ERMITA DE SANT QUIRZE I SANTA JULITÀ, MERLANT. PORQUERES. EL PLA DE L’ESTANY

Llegia que l’ermita  de Sant Quirze i Santa Julita està a  la muntanya de Ginestar que separa la vall del Tort i la riera de Garrumbert, al terme de Porqueres

A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada i un guardapols.

Edifici  d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular amb un arc en degradació.

Sobre la porta s’hi troba una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt de dintell monolític.

 A l’absis i al mur de migdia es troben dues finestres de les mateixes característiques que la de la façana principal.

 El primitiu campanar d’espadanya amb dues obertures, es va transformar en reformes posteriors en un campanar quadrangular. El campanar té un teulat d’un vessant sostingut sobre dos pilars.

Els paraments dels murs són de carreus molt ben escairats i formen filades molt regulars.

L’interior de la nau té una coberta de volta de canó lleugerament apuntada.

Alguns historiadors atorguen un origen visigot a l’ermita de Merlant, malgrat que les restes que es conserven pertanyen a l’època romànica.

 Els documents citen una església a Merlant  a l’any 979 quan fou cedida pel comte Miró de Besalú al monestir de Sant Esteve de Banyoles.

L’any 1097 apareix com a “Sancti Quirici et Sancti luliani de Meritania.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes dirigits pel general Franco conra el govern LEGÍTIM  i DEMOCRÀTIC de la II Repýblica,  va ser saquejada i entre d’altres béns desapareixerien – no per a tothom -  una majestat, una taula amb pintures romàniques i les campanes.

L'any 1942, el propietari de Can Gallifa, el senyor Francesc  Gallifa i Rifa, va començar les obres de restauració.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/02/can-gallifa-i-la-seva-capella-advocada.html

El 1952, l’artista barcelonina Anita Solà d’Imbert   (1906-1995) la va decorar amb unes pintures sobre la vida de sant Quirze i santa Julita. 

Entre el 1983 i el 1985 s’hi feren obres de restauració impulsades pel Centre Excursionista de Banyoles.

 Que  Sant Quirze i Santa Julita  elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català  per assolir la nostra llibertat nacional, perquè s’aturin els genocidis contra les minories ètniques i/o culturals, i les “ morts evitables “ provocades per la corrupció endèmica i sistèmica del mal dit  REINO DE ESPAÑA

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

MAREDEDÉU DE CASTELLGERMÀ. SARROCA BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Castellgermà fou un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera. Està despoblat des de molt antic. S'hi troben encara algunes ruïnes del Castell de Castellgermà i una petita ermita advocada a  la Mare de Déu.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-castellgerma-abans-santa-eulalia-sarroca-de-bellera

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/12/goigs-la-mare-de-deu-de-castellgerma.html

El mal record  del “ Carnicer del Pallars “ Antonio Sagardía Ramos (Zaragoza, 5 de enero de 1879-Madrid, 16 de enero de 1962), no s’esvaeix, ben al contrari amb les continues crides al genocidi que es tornen a fer des de les files dels partits antidemocràtics, i des d'alguns sectors de l'església herètica del REINO DE ESPAÑA  .

Que la Marededéu  elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i perquè els genocidis sobre els palestins, els kurds i totes les minories ètniques i/o culturals s’aturin.

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE TORREGROSSA, ARA CASA CONSISTORIAL. PLA D’URGELL. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys i panys que maldem per elaborar un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  està meridiàment clar, que l’educació no era, ni ès, una qüestió que ocupi, ni preocupi, als feixistes d’abans, ni als d’ara.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, esperem les vostres fotografies i dades a l’email castellardiari@gmail.com

Llegia que l’arquitecte Celestí Campmany Pellicer, projectat l’edifici   l'any 1905 com a escoles públiques.

 A la façana hi ha l'escut de la vila, datat el 1909.

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/celesti-campmany-pellicer

Edifici de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. Resta cobert per teulada a doble vessant a la part central i terrassa plana amb balustrada ornamental a les façanes anterior i posterior. El concepte de l'edifici es basa en una simetria compositiva i una l'austeritat ornamental, només alterada per les balconades de forja i per la pedra natural a la planta baixa per al sòcol, les cantonades i el remat i perfils de les tres portades. L'únic element menys auster són les formes ondulants i sinuoses les motllures de la porta principal. Aquestes motllures s'apropen estilísticament als motius decoratius modernistes, àmpliament difosos en aquella època i que en el cas de Torregrossa queden reflectits de manera senzilla en aquesta portada

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4273

SANTUARI DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA. SARROCA BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ

 

Llegia del Santuari de Sant Quirze, Quirç o Quiri, a l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1 791  metres d’altitud  al tossal de Sant Quiri, que domina pel S el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet , pertanyent ara  al municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà) ;  el santuari de Sant Quiri, molt venerat a la rodalia, serva en la seva construcció les característiques del romànic popular que perviurà a l’Alta Ribagorça força temps.

Consta d’una nau orientada, coberta amb volta de canó i capçada per un absis refet.

 Els murs presenten obra de paredat travat per l’argamassa, o en sec.

Al mur de migjorn, damunt la finestra, s’hi troba una pedra amb una inscripció del segle XIII.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quiri-de-sas-abans-sant-tirs-de-sentis-sarroca-de-bellera

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/10/goigs-sant-quirze-sant-quiri-sentis-sas.html

Els sants Quirze i Julita. Quirze -també anomenat Cir o Quirc- era un vailet petit que tot just començava a conèixer l´Evangeli. Julita era la seva mare que va ser acusada de ser cristiana i la van condemnar a turments per tal que deixés de ser-ho. En Quirze, en veure que torturaven la seva mare, no parava de plorar, de manifestar igualment la seva fe i d´animar a la seva mare. El jutge, enfurismat rebotí el nen per terra fins a matar-lo. Finalment, la mare també morí. Tot això va succeir a Cilícia, al s. IV. Aquesta és la història resumida del martiri d’aquests dos sants que van agafar gran popularitat a les nostres terres ja durant el període visigòtic.

Que sant Quirze, santa Julita i tot l’estol celestial elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món

inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. IGNASI MARIA ADROER CALAFELL, L’ARQUITECTE QUE RETRATAVA ENTRE ALTRES CAN FERRATER, AL BARRI DEL CANYET DE BADALONA, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA

 Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: l’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

L’arquitecte Ignasi Maria Adroer i Calafell – ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com -  retratava , Vista general de Can Ferrater a Canyet, Badalona.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2823/rec/15

Rebia un email del Francesc Vidal en el que em deia :

Bon dia,

Referent a un article aparegut a Tribuna del Berguedà el 17 de gener de 2024 on hi feien referència a l'arquitecte Ignasi Adroer Calafell i on deien que no coneixien el lloc i dates de naixement i defunció, però els hi agradaria conèixer, els puc ajudar una mica.

L'Ignasi Maria Adroer Calafell prové d'una família originària de Viladasens, al Baix Empordà.

Va néixer el 8 d'abril de 1891, desconeixent el lloc, i va morir el 27 de setembre de 1979 a Barcelona.

 Es va casar el 14 de juny de 1923 amb Concepció Iglesias i d'Abadal.

Va tenir 4 fills: Manuel i Joaquim, químics, Jordi, arquitecte i Núria (morta amb només 4 anys).

La nostra infinita gratitud al  Francesc Vidal

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1917

Ens agradarà rebre una imatge d’aquest arquitecte  que deixava un llegat interessant al Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Adroer%20i%20Calafell%2C%20Ignasi%20Maria/field/creato/mode/exact/conn/and

Hi havia alguna relació de família amb Josep Adroer ?

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/josep%20adroer

No entenc, més enllà de la intenció evident de “ dessolar la terra “ ,   quina explicació  -plausible -  ens poden donar,  pel fet  de  no recordar de forma adequada, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i fins imatge si fos possible, als que participaven en el projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, sou pregats de fer-ne recerca, i enviar-ne els resultats a  mdc@csuc.cat perquè esmenin aquesta “omissió”.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/82021/2015%20CEC_Egipciaques_Ramon_Graus.pdf

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TORÀN, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA, CANEJÀN. VAL D’ARAN.

 

Llegia de l’Església parroquial de Toràn, advocada a Sant Joan Baptista, al terme de Canejàn, a la Val d’Aran, edifici  d'una sola nau, amb l'entrada a ponent i amb dos contraforts al mur de migdia.

 Possiblement els únics elements romànics que es conserven siguin una obertura espitllada a la cara nord i l'absis semicircular a l'est.

 Tota la resta semblen afegits posteriors (sagristia adossada a sud-est, obertures quadrades a nord, oest i sud...).

 Dona la sensació de que la nau ha estat engrandida tota ella posteriorment.

Gozos en honor de San Juan Bautista se cantan en San Juan de Toran parroquia de Canejan

http://www.memorial.udl.cat/cataleg/Cataleg/Documents/Document_10001.html

Ens agradarà rebre'n un exemplar a l'email castellardiari@gmail.com 

Que sant Joan Baptista elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE PALAU S’ARDIACA. PALAU DE SANTA EULÀLIA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-de-palau-sardiaca-palau-de-santa-eulalia?fbclid=IwY2xjawLN89hleHRuA2FlbQIxMABicmlkETF3U1VQRE1YZnV4NGo2akdvAR5EIOyYjGU6M152zrHzYTi2L8FyvzLUzAc414yV9I29s48H_yRRo9e9vdEytQ_aem_t6XVCQQWRoqFTffSu5cqpg

https://palaudesantaeulalia.cat/cultura-i-patrimoni/esglesia-de-sant-esteve-de-palau-sardiaca/

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19934

L'església de Sant Esteve de Palau  s’Ardiaca era l'antiga capella del palau, unida a aquest edifici per la banda nord. Encara que és la part més antiga del conjunt, és l'única ben conservada.

Segons Joan Badia i Homs (Palafrugell, 9 de maig 1941 es tracta d’un dels monuments pre-romànics més interessants de l'Empordà i se'n pot situar l'origen els segles VIII-IX.

Patrimoni Gencat en diu; església és d'una sola nau, amb creuer i absis trapezial. En la planta d'aquest edifici preromànic cal destacar la presència del transsepte, que no sobresurt exteriorment als murs de la nau. La volta de la nau és lleugerament ultrapassada i s'inicia en banquetes poc destacades en ambdós murs laterals. La volta del creuer és de canó i té el seu punt a un nivell considerablement més alt que el de la n au. L'absis està cobert amb volta de canó. A l'interior del temple trobem dos arcs de sosteniment e les cobertes: el triomfal, d'entrada al presbiteri i un arc toral, en el punt de comunicació entre la nau i el transsepte. Les impostes d'aquest dos arcs són molt grans i presenten una decoració geomètrica.

Aquesta església presenta tres portes, una de les quals s'obre al frontis, l'altra al mur nord del creuer, i la darrera al mur de migdia de la nau. La porta de la façana és d'un sol arc de mig punt format per petites dovelles. Aquesta porta posseeix una llinda, i l'espai del timpà s'omplí amb pedruscall i argamassa. La porta que s'obre en el braç septentrional del transsepte ha estat modificada en època contemporània. El seu arc va ser molt malmès, tot i això encara se'n conserva més de la meitat. És un arc de mig punt de petites dovelles, sense arquivolta. La porta del mur meridional de la nau, que s'obre a prop del creuer, és de dimensions més reduïdes que les dues anteriors.de palau s’Ardiaca

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.