dimecres, 16 de març del 2016
CATEDRAL DE SANTA MARIA. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ
En el mateix lloc on s'ubica la catedral de Tortosa, havia estat antigament la mesquita musulmana en el segle X i, probablement abans, el fòrum de l'antiga ciutat romana. L’advocació de Santa Maria és recurrent en els indrets recuperats als sarrains, i s’explica bàsicament perquè la figura de la Maria no suscita cap rebuig als que tenen la fe de l’ islam.
La visió dels sostres plans de la Catedral des del Castell de la Suda és un clàssic en les visites a la capital de l’Ebre jussà.
Amb la reconquesta cristiana del 1148, va ser el lloc on es va construir la catedral romànica, entre el 1158 i el 1178. Aquesta seguia una disposició transversal a l'actual temple gòtic, i ocupava l'espai de l'actual Capella de la Cinta.
La primera pedra de l'actual edifici es va col•locar el 1347. Es conserva un projecte de l'edifici signat per Antoni Guarch, del 1345, l'estructura definitiva de l'edifici és però diferent.
El mestre que inicià les obres, i al qual s'atribueix el projecte definitiu, és Bernat o Benet d'Alguaire. El 1441, amb la consagració de l'ara de l'altar major, es va donar per finalitzada la capçalera de l'església. La lentitud de l'obra féu que no s'arribés a l'últim tram de la façana fins a mitjan segle XVII, si bé es va mantenir en tot moment l'estructura gòtica, donant uniformitat al conjunt.
La façana, construïda entre el 1650 i el 1757, és la que marca la diferència estilística. És un projecte d'estil barroc de Martí d'Abaria simplificat per Antoni Ferrer, del qual no es va arribar a finalitzar el nivell superior.
L’enderroc de les cases que hi havia al seu davant ha permès ‘visualitzar’ aquesta magnifica obra.
http://cat.elpais.com/cat/2015/08/30/catalunya/1440956186_339952.html
La descripció ens diu que l'església gòtica és de planta basilical de té tres naus i amb capelles laterals entre contraforts. Les naus i capelles que flanquegen la nau central presenten una degradació envers l'exterior, que permet obrir finestres apuntades amb acabament de traceria, que donen llum a la catedral. Els cinc trams estan definits per grans pilars fasciculars, que sostenen les voltes de creueria quadripartites. Rematant el conjunt trobem l'absis, envoltat per una doble girola fruit de l'absència de murs de separació entre les capelles radials, que en comunicar-se formen un segon deambulatori. A l'exterior, els contraforts de les naus són substituïts per dos nivells d'arcs boterells rematats per torretes poligonals mancades de pinacle superior.
Entre 1672 i 1725 es va construir la capella de la Mare de Déu de la Cinta, luxosa obra bastida amb marbres i jaspis, a la que visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.
Del segle XVIII data també l'actual sagristia, construïda fora del cos de l'edifici gòtic i connectada amb l'absis a través d'una de les capelles radials.
Finalment, del segle XIX és la capella del Santíssim, cos rectangular de tres trams i coberta central de cúpula, que es va construir adossada a la capçalera en el lloc que deuria ocupar la Sala Capitular gòtica.
El claustre, del segle XIII, té planta trapezoïdal. Les arcades de les galeries, molt apuntades i sostingudes per primes columnes de capitells sense decoració, destaquen per la seva austeritat. Els murs del claustre contenen un valuós mostrari de làpides sepulcrals, un bon nombre de les quals estaven a la Sala Capitular. Algunes d'aquestes làpides són anteriors a la construcció de l'actual església. De l'antiga canònica, coneguda com el Palau per haver-hi viscut fins al segle XV el bisbe, destaquen les sales gòtiques del refetor, l'aula major, l'aula menor i el dormitori.
El claustre, que comunica amb la plaça de la Suda per la porta barroca de l'Olivera, i amb el carrer Creuera per la Porta de Palau, és actualment l'accés normal a l'interior de la seu.
Em cridava l’atenció el rellotge de sol al que li mancava l’ gnòmon , substituït de forma grollera – parlem de claustre de la Catedral de Santa Maria de Tortosa- per una tija plana.
Respecte a la decoració escultòrica del conjunt en destaquen les claus de volta i els capitells, les trones del sepulcre gòtic de Joan de Girona, el cor del segle XVI, obra de Cristòfor de Salamanca, o el retaule de l'altar major, un relleu de fusta daurada i policromada d'influències italianitzants.
A la capella del sagrari es conserva el Crist del Sagrari, una escultura de marbre del Crist crucificat, atribuït a Damià Campeny i realitzat al segle XIX.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La visió dels sostres plans de la Catedral des del Castell de la Suda és un clàssic en les visites a la capital de l’Ebre jussà.
Amb la reconquesta cristiana del 1148, va ser el lloc on es va construir la catedral romànica, entre el 1158 i el 1178. Aquesta seguia una disposició transversal a l'actual temple gòtic, i ocupava l'espai de l'actual Capella de la Cinta.
La primera pedra de l'actual edifici es va col•locar el 1347. Es conserva un projecte de l'edifici signat per Antoni Guarch, del 1345, l'estructura definitiva de l'edifici és però diferent.
El mestre que inicià les obres, i al qual s'atribueix el projecte definitiu, és Bernat o Benet d'Alguaire. El 1441, amb la consagració de l'ara de l'altar major, es va donar per finalitzada la capçalera de l'església. La lentitud de l'obra féu que no s'arribés a l'últim tram de la façana fins a mitjan segle XVII, si bé es va mantenir en tot moment l'estructura gòtica, donant uniformitat al conjunt.
La façana, construïda entre el 1650 i el 1757, és la que marca la diferència estilística. És un projecte d'estil barroc de Martí d'Abaria simplificat per Antoni Ferrer, del qual no es va arribar a finalitzar el nivell superior.
L’enderroc de les cases que hi havia al seu davant ha permès ‘visualitzar’ aquesta magnifica obra.
http://cat.elpais.com/cat/2015/08/30/catalunya/1440956186_339952.html
La descripció ens diu que l'església gòtica és de planta basilical de té tres naus i amb capelles laterals entre contraforts. Les naus i capelles que flanquegen la nau central presenten una degradació envers l'exterior, que permet obrir finestres apuntades amb acabament de traceria, que donen llum a la catedral. Els cinc trams estan definits per grans pilars fasciculars, que sostenen les voltes de creueria quadripartites. Rematant el conjunt trobem l'absis, envoltat per una doble girola fruit de l'absència de murs de separació entre les capelles radials, que en comunicar-se formen un segon deambulatori. A l'exterior, els contraforts de les naus són substituïts per dos nivells d'arcs boterells rematats per torretes poligonals mancades de pinacle superior.
Entre 1672 i 1725 es va construir la capella de la Mare de Déu de la Cinta, luxosa obra bastida amb marbres i jaspis, a la que visitàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.
Del segle XVIII data també l'actual sagristia, construïda fora del cos de l'edifici gòtic i connectada amb l'absis a través d'una de les capelles radials.
Finalment, del segle XIX és la capella del Santíssim, cos rectangular de tres trams i coberta central de cúpula, que es va construir adossada a la capçalera en el lloc que deuria ocupar la Sala Capitular gòtica.
El claustre, del segle XIII, té planta trapezoïdal. Les arcades de les galeries, molt apuntades i sostingudes per primes columnes de capitells sense decoració, destaquen per la seva austeritat. Els murs del claustre contenen un valuós mostrari de làpides sepulcrals, un bon nombre de les quals estaven a la Sala Capitular. Algunes d'aquestes làpides són anteriors a la construcció de l'actual església. De l'antiga canònica, coneguda com el Palau per haver-hi viscut fins al segle XV el bisbe, destaquen les sales gòtiques del refetor, l'aula major, l'aula menor i el dormitori.
El claustre, que comunica amb la plaça de la Suda per la porta barroca de l'Olivera, i amb el carrer Creuera per la Porta de Palau, és actualment l'accés normal a l'interior de la seu.
Em cridava l’atenció el rellotge de sol al que li mancava l’ gnòmon , substituït de forma grollera – parlem de claustre de la Catedral de Santa Maria de Tortosa- per una tija plana.
Respecte a la decoració escultòrica del conjunt en destaquen les claus de volta i els capitells, les trones del sepulcre gòtic de Joan de Girona, el cor del segle XVI, obra de Cristòfor de Salamanca, o el retaule de l'altar major, un relleu de fusta daurada i policromada d'influències italianitzants.
A la capella del sagrari es conserva el Crist del Sagrari, una escultura de marbre del Crist crucificat, atribuït a Damià Campeny i realitzat al segle XIX.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimarts, 15 de març del 2016
ESCOLA CEIP EL SEGRIÀ. L’HORTA DE LLEIDA. PARTIDA DE LLIVIA
Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a : http://blocs.xtec.cat/escolaelsegria1213/historia/
L’escola de Llívia , tal com s’anomenava en els seus inicis essent fidel al nom de la partida, deu la seva existència a la família Albareda que va decidir donar una part de les seves terres hermes per a la construcció de l’escola , l’església de Sant Anastasi i el Casino-bar que servia , mantenint encara avui dia la mateixa funció ,de lloc de trobada dels pagesos i joves de Llívia i partides dels contorns, entre elles La Plana del Bisbe, Grealó , Serrallonga….
Ens agradaran tenir de l’autor de l’església i els Casino-Bar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les escoles de l’Horta vénen d’un acord que va prendre l’ajuntement republicà l’any 1932 però reconeixia que no tenia prou diners per pagar-ne la construcció i pagar el professorat.
La nostra escola va néixer l’any 1934.
El 23 març de 1933, l’arquitecte Sr José Florensa Ollé ,presenta la Memòria descriptiva del Projecte de la construcció de l’edifici escolar i justifica la necessitat de la seva construcció , doncs en aquell moment era una partida amb gran nombre de torres de pagès i els seus fills no podien anar a l’escola sinó a dos o tres km. i a peu.
El 17 novembre de 1933, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida
(Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo) va acordar demanar la subvenció de 10.000 pessetes per a la construcció de l’escola i el 8 desembre de 1933, la Comissió de Cultura (Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo, Villanueva) tramita dita subvenció.
Finalment, l’any definitiu per a la seva construcció va ser el 2 gener 1934, el Sr Alcalde ,Sr Antonio Vives Estover, sol•licita la subvenció de 10.000 pessetes al Excm. Sr. Director General de Primera Enseñanza de Madrid.
Però la data més rellevant és la de Novembre de 1934, quan l’arquitecte Sr José Florensa Ollé, certifica l’acabament de les obres i al 20 novembre de 1934, s’aproven els pressupostos de les obres addicionals a realitzar a l’escola de Llívia , atorgant-li 819’65 pessetes..
Aquesta escola sempre ha patit al llarg de tota la seva vida deficiències , sigui pel tipus de terreny o per problemes de l’estructura i un any més tard , el 4 novembre de 1935, l’arquitecte de l’Oficina Técnica de construccions escolars comunica les deficiències de les instal•lacions, considerant-les reparacions d’urgència.
Sabem que va començar sense llum doncs el 7 gener de 1936, l’advocat i secretari de l’Ajuntament de Lleida, Sr. Enric Corbella Alvarez, certifica la demanda de la instal•lació d’una línia elèctrica .
El pas de la Guerra Civil també hi va deixar petjada i és així com el 12 juliol de 1939, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, presenta el Projecte Complet de Reforma de l’Escola a l’Alcaldia i el 13 juliol de 1939, l’Alcaldia de Lleida decreta l’execució del Projecte de Reforma presentat per la Comissió de Cultura el dia abans, aprofitant la donació de cent mil pessetes per part dels germans el Sr Jaume i Sr Celestí Llorens a l’ajuntament de Lleida per a que reparin edificis i material escolar perjudicats a conseqüència de la guerra.
Més endavant l’escola ,el 4 març de 1944 , consta acta de reconstrucció i ampliació . Podem destacar que no és fins a l’any 1968, on consta projecte d’adició de 3 aules a l’escola amb l’arquitecte Francisco Bordalba Montardit.
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a : http://blocs.xtec.cat/escolaelsegria1213/historia/
L’escola de Llívia , tal com s’anomenava en els seus inicis essent fidel al nom de la partida, deu la seva existència a la família Albareda que va decidir donar una part de les seves terres hermes per a la construcció de l’escola , l’església de Sant Anastasi i el Casino-bar que servia , mantenint encara avui dia la mateixa funció ,de lloc de trobada dels pagesos i joves de Llívia i partides dels contorns, entre elles La Plana del Bisbe, Grealó , Serrallonga….
Ens agradaran tenir de l’autor de l’església i els Casino-Bar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Les escoles de l’Horta vénen d’un acord que va prendre l’ajuntement republicà l’any 1932 però reconeixia que no tenia prou diners per pagar-ne la construcció i pagar el professorat.
La nostra escola va néixer l’any 1934.
El 23 març de 1933, l’arquitecte Sr José Florensa Ollé ,presenta la Memòria descriptiva del Projecte de la construcció de l’edifici escolar i justifica la necessitat de la seva construcció , doncs en aquell moment era una partida amb gran nombre de torres de pagès i els seus fills no podien anar a l’escola sinó a dos o tres km. i a peu.
El 17 novembre de 1933, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida
(Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo) va acordar demanar la subvenció de 10.000 pessetes per a la construcció de l’escola i el 8 desembre de 1933, la Comissió de Cultura (Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo, Villanueva) tramita dita subvenció.
Finalment, l’any definitiu per a la seva construcció va ser el 2 gener 1934, el Sr Alcalde ,Sr Antonio Vives Estover, sol•licita la subvenció de 10.000 pessetes al Excm. Sr. Director General de Primera Enseñanza de Madrid.
Però la data més rellevant és la de Novembre de 1934, quan l’arquitecte Sr José Florensa Ollé, certifica l’acabament de les obres i al 20 novembre de 1934, s’aproven els pressupostos de les obres addicionals a realitzar a l’escola de Llívia , atorgant-li 819’65 pessetes..
Aquesta escola sempre ha patit al llarg de tota la seva vida deficiències , sigui pel tipus de terreny o per problemes de l’estructura i un any més tard , el 4 novembre de 1935, l’arquitecte de l’Oficina Técnica de construccions escolars comunica les deficiències de les instal•lacions, considerant-les reparacions d’urgència.
Sabem que va començar sense llum doncs el 7 gener de 1936, l’advocat i secretari de l’Ajuntament de Lleida, Sr. Enric Corbella Alvarez, certifica la demanda de la instal•lació d’una línia elèctrica .
El pas de la Guerra Civil també hi va deixar petjada i és així com el 12 juliol de 1939, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, presenta el Projecte Complet de Reforma de l’Escola a l’Alcaldia i el 13 juliol de 1939, l’Alcaldia de Lleida decreta l’execució del Projecte de Reforma presentat per la Comissió de Cultura el dia abans, aprofitant la donació de cent mil pessetes per part dels germans el Sr Jaume i Sr Celestí Llorens a l’ajuntament de Lleida per a que reparin edificis i material escolar perjudicats a conseqüència de la guerra.
Més endavant l’escola ,el 4 març de 1944 , consta acta de reconstrucció i ampliació . Podem destacar que no és fins a l’any 1968, on consta projecte d’adició de 3 aules a l’escola amb l’arquitecte Francisco Bordalba Montardit.
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
dilluns, 14 de març del 2016
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA.
Sorprenen les proporcions d’aquest edifici atenen el fet que al cens de l’any 1787 consten 265 persones, i el sostre demogràfic s’assolirà l’any 1857 amb 1031 veïns, al tancament de l’any 2014 hi havia 425 habitants.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que l’ 'església de Santa Maria d'Argelaguer és d'origen romànic malgrat les nombroses reformes portades a terme durant els segles XVI, XVII i XVIII. Conserva, amagada per les construccions posteriors, bona part de l'estructura romànica del segle XI.
Pujant al campanar, podem veure l'absis, amb restes dels arcs llombards originals, i la paret del migdia de la nau que presenta una bonica cornisa decorada amb dents de serra. A l'exterior de l'absis, al costat de llevant, conserva, a la seva base, restes de les columnes que sostenien arcs llombards.
En el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII es portaren a terme nombroses obres d'ampliació que amagaren la factura romànica. El 1571 s'acabà la sagristia afegida a migjorn, segons es desprèn de la llinda de la porta. La porta principal va ser acabada l'any 1573. a l'extrem sud de la façana oest hi ha dues pedres cantoneres amb la data de 1643, any en que degué quedar enllestida l'ampliació de l'edifici per aquesta banda. El campanar és al costat de migdia i té dues pedres cantoneres on consta la data de 24 de març de 1759. La nau que amplià el temple pel costat nord és de principis de segle XX.
La porta situada a ponent. Disposa d'arcs en degradació sostinguts per columnes de base llisa, fust cilíndric i capitells ornats amb fulles d'acant. Tot queda protegit per una cornisa semicircular. Al timpà fou esculpida una curculla oberta i la llinda presenta la data de 1573
En el decurs de les ampliacions realitzades a Santa Maria es va construir el cor de l'església sostingut per un gran arc rebaixat amb volta nervada; quatre de les claus de volta presenten elements florals estilitzades i la cinquena una estrella de cinc puntes.
Les capelles del costat dret de la nau presenten voltes nervades amb una clau cada una; una d'elles està decorada amb una figura en alt relleu d'un bisbe i l'altra, presentava una altra imatge, avui desapareguda.
Pica de batejar situada a l'interior de l'església, col•locada damunt d'una base molt més moderna. Està ubicada al costat esquerre de la nau principal, en una capella de construcció molt més tardana que els murs romànic conservats en el temple. Disposa de vuit cares i està ornada amb fullatges estilitzats; porta la data: 1 6 2 5. Amida 74 cm de diàmetre; 115 cm d'alçada total i sense la base 55 cm.
A la base de l’absis - al lloc on possiblement hi havia el fossar parroquial - s’ha fet una reconstrucció en la que es poden veure fins a cinc tombes de cista
Apareix citada per primera vegada aquesta església en un judici, celebrat l'any 1004 al castell de Besalú, en el qual el Bisbe de Girona, Odó, reclama el temple d' "Argelagario" al Comte Bernat Tallaferro. A conseqüència d'aquest judici, l'església d'Argelaguer fou restituïda a la canònica gironina. Figura com "ecclesia de Argilagario" a les "Rationes Decimarum Hispaniae" (Diòcesi de Girona) dels anys 1279 i 1280; i se cita també als nomenclàtors de les darreries del segle XIV, als quals surt anomenada com "Ecclesia parrochialis sancte Marie de Argilagueriis".
Argelaguer conserva l’edifici escolar anterior a la dictadura franquista.
Girona té clarament un plus de ‘civilització’ , si la comparem amb la resta de províncies de Catalunya, sense que aquesta dada – del tot objectiva – tingui una explicació clara i senzilla. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que l’ 'església de Santa Maria d'Argelaguer és d'origen romànic malgrat les nombroses reformes portades a terme durant els segles XVI, XVII i XVIII. Conserva, amagada per les construccions posteriors, bona part de l'estructura romànica del segle XI.
Pujant al campanar, podem veure l'absis, amb restes dels arcs llombards originals, i la paret del migdia de la nau que presenta una bonica cornisa decorada amb dents de serra. A l'exterior de l'absis, al costat de llevant, conserva, a la seva base, restes de les columnes que sostenien arcs llombards.
En el decurs dels segles XVI-XVII i XVIII es portaren a terme nombroses obres d'ampliació que amagaren la factura romànica. El 1571 s'acabà la sagristia afegida a migjorn, segons es desprèn de la llinda de la porta. La porta principal va ser acabada l'any 1573. a l'extrem sud de la façana oest hi ha dues pedres cantoneres amb la data de 1643, any en que degué quedar enllestida l'ampliació de l'edifici per aquesta banda. El campanar és al costat de migdia i té dues pedres cantoneres on consta la data de 24 de març de 1759. La nau que amplià el temple pel costat nord és de principis de segle XX.
La porta situada a ponent. Disposa d'arcs en degradació sostinguts per columnes de base llisa, fust cilíndric i capitells ornats amb fulles d'acant. Tot queda protegit per una cornisa semicircular. Al timpà fou esculpida una curculla oberta i la llinda presenta la data de 1573
En el decurs de les ampliacions realitzades a Santa Maria es va construir el cor de l'església sostingut per un gran arc rebaixat amb volta nervada; quatre de les claus de volta presenten elements florals estilitzades i la cinquena una estrella de cinc puntes.
Les capelles del costat dret de la nau presenten voltes nervades amb una clau cada una; una d'elles està decorada amb una figura en alt relleu d'un bisbe i l'altra, presentava una altra imatge, avui desapareguda.
Pica de batejar situada a l'interior de l'església, col•locada damunt d'una base molt més moderna. Està ubicada al costat esquerre de la nau principal, en una capella de construcció molt més tardana que els murs romànic conservats en el temple. Disposa de vuit cares i està ornada amb fullatges estilitzats; porta la data: 1 6 2 5. Amida 74 cm de diàmetre; 115 cm d'alçada total i sense la base 55 cm.
A la base de l’absis - al lloc on possiblement hi havia el fossar parroquial - s’ha fet una reconstrucció en la que es poden veure fins a cinc tombes de cista
Apareix citada per primera vegada aquesta església en un judici, celebrat l'any 1004 al castell de Besalú, en el qual el Bisbe de Girona, Odó, reclama el temple d' "Argelagario" al Comte Bernat Tallaferro. A conseqüència d'aquest judici, l'església d'Argelaguer fou restituïda a la canònica gironina. Figura com "ecclesia de Argilagario" a les "Rationes Decimarum Hispaniae" (Diòcesi de Girona) dels anys 1279 i 1280; i se cita també als nomenclàtors de les darreries del segle XIV, als quals surt anomenada com "Ecclesia parrochialis sancte Marie de Argilagueriis".
Argelaguer conserva l’edifici escolar anterior a la dictadura franquista.
Girona té clarament un plus de ‘civilització’ , si la comparem amb la resta de províncies de Catalunya, sense que aquesta dada – del tot objectiva – tingui una explicació clara i senzilla. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
diumenge, 13 de març del 2016
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DELS FERROVIARIS. LLEIDA
Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
En relació a desapareguda escola dita dels Ferroviaris al carrer Princep de Viana de Lleida, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951) , llegia ; edifici escolar de soterrani, planta baixa i dos pisos, situat formant el xamfrà. Aquesta situació s'aprofita per formar el pati a la resta irregular de la planta i per a produir l'accés enmig del xamfrà. Façana composada per dos cossos gradats en alçada per un ràfec i modulats per pilastres, suavitzant el tractament en girar el xamfrà.
Murs de totxo vist i arrebossat, pedra artificial i cobertura de teula àrab.
Fotografia de l’any 1983. Josep Àngel Corbella i Garcia, / J.Salvadó
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Rebia un email des de l'Escola Princep de Viana en el que em deien:
Bon dia,
Sóc el director de l'Escola Príncep de Viana de Lleida, antiga escola dels ferroviaris, he vist al web que havíeu fet una recerca d'escoles antigues i apareix la façana de l'antiga escola. Aquest curs celebrem els 90 anys de l'escola, 1929, i voldríem saber si teniu més fotos sobre l'edifici antic i si en sabeu una mica d'història. He vist a la vostra pàgina que l'arquitecte era en Morera i Gatell però en cap lloc més ho diu i ho voldríem contrastar.
Moltes gràcies per la feina de recerca que feu. Qualsevol dubte, podeu trucar al 973233886.
Atentament
Els donàvem l’enhorabona per aquest aniversari
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
En relació a desapareguda escola dita dels Ferroviaris al carrer Princep de Viana de Lleida, obra de Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 1869 - Lleida, 1951) , llegia ; edifici escolar de soterrani, planta baixa i dos pisos, situat formant el xamfrà. Aquesta situació s'aprofita per formar el pati a la resta irregular de la planta i per a produir l'accés enmig del xamfrà. Façana composada per dos cossos gradats en alçada per un ràfec i modulats per pilastres, suavitzant el tractament en girar el xamfrà.
Murs de totxo vist i arrebossat, pedra artificial i cobertura de teula àrab.
Fotografia de l’any 1983. Josep Àngel Corbella i Garcia, / J.Salvadó
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Rebia un email des de l'Escola Princep de Viana en el que em deien:
Bon dia,
Sóc el director de l'Escola Príncep de Viana de Lleida, antiga escola dels ferroviaris, he vist al web que havíeu fet una recerca d'escoles antigues i apareix la façana de l'antiga escola. Aquest curs celebrem els 90 anys de l'escola, 1929, i voldríem saber si teniu més fotos sobre l'edifici antic i si en sabeu una mica d'història. He vist a la vostra pàgina que l'arquitecte era en Morera i Gatell però en cap lloc més ho diu i ho voldríem contrastar.
Moltes gràcies per la feina de recerca que feu. Qualsevol dubte, podeu trucar al 973233886.
Atentament
Els donàvem l’enhorabona per aquest aniversari
dissabte, 12 de març del 2016
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ DE GASERANS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA
Retratava l’església parroquial situada al poble de Gaserans, agregat al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva.
La descripció de patrimoni Gent ens diu que l'edifici, té una sola nau, i està capçada amb un absis semi-circular.
La façana principal, té un coronament d'estil barroc. La porta d'entrada és quadrangular, amb una llinda monolítica. Sobre la porta d'entrada, hi ha una fornícula amb Sant Llorenç, i un ull de bou amb vidralls. Al costat dret de la porta, hi ha unes rajoles vidriades amb la inscripció: " ON SANT LLORENÇA HA PASSAT, BENEEIX EL QUE HA SEMBRAT. PER ELL ENS VE TOT HONOR PERQUÈ SEMBRA AMB MANS D'AMOR. AMB ALEGRIA I AMB LLUITA SOM DE DÉU LA BONA FRUITA. DEU-NOS FE EN LES NOSTRES MANS SANT LLORENS DE GASERANS."
A la façana lateral dreta, s'aprecien arquacions llombardes i un rellotge de sol. Un contrafort reforça aquest pany de paret.
El campanar és de planta quadrada i teulada piramidal.
S'aprecien ampliacions a l'edifici originari.
Les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc.
Al costat, hi ha la rectoria.
Abans d’arribar a l’església trobava un edifici de titularitat publica en el que s’estan fent obres, m’agradarà tenir confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com – en el seu cas – de que havia estat l’escola pública de Gaserans
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
La descripció de patrimoni Gent ens diu que l'edifici, té una sola nau, i està capçada amb un absis semi-circular.
La façana principal, té un coronament d'estil barroc. La porta d'entrada és quadrangular, amb una llinda monolítica. Sobre la porta d'entrada, hi ha una fornícula amb Sant Llorenç, i un ull de bou amb vidralls. Al costat dret de la porta, hi ha unes rajoles vidriades amb la inscripció: " ON SANT LLORENÇA HA PASSAT, BENEEIX EL QUE HA SEMBRAT. PER ELL ENS VE TOT HONOR PERQUÈ SEMBRA AMB MANS D'AMOR. AMB ALEGRIA I AMB LLUITA SOM DE DÉU LA BONA FRUITA. DEU-NOS FE EN LES NOSTRES MANS SANT LLORENS DE GASERANS."
A la façana lateral dreta, s'aprecien arquacions llombardes i un rellotge de sol. Un contrafort reforça aquest pany de paret.
El campanar és de planta quadrada i teulada piramidal.
S'aprecien ampliacions a l'edifici originari.
Les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc.
Al costat, hi ha la rectoria.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-llorenc-patro-de-gaserans.html
Aquesta parròquia rural pertanyia a l'antic terme del castell de Montsoriu i batllia de n'Orri. L'església era una possessió del monestir de Breda des dels seus orígens, vers el 1068 encara que el 1038 ja hi havia una església en aquest lloc tal i com s'indica en l'acta de fundació del monestir.
Aquesta parròquia rural pertanyia a l'antic terme del castell de Montsoriu i batllia de n'Orri. L'església era una possessió del monestir de Breda des dels seus orígens, vers el 1068 encara que el 1038 ja hi havia una església en aquest lloc tal i com s'indica en l'acta de fundació del monestir.
El 13 de desembre de 1086 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, va consagrar una nova església de la que en resta encara l'absis semicircular, un fragment del mur Sus amb arcuacions llombardes i la part baixa del campanar.
Es conserva una còpia del segle XVI del regest de l'acta de consagració de l'església: "Consecratio de la iglesia de Sant Loreç i Sant Pere Apòstol del lloch de Gazerans feta per Berenguer bisbe de Gerona en temps de Dalamu Abab en lany 1086 a la qual iglesia dona dit Abab trenta passos eclessiàstic per sementiri, y lo bisbe confirma, y dona de nou los delmas y primicies y oblations al dit Abab, y confronta a sol ixent ab la riera bella de Arbucias, a mix dia part ab lo riu de la Tordera vella a sol ponent ab riu de Papias a tremontana ab la riera d'Arbucias o, ab lo esdorrocador. Fa dita iglesia a la seu de Gerona..."
Fou sempre més una possessió de Breda, però estava subjecte als degans de la Selva i al sínode diocesà de Girona.
L'església ha patit diverses reformes, entre les quals destaca la del segle XIX a la qual pertany la façana actual, d'estil barroc molt evolucionat.
El topònim etimològicament evoluciona de galzeran (Planta liliàcia, espècie Ruscus hyppoglossum, que té les fulles punxagudes enmig de les quals s'hi fa una bolleta vermella )
Es conserva una còpia del segle XVI del regest de l'acta de consagració de l'església: "Consecratio de la iglesia de Sant Loreç i Sant Pere Apòstol del lloch de Gazerans feta per Berenguer bisbe de Gerona en temps de Dalamu Abab en lany 1086 a la qual iglesia dona dit Abab trenta passos eclessiàstic per sementiri, y lo bisbe confirma, y dona de nou los delmas y primicies y oblations al dit Abab, y confronta a sol ixent ab la riera bella de Arbucias, a mix dia part ab lo riu de la Tordera vella a sol ponent ab riu de Papias a tremontana ab la riera d'Arbucias o, ab lo esdorrocador. Fa dita iglesia a la seu de Gerona..."
Fou sempre més una possessió de Breda, però estava subjecte als degans de la Selva i al sínode diocesà de Girona.
L'església ha patit diverses reformes, entre les quals destaca la del segle XIX a la qual pertany la façana actual, d'estil barroc molt evolucionat.
El topònim etimològicament evoluciona de galzeran (Planta liliàcia, espècie Ruscus hyppoglossum, que té les fulles punxagudes enmig de les quals s'hi fa una bolleta vermella )
Abans d’arribar a l’església trobava un edifici de titularitat publica en el que s’estan fent obres, m’agradarà tenir confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com – en el seu cas – de que havia estat l’escola pública de Gaserans
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Que Sant Llorenç elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera el teu !!!
divendres, 11 de març del 2016
ESCOLA DEL TREBALL. LLEIDA
Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Francesc de Paula Morera i Gatell ( Tarragona, Tarragonès, 1869 — Lleida, Segrià, 1951 ) , va ser l’autor de l’edifici de l’Escola de Treball, situada al xamfra dels carrers Alfred Perenya - Princep de Viana
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici públic en cantonera, de planta baixa i dos pisos. Façana de composició clàssica amb planta baixa-sòcol i rematat per cornisa i balustrada. Escala imperial al gran vestíbul principal. Accés principal molt marcat amb portal adovellat. L'estructura barreja pilars, coberta plana i pedra artificial
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
dijous, 10 de març del 2016
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA. GIRONA
Retratava l'església parroquial del poble de Maià de Montcal, advocada a Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304) que està situada a l'extrem nord-occidental del poble, al costat del Cementiri.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església romànica, del segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. El perímetre de l'absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules esculturades que representen: un cap d'home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d'acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. Una cornisa, que ressegueix tot l'edifici, marca l'alçada de l'església abans del seu realçament. La portalada situada al mur de ponent és formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis, tot protegit per un guardapols semicircular. Damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d'ampliació aprofitant una part de l'espadanya original. És de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt per les campanes.
Ha estat restaurada i s'han eliminat els cossos afegits al costat de migjorn de la nau i l'absis.
La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan recoberts completament per planxes de ferro subjectats i reforçats per claus; al centre es troba el passador que té l'extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l'aguanten estan decorades amb motius de cercles
.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església romànica, del segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. El perímetre de l'absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules esculturades que representen: un cap d'home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d'acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. Una cornisa, que ressegueix tot l'edifici, marca l'alçada de l'església abans del seu realçament. La portalada situada al mur de ponent és formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis, tot protegit per un guardapols semicircular. Damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d'ampliació aprofitant una part de l'espadanya original. És de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt per les campanes.
Ha estat restaurada i s'han eliminat els cossos afegits al costat de migjorn de la nau i l'absis.
La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan recoberts completament per planxes de ferro subjectats i reforçats per claus; al centre es troba el passador que té l'extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l'aguanten estan decorades amb motius de cercles
.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
La retratava el Josep Salvany Blanch, l'any 1920, aleshores de ben segur que la trobava oberta, i fins va mantenir una conversa amb el rector , que li ensenyava el Copó i custòdia, que previsiblement desapareixien - no per a tothom - en els dies foscos que seguien a l'alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.
Que Sant Vicenç i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





