dijous, 10 de març del 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA. GIRONA

Retratava l'església parroquial del poble de Maià de Montcal, advocada a Sant Vicenç Màrtir conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304) que està situada a l'extrem nord-occidental del poble, al costat del Cementiri.



La descripció de patrimoni Gencat ens diu; església romànica, del segle XII. És d'una sola nau amb volta de canó apuntada i capcer semicircular. El perímetre de l'absis és recorregut per un fris sustentat per cinc mènsules esculturades que representen: un cap d'home, una gran fulla amb els nervis molt marcats, fulles d'acant, un home portant quelcom a les espatlles i un àngel amb les ales esteses. Una cornisa, que ressegueix tot l'edifici, marca l'alçada de l'església abans del seu realçament. La portalada situada al mur de ponent és formada per arcs en degradació, llum rectangular, llinda i timpà llis, tot protegit per un guardapols semicircular. Damunt la porta principal hi ha un campanar que no és de la construcció original sinó que es va fer en la fase d'ampliació aprofitant una part de l'espadanya original. És de secció quadrada amb teulat a quatre vessants i obertures d'arc de mig punt per les campanes.

Ha estat restaurada i s'han eliminat els cossos afegits al costat de migjorn de la nau i l'absis.

La porta guarda el forrellat fet de ferro forjat que probablement és coetani a la construcció del temple. Els dos batents de la porta estan recoberts completament per planxes de ferro subjectats i reforçats per claus; al centre es troba el passador que té l'extrem amb forma de cap de serp i les anelles que l'aguanten estan decorades amb motius de cercles

.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

La retratava el Josep Salvany Blanch, l'any 1920,  aleshores de ben segur que la trobava oberta, i fins va mantenir  una conversa amb el rector , que li ensenyava  el Copó i custòdia, que previsiblement desapareixien - no per a tothom - en els dies foscos que seguien a l'alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.






Que  Sant Vicenç     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.