SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DEL CATLLAR. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Tomàs Irigaray Lopez, publica una fotografia del Santuari de Nostra Senyora del Catllar, al terme de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès, província de Girona.

La descripció ens diu que és un edifici d'estil romànic, d’una sola nau amb absis i volta de canó. Adossats als murs laterals hi ha dos bancs d'obra, que deuen correspondre a l'època en que es va fer el cor, al qual s'accedeix des d'una porta oberta a l'exterior del mur nord de la nau. L'absis queda tancat amb una reixa de forja molt treballada. Darrera questa reixa, i a la part nord de la nau, hi ha una porta que condueix a la sagristia. La façana és llisa, amb una porta d'arc de mig punt sobre la qual hi ha un ull de bou i al cim una espadanya que agafa tota l'amplada de la façana amb dos forats i una campana. A l'absis hi ha un retaule de poc valor artístic, d'estil barroc amb una Mare de Déu moderna.

El santuari es coneix des del segle XII, primer dedicat a Sant Pere i després a Santa Maria del Catllar, hom pensa que feia funcions de capella del castell del qual a dia d’avui no en queden restes identificables.

Santa Maria del Catllar va tenir en temps passats molta devoció a la contrada, havent tingut un sacerdot beneficiari i moltes relíquies. Actualment només s'oficia una vegada l'any.

En extingir-se el llinatge dels Catllar el 1789 podria ser que els nous propietaris emprenguessin la restauració del santuari amb les transformacions barroques que han perdurat fins ara.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA JONQUERA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – no sense dificultat tècniques –  al Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès 6 de maig de 2019 ) davant la façana de l’església parroquial de la Jonquera, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria, per influència de la llengua castellana, ells en diuen ESPAÑOLA .

La descripció ens diu ; edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i creuer, marcat en planta i alçat, amb cúpula. La façana (segle XV) és la part més antiga del temple i ha estat realitzada amb grans carreus de pedra ben escairats. La coberta és a base de teules àrabs. La portalada està composada per quatre grans arcs de mig punt en degradació, un timpà llis on s'inclou l'escut dels Rocabertí, i una llinda amb inscripció, emmarcada per dos representacions en relleu d'animals, que al•ludeix a la data de1414. Per emmarcar el timpà i les arcuacions s'ha optat per una pronunciada línia d'impostes i un guardapols que, al seu punt d'unió es presenten decorats amb les representacions d'un cap i un gerro. A sobre de la portalada hi ha un gran rosetó en gradació. A la banda sud-oest de l'edifici s'aixeca el campanar composat per dos cossos: la base de planta quadrada i el campanar de planta octogonal amb arcs de mig punt. La resta del temple (nau, creuer i absis) és del segle XVIII, data en que entraven a Catalunya ingents quantitats de diners procedents de les colònies Americanes.

El parament és de pedruscall i argamassa, i a l'interior les voltes són de llunetes. Respecte a la façana, tot i que la portalada reprodueix una tipologia força freqüent en el romànic català s'ha de tenir en compte que es tracta d'un romànic de caràcter retardatari o d'inèrcia que es perllongà en segles posteriors, sobretot a l'arquitectura popular.

Llegia que a la llinda de la porta trobem una inscripció en la que es diu que la pedra fou col•locada el dia 18 de maig de 1414 per Bernat Gonbau Parer i la seva esposa. Al timpà llis trobem com a únic motiu ornamental l'escut dels Rocabertí.

Existeix un document de 1413 que fa referència a la restauració de l'església.

Això fa suposar que el temple ja existia anteriorment , com a sufragània de Santa Maria d'Agullana, i que va començar a restaurar- se l’any 1414

Fotografia del interior de   Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982),

L’any 1569 fou parròquia independent.

El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, el territori català es dividia així en contra de la voluntat de les institucions catalanes, i contra el Jurament per les Illes, pel qual les terres de l'antic Regne de Mallorca no podien separar-se de les de la Corona d'Aragó, per la voluntat de la monarquia hispànica de cedir els territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes.

A diferència de Gibraltar o Menorca, cedides a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol ha demanat la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.

S’explica que el dictador Francisco Franco va intentar pressionar a Hitler durant l'entrevista d'Hendaia (23 d'octubre del 1940) per aconseguir que aquest obligués a Pétain a tornar el Rosselló i l'Alta Cerdanya a Espanya. Costa de creure.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

  Que la Marededéu    i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. PUJALT. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava l’església de Sant Pere de Pujalt, de l’antic terme d’Enviny, engolit dins del de Sort per una de les darreres decisions dels GOBIERNOS de la dictadura franquista.

La descripció ens diu; edifici de planta rectangular amb capçalera a llevant que presenta a migjorn un cos adossat al centre del qual s'aixeca la torre-campanar. És precisament a la base del campanar, on s'obre la porta d'arc angular i muntants inclinats. Per damunt del nivell de la coberta de la nau, el campanar té forma de piràmide truncada, adquirint, de nou, al darrer tram la forma cúbica. A aquets darrer pis, s'obre a cada pany de paret un arc angular. Remata la torre-campanar una petita coberta piramidal de llicorella. L'aparell més emprat és la pedra pissarrosa local en blocs paral•lelepipèdics molt allargats. A l'interior la nau està coberta amb una original volta d'aresta doble. La il•luminació s'aconsegueix mitjançant unes finestres romboïdals.

L’estil està qualificat com ‘darreres tendències’ i s’aixecava en una data inconcreta del segle XX, al seu costat hi ha l’escola, de la que no hi ha tampoc cap dada de qui en va ser l’autor.

Imagino que els llibres d’actes de l’Ajuntament d’Enviny estan – en el millors dels casos – en un contenidor, dins les instal•lacions d’algun històric.

Ens agradarà tenir noticia de quan s’aixecava l’edifici de l’església i de qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Idèntic prec fèiem – i reiterem ara - en ocasió de documentar l’escola

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar en email en el que em deia que l 'església de Sant Pere de Pujalt és de l'arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987) del 1959, té algun tret gaudinià a l'interior

PONT PENJANT DE MUNTANYANA. OSCA

Tornàvem del Pont de Suert per la carretera N-230 que discorre en la major part en terres de la província d’Osca.

M’aturava a la població del Pont de Muntanyana, per retratar una passarel•la penjant d'un cinquanta metres de longitud, que va ser construïda com es pot veure en una placa, per la 63 divisió 2ª companyia d’Enginyers de Tenerife, el 4 d'abril de 1938, durant l'avanç de les tropes dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, cap Catalunya.

Durant la retirada de l'Exèrcit Popular Republicà cap a l'oest al mes de març de 1938, tots els ponts van ser destruïts per obstaculitzar l'avanç nacional.

El Pont de Muntanyana té una part del terme en terres catalanes.

ESCOLA D’OLP. SORT. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

No comptava amb la reticència – quan no amb la resistència activa – per part d’alguns Ajuntaments i fins Arxius històrics – públics i privats - , i tampoc amb les despeses econòmiques que representa haver de fer personalment aquesta tasca.

Havia retratar l’escola de Pujalt, la novel•la 'les veus del Pamano’ (2004) de Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) arrenca als anys quaranta, en aquest poble del Pallars Sobirà, que fins a l’any 1976 formà part del terme d'Enviny, cal recordar el fet que Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), ja no formava part d’eixe món, i en la tornada, camí novament de Sort, retratava l’escola d’Olp.

No hi ha dades de l’escola de Pujalt, ni de la de Olp, ni possiblement tampoc de la d’Enviny, de totes elles sen podrien trobar referències als llibres d’actes de l’Ajuntament d’Enviny, que dormen en el millor dels casos en algun arxiu, a l’actual cap de terme , Sort, aquestes ‘petiteses’ no els fan perdre el son.

No trobava cap dada de les escoles velles de Sort.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

SANT ANDREU DE BALTARGA. BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA. . LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem, hores d’ara ens resta únicament la Val d’Aran, fent la ‘volta comarcal a Catalunya’, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés

M’aturava per retratar l’església de Sant Andreu de Baltarga, de la que ens diu la descripció, té una porta estreta de mig punt, orientada al migjorn i sense cap ornamentació, excepte una renglera de dentats. La nau és petita, d'aspecte pobre, amb volta de canó i amb dues capelles laterals. Destaquen els dos arcs faixons. L'absis, originàriament en hemicicle, actualment és recte, però es pot contemplar el semicercle de l'absis per l'exterior. Enfront de la porta hi havia el baptisteri que contenia una pica heptagonal (segle XIII) de pedra calcària d'un metre d'alçada. Actualment es troba entrant a l'esquerra. Tanmateix entrant a l'esquerra, s'obra la porta que dóna pas al campanar, el qual és quadrat, de dos pisos i piramidal. La sagristia, afegida posteriorment, es troba a l'esquerra de l'altar. L'absis està força restaurat i, juntament amb mitja església, toca l'era de la casa de pagès del costat. S'observa humitat a l'altar i en general a tota l'església, tot i estar en bon estat.

Dins el primer tram de la nau, a l'absis i en els arcs preabsidials, estaven decorats amb pintures murals, a l'església, en l'arc toral es conserven alguns vestigis. Al Museu Diocesà d'Urgell, es poden veure una Verge en majestat, les figures de Caín i Abel i un Agnus Dei envoltat d'àngels. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, de Barcelona, es conserva una taula del frontal de l'altar romànic.

El topònim evoca – al nostre judici - el treball feixuc [traiga del jou] que devia comportar l’exercici de l’agricultura en aquests paranys en èpoques remotes.

Que sant Andreu i tot l'estol celestial elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA CATALANA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguíem, hores d’ara ens resta únicament la Val d’Aran, dissortadament no completarà  la ‘volta comarcal a Catalunya’, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 +  Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) 

Havíem superat la terrible prova que representa la N-260 a partir de la Seu d’Urgell, i podem dir sense por d’equivocar-nos que és mentida, l’afirmació del Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel•la, Galícia, 1955) de que ‘s’estima a Catalunya’ , més aviat constatem als nostres ronyons, que ’s’esquilma a Catalunya’

Retratava el singular edifici que l’enginyer Eduardo Torroja Miret (Madrid, 27 d'agost de 1899 - 15 de juny de 1961), primer marquès de Torroja, i l’arquitecte Josep RODRÍGUEZ MIJARES, ( 19/8/1910-10/12/1990 ), pel que fa a l’edifici , la pintora Marisa Roesset y Velasco, (Madrid, 1904-1976) pel que fa a les pintures interiors i la talla de la Verge de l'Alta Major , i el relleu de la portada i la resta d'escultures, de Jacinto Higueras Cátedra. ( 7 de gener de 1914 , Santisteban del Puerto, provincia de Jaén +25-12-2009 ), foren els autors de la singular església de l’Assumpció de la Mare de Déu del Pont de Suert ( topònim redundant, el Pont del Pont ).

La descripció ens diu que la planta, l'edifici es resol en una sola nau, rematada amb un absis definida, en la seva planta i secció, per l'espiral logarítmica, com a possible símbol de la resurrecció.

La nau es cobreix amb una volta apuntada de cinc trams, cada un resolt amb làmines que s'adapten a un arc apuntat. A l'espai entre els lòbuls triangulars s'allotgen llosetes de vidre que deixen entrar la llum de l'exterior. De la base de cada lòbul arrenca un nínxol que fa la funció de capella lateral.

La volumetria de la nau es complementa amb dos petits volums: el Baptisteri i la Capella del Santíssim Sacrament. El baptisteri està cobert per una triple cúpula, oberta en el centre. La Capella del Santíssim Sagrament té forma de pinya o d'aglà, resolta amb una única cúpula salpicada de petites llosetes de vidre amb forma d'estrella, per deixar entrar la llum natural.

El conjunt del temple es complementa amb un campanar exempt de 16 metres d'alçada, creat amb tres braços a 130 graus cada un, en secció creixent en alçada i rematat per una coberta cònica.

Pràcticament només es van invertir dos materials en la construcció d'aquesta obra: maons per a les voltes i carreus de granit per al revestiment.

Es feia per encàrrec de l’ Empresa Nacional Hidroelèctrica del Ribagorçana, i va ser consagrada el 7 de setembre de 1955.

Que la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»