divendres, 12 de desembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ERTA, ADVOCADA A SANT BARTOMEU. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://poblesabandonats.cat/fitxes/931

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-derta-el-pont-de-suert

https://visitaelpontdesuert.com/sant-bartomeu-derta/

L’església d’Erta, mantinguda per la família que viu al poble, es troba en molt bon estat de conservació. Està dedicada a sant Bartomeu i és romànica, del segle XI. És una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó i absis semicircular sobrealçat, obert a la nau a través d’un arc presbiterial molt ample. A l’interior es conserva un retaule barroc datat del 1714





Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Sant Bartomeu patia un martiri que el faria mereixedor de ser el patró de Catalunya, a qui des de fa més de 310 escorxen de forma immisericorde.

Em treuen de polleguera eufemismes com " Guerra Civil "  per referir-se a l'acció criminal duta a terme pels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, o l'oblit del tristíssim paper de la Jerarquia catòlica que signava la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937), com advertia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , comportava un trencament radical  entre la Jerarquia religiosa que abraçava el feixisme i abjurava de Déu, i el poble que pregava i continua pregant a Déu.

https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Hi ha " perles" que s'haurien de gravar a totes les esglésies : 

Nosotros no pretendemos que la zona roja sea el infierno y la nuestra el cielo, porque el cielo no está en la tierra. Más sí podemos afirmar que la zona roja es el infierno, con todos sus refinamientos satánicos, y la nuestra es la tierra, con sus virtudes y sus flaquezas, que nadie es perfecto en este mundo. Y una tierra, eso sí, donde se bendice a Dios y en su nombre se lucha y por Él se muere

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

El laïcisme ha fet trontollar a l’església catòlica del REINO DE ESPAÑA que certament continua sentint-se més còmoda fent costat als “ caïnites “  que defensant l’evangeli.

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que  Sant Bartomeu     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins,  vilopriuencs ,   artesencs , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals

dijous, 11 de desembre del 2025

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LES ESPASES/ESPOSES DE SANT JULIÀ DE CERDANYOLA. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

 

La imatge s'havia conegut com Mare de Déu de les Espases, ja que la que hi havia abans de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la  II República , era la d'una marededéu dels Dolors, asseguda amb Jesús mort als braços i que portava un cor amb espases clavades, per això la gent li deia la marededéu de les Espases.



L’església es va construir l’any  1858, a partir d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori; els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, aprofitant un lloc on ja hi havia una petita capelleta de pedró dedicada a la Mare de Déu



Ens agradarà rebre una fotografia de l’actual imatge a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/goigs-la-mare-de-deu-de-les-espases-o.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/poema-la-mare-de-deu-de-les-espases-o.html

https://guimera.blog/coneixer/nostra-senyora-de-les-esposes-de-sant-julia-de-cerdanyola-al-bergueda-sobira/

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/les-esposes

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3423

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria dels   cerdanyolencs ,    llançanencs,  trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 10 de desembre del 2025

TENIU MÉS DADES DEL CRIST DEL SAGRAT COR D’ALGUAIRE?. EL SEGRIÀ.

  


Mn. Antonio Fontova Vilamajó (Castelló de Farfanya, 1930 + 2007 ) va ser el promotor de la imatge del Crist del Sagrat Cor d’Alguaire,  que s’encarregava l’any 1966 a un taller – sense cap dada d’identificació, com calia esperar d’aquella època “ fosca “-  d’Olot, ens agradarà tenir-ne noticia,  a l’email castellardiari@gmail.com, així com  dels que duien a terme la restauració desprès que un llamp partís la imatge


Francesc Tamarit Culleres (1943- 2024) va ser l'autor de la restauració l'any 1998 

https://www.territoridevalor.cat/descarrega-de-materials/2-alguaire-cartolina-a5.pdf

https://www.alguaire.cat/cultura/revista-cercavila/cercavila_96.pdf

https://www.alguaire.cat/cultura/revista-cercavila/cercavila_96.pdf

https://www.territoridevalor.cat/descarrega-de-materials/2-alguaire-estovalla-a3.pdf

https://www.territoridevalor.cat/descarrega-de-materials/2-alguaire-cartolina-a5.pdf

Entenem la incúria informativa, som al REINO DE ESPAÑA, i tot el que ens pugui perjudicar, els encanta.

Em deixaven un comentari – que no reproduiré -, al que contestava; La llengua castellana, rica i melodiosa, brolla amb una elegància antiga que enamora l’oïda i omple de matisos el pensament. És culta, subtil, capaç de vestir la poesia més alta i la prosa més clara. Dissortadament, massa sovint cau en mans de qui la maltracta amb parla grollera i tavernària, oblidant la seva noble essència i el seu valor com a tresor literari i cultural.

 Que el Crist del Sagrat Cor  , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 9 de desembre del 2025

ESGLÉSIA DE BASSEGODA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL, ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-bassegoda

La notícia documental més antiga  fins ara coneguda i relacionada amb Sant Miquel de Bassegoda es de l'any 1280, essent escripturada com "escclesia de Bassegoda".

 Més tard, l'any 1362, consta com a Sancti Michaelis de Bassagoda" en el "Llibre Verd" del Capítol de la catedral de Girona.

Al segle XVII, l'antiga parròquia es troba ja agregada a la de Sant Andreu de Llorona.

 El topònim "Bassegoti" ve esmentat en el document de l'any 872, en el qual se citen diversos indrets donats al monestir de Sant Aniol d'Aguja.

L'església va estar en funcionament fins entorn dels anys 70 del segle XX, moment del qual daten les darreres sepultures dels nínxols de la zona de l'exterior de l'absis.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17843

La retratava el Joan Bonmati Nierga





https://www.bisbatgirona.cat/pujades/files/Goigs%20a%20Sant%20Miquel%20de%20Montagut.pdf

Que l'arcàngel Sant Miquel, Princep de les Milícies Celestials   , elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dilluns, 8 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA DE MONTESQUIU . ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Maldem des de fa anys per completar un inventari dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.  No és una tasca senzilla, i massa sovint hem trobat la indiferència de les administracions, i la inconsciència de no poques persones de la mal dita societat civil.

https://www.lospueblosdeshabitados.net/search/label/Montesquiu

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/182

El poble de Montesquiu va quedar abandonat a conseqüència de la pèrdua de gran part de la seva horta  per la inundació que va comportar la construcció del pantà de Sant Antoni. Aquesta horta suposava el principal mode de subsistència dels veïns de Montesquiu

 En desaparèixer, a poc a poc, els habitants van anar marxant a altres llocs, com Tremp, la Pobla de Segur, Lleida o Barcelona, entre d'altres

Gràcies a la tasca de Faustino Calderón García,  tenim una fotografia de l’edifici que havia donat aixopluc a l’escola, l’abadia  o casa rectoral, en la que seguint la tradició catalana  el prevere ensenyava les primeres lletres  perquè els infants poguessin fer  la primera comunió, recordeu que en la llengua catalana, encara avui, a la persona que ajuda al sacerdot en els oficiïs religiosos se l’anomena “ escolà”, el que va a escola, això no succeïa generalment fora de Catalunya, on se’ls coneix con monaguillos  “ monjos petits “



Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27179

Només la llibertat nacional de Catalunya faria possible endegar polítiques que permetessin una millor distribució de la població en el territori,  està clar que ho tenim forà complicat, oi?

Recordem però que A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

 

diumenge, 7 de desembre del 2025

LES CASES MODERNISTES DEL MESTRE D'OBRES RAFEL ESTANY CASALS AL CARRER DEL SOL. SABADELL

 No consta cap dada del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest conjunt de cases a la primera dècada del segle XX http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/016-A.htm



La descripció tècnica ens diu ; conjunt de sis habitatges arrenglerats, entre mitgeres, de planta baixa i pis. Estan agrupats en parelles formant tres variants de façana, les quals estan arrebossades i estan ornamentades amb elements de caràcter modernista. Cal destacar les reixes de ferro forjat, fusteries i persianes ja que pertanyen al projecte inicial.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me 

El Valentí Pons Toujouse em feia arribar un enllaç:

L'autor va ser el mestre d'obres - (Estudis a Anglaterra - 1871 )  Rafel Estany Casals ( 1851 + Sabadell   31.12.1917 ) 

dissabte, 6 de desembre del 2025

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’ESCOLA DE SANT ROMÀ DE TAVERNOLES. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

Maldem des de fa anys per completar un inventari dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista.  No és una tasca senzilla, i massa sovint hem trobat la indiferència de les administracions, i la inconsciència de no poques persones de la mal dita societat civil.

https://www.lospueblosdeshabitados.net/search/label/Sant%20Rom%C3%A0%20de%20Tav%C3%A8rnoles?m=0

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sant-roma-de-tavernoles-0

https://www.llavorsi.cat/copy_of_recull-fotografic/sant-roma-de-tavernoles

El Faustino Calderón García, fa una recerca excel·lent que ens permet documentar en aquesta ocasió l’escola de sant  Romà de Tavernoles, ara un despoblat al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.  


L’edifici era compartit, a la part superior l’abadia o casa rectoral, i als baixos les escoles que inicialment devien ser parroquials - recordeu que el mot " escolà", el que va a l'escola, a Catalunya s'empra també  per referir-se a les persones que ajuden al prevere en les funcions religioses - ,  els docents laics/laiques  que venien a sant  Romà de Tavernoles, s’hostatjaven en cases del poble.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com