diumenge, 1 de desembre de 2013

VISTA DE SANT PERE MÀRTIR. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Neus Rodríguez retratava magistralment el nucli d’habitatges que s’alçaven al redós de l’església de Sant Pere Màrtir, segons el projecte d’urbanització dels arquitectes Joaquim Maria Masramon de Ventós ( Olot, Garrotxa, 1910 —Girona, Gironès, 1987) i l’Ignasi Bosch Reitg Girona, ( 31/3/1910-29/5/1985) , entre els anys 1951 i 1956.
Llegia que es volia fer un eixample pels pobres en contrast amb l'eixample Malagrida.

Es bastiren més de 332 habitatges, seguint l'esquema de ciutat-jardí, amb ordenació i dissenys populars, que tenen tant de "revival" noucentista com d'influx dels arquitectes de la Dirección General de Regiones Devastadas i de L'instituto Nacional de Colonización.


Situada al centre d'una gran plaça porxada, hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, eealitzada amb rajols i pedra aplacada, la façana principal mira a l'oest i té una àmplia porta d'entrada damunt la qual hi ha un balcó cobert i un gran òcul.

Disposa d'una sola nau de forma ascendent de manera que l'altar és a la part més elevada. L'edificació és de forma ascendent amb diferents volums prismàtics a l'exterior.

A la façana de llevant hi ha el campanar i un gran cap representant el Màrtir, fet per Celestí Devesa i Pinadella (1868-1935).

A destacar la coberta de membrana de formigó del campanar, de forma hiperbòlica.

Us convidem a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Matias En Mais Castanyer publicava un comentari ; Sant Pere Màrtir, erigida el 1960 en territori segregat de la parròquia de Sant Esteve d'Olot. El temple, obra de l'arquitecte Isidre Bosch Batallé (Vilanna, 1875-1960) , s'inspira en l'obra de Miguel Fisac Serna (Daimiel, Ciudad Real 1913 - Madrid, 2006) a Arcas Reales, i data de 1956.
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Dialnet-LasIglesiasDeMiguelFisac-4610083.pdf

Cap comentari: