fer nosaltres que comptem a més amb la seva intercessió

Que Sant Josep elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

IN MEMORIAM. SANTA EUGÈNIA DE SOÏLLS & SOLLS O DE VALLCABRERA. SANT JAUME DE FRONTANYÀ. EL BERGUEDÀ.

https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/santa-eugenia-de-soills

L’església de Santa Eugènia de Soïlls també era coneguda com església de la Vallcabrera al segle XVIII i era una de les moltes esglésies estretament vinculades a Sant Jaume de Frontanyà, qui en conservava tots els seus drets parroquials. Tot fa pensar que l’església devia dependre de Sant Jaume des de pocs anys després de la consagració de Frontanyà, l’any 905, quan el terme parroquial es va fraccionar i van aparèixer les esglésies de Santa Eugènia de Soïlls, Sant Esteve de Tubau, Sant Cristòfol de les Planes, Santa Maria dels Oms, Santa Magdalena de la Malosa, Sant Julià de Cosp i Sant Llorenç de Corrubí. De la seva existència documentada només hi ha una referència del segle XIV: una deixa testamentària a favor de l’església de Santa Eugènia de Soïlls per part de Berenguer de Soler de Montclús.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eugenia-de-soills-sant-jaume-de-frontanya

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/04/in-memoriam-esglesia-de-santa-eugenia.html?m=1

El sostre demogràfic de Sant Jaume de Frontanyà s’assolia al cens de 1857 amb 465 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb  26 habitants de dret.

Únicament es podria intentar revertir la despoblació si Catalunya esdevingués un estat sobirà dins o fora de la III República Española . Ho tenim difícil, oi?

Que Santa Eugènia elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

SANTA CONSTANÇA DE CLARIANA DE CARDENER. EL SOLSONÈS

  

L'església de Santa Constança a Clariana de Cardener és un edifici amb orígens presumptament alt-medievals, tot i que no hi ha notícies documentades que ho confirmin explícitament. Aquesta església depèn actualment de la parròquia de Linya i només s'hi celebra culte un cop l'any. De l'edifici en va sortir una pintura sobre taula titulada "La Santa Cena" de Jaume Ferrer, que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

https://visitmuseum.gencat.cat/es/museo/museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona/objeto/sant-sopar-de-l-esglesia-de-santa-constanca-de-linya

Memòria dels treballs arqueològics a la necròpolis neolítica de Santa Constança (Clariana de Cardener, Solsonès). Sepulcre 2

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/8820#page=26

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb 573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.

La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751 ànimes.  El sostre demogràfic de la comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici 2024 amb 15.359 habitants de dret.

Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el Solsonès acollia l’1,10%

Catalunya té una població estimada  de  8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un 0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La corrupció endèmica i sistèmica  del REINO DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir,  no ajuda gens.   

La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.

Podeu entendre que una Catalunya econòmica i demogràficament molt inferior a l'actual aixeques un Patrimoni tant important, i que a dia d'avui, NO HI HA RECURSOS per a mantenir-ho?.  Jo, humilment, NO.  

Que santa Constança   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , noguerencs , aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.