SANT JOAN DE FÀBREGUES. OSONA. CATALUNYA

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur visitaven la que fou primitiva església parroquial de l'actual nucli de Rupit, que en depengué religiosament fins el 1878, moment en que es trastocaren els papers, i Sant Joan de Fàbregues esdevingué filial de Sant Andreu de Rupit.

Fins a l’any 1955 el terme fou conegut per Sant Joan de Fàbregues, i des d’aquella data com Rupit i Pruit.
El topònim té almenys dos sentits possibles :

a) FÀBREGA. Ferreria; obrador de fabre. Les cases de camp s’identificaven per l’ofici que desenvolupava – ho havia desenvolupat, apart de la pagesia – algun dels propietaris.

b) FÀBREGA. Etimològicament de alfàbrega, per dissociació de l'article aràbic al-.

És possible que als segles X i següents s’hi desenvolupes alguna activitat preindustrial.

Avui, està clar que l’alfàbrega és reina i senyora de la contrada.

Sant Joan està documentada l'any 968, com el castell i per les característiques arquitectòniques, romànic llombard, es pot dir que data del segle XI o XII però conserva elements tardans, malgrat la restauració del 1978, com són el portal de migdia, el cimbori, el campanar i els arcs torals i abarrocament interiors.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/06/goigs-sant-joan-baptista-rupit-osona.html

La descripció tècnica ens diu ; edifici de nau única i tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Els absis són decorats amb arquets i lesenes llombardes i dents de serra i en cada un d'ells s'hi obra una finestra amb esqueixada. A ponent s'eleva un campanar de secció quadrada, inclòs dins el cos de la nau., i cobert a quatre vessants i amb quatre finestres d'arc de mig punt. A la banda de migdia hi ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre portal refós i un timpà semicircular sense esculpir. També s'hi disposen tres finestres d'arc de mig punt, la central resta tapiada. Per la banda de ponent s'adossa a la rectoria.

A migdia hi ha un clos enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que duu la data de 1777. Es conserva la làpida d'un rector de la parròquia, també datada a la segona meitat del segle XVIII.

L'església es construïda en lleves de pedra sense polir i les obertures són ben escairades, mentre la part superior del campanar és de pedra tosca i el teulat de ceràmica vidriada. La rectoria està adossada a la banda de ponent de l'església parroquial. Es troba assentada sobre el desnivell del terreny. A la part de llevant, al costat del mur de l'església, hi ha un portal rectangular, datat, el qual tanca un pati interior . L'edifici mira vers aquest sector i es cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a llevant i sostingut per grossos cavalls de fusta de construcció moderna. A tramuntana hi ha un portal rectangular a la planta, datat, i al damunt una finestra amb l'espiera tapiada. A ponent s'hi obre un altre portal de les mateixes característiques i quatre finestres amb espieres, a ponent les obertures presenten sobrearc. A migdia s'hi obre un cos de porxos a la planta i al primer pis obertures amb sobrearc. En aquest indret hi ha restes d'una altra construcció. Per les característiques constructives s'hi observen diverses etapes i reformes. Es construïda en lleves de pedra, carreus ben carejats, fusta i teules. Cal remarcar que els ràfecs del teulat són construïts en lloses de pedra.

Podeu fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que Sant Baptista elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva lliberta nacional. 

CASA ROURA. CANET DE MAR. EL MARESME.

Ens cridava l’atenció a la Maria Jesús Lorente Ruiz i a l’Antonio Mora Vergés, la casa projectada per un jove Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) per encàrrec de Ricard de Capmany Roura , gendre de Ramón de Montaner y Vila, primer comte de la Vall de Canet , i Francesca Roura Carnesoltes, germana de la seva dona. Es va acabar l'any 1889 i era utilitzada com a residència d'estiueig.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'aspecte sumptuós amb una façana amb frontó esglaonat dins de l'estil neerlandès i una important torre adossada. Obra de maó vist, mostra un repertori de recursos constructius que ens permet fer-nos càrrec de l'extraordinària capacitat de Domènech i Montaner per extreure el màxim rendiment dels materials i tècniques usades.

Les finestres típicament modernistes, sense ornamentació, i la porta d'entrada amb un enquadrament del mateix tipus, són uniformes en tota la construcció, l'excepció es l'imponent torre que s'alça a la part sud-est de l'edifici i que contrasta amb la resta al presentar una aparença de castell medieval, amb les seves gàrgoles ceràmiques.
Els motius decoratius no són gaire abundants, es limiten a unes importants mènsules que tenen una funció de suport de la balconada principal a més de la decorativa. La barana del balcó, que recorre bona part del primer pis, és de ferro forjat i presenta una decoració floral.

La ceràmica és també present en l'edifici, especialment en la teulada de la torre - actualment quasi bé totalment desapareguda. Es tractava d'una ceràmica vidriada amb dibuixos geomètrics de gran bellesa. A més, uns dracs surten de sota el ràfec ajudant a l'espectacularitat del conjunt.

Alguns detalls de ferro forjat al voltant de les obertures de la torre son d'estil Sezession. La porta principal de fusta té uns interessants reforços que també realitzen una funció decorativa.

En l’actualitat és un restaurant. http://www.casaroura.com/cat/imagenes.php

Ens agradarà saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com l’advocació de la Capella que es subdividia horitzontalment per tal d'encabir-hi dos dormitoris

SANT PERE DE L’HORTA DELS DESTRES. AIGUAMURCIA. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

L’Ángela Llop Farré retratava la façana de l’esglesiola de Sant Pere de les Destres , un petit poble del municipi d'Aiguamúrcia, a la comarca catalana de l'Alt Camp, que pertanyia a l'antic terme de l'Albà.

Quan al topònim trobava : Destres, els (Santes Creus) «orta dels Destres» (c. 459, 9V , segle XV), ho entenem en el sentit més clàssic ‘hàbils, experts..’.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular d'una única nau, amb una petita sagristia de planta quadrada adossada al mur lateral dret. Té volta de canó en l'interior i teulada a dues vessants en l'exterior. A la façana es troba la porta d'accés d'arc de mig punt i una petita obertura circular en la part superior, únic punt d’il•luminació de l'església. Un petit espadat s'aixeca en el vèrtex de la façana. L'obra, de pedra, està arrebossada i pintada.

Originàriament romànica, apareix documentada l'any 1388, l'església de Sant Pere tenia el cementiri al seu costat, on eren enterrats els habitants de Les Destres, Cal Canonge, Masbarrat i el Mas de Palau; aquests funció quasi parroquial es perllongà fins a la construcció d'un nou cementiri al costat de la església nova de l'Albà, de la qual depenia.

L'any 1888 – amb els diners d’Amèrica - s'hi van fer obres de condicionament, que li atorgaven l’aparença ‘ trentina’ que té en l'actualitat.

L'any 1983 es va pintar exteriorment, i malgrat vivíem en una Democraciola, es va mantenir la política de HACELLA Y NO ENMENDALLA, pel que fa als filats dels mal dits ‘serveis públics’.

Sou pregats de dir-hi la vostra a l'email coneixercatalunya@gmail.com

SANTA BÀRBARA DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava des del Castell de Sant Joan de Blanes, el conjunt d'edificis situats sobre un turó de gran visibilitat costanera , format per una torre de vigilància, una ermita i una casa d'ermità. La construcció més antiga sembla ser, per la tipologia, l'ermita, construïda al segle XVIII sobre la base d'una capella més antiga, documentada des del segle XIV - tot i que no es descarta el seu origen romànic - a la que s'hauria afegit la torre de vigilància costanera, que fou usada sobretot

La torre és de planta circular i té dues plantes i tres finestres, una de les quals de tipologia gòtica. Fa uns cinc metres d'amplada per vuit d'alçada. La casa i l'ermita estan adossades a la torre. La casa té dues plantes, coberta de teula a dues aigües i portes i finestres rectangulars amb llinda de pedra monolítica. La part exterior està decorada amb un rellotge de sol. Pel que fa a l'ermita, està dedicada a Santa Bàrbara. És un edifici de planta rectangular que té una coberta a dues aigües, absis semicircular i una façana amb arcada de mig punt adovellada, sense decoració al marge de l'òcul central i les obertures primes i allargades d'ambdós costats de la porta principal. Els interiors són de volta de canó apuntada de dos trams delimitats per arcs faixons ogivals, rebaixats i mensulats amb decoració escultòrica vegetal i humana. Els murs laterals tenen dos contraforts per cada costat i finestres petites i simètriques. La zona de l'absis conté una taula d'altar i dues fornícules interiors, una de les quals alberga la imatge de la santa.

En la fotografia de l’any 1924 de Rossend Flaquer i Barrera, (1873-1947), s’adverteix que el campanar estava situat damunt la torre.

En la fotografia de l’arxiu de la Família Cuyàs en que n’ s’esmenta la data, però que suposem posterior al genocidi de 1936-39, el campanar de la torre presenta gravíssims desperfectes.

A darreries dels anys setanta del segle XX, Josep Mestres Rovira, i Domènec Valls Coll, van reclamar la reconstrucció del conjunt des de la revista local "Recull", activitat que es va dur a terme durant els anys 1980-82.

La torre i l'ermita de Santa Bàrbara es troba en un turó proper al Castell de Sant Joan, a 148 m d'altitud.

CAL JULIÀ DEL PAPIOL EN TERME DE L’ARBOÇ AL PENEDÈS JUSSÀ.

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, al petit nucli del Papiol, al terme de l’Arboç, a la comarca del Penedès jussà, curiosament el següent nucli que hom troba en direcció Tarragona circulant per la N-340 és El Gornal que pertany al Penedès sobirà, i el següent Bellvei novament al Penedès jussà.

Retratava la façana de Cal Julià, la casa dels masovers de l’anomenada ‘Casa Gran del Papiol’ del tot invisible com a conseqüència de la vegetació que l’envolta.

No consta enlloc el mestre d’obres i/o arquitecte que aixecava aquest edifici estructurat en tres alçades, destacant en els baixos una porta d'arc de mig punt adovellat i dues finestres rectangulars amb reixa.

El pis noble té una gran finestra central quadrada amb base, marc de pedra i trencaaigües. A cada banda hi ha una finestra rectangular més petita amb una cornisa en forma d'arc conopial a la part alta. Les golfes presenten una finestra coronella i un ull de bou. Tota la part alta de la façana descriu una forma corba.

L'escalinata d'accés té inscrita la data de construcció, el 1930, i al costat hi ha el celler, refet l’any 1910

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en qüestió de documentar el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya , tots els esforços son pocs.

No trobem dades de l’advocació que tenia la Capella del derruït Castell de la Muga al terme de Bellvei al Penedès jussà.

Ni, de la Porxada en terme de Castellet i la Gornal, al Penedès sobirà, de la que em deien a l’Arxiu Gavin ; dins el municipi de Castellet i la Gornal hi tenim l'agregat de Sant Marçal on tenim documentada una capella dedicada a Sant Adrià de la Casa o Mas La Porxada, la capella la tenim com a desapareguda. Algú ens sap res ?.

Tampoc de la Capella del Mas Pla de Cunit, que s’ensorra acceleradament davant la més absoluta indiferència de tothom.

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT DEL CEMENTIRI DE SYNERA

Anar a Synera és sens dubte , fer un ‘viatge iniciàtic’  vers la Catalunya que somiem des de 1714, i que bàsicament té la llibertat com la més destacada diferencia d’aquesta que patim.

Si alguna cosa hem aprés al llarg d’aquests tres segles,  és com escrivia    William Cuthbert Falkner (New Albany, Mississipí 1897 - Oxford, Mississipí, 1962), allò de que  "es pot confiar en les males persones. No canvien mai”.

Retratava l’exterior de la Capella de la  Marededéu de la Pietat, i aconseguia gràcies a la Olympus FE-100, una imatge de l’interior a traves dels vidres polsosos.   

L’any 1575 s’alçava la primera ermita dedicada a la Mare de  Déu de la Pietat, que donà el nom al promontori,  darrere la torre  de guaita i bada del segle XVI dita Es Far ( la llengua catalana anterior a l’any 1714, tenia l’article salat, enlloc de EL,LA ,LOS,LAS de llengua castellana ).

L’església fou cedida  l’any  1618 als  caputxins la capella de la Mare de Déu de la Pietat per tal que s'hi instal·lessin a la població.

Fins al segle XIX, les inhumacions es feien al voltant  o a l’interior de l’església parroquial; la pèssima situació econòmica del REINO DE ESPAÑA, provocada per l’endèmica estultícia i corrupció de les elits politiques, va disfressar com una ‘qüestió sanitària ‘, el que va ser la primera manifestació de la corrupció lligada a la construcció,  es prohibien els enterraments  dins dels nuclis  urbans, i alhora que s’alliberava terreny al centre de la població, es requalificaven com ‘equipaments’ terrenys agrícoles i/o erms.

 L’any 1816 es va iniciar, al turó de la Pietat, la  construcció del cementiri municipal, que s’acabà a la  dècada següent.  Encerclat per un mur, tenia forma  quadrangular i més de 350 nínxols. L’ermita hi quedava  integrada a l’angle sud-est.

En esdevenir insuficient aquest recinte, s’hi construeix  al costat un nou cementiri (1865-1867), costejat en gran  part pels arenyencs. El projectà i en va dirigir les obres  el mestre d’obres i agrimensor titulat,  Domingo de Casacuberta. Per qüestions  administratives, va signar els plànols l’arquitecte Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821[1] – Barcelona 21 de febrer de 1897). La torre i l’ermita s’enderrocaren i les  restes del cementiri vell foren traslladades al nou, al  capdamunt del qual s’edificà una altra capella.

En aquest segon replà, en el mateix nínxol que havia ocupat durant vint anys, Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 3 d'agost de 1913 - El Brull, 5 de gener de 1938), fins que les seves despulles tornaven a Mallorca, descansa Salvador Espriu iCastelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 – Barcelona, 22 de febrer de 1985), que ens deixava entre d’altres texts el següent :

Cementiri de Sinera, II

“Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l’ombra

viatgera d’un núvol.

El lent record dels dies

que són passats per sempre.”

L’any 1894 s’acorda prolongar el cementiri per la zona nord,   que es va omplir de nínxols,  tombes i panteons, al tombant del segle XX,  i en els primers decennis.

L’any  1998 s’inicià una altra ampliació  per la banda nord-oest, segons projecte de l’arquitecte  arenyenc Josep Badosa Cañellas.

VISTA DE SANT PERE MÀRTIR. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Neus Rodríguez retratava magistralment el nucli d’habitatges que s’alçaven al redós de l’església de Sant Pere Màrtir, segons el projecte d’urbanització dels arquitectes Joaquim Maria Masramon de Ventós ( Olot, Garrotxa, 1910 —Girona, Gironès, 1987) i l’Ignasi Bosch Reitg Girona, ( 31/3/1910-29/5/1985) , entre els anys 1951 i 1956.

Llegia que es volia fer un eixample pels pobres en contrast amb l'eixample Malagrida.

Es bastiren més de 332 habitatges, seguint l'esquema de ciutat-jardí, amb ordenació i dissenys populars, que tenen tant de "revival" noucentista com d'influx dels arquitectes de la Dirección General de Regiones Devastadas i de L'instituto Nacional de Colonización.

Situada al centre d'una gran plaça porxada, hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, eealitzada amb rajols i pedra aplacada, la façana principal mira a l'oest i té una àmplia porta d'entrada damunt la qual hi ha un balcó cobert i un gran òcul.

https://www.facebook.com/photo/?fbid=1060031984544835&set=gm.10158200553046174

Disposa d'una sola nau de forma ascendent de manera que l'altar és a la part més elevada. L'edificació és de forma ascendent amb diferents volums prismàtics a l'exterior.

A la façana de llevant hi ha el campanar i un gran cap representant el Màrtir, fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935).

A destacar la coberta de membrana de formigó del campanar, de forma hiperbòlica.

Us convidem a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com m castellardiari@gmail.com 


Matias En Mais Castanyer publicava un comentari ; Sant Pere Màrtir, erigida el 1960 en territori segregat de la parròquia de Sant Esteve d'Olot. El temple, obra de l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960) , s'inspira en l'obra de Miguel Fisac Serna (Daimiel, Ciudad Real 1913 - Madrid, 2006) a Arcas Reales, i data de 1956.
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-LasIglesiasDeMiguelFisac-4610083.pdf

Poseu Olot, la Garrotxa, Catalunya a la vostra agenda